dimarts, 24 febrer de 2009

Gavines entre Premià i Arenys (Maresme) el 23/02/09

Ahir va ser una bona jornada de gavines. A la tarda vaig recórrer diferents punts de la costa sud del Maresme observant marines. El més interessant el vaig trobar a Premià de Mar i, especialment, a Arenys de Mar.

A Premià el més destacables va ser un estol mixt de gavines corses i capnegres (Larus audouinii i L. melanocephalus). De les primeres n’hi havia 44 ex. (totes adultes i no arribava a la desena el nombre de subadults. Quant a les segones, en vaig comptar 45 adults i un ex. de 2n hivern. Malauradament romanien a l’aigua _amb l’arribada del bon temps la gent torna a omplir les platges- i, en el cas de què n’hi hagués, no vaig poder veure cap anella.

A la resta de la costa, molt poca cosa. El punt calent era a Arenys. Entre les platges i el port vaig registrat set espècies de làrids, que indico tot seguit:

Larus melanocephalus: 23 adults, un 2n hivern i un 1er hivern a la platja de…; 144 adults, un 2n hivern i un 1er hivern a la platja de…; i 90 adults, set de 2n hivern i un 1er hivern al port.

Larus ridibundus: al voltant de 200 ex.

Larus canus: l’exemplar de 2n hivern, que volta per la zona des del 6 de febrer.





Larus audouinii: 48 ex., un dels quals portava anella blanca amb codi negre ADXP al tars esquerre i metàl·lica al dret.





Larus fuscus: 8 adults, un ex. de 3er hivern i un 1er hivern.

Larus michahellis: al voltant d’un centenar. Amb va cridar l’atenció un exemplar de 2n hivern mudant a 2n estiu que mostrava una mena de semicollar fosc a la base de la nuca i que s’estenia difusament cap els costats, recordant una mica el patró d'una gavineta de tres dits.





Rissa tridactyla: En queda el dubte de si eren 3 ó 4 ex.; vaig veure dos simultàniament a la platja de...; des del dic vaig veure alhora els dos de la platja i un a la teulada de la llotja; i posteriorment dos aturades al aigua a dins el port.




Per últim, esmentar que no vaig veure el Remena-rocs que està hivernant al port. De moment, la darrera observació la va fer l'Enric Badosa a la punta vella el passat 22 de febrer.

divendres, 20 febrer de 2009

Cendrosa i tres dits a Arenys de Mar

Continuen les observacions de làrids escassos a les costes del Maresme. Aquesta tarda l'Enric Badosa m'ha informat de la presència de una Gavina cendrosa Larus canus ( un 2n hivern que podria ser el mateix que vaig veure el 06/02/09) i tres gavinetes de tres dits Rissa tridactyla al port d'Arenys de Mar.


© Enric Badosa


© Enric Badosa

© Enric Badosa

"Present i futur del riu Besòs" a l'Independent de Sant Adrià

Us animo a llegir aquesta entrevista que li van fer al Xavi Larruy des del diari L'Independent de Sant Adrià. Per aquells que desconeguin la realitat del Besòs, diu coses molt interessants, però n'hi ha una que ho resumeix tot i que hauria d'arribar a la conciència de tothom, en especial, als ciutadans de Sant Adrià de Besòs: "Al riu Besòs ja no es pot fer qualsevol cosa”.
http://www.independent.cat/santadria/Independent_88.pdf

Xavi Larruy, biòleg i ornitòleg del Parc Fluvial del Besòs
PAU ARAGALL OLLER
“El tram final ha d’estar restringit”
S. Manzanera
De claveguera a parc urbà. El Besòs i el seu entornhan canviat radicalment. Un dels seus màxims coneixedors,l’ornitòleg Xavi Larruy -observador delriu des del 97-, parla del seu estat actual i de ladesembocadura, el futur de la qual es troba “amenaçat”.Per això, prefereix “imaginar-la amb elspescadors als espigons, la tèrmica abocant al mari la gent observant-la des dels miradors”.

