Ja fa uns dies que torno a voltar per Barcelona i rodalies, però no ha estat fins abans d’ahir que vaig poder penjar-me el binocles al coll per fer-hi una ullada. Com que va ser en plegant de la feina, no em va quedar gaire temps per aprofitar i vaig decidir apropar-me al Parc Diagonal Mar. Vés per on, que va ser una bona tria, doncs, en arribar-hi vaig veure aturat amb les gavines rialleres un jove de Fumarell carablanc Chlidonias hybridus. Desconec si existeixen observacions d’aus sedimentades al litoral de Barcelona (si que em consten d’exemplars en pas), però resulta molt interessant l’observació d’aquesta espècie en un parc urbà ple de gom a gom.
Aquest és el segon registre (personal) que hi ha al parc de gavines rialleres de l’Europa oriental. El primer va ser d’un exemplar polonès observat l’1/02/09.
L’observació del fumarell em va fer pensar sobre el potencial d’alguns parcs per atraure alguns migrants. Aquest en particular disposa d’una orla de vegetació lacustre molt maca, tot i que el fet que tingui una disposició perimetral li resta valor, ja que està permanentment exposada al tràfec de persones, cosa natural en un parc urbà. Per a determinades espècies, això no hauria de suposar un greu problema. El problema és que de tant en tant (i de vegades massa sovint), alguns individus (humans) es comporten com a brètols sense cap consideració envers els seus conciutadans, el propi espai i els essers vius que hi viuen temporalment o ocasionalment. Ahir vaig veure que l’estiu va reduir considerablement la superfície de la làmina d’aigua, la qual cosa va crear una zona de fangs que ben bé podria ser aprofitada per algunes espècies (en ve al cap algun limícol). Això, però, és somniar. Qui seria l’ingenu que s’hi ficaria quan una colla de bàrbars envaeixen l’estany espantant “todo bicho viviente”? Una imatge ho diu tot. Tindran raó els diaris quan parlen del deteriorament de la convivència. En aquest sentit sóc pessimista, però em nego a dir: Què hi farem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada