L'ORNITONIGMA

dilluns, 31 desembre de 2007

Últimes observacions del 2007

En Xavi Larruy m’ha informat d’un seguit d’observacions fetes entre els 27 i el 28 de desembre a diferents llocs del litoral nord del Barcelonés, que tot seguit us exposo.

A la bassa de la desembocadura del riu Besòs encara hi era present el Cabusset Tachybaptus ruficollis que va aparèixer a primers de novembre. Continuava també l’Esparver Accipiter nisus entre l’escassa vegetació de la vora del ríu; ja hi roman des de l’1 de desembre. Sembla que ha crescut el seu umbral de tolerància, ja que permet distàncies d’aproximació inusuals per aquesta espècie tan esquiva.

Al litoral de Sant Adrià va veure el Bec de serra mitjà Mergus serrator que jo tornaria a veure un parell de dies després i un Paràsit cuapunxagut Stercorarius parasiticus de fase fosca. A més més, davant la costa de Montgat va trobar un Corb marí emplomallat Phalacrocórax aristotelis.

La cita més interessant, però, va ser la observació d’una Piula dels arbres Anthus triviales el dijous riu amunt, als camps de gespa. Sembla que es tractaria de la primera citació hivernal de l’espècie a aquest indret.

Per la meva banda, comentar tant sols, que a la zona de Sant Jeroni de la Murtra, ahir a la tarda, vaig presènciar a molt poca distància com una femella d’Esparver enganxaba un Pardal. L’ensurt va ser doble: el del pardalet i el meu. Déu n’hi do quina empaitada contra la vegetació! A destacar també la presència de dues femelles de Gratapalles Emberiza cirlus i d'un estol de Serinus serinus d’al menys 41 exemplars.

Espero que el 2008 sigui generòs en observacions de tota mena.

Bon Cap d’Any per tothom.

dissabte, 29 desembre de 2007

Sit blanc a Arenys de Mar

Aquest matí he tingut la sort de trobar un Sit blanc Plectrophenax nivalis a Arenys de Mar. L'exemplar es movia entre la punta nord de la platja i el port. L'he datat com a mascle adult. Tanmateix hi ha una sèrie de trets que no s'ajusten completament al patró d'un adult com ara les puntes de les rectrius, amb un marge terminal punxagut, en contraposició al patró més arrodonit dels adults d'ambdos sexes (aquest tret es pot apreciar molt bé al parell de retrius centrals); o l´extensió del negre a les coberteres primàries més externes. Aquesta característica presenta, però, relativa varibilitat a l'espècie i hi ha un cert grau de solapament entre adults i inmadurs amb un gradient cap al domini del blanc en les aus més madures. En el cas d'aquest exemplar, es limita a una taca negra al extrem final sense extrendre's pel marge exterior de la ploma. Tot seguit exposo un conjunt de fotografies del exemplar:








El 29.XI.07 es va veure un exemplar d'aquesta espècie a Premià de Mar (Maresme). Atès la proximitat geogràfica d'ambdues observacions i l'escassesa (o caràcter accidental) d'aquesta espècies a Catalunya, cal tenir present que es pot tractar del mateix individu. Aquí podeu veure una fotografia de l'exemplar de Premià.
D'altra banda, destacar la presència d'un exemplar adult de Gavina corsa Larus audouinii a la teulada de la llotja del port i un petit grup de gavines capnegres L. melanocephalus associades a les gavines rialleres.


Larus audouinii


Larus melanocephalus
Per últim comentar un parell de coses. D'una banda, un grup d'11 Puffinus mauretanicus cap al nord, volant molt a prop de la costa. I d'altra banda, tampoc hi havia gavots... On s'han ficat aquest any?

Bec de serra mitjà i gavines al Besòs

Ahir al matí vaig relocalitzar un dels dos becs de serra mitjants Mergus serrator hivernants a l'àrea del Besòs. Estava just davant la platja de Sant Adrià, netejant-se el plomatge; al cap d'uns minuts va aixecar el vol i es va perdre en direcció sud. Ja hi roman gairabé un mes i mig.

D'altra banda, cal destacar la presència riu amunt d'un 1er hivern de Gavina capnegra Larus melanocephalus i d'un exemplar adult de Gavià fosc L. fuscus, ambdues associades a un gran estol de gavines rialleres. Aquesta darrera espècie és molt escasa a la zona. Normalment es veu movent-se pel litoral associada a estols de gavians argentats de potes grogues i la seva presència al riu resulta molt excepcional.


