dijous, 26 març de 2009

Corses i altres marines a Premià

Després de molts dies “missing”, atrafegat per la feina, torno a estar en actiu. Dubtava entre anar al mar o a la muntanya, i finalment amb vaig decidir per relaxar la vista mirant l’horitzó de la Mediterrània observant aus marines. L’anticicló que des de fa unes tres setmanes ens acompanya, ha llençat la gent a les platges i no esperava trobar gaires gavines aturades a la platja de Premià de Mar. No obstant això, hi havia un petit grup de gavines corses Larus audouinii i un parell de capnegres Larus melanocephalus. Entre les corses hi havia algunes anellades.

1) Adult amb anella blanca i codi negre SDL al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerra.





2) Adult amb anella blanca i codi negre C83 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerra.




3) Adult amb anella blanca i codi negre B5D al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.

Com he dit a l’inici, tenia el propòsit d’observar el pas de marines (març és un mes que pot resultar molt profitós), i he estat una horeta escombrant el mar des del dic del port. El més interessant ha estat un flux de gavines capnegres (485 ex.) amb un màxim de 295 ex. entre les 17:40 i les 17:55 h. El quart d’hora següent va baixar fins els 162 ex. i el tercer quart d’hora es va tallar el flux virtualment amb tant sols tres exemplars. Anaven direcció sud. Associat a les gavines ha passat un Paràsit cuapunxegut Stercorarius parasiticus de fase clara. I al voltant de les 18 h. també han passat en direcció sud dos paràsits grossos S. skua.

divendres, 20 març de 2009

Ballesters a Badalona

Quatre dies han passat des de que vaig veure els primers ballesters a Santa Coloma de Gramanet fins que han aparegut pels cels de casa meva Badalona. Un petit grup de sis exemplars ben cridaners, volaven entre els edificis que envolten la plaça dels Països Catalans. Doncs, ja estan aquí.

dilluns, 16 març de 2009

Primers ballesters

Aquest matí he vist els primer Ballesters Apus melba al Barcelonès nord. Un grup xisclant per sobre del metro de Fondo a Santa Coloma de Gramanet. Els darrers dies ja havien estat observats a diversos indrets de la ciutat de Barcelona, com els 20 ex. que va veure el Javier Oliver volant per sobre del canòdrom de Meridiana, o el grup que va observar en David Moret sobrevolant el barri de Sant Antoni. De moment per Badalona ni els he vist ni els he sentit, però deuen d'estar a punt caure.

diumenge, 15 març de 2009

Porzana porzana

La Polla pintada que el Xavi Larruy i jo van veure a la desembocadura del Besòs el dia 9, continuava el passat dia 12 al mateix lloc.

Riu Besòs a Montcada i Reixac, 14/03/09

Març és un mes de transició, es nota la davallada de moltes espècies hivernants i encara estant per arribar la majoria de les estivals. Aquesta “incertesa” ens acompanya cada vegada que sortim al camp i ens preguntem quin dia tocarà avui, si serà la pujada d’adrenalina lligada a l’observació d’una nova arribada, serà una jornada normal, o quedarem inmersos en l’austeritat més crua. Doncs bé, dissabte a primera hora del matí em platejava aquestes qüestions mentre viatjava en metro fins a l’estació de Baró de Viver. Pensava recòrrer el tram del riu Besòs entre Santa Coloma de Gramanet i Montcada i Reixac. A un ritme més aviat lleuger vaig recórrer el camí fins la resclosa que hi ha a l’altura de la subestació elèctrica situada en els límits dels dos municipis. Bufava un vent lleuger i durant el recorregut no vaig veure cap cosa que resultés prou interessant com per aturar-me.
En arribar a la resclosa vaig veure la primera de les cinc xivitones Actitis hypoleuca que vaig veure en tot el matí. La petita platja era aprofitada també per una Xivita Tringa ochropus i un Corriol petit Charadrius dubius. De xivites, en vaig veure un total de 7 ex., front les dues que havia vist uns quinze dies abans. És nota que estan migrant perquè apareixen a llocs diferents dels de la hivernada i en major nombre. Els corriols també van ocupant les lleres i reclamant el seu terreny (vaig sentir i veure un mascle cantant i fent vols territorials sobre una illa del riu).



