L'ORNITONIGMA

dijous, 31 gener de 2008

Continua el Sit Blanc a Arenys

El passat dia 29, l'Enric Badosa, m'informava que el Sit blanc encara hi era a la Punta vella del port d'Arenys. Considerant que és gairabé segur que es tracta del mateix exemplar que va localitzar en Jaume Castellà el 29/11/07 a Premià de Mar, estem parlant d'un estacionament hivernal d'una mica més de dos mesos.

dimarts, 29 gener de 2008

De gavioteo por Asturies

Estos últimos días, aprovechando una visita familiar, me he dedicado a las gaviotas de la bahía de Xixón. Apareció casi todo de lo esperado: Larus ridibundus, L. melanocephalus, L. canus, L. delawarensis, L. fuscus (graellsii/intermedius), L. michahellis (michahellis/lusitanius), L. argentatus y L. marinus. Pero ni rastro de "gaviotas blancas". Según me comentó el colega Dani, hace unos dos años que no entra ni L. hiperboreus ni L. glaucoides. La primera es (o era) un invernante habitual, mientras que la segunda, mucho más rara, venía siendo de presencia regular desde 1991. En fin, que por más que miré (allí donde pude acceder) no pude registrarlas. Os dejo con algunas de las especies que pude fotografiar.



Larus ridibundus

Muy común en toda la bahía. A destacar este ejemplar adulto, fotografiado en el muelle de El Rendiello (puerto de El Musel, Xove, Xixón), con librea nupcial completa. A partir de febrero no es raro comenzar a ver adultos que han completado su muda parcial. En enero, por el contario, es mucho más raro y la proporción de ejemplares es muy baja.






Larus melanocephalus

Aunque es posible observarla en cualquier punto de la bahía, el grueso de la población invernante se mantiene en torno a la desembocadura del río Piles. Algunes, entran al estanque del parque de Isabel La Católica, donde és fácil observar ejemplares de todas las edades. En el par de veces que lo visité la mayoria de las aves eran adultas; una de ellas portaba anilla metálica en la tibia derecha, pero me resultó imposible hacer la lectura.




Adulto con anilla metálica en la tibia derecha.

2º invierno



Larus delawarensis

Desde finales de la decada de 1980 del siglo XX, esta especie neártica comenzó a aparecer con regularidad en Asturies, hasta el punto de que fue descatalogada como rareza a nivel estatal. Hoy en día, la bahía de Xixón, continua siendo su principal área de invernada. Pude observar dos ejemplares adultos: uno en el parque, del que dan testimonio las fotografías; y otro en el muelle de El Rendiello, con fotografía tan testimonial que me abstengo de ponerla. Me consta que por esos dias habia al menos tres adultos y un inmaduro (información de fuentes locales de muy alta fiabilidad: Dani López "Gullmaniac").




Larus argentatus

Esta gaviota, aunque en pequeños grupos, es muy común en toda Asturies. El mayor contingente de invernantes aparece en la bahía de Xixón, y el puerto de El Musel es, sin duda, el mejor sitio para disfrutar de esta especie tan prestosa, como decimos los asturianos. Pude ver varios ejemplares, la mayoria de los cuales todos eran aves de 1er invierno; el resto, un ejemplar de 2º invierno y este adulto de la subespecie argenteus, fotografiado sobre el tejado de la rula del muelle de El Rendiello.



Adulto ssp. argenteus


Argenteus es la subespecie más común. De hecho representa casi la totalidad de las citas asturianas. La determinación subespecífica en el campo, sin embargo, no es nada fácil y si a ello le añadimos la alta variabilidad que presentan estas grandes gaviotas, la cosa se complica aún más. No obstante, la combinación de una serie de caracteres pueden ayudar en la asignación de algunos ejemplares a una u otra subespecie.

En la siguiente fotografía se puede ver un ejemplar de primer invierno.


Típico ejemplar de primer invierno.


La tarde del día 25 pude observar en El Rendiello dos ejemplares de primer invierno (2cy) con el plumaje extremadamente pálido. Como puede observarse, la pigmentación oscura está muy reducida y se aprecia un importante desgaste de las cobertoras alares (más evidente en el 2º ejemplar mostrado) y de las terciarias. Las escapulares y el manto son, por el contrario de 2ª generación, y debido a su mejor estado de conservación, contrastan con el resto de las partes superiores. Cabe destacar el tono tan pálido del centro de las terciarias y los bordes pálidos de las puntas de las primarias. Así como ciertos rasgos estructurales (especialmente en el primer ejemplar), tales como la longitd de la tibia, proporcionalmente larga, lo que le da cierto aspecto patilargo, y la forma de la cabeza y pico, que podrían apuntar a la subespecie nominal argentatus.





Obsérvese el tono color crema de las primarias y secundarias.

Aqui se puede comparar sus proporciones con un L. marinus de 1er invierno.

El segundo ejemplar presentaba un grado de desgaste mucha mayor, lo que le daba un aspecto bastante desaliñado.





Larus marinus


Fueron varios los ejemplares que pude observar. Aquí os muestro unas fotografías de un ejemplar adulto y de varios individuos de 1er invierno.







Evidentemente no podían faltar "las de siempre". Descansando en el estanque, había un buen número de Larus fuscus, como el ejemplar de 1er invierno de la fotografía;




y por todas partes, las omnipresentes Larus michahellis, varias de ellas marcadas con anillas de lectura de dos programas diferentes que se están llevando a acabo en diversas colonias de la costa asturiana, y un ejemplar posiblemente anillada en el Delta de l'Ebre (Tarragona).


Adulto de Larus michahellis lusitanus


Ejemplar de 1er invierno con PVC negro en tarso izquierdo (codigo: AJ3S) y anilla metálica en el tarso derecho.



Ejemplar de 1er invierno con PVC verde en tarso izquierdo (codigo: PDFD) y anilla metálica en el tarso derecho. Pendiente de confirmar origen.

Me despido con esta imagen del final de una jornada de gavioteo intensívo en Xixón, en una espléndida tarde en el muelle de El Rendiello.

dimarts, 22 gener de 2008

Intensiu al Besòs

Així calificaria la jornada d'avui que he compartir amb el Xavi Larruy. Des de les primeres hores de llum i fins la posta de sol, tots dos hem mirat pam a pam els últims dos kilòmetres i mig de riu i les zones properes (el parc de la Pau i el tram de litoral entre la desembocadura i el port de Badalona). Un dia intensiu d'ornitologia urbana, que ha tingut les seves recompenses i ha servit per a intercanviar opinions entorn de la problemàtica que comporta la conservació d'un espai natural dins d'una gran ciutat. Com encertadament va comentar en Xavi, fins ara s'han aconseguit importants fites, només el fet que es parli de gestió ja és un pas endavant. No obstant això, hi ha un inmés cami per recòrrer per arribar al que, en la meva opinió, és l'objectiu principal: veure el riu com el que realment és, un ríu. I hi ha dos elements bàsics i necessaris per assolir-lo: el compromís real de les diferents administracions públiques i la conciència ciutadana. I tots dos van lligats.

Mentres tant les coses segueixen el seu curs. A la desembocadura hi continuen les tres aloses Alauda arvensis (de vegades s'hi veuen només dues), tot i la pressió permanent que suposa el tràfec permanent de gent a munt i avall. A més a més, s'ha afegit un bon grup de passarells Carduelis cannabina d'uns 40 ex. i quatre repicatalons, gairabé absents fins ara. En general, s'apreciava que havia hagut una entrada d'ocellets, doncs també hi havia més tords dels habituals (encara que segons m'ha explicat el Xavi, aquest fet és normal, sembla que a partir del gener s'incrementa el nombre d'exemplars); i una bona quantitat de tallarols de casquet Sylvia atricapilla. A la bassa continua el Cabusset Tachybaptus ruficollis. També hem relocalitzat el primer hiver de Gavina cendrosa Larus canus. Estava associada a les gavines rialles, que es comptaven per centenars, molt a prop de la desembocadura.



Larus canus, 1er hivern.