Larus melanocephalus de 1er hivern




Larus fuscus ssp. graellsii/intermedius (adult)

Una altra novetat va ser l'arribada del Repicatalons Emberiza schoeniclus. Vaig observar una femella a la llacuna de la desembocadura. Normalment comencen a fer-se presents a partir del desembre fins la primera quinzena del març, quan pràcticament desapareixen. Ara està per veure com els afecta el nou ambient que va sortir arran de les obres de restauració ambiental al tram final del riu. L'estructura vegetal és força diferent de la que hi havia i una cosa que es nota és que algunes espècies o bé han reduït notòriament els seus efectius (és el cas dels fringíl·lids) o bé han desaparegut completament com ara els gratapalles E. cirlus, que mantenien una petita població hivernant. Em penso que és cosa de veure com es desenvolupa la vegetació i paral·lelament com evolucionen les poblacions d'ocells.

dilluns, 24 desembre de 2007

Un matí d'ornitologia urbana

Podrien ser imatges preses d'algun humedal natural; tanmateix han estat fetes aquest matí al Parc Diagonal Mar, al districte de Sant Martí de Barcelona. Aquest parc va ser inaugurat el 2002. Es tracta d'un espai verd de 14 hectàrees, dissenyat per a ser sostenible i autosuficient, i que té l'aigua com a eix vertebrador. A l'estanyol, hi van introduir tot un seguit d'espècies d'anàtides, amb tot el que això suposa de perillòs. No obstant això, sembla que tots els exemplars han estat incapacitats per al vol. Actualment n'hi ha un Cygne mut Cygnus olor, tres oques vulgars Anser anser, un Ànec carolí Aix sponsa i dos morells de plomall Aythya fuligula.

Cygnus olor
Anser anser
Aix sponsa
Aythya fuligula
Tanmateix, l'indret també és visitat per espècies salvatges com ara l'Ànec collverd, del qual avui he comptabilitzat cinc mascles i quatre femelles. El seu comportament distava bastant del dels seus parents domestics, mantenint una prudent distància i un estat d'alerta absent a les espècies captives.

Anas platyrhynchos

Com a curiossitat hi havia un Cabusset Tachybaptus ruficollis (n'hi ha una citació prèvia entre el 18 i el 25.x.05; Ramos Sánchez, R. 2007. Cabusset Tachybaptus ruficollis. In: Sales, S. (ed.). 2007. Anuari d'Ornitologia de Catalunya. 2006. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia). S'associava molt sovint als morells de plomall.

Tachybaptus ruficollis

Una gran part de la vora sud, té una orla de vegetació lacustre que dóna refugi a espècies pròpies d'aquests hàbitats, i a les polles d'aigua no els hi ha passat desapercebut: he comptat fins a vuit exemplars (quatre adults i tres inmadurs).

Gallinula chloropus
Per la seva proximitat al litoral, és un lloc ideal com a zona de descans i neteja per diverses espècies de gavines. La més nombrosa, sens dubte, la gavina riallera Larus ridibundus; amb elles hi havia quatre L. melanocephalus adultes.


Larus melanocephalus

Larus ridibundus

També hi eren presents uns 15 gavians argentats de potes grogues Larus michahellis i 5 Larus fuscus de diferents edats (3 adults, un exemplar de 2n hivern i un altre de 1r hivern). Dos dels adults eren de la subespècie intermedius (veure fotografia). Fixeu-vos en el to gris fosc de la part superior de l'ala; el contrast poc intès entre les primàries negres i la resta de l'ala; i la màcula blanca a la P10.

Larus fuscus intermedius

Altres espècies observades: Myopsitta monachus, Motacilla cinerea, M. alba alba, Erithacus rubecula, Phoenicurus ochruros, Turdus merula, Sylvia melanocephala, Phylloscopus collybita, Passer domesticus, Serinus serinus.



Phoenicurus ochruros
Més tard m'he apropat a la desembocadura del riu Besos. A destacar un exemplar de primer hivern de Larus canus (potser el mateixue es va veure el 13.XI i el 04.XII) amb la muda completada (l'exemplar de decembre presentava muda activa). També una interessant concentració de Larus melanocephalus davant la desembocadura: un total de 104 ex.; xifra molt interessant per aquest indret. Destacar, amés a més, la presència d'un Sterna sandvicensis adult, que feia temps que no veia.
Al litoral de Badalona, just davant del port, hi havia una interessant concentración mixta de Phalacrocorax carbo (51 ex.), 4 Morus bassanus adults sedimentats i 11 Larus melanocephalus alimentant-se pels voltants. Per últim comentar una interessant observació de Puffinus yelkouan voltant per l'interior de la badia.