Charadrius dubius


Abans reflexionava sobre la naturalesa del març (ornitològicament parlant) i el matí del dissabte 14 va ser molt auster. Els efectius hivernants havien fet una davallada molt important. Per exemple, vaig comptar un 63 % menys de titelles Anthus pratensis, un 42% menys de cueretes blanques Motacilla alba, un 50% menys de pit-roigs Erithacus rubecula, i un 37% menys de mosquiters Phylloscopus collybita, per citar alguns dels casos més representatius. La disminució en el nombre de gavines vulgars Larus ridibundus també va ser notable, un 51% menys. D’altra banda, va destacar l’absència de Repicatalons Emberiza schoeniclus i Gratapalles E. cirlus.



Motacilla alba

Larus ridibundus

Així doncs, el matí va ser monocromàtit i monocord. Els rossinyols bords Cettia cetti i especialment els Trits Cisticola juncidis cantaven arreu, invaïnt l’aire amb les seves veus. Molt destacable va ser la quantitat de Trist, respecte de la visita anterior fa quinze dies, vaig comptar el triple d’exemplars, especialment a la zona dels canyissars de depuració. Però no eren els únics que cantaven, altres residents també ho feien, com ara una Cogullada Galerida cristata (les últimes parelles que crien al tram final del Besòs, ho fan a Montcada), i els Gafarrons Serinus serinus, que posaven tot el seu esforç a fer-se sentir ben lluny. Altres residents, com els collverds Anas platyrhynchos ja estaven amb els seus polls: sendes femelles amb 6 i 16 polls respectivament.



Cisticola juncidis

A la bassa del Rec Comtal continuava el mascle de Cotxa blava Luscinia svecica, l'únic exemplar que vaig veure. També hi havia una Cuereta groga Motacilla flava (les altres dues les vaig veure a les ribes del nucli urbà de Montcada). També continuava el Martinet blanc Egretta garzetta que ens ha acompanyat gran part de l’hivern. I el que no vaig localitzar, va ser al Blauet Alcedo atthis , malgrat que un veí em va dir que el va veure un parell de dies abans.


Luscinia svecica

I el recorregut al vaig acabar amb l’observació d’un Grasset de muntanya Anthus spinoletta, mudant a plomatge estival, i un parell d’orenetes Hirundo rustica fent el seu vol acrobàtic sobre la superfície del ríu.

divendres, 13 març de 2009

Aus marines a Premià de Mar, 12/03/09

Ahir va ser una de les millors tardes d’observació d’aus marines a Premia de Mar. En arribar a la platja vaig topar amb un bon estols de gavines: 44 gavines capnegres Larus melanocephalus, 21 gavines vulgars Larus ridibundus, 110 gavines corses Larus audouinii (que en un recompte d’última hora va apujar fins els 167 ex.), un adult de gavià fosc Larus fuscus, al voltant d’una desena de gavians argentats Larus michahellis i vuit xatracs becllargs Sterna sandvicensis. Gens malament, si considerem que és una platja molt transitada i visitada amb gent amb gossos. I són precisament aquests animals un dels factors que més limiten la presència dels làrids a aquesta platja: el seu grau de tolerància cap els cànids està molt per sota del que presenten cap a les persones. De vegades es veu com davant un passejant, es limiten a desplaçar-se (fins i tot caminant) per tal de mantenir la distància mínima de seguretat, en tant que amb un gos es produeix una espantada general amb la sola presència del animal. Doncs bé, algunes de les corses estaven anellades i escombrant l’estol vaig poder fer unes quantes lectures.
Corses anellades
Entre el grup de gavines corses, he pogut fer deu lectures d’anelles:

1) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre 60P al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.



2) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre XHL al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.



3) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre ALW8 al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.




4) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre AD44 al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.



5) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre 2DA al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.




6) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre ADX7 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.

7) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre ADBZ al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.

8) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre AH0D al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.



9) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre AZJC al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.

10) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre AFN6 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.