Com definiries l’estat actual de la desembocadura del Besòs?
La seva restauració ha obtingut uns resultats discrets, de moment. Els problemes principals són el trànsit continuat de persones i l’abocament d’aigua salada per part d’Endesa, que transforma
l’hàbitat. Des d’on aboca fins al mar no creix vegetació vora l’aigua per l’excessiva salinitat, ni tampoc hi ha illes on pugui menjar i refugiar-se la majoria d’ocells aquàtics.

Retirar l’aigua solucionaria els problemes?
Si la central tèrmica aboqués al mar, aquest tram de riu tornaria a tenir la salinitat que li correspon a una desembocadura, i el cabal seria força menor i permetria la formació de platges i illetes. El cabal és notablement més elevat que fa sis anys, quan es va ampliar el sortidor d’aigua. Aquelles obres a la central s’haurien d’haver aprofitat per tornar l’abocament mar endins, però la Generalitat va donar permís per continuar llençant l’aigua al riu...

Quins problemes més hi veus?
Es van passar amb l’escullera, especialment enfront de la barra de sorra final. Abans era una zona amb un pendent suau, on va arribar a criar el corriol camanegre el 1999, una espècie amenaçada a Catalunya, però ara el que hi ha són blocs de roca. Quan es transforma un marge fangós i amb poc pendent en un marge amb roques s’impossibilita l’alimentació de la majoria d’ocells.
Punts a favor.
L’aigua salada de la tèrmica segurament fa que un major nombre de peixos entri a la desembocadura, fet positiu per als ocells piscívors.
I això atrau una altra espècie...
Els pescadors. La seva presència continuada en un espai tan petit provoca que la quantitat d’ocells que es veuen sigui molt baixa. Al riu hi ha molt menjar, però ara només el poden aprofitar les espècies i els individus més confiats.

Quina és la solució?
Des del punt de vista ecològic, que Endesa torni l’aigua que utilitza al mar. És una vergonya. Els temps han canviat i, tot i l’herència negativa, és hora que la gent i les administracions es creguin que al riu Besòs no es pot fer qualsevol cosa.

S’hauria de prohibir el pas a la desembocadura?
És vital que estigui restringit. Al Parc Fluvial hi ha uns cinc quilòmetres d’ús públic, per tant, què
són 400 metres? Ara, d’aquests 400 no n’hi ha ni 200 que puguin utilitzar els ocells degut a l’abocament d’Endesa i a la presència de pescadors i altres persones.

Quins avantatges té que formi part de la gestió del Parc?
Neteja de la brossa que deixen els pescadors, manteniment de la vegetació plantada i de la bassa creada, etc. D’aquí a 10 anys tindrem unes bones taques de tamarius.

La desembocadura ha perdut, doncs, valor ecològic?
Actualment, la zona més interessant per a les aus aquàtiques es troba entre el pont de Renfe i Cristòfol de Moura, gràcies a l’illa que hi ha al mig. Actualment hi ha un aligot, cabussets i una fotja, perquè és un tram relativament tranquil.

La gent té coneixement del que s’hi pot trobar?
És necessària la instal.lació de plafons informatius al llarg de tot el riu per tal de donar a conèixer les espècies de la zona i la importància de la vegetació natural i de les illes per als animals. A tothom li agrada i es preocupa pels ànecs. Però els ànecs no crien a la gespa, sinó a les illes i als marges que no queden anegats per les preses inflables.

Quines espècies hi havia abans i ara ja no hi són? I quines n’hi ha, de noves?
Ja no crien ni el corriol camanegre ni la cogullada. D’altra banda, el collverd nia des del 2000. L’any passat es van veure espècies noves, com l’ànec blanc i el bitó, ocell en perill d’extinció a Catalunya. Durant les migracions és quan aquest indret té un major interès ornitològic. Així, ja s’han observat més de 200 espècies, algunes de rares a la península Ibèrica.

I què passarà quan s’urbanitzi el marge dret amb la construcció del barri de la Catalana?
A més de la gran quantitat d’arbres tallats, augmentarà notablement el trànsit humà al riu, així
que és imprescindible mantenir el màxim de vegetació a l’escullera, perquè no s’espantin els ocells.