Phalacrocorax carbo

dilluns, 17 desembre de 2007

Charadrius morinellus a Lleida

El passat 2 de desembre es van localitzar a la Timoneda d'Alfès (Pla d'Urgell, Lleida) un grup de 13 Charadrius morinellus, dels quals vuit van ser relocalitzats el dia 15 (veure aquí). Ahir vaig deixar de banda l'ornitologia urbana i vaig apropar-me fins Alfès per tal de gaudir d'aquesta espècie i d'altres pròpies d'aquests hàbitats esteparis. Amb un fred que pelava, vaig arribar a la timoneda i a cop de telescopi vaig escombrar tots el camps que l'envolten. A última hora de la tarda, quan pensava que ja no els hi trobaria, vaig topar amb el grup. Tanmateix, només restaven quatre dels primers 13 exemplars que conformaven l'estol inicial.
Aquest corriol, propi de les tundres del nord d'Europa i Àsia i que també es resprodueix a algunes serralades (al Pirineu català ho va fer a la dècada del 1990), és de presència regular a la Plana de Lleida durant els passos migratoris, especialment durant la migració post-nupcial. Aquesta citació podria tractar-se, doncs, d'un cas de migració tardana o bé, si romanen a la zona la resta de l'hivern, d'una estada hivernal -ens trobaríem, llavors, davant la primera (crec) dada d'hivernada de l'espècie a Catalunya-.
Tot seguit podeu veure un conjunt de fotografies dels diferents exemplars mentre s'alimentaven a un camp conrreat (crida l'atenció la docilitat de l'espècie, ja que els exemplars van acostar-se a distàncies molt curtes; sense moure'm d'un punt vaig poder observar-los i fotografiar-los amb força tranquil·litat:






A més dels corriols pit-rojos, a un camp molt proper, hi havia quatre daurades Pluvialis apricaria descansant.



A destacar, d'altra banda, una important volada de gangues, 38 exemplars que descansaven molt a prop d'on a l'agost del 2004 vaig veure una femella amb la seva llocada i d'altres adults (veure última fotografia).

Mascle de Pterocles alchata

Femella de Pterocles alchata amb el seu poll.

dissabte, 15 desembre de 2007

Entre Badalona i Sant Adrià

Un cel mig ennuvolat, vent de l'est de força moderada (res a veure amb les ventades de fa uns dies), una temperatura de 4º a primera hora del matí i forta maror amb mar de fons de component est, m'han acompanyat recorrent el litoral entre el port de Badalona i el port del Fòrum (Sant Adrià de Besòs). El més destacat, el vaig trobar als primers trams del riu.

A la zona de la desembocadura continua el petit grup d'aloses Alaula arvensis (3 ex.), que sembla que no hi són de discretes que arriben a ser. Avui m'he armat de paciència i he aconseguit trobar-les amb el telescopi. És sorprenent com arriben a acostar-se a la gent que volta per la zona mentre s'alimenten o romanen ajupides contra el terra en cas d'alerta. El cas és que no s'aixequen amb gaire facilitat. Així passen tant desapercebudes.


Alauda arvensis a la desembocadura del riu Besòs

Aquest tram del riu destacava, però, per la quantitat de titelles Anthus pratensis: al menys 32 ex. a l'entorn de la llacuna. El 09.12.07 vaig detectar una bona concentració als jardins del parc de La Pau: 51 ex!!! Donada la curta distància que separa tots dos indrets és més que probable que utilitzin ambdues arees per alimentar-se. Seria la bomba que en tan poques hectàrees hivernessin gairabé un centenar de titelles.