Podeu veure videos de les gavines corses i capnegres clicant a sobre de l'enllaç.
El millor, però, va arribar més tard. Restava poc més d’una hora perquè es poses el sol. Des del dic exterior del port de Premià de Mar, vaig observar el moviment de migrants durant tres quarts hora. Realment hi havia poc moviment, tant sols algún Mascarell Morus bassanus, en direcció sud. Però a les 17:36 veig un 1er hivern de Gavineta de tres dits Rissa tridactyla passant cap al sud i no havien passat 10 minuts, quan veig 6 adults! Seguien també direcció sud. Amb aquestes observacions ja estava més que satisfet, però encara faltava una altre sorpresa: un Paràsit cuapunxagut Stercorarius parasiticus de fase clara (probablement un 3w) va passar, també en direcció sud a una distància, com jo dic “cantàbrica”. Déu n’hi do, quin quart d’hora! Però no, no s’acaba tot aquí, deu minuts més tard, mentre escombrava el mar amb el telescopi, vaig sentir els crits d'alarma d'un gavià argentat. A sobre del meu cap, un Paràsit cuapunxagut de morfo fosc l'empeitava agressivament. Una observació de luxe a pocs metres de mi. Finalment, sense obtenir el seu premi, es va perdre en direcció sud. Vàren ser poques espècies i pocs exemplars, però ja signava per més dies així en un litoral que aquest hivern ha estat sorprenenment auster.

dimarts, 10 març de 2009

Migrants al Besòs

Igual que a d’altres zones del país, la proximitat de la primavera també comença a notar-se al Besòs. El tret de sortida el va donar el Tallarol de garriga que en Xavi va veure el dia 2. Des d’aleshores han anat arribant nous migrants estivals. Fa més o menys una setmana que els corriols petits Charadrius hiaticula ja volten per la llera del riu i zones properes, com ara la platja de la Pau. Orenetes vulgars i cuablanques continuen apareixent i ja s’hi veuen en totes les visites. El dia 8 van aparèixer les primeres piules dels arbres Anthus trivialis, associades a grups de titelles Anthus pratensis; i el dia 9, el Xavi ja va veure la primera Cuereta groga Motacilla flava. Data molt primerenca per a la primera, però dins el patró fenològic per a la segona.

De Cotxa blava Luscinia svecica també es nota moviment, n’hi ha, si més no, dos mascles al tram final del riu, un (que ja fa un temps que hi és) que es mou entre la bassa vella i el riu, i una altre, que varen veure el dia 9 a la tarda, una mica més amunt. Fins ara tant sols es detectaven uns pocs exemplars hivernants, i a zones més interiors, ara però ja s’hi veuen amb més facilitat i més repartits. Els que també estan migrant són els repicatalons Emberiza schoeniclus, tot i que de manera molt, molt escassa: exemplars aïllats s'han vist a la desembocadura els darrers dies. Una altra novetat ha estat la primera Puput Upupa epops, que la vàrem veure el dia 9 al vespre.



mascle de Luscinia svecica

Anthus pratensis


I seguint amb dades fenològiques, fa cinc dies va arribar la primera Gamba roja Tringa totanus del pas primaveral. Aquesta observació, no tindria més importància que la merament fenològica, sinó fos perquè l’exemplar està marcat amb anelles de color a les tíbies, una de les quals és de tipus bandera. La combinació és la següent: anella blanca sobre anella taronja (bandera) a la pota dreta; i vermell sobre taronja a la esquerra. En Xavi ha indagat i sembla que podria tractar-se d’un ocells francès, encara que el seu origen resta per confirmar. Continuant amb limícols, destacar la Xivita Tringa ochropus que fa dies que, tot i les molèsties permanents, roman a la desembocadura. Aquest és un exemplar recentment arribat. La població hivernant es mou riu amut, per la zona de Montcada principalment.

Però sens dubte, el migrant més interessant i el més esperat, era la Polla pintada Porzana porzana. Aquests dies anaven a l’aguait a les zones més adients, ja que són dates perfectes per les arribades d’aquests ocells tan mítics, i vés per on, que el vespre del dia 9, ens vam trobar amb un exemplar a prop de la desembocadura. Un exemplar que vam poder gaudir a molt bona distància i fins i tot filmar. Tot seguit podeu veure la grabació i amb una mica més de qualitat al següent enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=NSFCcq231co



video

dilluns, 9 març de 2009

Notícia sobre Collserola

Fa uns dies, el diari LA VANGUARDIA publicaba una notícia referent a la inminent declaració de Collserola com a parc natural. A veure si aviat publicen la notícia de la declaració efectiva, que ja era hora. Tot seguit la podeu llegir.


http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090307/53654085979/la-aprobacion-del-parque-natural-de-collserola-es-inminente.html

La aprobación del parque natural de Collserola es inminente

Los ecologistas piden que el parque gane 1.270 ha. en zonas de prados y cultivos


Antonio Cerrillo Barcelona 07/03/2009
El parque natural de Collserola es inminente. Así lo anuncia el Departament de Medi Ambient, que inició hace tres años el proceso para convertir el enclave forestal en un espacio protegido con todas las de la ley. El Govern hará públicos en dos semanas los detalles sobre el decreto que dará forma al parque natural. La negociación con los ayuntamientos por fin ha concluido. Ya están trazadas las fronteras encargadas de levantar las murallas contra el ansia de expansión urbana del área metropolitana. No obstante, el parque no resolverá por sí mismo los conflictos sobre este territorio disputado en el cogollo de la conurbación barcelonesa, ni pondrá fin a las diferencias entre entre los partidarios de su plena conservación y quienes ven aquí un lugar donde liberar las estrecheces urbanísticas y el emplazamiento ideal para nuevos servicios e infraestructuras. El parque tendrá muchos agujeros en su interior. Será como un queso emmental: un traje a medida para contentar a todos los municipios.

Medi Ambient se incorporará antes de finales de mes al consorcio del parque de Collserola - integrado por los ayuntamientos y la Diputación-,de manera que inmediatamente el Govern aprobará el decreto y lo someterá a información pública. Estos pasos deben ser el epílogo del largo procesoe negociador. La necesidad de proteger Collserola se debe sobre todo a que esta zona se ha convertido los últimos años en una isla verde, con un cinturón gris - los municipios-que aprieta cada vez más. Collserola se salvó como espacio forestal gracias al Plan General Metropolitano de 1976, pero se ha ido transformando en un reducto sitiado y rodeado de construcciones, pero cuarteado y sin conexión con los llanos del Vallès. Muchos municipios han ido arañando territorio con excusas diversas, porque en muchas ocasiones esta vía de expansión era la única manera de romper su encorsetamiento urbano. Collserola tiene diversas figuras de protección, pero no es parque natural. Ése es su pecado original. Su protección actual se circunscribe a los espacios de bosque, mientras que muchas tierras agrícolas exteriores, sobre todo en la vertiente del Vallès, están clasificadas como zonas urbanizables o de equipamientos. Y son estas zonas las que sufren mayor presión urbanística. Los terrenos agrícolas y ambientes no forestales atesoran un gran valor natural, y el funcionamiento de un parque natural depende de esta biodiversidad externa, si no se quiere acabar confinando las especies del bosque en un gueto. El pacto entre Medi Ambient y los ayuntamientos se ha alcanzado tras unas conversaciones en las que se pactado "metro a metro" la frontera del parque. Uno de los asuntos más polémicos ha sido configuración del posible trazado de los nuevos túneles (central y de Horta) previstos en el Plan General Metropolitano de 1976; o cómo regular los agujeros sin protección en su interior. El elemento que ha desbloqueado la negociación ha sido el reconocimiento de un régimen especial de los denominados espacios periurbanos de regulación especial (EPRE), zonas excluidas de la protección que continuarán salpicando el interior del parque (edificaciones, equipamientos, ejes viarios...). El pacto consolidará lugares del parque con una presencia ya muy signifitiva de viviendas, así como zonas en que se desarrollarán nuevos equipamientos públicos y espacios libres que hagan de enlace entre los municipios y el parque para mejorar los accesos. Espacios en Vallvidrera, Les Planes o el barrio de Cal Notari, en Barcelona, son algunos de los ejemplos. De hecho, se ha previsto que el decreto hará una delimitación aproximada de esos espacios de regulación especial y sobre ellos podrán aprobarse planes para crear instalaciones docentes, sanitarias, culturales, deportivos y otros equipamientos. No obstante, en la vertiente de Sant Cugat, el Ayuntamiento ha pactado que la zona de Torre Negra se incorpore al parque. La creación del parque dará un reconocimiento ambiental a Collserola - en donde viven especies de gran interés ecológico-,que hasta ahora ha tenido una protección sólo desde la planificación urbanística. Sin embargo, al centrar la protección en los valores naturales se producirá un cambio de perspectiva. "Vamos a pasar de poner límites a un parque a centrar el enfoque en la idea de que hay que poner un límite al crecimiento de la ciudad", dice Manel Cunill, director de la Liga par la Defensa del Patrimonio Natural (Depana). El parque obligará a planificar y ordenar las actividades y a restringir los usos que puedan dañar su conservación. Depana propone ampliar el parque en 1.270 has (hasta sumar 8.827 ha). Los ecologistas piden descatalogar las zonas residenciales dentro de Collserola y crear nuevos conectores de alto valor ecológico (espacios fluviales, prados...) La falta de un plan territorial de conectividad ecológica de la región para que el parque se una con Sant Llorenç y otras zonas naturales es uno de los lastres del parque, según personas que ayudado a impulsarlo.

