Març és un mes de transició, es nota la davallada de moltes espècies hivernants i encara estant per arribar la majoria de les estivals. Aquesta “incertesa” ens acompanya cada vegada que sortim al camp i ens preguntem quin dia tocarà avui, si serà la pujada d’adrenalina lligada a l’observació d’una nova arribada, serà una jornada normal, o quedarem inmersos en l’austeritat més crua. Doncs bé, dissabte a primera hora del matí em platejava aquestes qüestions mentre viatjava en metro fins a l’estació de Baró de Viver. Pensava recòrrer el tram del riu Besòs entre Santa Coloma de Gramanet i Montcada i Reixac. A un ritme més aviat lleuger vaig recórrer el camí fins la resclosa que hi ha a l’altura de la subestació elèctrica situada en els límits dels dos municipis. Bufava un vent lleuger i durant el recorregut no vaig veure cap cosa que resultés prou interessant com per aturar-me.
En arribar a la resclosa vaig veure la primera de les cinc xivitones Actitis hypoleuca que vaig veure en tot el matí. La petita platja era aprofitada també per una Xivita Tringa ochropus i un Corriol petit Charadrius dubius. De xivites, en vaig veure un total de 7 ex., front les dues que havia vist uns quinze dies abans. És nota que estan migrant perquè apareixen a llocs diferents dels de la hivernada i en major nombre. Els corriols també van ocupant les lleres i reclamant el seu terreny (vaig sentir i veure un mascle cantant i fent vols territorials sobre una illa del riu).
Charadrius dubius
Abans reflexionava sobre la naturalesa del març (ornitològicament parlant) i el matí del dissabte 14 va ser molt auster. Els efectius hivernants havien fet una davallada molt important. Per exemple, vaig comptar un 63 % menys de titelles Anthus pratensis, un 42% menys de cueretes blanques Motacilla alba, un 50% menys de pit-roigs Erithacus rubecula, i un 37% menys de mosquiters Phylloscopus collybita, per citar alguns dels casos més representatius. La disminució en el nombre de gavines vulgars Larus ridibundus també va ser notable, un 51% menys. D’altra banda, va destacar l’absència de Repicatalons Emberiza schoeniclus i Gratapalles E. cirlus.
Motacilla alba
Larus ridibundus
Així doncs, el matí va ser monocromàtit i monocord. Els rossinyols bords Cettia cetti i especialment els Trits Cisticola juncidis cantaven arreu, invaïnt l’aire amb les seves veus. Molt destacable va ser la quantitat de Trist, respecte de la visita anterior fa quinze dies, vaig comptar el triple d’exemplars, especialment a la zona dels canyissars de depuració. Però no eren els únics que cantaven, altres residents també ho feien, com ara una Cogullada Galerida cristata (les últimes parelles que crien al tram final del Besòs, ho fan a Montcada), i els Gafarrons Serinus serinus, que posaven tot el seu esforç a fer-se sentir ben lluny. Altres residents, com els collverds Anas platyrhynchos ja estaven amb els seus polls: sendes femelles amb 6 i 16 polls respectivament.
Cisticola juncidis
A la bassa del Rec Comtal continuava el mascle de Cotxa blava Luscinia svecica, l'únic exemplar que vaig veure. També hi havia una Cuereta groga Motacilla flava (les altres dues les vaig veure a les ribes del nucli urbà de Montcada). També continuava el Martinet blanc Egretta garzetta que ens ha acompanyat gran part de l’hivern. I el que no vaig localitzar, va ser al Blauet Alcedo atthis , malgrat que un veí em va dir que el va veure un parell de dies abans.
Luscinia svecica
I el recorregut al vaig acabar amb l’observació d’un Grasset de muntanya Anthus spinoletta, mudant a plomatge estival, i un parell d’orenetes Hirundo rustica fent el seu vol acrobàtic sobre la superfície del ríu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada