L'ORNITONIGMA

dissabte, 12 d’abril del 2008

Escapada a la Plana de Lleida

Entre dilluns i dimecres d’aquesta setmana vaig estar fent recorreguts per diversos indrets de la plana la plana de Lleida: Alfés, el secà de Bellpuig i l’estany d’Ivars. Van ser uns dies intensos amb algunes primeres observacions anuals i d’altres de molt interessants. Tot seguit fair un recull del més interessant.

El dilluns dia 7 d’abril a la tarda vaig anar a la timoneda d’Alfés. En arribar a pista per accedir-hi, vaig veure una parella de gralles de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax alimentant-se als conreus; ja a la timoneda, hi havia un grup de 12 gralles Corvus monenula molt actiu, de vegades s’alimentaven als conreus del voltant, de vegades volaven sobre la timoneda i en una ocasió una parella va posar-se a sobre d’una caixa niu que hi ha a les restes d’una antita tanca publicitària; i continuant amb còrvids, cal mencionar una parella de garses Pica pica fent fora a una parella de cucuts reials Clamator glandarius. Les garses estaven construint un niu a un matoll de poc més d’un metre d’alçada i els cucut les observaven de ben a prop, de vegades fins i tot, es posaven al mateix matoll, el que provocava baralles i persecusions.


Pyrrhocorax pyrrhocorax

Corvus monenula

Pica pica, una de les futuribles "víctimes" de la parella de Clamator glandarius

Abans d’arribar a la timoneda vaig sentir i veure tres mascles cantant de Terrerola vulgar Calandrella brachydactyla, a més a més per la zona hi voltaven altres tres exemplars. Varen ser els únics que hi vaig veure. Tanmateix les calàndries Melanocorypha calandra estaven omnipresents, cataven per to arreu, sent l’àrea de la timoneda on estaven les concentracions més importants. En números molt inferiors, també estaven presents ambdues cogullades Calerida cristata i G. theklae. I a un camp de blat un mascle de Sisó Tetrax tetrax emitia el seu monòtom cant alhora que marcava la seva presència amb els seus potents estímuls visuals: la combinació de bandas blanquinegres del coll i el lluminós panell alar blanc. De paseriformes estivals, tant sols una solitària Piula dels arbres Anthus trivialis, i d’hivernants un Grasset de muntanya A. spinoletta amb plomatge nupcial complert. Un altre hivernant que restava a la zona era una femella d’Esmerla Falco columbarius.

A l’endamà, 8 d’abril, em vaig adreçar al secà de Bellpuig. Encara que el matí estava plujós, l’activitat canora dels ocells no minvava. Les dues espécies més evidents eren, sens dubte, el Cruixidell Emberiza calandra i la Calàndria. En un recorregut per la xarxa de camins entre els cultius ceralistes, vaig comptabilitzar 45 ex. (més del 50 % mascles cantant) dels primers i 52 de la segona (46 dels quals eren mascles amb activitat canora).


Emberiza calandra


Melanocorypha calandra

Va ser un dia prolífic pel que fa a rapinyaires. Vaig veure les tres espècies del gènere Circus: un mascle de 2n any calendari i dues femelles d’Arpella vulgar Circus aeroginosus; una femella d’Arpella pàl·lida Circus cyaneus; i un mascle adult, un altre de 2n any calendari i dues femelles d’Esparver cendrós Circus pygargus. A més d’una Àguila marcenca Circaetus gallicus, diversos xorigers Falco tinnunculus i dues parelles de xoriguers petits F. naumanni. Finalment, sota la taulada d’un vell mas vaig descobrir Òliva Tyto alba dormitant aliena a l’enrenou exterior.


Circaetus gallicus

Parella de Falco naumanni

Tyto alba

El més interessant, però, va ser l’observació d’un grup de cinc trobats Anthus campestris i dos piules de gola-roja Anthus cervinus (la segona observació que tinc d’aquesta espècie al secà de Bellpuig: 3 ex. el 28/04/2004; i la tercera a la plana de Lleida: el 27/04/2004, un exemplar al Clot de la Unilla).

Al migdia vaig apropar-me fins a l’estany d’Ivars i Vila-Sana, a pocs kilòmetres de distància. Vaig concentrar-me a la banda d’Ivars. El més impressionant de tot, per mi, la colònia de gavines rialleres Larus ridibundus que hi ha establerta al gran illot central. Desconec el nombre de parelles que hi crien, però entre adults i inmadurs vaig comptar més de 1500 ex. També hi havia 22 gavians argentats de potes grogues L. michahellis, alguns del quals defensaven la seva parcel·la territorial.


Larus ridibundus
Les que també estaven embardissades en les seves lluites terrotorials, eren les fotges Fulica atra; aquestes però molt més agressives.


Lluita entre territorial entre exemplars de Fulica atra

A aquesta banda de l’estany vaig veure dues parelles de cabussons emplomallats Podiceps cristatus i una altra de cabussets Tachybaptus ruficollis; 98 collverds A. platyrhynchos; una parella de xarxets Anas crecca; 35 mascles i 23 femelles d’Ànec cullarot A. clypeata; i dues parelles de Morell de cap roig Aythya ferina. Pel que fa a limícols, tant sols 14 Cames llargues Himantopus himantopus, cinc gambes rojas Tringa totanus i una Xivita T. ochropus. A més a més, tres calamons Porphyrio porphyrio, dos fumarells carablancs Chlidonias hybrida, una Àguila pescadora Pandion haliaetus i un gran grup de cueretes grogues Motacilla flava ssp. de almenys 128 ex.


Parella de Podiceps cristatus

Parella d'Anas clypeata

Himantopus himantopus

Porphyrio porphyrio
Mentre observava la colònia de gavines, van arribar una parella d’ornitòlegs finesos, Jari Helstola i Tea Reijomaa. Acabaven d’arribar del Delta de l’Ebre, on van fer alguna observació molt interessant. Vam començar a xarrar i em van preguntar si sabia d’un bon lloc per observar Sisó. Axí doncs, van recurrir el trastos i enfilar cap al secà de Bellpuig. Tot i que era una mica tarda, van tenir l’oportunitat de veure uns quants mascles territorial, tant aturats a terra com volant. A més a més, de camí cap a la carretera principal vam passar al costat del mas on hi són els xoriguers petits i els van contemplar a plaer. La tarda la van tancar amb una bella imatge d’uma Àguila pescadora sobrevolant els secans, que finalment es va parar a un pall de llum, potser per a passar la nit. Que podria ser la mateixa que unes hores abans havia vist a l’estany d’Ivars?




Mascles de Tetrax terax en display
Al dia següent tant sols disposava d’unes poques hores al matí. Com que m’agafava de camí, vaig decidir tornar al seca de Bellpuig per tal de veure si era capaç de relocalitzar les piules de gola roja. No hi vaig tenir sort, però em compensació vaig gaudir d’um matí extraordinari envoltat per um ambient que bullia d’activitat: xoriguers, perdius, guatlles Coturnix coturnix, sisons, torlits Burhinus oedicnemus, alaudids, Botxí meridional Lanius meridionalis, cueretes grogues... Bon material per a tornar a Barcelona amb les piles ben carregades i poder soportar amb més energia el tedi de la gran ciutat.


Lanius meridionalis

Femella de Motacilla flava

Burhinus oedicnemus

Alectoris rufa