Com veus el futur?
La proposta de fer un pont al tram final de la desembocadura és una amenaça. No té coherència amb els diners gastats per restaurar-la ni amb els intents que es fan des de l’Ajuntament per protegir-la, ni des del Parc Fluvial del Besòs per mantenir-la. Hi ha una alternativa uns metres més amunt, el pont del tramvia.

dilluns, 16 febrer de 2009

Noves observacions al Besòs: Montcada i Reixac, 15/02/09

Com vaig comentar al post d’ahir referent a l’observació de Gavià caspi, el diumenge va ser un dia esplèndid al Besòs. Vaig recórrer el tram que hi ha entre el límit municipal de Santa Coloma de Gramanet i el nucli urbà de Montcada i Reixac. A part de les espècies habituals, varen destacar quatre observacions, que tot i no tenir gaire interés a nivell català, sí que ho tenen a nivell local.

D’una banda, va aparèixer, després d’un hivern d’extremada “sequera” ornitològica, el primer Becadell sord Lymnocryptes minimus de la temporada. Molt a prop, a un petit canyissar i associada a un grup de polles d’aigua, una Polla pintada Porzana porzana. Aquesta observació entra en la franja fenològica de l’espècie i la podem considerar com el tret de sortida de la migració prenupcial. Així doncs, hem d’estar a l’aguait perquè els bitxos ja comencen a pujar. I aquest fet sembla confirmar-ho la cada vegada més visible Cotxa blava Luscinia svecica, que de tenir un exemplar localitzat a un punt molt concret del riu, darrerament ha començat a observar-se més sovint a diferents llocs i variant la proporció de sexes. Ahir vaig veure una femella i un mascle, del qual podeu veure una fotografia.




L’altra espècie és la Griva Turdus viscivorus, que si bé és habitual a les zones properes muntanyenques i a d’altres indrets de la conca del Besòs, resulta molt rara en aquesta part. De fet, es tracta de la segona citació per a l’especie en aquest tram final del Besòs (l’altre va ser aquesta darrera tardor a la desembocadura, i n’hi ha una altra a un parc proper al riu).

Per últim, vaig veure dues fredalugues Vanellus vanellus, sedimentades a una illa a Montcada i Reixac. Aquesta és una espècie molt escassa i de presència molt irregular, que compta amb un petit contingent d’hivernants aigües a munt. La manca d’espais adients a la riba possiblement sigui un dels motius que expliquin la seva escassesa.




Quant a ocells comuns, destacar la presència d’un petit grup de Repicatalons Emberiza schoeniclus a Montcada i l’observació de diversos exemplars solitaris a altres trams del riu. Això també és un indici de què algunes espècies ja comencen a moure’s, doncs es tracta d’una espècie molt escassa a la zona, de difícil detecció, i molt localitzada.
Ja sabeu, doncs, mantingueu els ulls ben oberts perquè la festa ja ha començat. Bona nit i bones obsaervacions.

ORCHIS, nova entitat conservacionista

ORCHIS, NATURALISTES DE LA SELVA I L’ALT MARESME.

15 de febrer de 2009
Ha nascut Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius principals conèixer i donar a conèixer la Natura més propera, la flora, la fauna i els espais naturals de les comarques de la Selva, l'Alt Maresme i territoris propers.

El nostre territori té un enorme valor natural, amb espècies, hàbitats i espais que estan catalogats d'interès comunitari per la UE, alguns d'ells també sota l'empar de diferents figures de protecció locals i autonòmiques. Alhora però, pateixen del desconeixement per part de la població en general i d'actuacions al territori que les malmeten. Pensem que és imprescindible la creació d'una Associació que treballi en el seu coneixement, en la divulgació d'aquests valors i en la seva protecció, amb especial atenció a tres dels espais més rics en biodiversitat i alhora més amenaçats de les nostres comarques: la plana de la Selva, el tram baix i delta de la Tordera i l'estany de Sils.

A Orchis hi col·laboren biòlegs i naturalistes provinents de diversos àmbits professionals però amb objectius i interessos comuns, entre els que destaquen l'estudi, la gestió i la recuperació dels ecosistemes, la fauna, la flora i la resta del patrimoni natural i cultural de les comarques de la Selva, el Maresme, el Gironès i territoris propers, així com l'educació i la seducció ambiental, a més de la custòdia del territori en col·laboració amb particulars i administracions.