A última hora i des del parc de la Pau, hem pogut observar un dels Bec de serra mitjà Mergus serrator, volant cap al nord. Sorpren la mobilitat d'aquest ocell, que ja es va veure a Premià de Mar i es mou per altres zones del litoral de Barcelona, que encara no s'han localitzat. Entre el Barcelonès i el Baix Llobregat ronden si més no 4 ex., dos a la desembocadura del Besòs i dos més al Delta del Lobregat, que van ser observats simuntàniament als dos llocs.

El més interessant del dia, però, tot i que per alguns semblarà curiós, ha estat el descobriment d'una Fotga Fulica atra riu amunt. No hi ha dades hivernals de l'espècie i la seva presència al riu és extremadament rara, en especial al tram final. L'ocell, probablement un inmadur pel to del plomatge i la forma i el tamany de l'escudet, s'amagava entre el canyís i no s'aventurava a sortir a aigües més obertes. Potser porti més temps i no ha estat localitzat fins avui. Tant discretes com la fotga, però més abundats els becadells s'han deixat veure, tot i que no ho han posat gens fàcil.
Us deixo amb la imatge de la gavina cendrosa amb aquesta careta de bona que té. Quin bitxo més maco!

diumenge, 20 gener de 2008

Maresme nord

L'Enric Badosa m'ha informat que ahir a a la tarda encara eren presents al port d'Arenys de Mar el Sit blanc Plectrophenax nivalis i la Gavina corsa Larus audouinii adulta. Cal destacar també l'observació d'un Paràsit cuapuntxegut Stercorarius parasiticus adult de fase clara amb plomatge d'hivern.
D'altra banda, consulteu el bloc d'en Xavi Romera perquè la cosa pinta molt bé per la costa del Maresme.

divendres, 18 gener de 2008

Roquerols a Badalona

Aquest matí he fet una interessant citació per a la ciutat de Badalona. A la plaça dels Països Catalans hi havia un parell de roquerols Ptyonoprogne rupestris. Revisant la bibliografia existent, no he trobat citacions prèvies per a la ciutat. Si que n'hi ha però a zones properes como ara Collserola, diverses arees del Maresme (on és un colonitzador recent, que es comporta com a sedentari), riu Besòs al seu pas per Santa Coloma de Gramanet o el Baix Llobregat. La majoria de les citacions corresponen als periodes migratoris i són menys nombroses a l'hivern.

dimarts, 15 gener de 2008

Sit blanc i aus marines al Maresme

El passat diumenge 13 de gener vaig tornar a Arenys de Mar per tal de relocalitzar el Sit blanc en el cas de què hi fos. Amb va portar tot el matí trobar-lo. Finalment, en companyia de l'Enric Badosa, el vaig veure a La Punta Vella; sembla que té molta tirada cap aquesta part del port, doncs és on més sovint se'l veu. Vaig tenir la oportunitat de veure'l volar un parell de cops i sens dubte el patró alar correspon al d'un mascle adult.




Plectrophenax nivalis

Al port encara continuava l'adult de Gavina corsa, que posteriorment va ser vist a la platja del Portinyol.


Larus audouinii adult

Des de primera hora del dia i fins ben entrat el matí, es va formar al sud de la platja d'Arenys una gran concentració de corbs marins grossos Phalacrocorax carbo. Inicialment vaig comptar 284 ex. posats al mar, però quan van començar a aixecar el vol en grups vaig poder comptar-los perfectament i van sortir 319 ex. A excepció d'un poquets exemplars que es van ficar al port, la resta van marxar en direcció nord. Entre ells hi havia un Cabussó emplomallat Podiceps cristatus. D'altra banda, a la platja Primera hi havia un petit grup de gavines capnegres Larus melanocephalus (36 adults i 5 ex. de 1er hivern).


Un dels Phalacrocorax carbo que va entrar al port

Finalment al migdia em vaig apropar amb el David Caballé i en Xavi Romera fins el Pla de Llobet, entre Pineda de Mar i Santa Susanna, per veure si s'havia tornat a formar la gran concentració d'aus marines que van veure dies enrere (cliqueu aquí). Malauradament no van tenir tanta sort. D'una banda la mala mar i el vent dificultaven l'observació; i d'altra, no hi havia hagut cap abocament de l'emissari submarí, que és el que genera la gran concentració de nutrients que atrau a les aus marines. Tot així, van veure fins a 18 cabossons emplomallats Podiceps cristatus, unes quantes baldrigues (Puffinus yelkouan i P. mauretanicus; de les primeres es va veure una bona concentració davant la desembocadura de La Tordera), algún mascarell Morus bassanus, uns pocs xatracs becllargs Sterna sandvicensis, un nombre molt discret de Larus melanocephalus, i les sempre presents Larus ridibundus i L. michahellis, i també algún corb marí emplomallat P. aristotelis. La jornada però la van tancar amb una molt bona observació de Paràsit gros Stercorarius skua volant cap al sud, probablement cap a l'emissari.

dissabte, 12 gener de 2008

Nou blog sobre el Delta del Llobregat

Ha aparegut un nou i interessant blog a càrrec d'en Ferran López, que sota el títol "Llobregat Delta Bird News", serà una font permanent d'informació sobre les rareses ornitològiques que requereixen d'una homologació pel Comité de Rarezas de la Sociedad Española de Ornitología (CR-SEO) i pel Comité Avifaunístic de Catalunya (CAC). En paraules del propi Ferran, "aquesta nova iniciativa pretén mantenir informats a tots els interessats en l'observació d'ocells d'ON i QUINES són les darreres observacions en el delta del Llobregat des de l'1 de gener de 2007 [...]".
Dia a dia creix el nombre d'aficionats a la observació d'aus rares i escases i això es reflecteix a la Xarxa. Així doncs aquest nou blog s'afegeix a la cada vegada més extensa xarxa de webs i llistes ornitològiques que aborden aquest tema tant apassionant. A nivell estatal cal destacar la web dirigida pel Ricard Gutiérrez "Rare birds in Spain", que des de l'agost del 2000 ens ve informant puntualment de les observacions dels diferents divagants que es detecten arreu de la geografia espanyola. Posteriorment, i també de mans d'en Ricard Gutiérrez, va nèixer una llista ornitològica, Rarebirdspain, que aborda aquest tema amb exclusivitat. Pel que fa a l'ambit català, destaca la web Birding Catalonia, que fa un recull exhaustiu de les observacions d'ocells rars o escasos que es detecten arreu de Catalunya. Llobregat Delta Bird News omple un àmbit fins ara buit, el local.

Últimes observacions al Besòs

En Xavi Larruy va fer una prospección pel tram final del riu Besòs el passat dia 8 de gener. Tot seguit exposo les observacions més destables: un Territ menut Calidris minuta; un 1er hivern de Gavina cendrosa Larus canus, que ja volta per la zona des de fa unes quantes setmanes; un Colltort Jynx torquilla al parc del Besòs, que ja hi roman des de primers de novembre de 2007; i finalment entre una i dues puputs Upupa epops que estan hivernant per la zona.

dimecres, 9 gener de 2008

Per Arenys de Mar i els seus voltants

Amb una mica de retard faig aquest report sobre la visita que vaig fer el passat dia 8 de gener al port d'Arenys de Mar i les seves rodalies. La intenció era relocalitzar el Sit blanc i prospectar d'altres zones que en un principi semblaven adienes per a l'espècie. El resultat va ser infructuós, tot i que vaig escombrar tot el port i la zona de platjes que n'hi ha al sud i al nord: platja de la Picòrdia, platja primera i platja de Caballó, fins arribar a Canet de Mar. No obstant això, a l'endamà va ser relocalitzar al dic del port per l'Àlex Comas (veure aquí) i l'Enric Badosa (veure foto).


El dia, però, va donar alguna cosa interessant, com ara un gran estol de Puffinus yelkouan i P. mauretanicus (en un 80 % i un 20 % respectivament) de més o menys un 200 ex. que es movien davant la platja de Caballó. Van apropar-se molt a la riba on van romandre sedimentades una bona estona. Penjo una fotografia documental (testimonial).


Puffinus yelkouan i P. mauretanicus

En aquesta mateixa platja descansava un estol de làrids format majoritàriament per gavians argentats Larus michahellis (106 ex.) i gavines capnegres Larus melanocephalus (60 adults, 7 ex. de 2n. hivern i 2 ex. de 1r hivern). Algún dels adults ja havien començant a adquirir el plumatge d'estiu. Es tracta d'una muda parcial que inclou el cap, el cos i les primàries més externes. A l'exemplar de la fotografia, es pot veure com afecta al capell i les plomes auriculars. Barrejats també hi havia un parell de xatracs becllargs Sterna sandvicencis, algunes desenes de gavines rialleres i quatre Larus fuscus (2 adults i 2 inmadurs).



Larus melanocephalus adulta mudant a plomatge d'estiu.

Sterna sandvicensis


D'altra banda, al port encara hi era present l'adult de Gavina corsa i tres gavians foscos.



Adult de Larus audouinii


Les dues primeres fotografies corresponen a un exemplar de 2n hivern (3r any calendari). La següent però és un individu de 2n any calendari: es pot veure com una part de les escapulars han estat reemplaçades, i encara reté la majoria de les coberteres alares, les primàries i, tot i que aquí no es vegi, també les plomes de la cua.




Cal comentar que vaig veure alguns gavians i alguna gavina capnegra també amb taques d'oli. La pajoria estaven tacades a la panxa; tanmateix hi havia una michahellis amb el cap tacat (veure foto).




Per últim, davant les platjes d'Arenys vaig veure tres cabussons emplomallats Podiceps cristatus, però ni rastre de gavots, que és el gran absent de aquesta temporada.

dilluns, 7 gener de 2008

Novitats a la desembocadura del riu Besòs

Aquesta tarda he pogut fer algunes observacions interessants a la desembocadura del riu Besòs (Sant Adrià de Besòs). Molt a prop de la desembocadura s'alimentava un gran estol de gavines capnegres (91 ex.), entre les quals hi havia 4 adults de Gavina menuda Larus minutus, espècie força rara a l'hivern. Juntament amb les gavines es movia una Baldriga balear Puffinus mauretanicus; sedimentat entre la desembocadura i la platja de Sant Adrià, un inmadur de Corb marí emplomallat.
Ja a dins del riu, destacar la presència del Cabusset de la bassa de la desembocadura, i un dels rasclons que hivernen a la zona. En Xavi Larruy a estimat uns quatre exemplars.

Continua el Sit Blanc a Arenys de Mar

Avui, l'Enric Badosa, m'ha comunicat que el Sit blanc encara és present al port d'Arenys de Mar; concretament l'ha vist al dic anomenat La Punta Vella. Adjunto una fotografia que li va fer i que amablement em va cedir.



Plectrophenax nivalis (Enric Badosa, 07.01.08)

En Jaume Castellà, també em va cedir diverees fotografies de l'exemplar que va observar a Premià de Mar a finals de novembre del 2007; i fent una comparativa, ambdos exemplars coincideixen en la datació i el sexe. Per tant, existeix la possibilitat de que es tracti del mateix exemplar. No obstant això, segons observacions del propi Jaume, l'ocell de Premià de Mar podria haver estat depredat pels gats que ronden la platja. En aquest sentit, té una fotografia molt il·lustrativa que recolzaria aquesta hipòtesi.

Demà faré una visita a la zona i us mantindré informats.

dijous, 3 gener de 2008

Caça de fringíl·lids


Carduelis carduelis

Avui em faig resó d’una informació molt interessant publicada per l’Anna Gallés al forum ornitològic Auscat. L’Anna ens informava que el periode de caça hábil de fringíl·lids va finalitzar el passat dia 8 de desembre de 2007. Per tant, fins a l’estiu qualsevol activitat relacionada amb la caça d’aquests tipus d’ocells suposa una infracció de la llei.

Així doncs davant actes sospitosos per part d'ocellaires, cal contactar amb urgència amb els agents rurals o bé amb els Mossos d’Esquadra, per tal que duguin a terme les mesures necessaries per evitar aquesta caça furtiva.

A l’àrea del Besòs no és rar trobar-s'hi gent fent pràctiques il·legals de caça o estructures artificials fetes de canyis amb finalitats cinegètiques. Personalment davant qualsevol activitat sospitosa m’adreço directament al 112 que ja s’encarrega de derivar-te a l’autoritat pertinent.

Per informació més detallada sobre periodes hàbils de caça i espècies premeu aquí.