divendres, 6 març de 2009

Gavina capblanca i altres a Vilanova. 05/03/09

Fa dies que em venia de gust anar a fer una altre ullada a Vilanova i la Geltrú, i avui, aprofitant la tarda lliure, i tot i la forta ventada, he agafat els trastos i ... cap allà.

El mestral semblava que havia buidat les platges tant de gent com d’ocells, tant sols algun grup de gavians, rialleres i algunes capnegres. La majoria es concentraven al port, algunes aturades als pantalans, però el gruix descansant a l’aigua. Tot seguit faig un resum del que vaig observar:


a) Gavina capnegra Larus melanocephalus: 91 ex., tots adults excepte 6 de 2n any-calendari i 2 de 3r any-calendari.



1er hivern al centre de la imatge

2n hivern

Adult



b) Gavina riallera Larus ridibundus: al menys 130 ex.



c) Gavina capblanca Larus genei: Aquesta ha estat la gran sorpresa de la tarda. Un adult associat a les rialleres. Quin bitxo més maco! Fa un goig trobar-se’l! És la meva segoba observació fora del delta de l’Ebre, aquí a Catalunya.




d) Gavina corsa Larus audouinii: 27 exemplars. Estaven posades a l’aigua (llevat quatre que eren al pantalà barrejades amb les fuscus.

e) Gavià fosc Larus fuscus: L’espècie més nombrosa. Hi havia un mínim de 439 ex. (el 84% eren adults). Al menys dos exemplars portaven anella de lectura.


e.1) Adult amb anella de PVC verda amb inscripció blanca ES92, i sense anella metàl·lica. Es tracta d’un exemplar holandès del projecte de Norman Van Swelm, que ja havia estat observat el 12/02/09.




e.2) Exemplar de 3r hivern (4cy) amb anella de PVC groga i inscripció negra V5PA al tars dret i anella metàl·lica al esquerra. Es tracta d’un ocell danès del projecte de Eddie Fritze i Kjeld Pedersen, que ja el vaig observar els dies 26 i 27 de gener, i el Marc Olivé en té observacions anteriors.




f) Gavià argentat de potes grogues Larus michahellis: No hi havia gaires, al voltant del centenar de exemplars.


A més de gavians, vaig estar mirant les rieres i el mar. El mestral no m’ho va posar gens fácil, i si hi havial alguna cosa, no l’he vista. Com a dada interessant, un Grasset de muntanya Anthus spinoletta a la riera que desemboca a la platja de Sant Cristòfol.

dimarts, 3 març de 2009

Darreres observacions al Besòs

Vaig acabar el mes de febrer observant ocells al riu Besòs, entre el final de Santa Coloma i Montcada. No va ser una jornada entretinguda, amb alguna observación interessant. Per exemple, a la bassa del Rec Comtal continuava el mascle de Cotxa blava Luscinia svecica, que podria ser el mateix que vaig observar el dia 15, malgrat que aquest semblava tenir el Blau més estès. Desconec el tema de la muda en aquesta espècie, tant sols sé (si no estic equivocat) que abans de (i durant) la migració cap a les àrees de reproducció fan una muda parcial que afecten aquelles parts del cos que juguen un rol important en la comunicació interindividual, es a dir, una de la zones afectades per aquesta muda seria precisament el pit. Aleshores, depenent com es realitzi aquesta muda, em pregunto si en un termini de 14 dies un mateix exemplar pot canviar molt o poc el seu aspecte? També s’ha de considerar que és una espècie que es mou d’hora cap al nord i des de finals de febrer s’aprecia un increment en el nombre d’observacions. Podeu comparar aquest exemplar amb l’altre, prement ací.