Anthus pratensis

A la orla de canyís de la vora sud del riu, tocant al primer pont, he vist un Rascló Rallus aquaticus, que potser sigui el mateix que es veu des del mes d'octubre. Una mica més amut, a l'illa gran que hi ha un cop passat el pont del tren, hi havia un parell d'espulgabous, afegiedes al grup habitual de martinets blancs i bernats pescaire. I associades a les Larus ridibundus, hi eren tres L. melanocephalus (un adult, un ex. de 2n. hivern i un altre de 1r hivern). Com a notes més destacades, riu amunt he trobat un grup de 12 becs de corall senegalesos Estrilda astril i un Cargolet Troglodytes troglodytes, espècie abans comuna però que des de les obres de millora ambiental del riu s'ha rarificat molt degut a la manca d'hàbitat adient; aquesta temporada n'hi ha un mínim de 5 ex. (Xavier Larruy, com. pers.).

Bubulcus ibis

Per acabar volia fer constar la absència absoluta de gavots Alca torda al litoral (des de Mongat a Sant Adrià). Per aquestes dates ja seria normal trobar-los sedimentats a diferents punts del litoral. Aquest any "brillan por su ausencia". Desconec com és la situació a d'altres indrets de Catalunya, però em temo que no deu ser gaire millor. Veurem què passa més avançada la temporada.

diumenge, 9 desembre de 2007

Mergus serrator a Sant Adrià de Besòs

Aquest matí he relocalitzat els dos becs de serra mitjans que va veure en Xavi Larruy el 4 de desembre. Estaven pescant just davant la platja de Sant Adrià. Un dels exemplars roman a la zona des del 9 de novembre passat; avui ja fa un més. Aquest és el segon any consecutiu que es constata la estada hivernal d'aquesta anàtida al litoral nord del Barcelonès. La darrera observació data del 26.XII.02 a Badalona, una femella (Parés i Casanova, P.M. & Vilaró Reverter, T. 2006. Bec de serra mitjà Mergus serrator. In: Sales, S. (ed.). 2006. Anuari d'Ornitologia de Catalunya. 2002-2005. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia). La espècia es presenta amb regularitat a l'hivern, si més no des del 2001, a zones properes com ara el Delta del Llobregat (Baix Llobregat) i és ocasional al Maresme.

dijous, 6 desembre de 2007

Dia Memorable a Sant Adrià de Bessòs

El passat dia 4 de desembre el nostre company Xavi Larruy va gaudir a Sant Adrià de Besòs d’un dia, que ell va anomenar com a “Memorable”. Tot seguit us fair un recull de les seves observacions més destacades.

Al riu encara continuava l’Espaver Accipiter nisus que jo mateix vaig poder veure l’1 de desembre (sembla que es tracta de la segona citació d’aquesta espècie en aquest sector del riu); i aigües amunt del pont del tren, va veure aturat un jove en muda activa cap a 1r hivern de Gavina cendrosa Larus canus, que podria tractar-se potser del mateix exemplar que vaig veure des de la desembocadura el 13 de novembre (veure aquí).

D’altra banda, va fer un control del litoral comprès entre el port de Badalona i el port de Sant Adrià i utilitzant les seves paraules, va ser estranyament productiu. A l’alçada de la tèrmica (les tres torres) va veure un jove de Calabria grossa Gavia inmer i 2 becs de serra mitjans Mergus serrator (la última observació de l’exemplar que romania al riu la va fer el mateix Xavi el 20 de novembre); primer va veure un exemplar a prop del port de Badalona i més tard, des de la desembocadura dos exemplars volant cap al sub, però que una mica més tard van tornar a passar volant cap al nord. I per últim, pel que fa a aus aquatiques, li va semblar veure un Podiceps nigricollis (com que estava força lluny, no va poder concretar la determinació).

El més interessant estava, però, per arribar. Volant pel parc de la Pau (el que està tocant al Fòrum), va veure un Mussol emigrant Asio flammeus, que es va aturar primer a una palmera i després es va desplaçar a una zona de platja sense vegetació. Podeu veure una fotografia de l'exemplar.




Com diu en Xavi: mireu el mar que potser hi ha sorpresas…

Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya

Des d’aquest blog ens fem eco d’una noticia recentment difundida per l’ICO a través del forum Auscat. Es tracta de la presentació del Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC). “Un portal de difusió de la informació recollida pels projectes de seguiment d'ocells a Catalunya realitzats en el marc del Conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l'Institut Català d'Ornitologia.”
L’acte tindrà lloc el proper dia 12 de desembre a les set de la tarda a la sala d'actes del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat (Av. Diagonal, 523-525 Barcelona).

dilluns, 3 desembre de 2007

Gavines a Blanes (Girona)