Tot això mitjançant activitats de seguiment d'espècies i ecosistemes, l'elaboració d'informes tècnics, articles i altres documents destinats a administracions, altres entitats i públic en general, i mitjançant la divulgació d'aquests valors en xerrades, cursets i altres activitats de participació, ja siguin d'elaboració pròpia o amb col·laboració amb altres entitats, administracions o particulars.

Així mateix, l'associació, quan sigui necessari, denunciarà i posarà en coneixement de les diferents administracions i del públic en general tots aquells fets i delictes ecològics o incompliments de les normes previstes per les Lleis en la defensa i protecció de la Natura.

Alguns dels projectes ja iniciats per l'Associació són el seguiment de les poblacions de rèptils i amfibis de la conca de la Tordera, amb especial atenció a les tortugues d'aigua, el seguiment de l'avifauna de Sils i la caracterització de les poblacions d'ocells d'espais agrícoles de la plana de la Selva.

Per a més informació, us podeu posar en contacte amb Alfons Delgado...

alfonsdg@gmail.com


Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme

Tordera, 15 de febrer de 2009

diumenge, 15 febrer de 2009

Larus cachinnans al parc de Diagonal Mar

Esta tarde, 15/02/09, después de una mañana espléndida en el Besòs, que mañana comentaré, me encontré con esta preciosa Gaviota Cáspica Larus cachinnans de 1r invierno en el parque de Diagonal Mar (Barcelona).















Algunes gavines a Vilanova i la Gletrú, 14/02/09

Ahir a la tarda, nova jornada de gavines a Vilanova i la Geltrú (Garraf), però considerant que era dissabte, vaig posar molt baix el “llistó de les expectatives”. I en efecte, la cosa estava molt més que fluixa. Les platges estaven plenes de gent i gossos, i a la de Sant Cristòfol fins i tot i hi havia un tot terreny (sense comentaris). Evidentment la presència de gavines i gavians era testimonial. Com que el port era tancat, vaig haver de mirar-lo des del dic exterior. A dins encara romanien tres gavinetes de tres dits Rissa tridactyla, i en uns dels molls descasava un estol d’uns 150 gavians foscos Larus fuscus, encara que massa lluny per poder escombrar-lo detingudament per cercar anelles o veure si s’hi amagava alguna altre cosa interessant (fa uns dies hi voltava un L. argentatus.





En un grupet que estava més a prop vaig poder fer la lectura d’una anella. Un exemplar adult del projecte holandès de Norman Van Swelm: anella verde amb codi blanc ES92 al tars esquerre i sense anella metàl·lica.





A més a més, tres gavines corses a una altre part del port.

Quant a d'altres espècies, res especialment destacable. A un dels dics interiors del port hi havia 41 corbs marins Phalacrocorax carbo i a l’exterior, just davant la platja de Sant Critòfol, un Cabussó emplomallat Podiceps cristatus mudant a plomatge nupcial.

dimecres, 11 febrer de 2009

Gavines a Vilanova i la Geltrú 09/02/09

Amb un parell de dies d’endarreriment publico aquest post sobre la última visita a Vilanova i la Geltrú (El Garraf). No va ser un dia de grans concentracions de gavines i gavians, amb uns 274 gavians foscos Larus fuscus, menys d’un centenar de gavians argentats L. michahellis, i poc més de mig centenar de gavines capnegres L. melanocephalus, entre el port i la platja de Sant Cristòfol. També va ser un dia pobre en lectures d’anelles, només dues:

1) Gavià fosc amb PVC blau amb inscipció blanca JT8N al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Es tracta d'un exemplar norueg.




2) I un exemplar de Gavià argentat de potes grogues amb anella verda al tars dret amb codi blanc PDYO. Forma part del programa d'anellament que es duu a terme al Delta de l'Ebre.





Però van aparèixer també diverses coses interessants. A la platja de Sant Cristòfol continuava l’exemplar de 1er hivern de Gavina cendrosa L. canus, i a dins el port romanien quatre gavinetes de tres dits Rissa tridactyla.