Ahir a la tarda vaig fer una visita a Blanes (Girona), per tal de veure gavianes i gavians de ben a prop. Molta gent els hi porta menjar i estant força acostumades a la presència humana, tot i que sempre està el graciós que no troba un altre entreteniment que no sigui espantar els estols de làrids. Ahir, de fet, vaig tenir "quatre paraules" amb un d'aquest individus.
Doncs bé, la platja estava ple de gavines. La majoria Larus ridibundus, de les quals vaig comptar fins 647 ex. Entre elles, hi havia algún exemplar adult fent muda activa cap al plomatge d'estiu, una mica d'hora considerant que aquesta muda parcial té lloc principalment entre finals de gener i març, i tot i que hi ha exemplars que comencen a mudar a finals de desembre, alguns estaven en els últims estadis del procès. Per exemple l'exemplar de la fotografia.


Laru ridibundus mudant a plomatge d'estiu.

Barrejades amb la gavines rialleres, vaig veure diverses gavines capnegres Larus melanocephalus. En total vaig censar 8 adults, 1 exemplar de 2n hivern i 4 exemplars de 1r hivern.

Larus melanocephalus adult (al centre).

Larus melanocephalus de 2n hivern.

En menor número, al voltant d'uns vuitanta, compartien platja els gavians argentats Larus michahellis. Un d'ells, adult, portava una anella de lectura a distància de color negre amb dígits blancs amb el codi NA1T a la pota esquerra, mentres a la dreta duia una anella metàl·lica que tants sols vaig poder llegir parcialment. Pel tipus d'anella i el codi utilitzat, diria que es tracta d'un exemplar anellat a les Illes Medes (Girona). El 8 d'octubre vaig veure un altre exemplar anellat a aquesta col·lònia.
El 6 de desembre, des de l'ICO, en Raül Aymí, en confirma que l'exemplar va ser anellat a les Illes Medes (L'Estartit-Torroella de Montgrí, Girona) i recolalitzat en sis ocasions a l'abocador de Solius (Llagostera, Girona).

Larus michahellis marcvat amb anella de PVC

Finalment, la tarda la vaig arrodonir amb la relocalització de la Larus atricilla adulta que va ser vista a la desembocadura de La Tordera el 10/11/07 i el 15-16 i 26 de novembre (Birding Catalonia) al mateix port de Blanes. Sembla que es tracta del mateix exemplar (familiarment conegut com "Atze") que va recalar a Blanes en els darrers anys. Tot seguit teniu fotografies de l'ocell descansant al port de Blanes.



Desembocadura del Besòs, 01/12/07

El passat dissabte, dia 1 de desembre, a primera hora del matí, vaig fer el recorregut de costum pel tram final del ríu Besòs, aquest cop des de la desembocadura fins el pont de l'autopista. Si per alguna cosa va destacar la jornada, va ser per les absències: molts pocs ocells als gairebé 1,43 km. de riu recorreguts. A destacar, en tot cas, la presència de 5 martinents blancs Egretta garzetta, quan el nombre habitual a aquest tram del riu és de 2-3 ex.; i tres bernats pescaire Ardea cinerea (un dels a la bassa de la desembocadura).



La bassa artificial a la desembocadura del riu Besòs.

La sorpresa la va donar un Esparver vulgar Accipiter nisus. És la primera vegada que veig aquesta espècie per la zona, tot i que ha estat citada riu amunt, al tram que travessa Montcada i Reixac on no deu ser gaira rara [Perpiñán, D. & Larruy, X. (2003). La fauna vertebrada del Besòs a Montcada i Reixac. Ajuntament de Montcada i Reixac]. Es tractava d'una femella jove que va passar en vol rasant directa cap a un estol d'estornells, que estaven bevent a la llera del riu; en el seu atac, però, no va tenir èxit. Durant una petita estona va quedarse aturada a la llera per després amagar-se en una massa de canyís, suposo que a l'espera de potencials preses.


Femella jove d'Accipiter nisus

Practicament a l'alçada del pont de l'autopista, hi vaig descobrir un Cabusset Tachybaptus ruficollis, que ben bé podria ser el que durant dies va ser vist a la bassa de la desembocadura.

D'altra banda, la última observació del bec de serra mitjà va ser el 20 de novembre (observació d'en Xavi Larruy). Els xarxets potser s'hagin desplaçat riu amunt, ja que va veure tres exemplars a Montcada i Reixat, quan ja no es veien al tram final del riu.