I a dins del port, un gavià que em va cridar molt l'atenció i que per les seves característiques penso que es tracta d'un Gavià argentat de potes roses Larus argentatus. A veure que n'opineu.


Són-Rissas... i llàgrimes

Són Rissa(s), en efecte, i moltes, entre 40 i 50 exemplars. Les fotografies les vaig pendre al port de Cambrils en una sortida que vaig fer amb el Xavi i el Juan a la recerca del Gavinot polar. I d’aquí la segona part del títol, encara que de llàgrimes cap. Varen ser tot somriures, sonrisas... són Rissa(s)! Bé, i també una Gavina cendrosa Larus canus de 1r hivern. Disfruteu les fotos.













divendres, 6 febrer de 2009

Gavines a Arenys de Mar

Aquesta tarda nova sessió d’observació de làrids Arenys de Mar (Maresme). Sis espècies registrades a un mateix punt. La majoria es trobaven a la platja i dins el port gairebé no n’hi havia. El més interessant ha estat, sens dubte, l’observació de dos adults de Gavineta de tres dits Rissa tridactyla, que ben bé poden ser les mateixes que va veure l’Enric Badosa ahir (veure aquí) el i d’un 2n hivern de Gavina cendrosa Larus canus.






Destacable, també, el nombre de Gavina capnegra L. melanocephalus amb un total de 208 adults, 20 ex. de 2n hivern i 3 ex. de 1er hivern. De Gavina riallera, n’hi havia 143 ex. També dues gavines corses Larus audouinii adultes, 2 gavians foscos Larus fuscus i al voltant de 80 gavians argentats L. michahellis.
Els pronostics meteorològics parlen de noves ventades els propers dies. Haurem de continuar escombrant la costa, perquè està clar que podem trobar-nos més sorpreses.

dijous, 5 febrer de 2009

Off-topic Larus glaucoides en diferido

Aquesta entrada és un off-topic en aquest blog, però aprofitant l’avinentesa (1a citació de Larus glaucoides per a Catalunya), us comento l’observació d’un altre exemplar de 1er hivern en diferit.

Esta tarde mi cuñado me llamó por teléfono para decirme que estaba viendo una “gaviota blanca”. Es el privilegio de vivir en un sitio donde te puedes pasear entre ostreros, correlimos tridáctilos y vuelvepiedras durante el invierno, y cientos y cientos de gaviotas se desplazan diariamente en sus trasiegos cotidiatos. Pero, perdón, aún no he dicho dónde vive mi cuñado. Vive en Canido, donde la ría de Vigo se abre al océano, y las islas Cies recortan el horizonte contra la inmensidad del Atlántico, y -como dice la canción de Llan de Cubel- “...onde l’aire güel a ocle y ye tibio la roxada.” Pues como estaba diciendo, me explicaba que estaba viendo una gaviota blanca. Aunque fuera en diferido, la excitación fue casi como en vivo, cómo es, qué tamano tiene... espera espera que ahora vuela y parece que se acerca ("que se acerque mucho", pensé), y así hasta que le tiró unas cuantas fotos, todop esto con mi sobrinito en el carrito mirando las gaviotas con mucha atención (¡Con menos de un año y ya ha visto su primera polar!, en su momento le explicaré lo que vio).

Con motivo de les cada vez más numerosas citas de esta especie por las costas cántabro-atlánticas, puse al tanto a mi cuñado sobre la posibilidad de que pudiera aparecer alguna por allí. "Te darás cuenta cuando la veas", le dije. Y en efecto lo hizo. El día 24 de enero Esther Abad y Xulio Valeiras vieron un ejemplar de 1er invierno en la isla de Toralla, que está justo enfrente de Canido y dos días después otro ejemplar en la desembocadura del río Lagares. Los dos lugares distan muy poco entre si. Y hoy, en una playita de Canido, este ejemplar que apareció asociado a un grupo de gaviotas patiamarillas. En fin, no me enrollo más y dejo que disfruteis de esta preciosa gaviota. Y ante todo muchas gracias a Jose por las fotografías y su interés en la búsqueda de este bicho.