Una altra espècie que també comença a migrar d’hora és el Repicatalons Emberiza schoeniclus. Això és clarament perceptible a altres indrets del riu, on no hiverna. En Xavi Larruy, per exemple, va detectar diversos exemplars a prop de la desembocadura. Tot i que Montcada és un àrea d’hivernada, amb un contingent estimat al voltant de la vintena d’exemplars, no és fàcil de detectar i sovint s’hi veuen molts pocs exemplars. Tanmateix, aquests dies resulten més detectables i sovint s’observen en petits grups, encara que sempre de manera molt escassa.




També vaig notar un increment del nombre de tords Turdus philimelos, de manera que a tot el recorregut vaig comptar fins a 11 ex. No resulta una xifra excepcional, però si indicativa de què la “cosa” ja comença a moure's. De fet, ahir en Xavi va veure un Tallarol de garriga Sylvia cantillans a Sant Adrià, i algunes orenetes (Hirundo rustica i Delichon urbicum). A banda d’això, a Montcada hi vaig veure dos de les quatre xivites Tringa ochropus que teníem controlades al llarg de l’hivern, i un Teixidor Remiz pendulinus a un dels canyissars de depuració.

I mentre uns ja estan pensant en tornar cap al nord, als “nadius” els comença a bullir la sang. I si no acosteu-vos al riu: ja estan els trits Cisticola juncidis (encara no en massa intensitat), els rossinyols bords Cettia cetti i sobretot els gafarrons Serinus serinus (aquests sí que ho feien amb tota la intensitat de què ren capasos) proclamant la proximitat de la primavera.



Però sens dubta, l’observació que més vaig gaudir va ser la d’un Rascló Rallus aquaticus alimentan-se a una estreta franja de canyis de la llera del riu. Després d’un hivern de màxima austeritat, perfi es deixen veure (el primer que veig –per mi mateix-, l’altre el vaig escoltar a la bassa vella de la desembocadura).
El proper dia espero que es vagin afegint noves “primeres arribades”. Arriba la primavera i a partir de ja l’excitació de veure el primer..., la primera...
Bones observacions i bona nit.

diumenge, 1 març de 2009

Gavià caspi a Vilanova i La Geltrú el 26/02/09

La tarda del passat dia 26 de febrer en Xesco Macià, en Xavi Larruy i jo anàrem a Vilanova i la Geltrú a veure els nombrosos estols de gavines i gavians que volten per les platges i el port. Després de visitar les dues platges de Vilanova i comprovar la poca quantitat d’ocells que hi havia, vàrem decidir fer una ullada al port. Els vaixells arribaven a port i a les dàrsenes es concentraven un bon grapat de làrids. En arribar vàrem observar un parell de gavinetes de tres dits adultes, i mentre les observàvem, en Xesco va fixar-se en un gavià “sospitós”. Mostrava tot un seguit de trets que apuntaven cap a un Larus cachinnans. L’exemplar ens va esquivar unes quantes vegades, fins que finalment es va posar al davant nostre i en Xavi el va poder fotografiar. Aleshores, les nostres sospites van anar prenent forma: l’estructura del cap (proporcionalment petita i amb forma de pera), la forma del bec, i determinats trets del plomatge ens van confirmar que estàvem davant un Gavià caspi Larus cachinnans. Després d’observar-lo breument en vol i aturat a l’aigua, va a tornar a desaparèixer. Finalment, amb el sol molt baix, el varem trobar ajocat a una dàrsena envoltat de gavians foscos Larus fuscus i gavians argentats de potes grogues L. michahellis. Aquí el vàrem poder gaudir amb tranquil·litat, repasant els detalls, comparant determinades característiques amb les altres dues espècies... Malgrat que estaven segurs de la fiabilitat de la identificació, teníem present la nostra manca d’experiència amb l’espècie i volíem ser prudents abans de notificar l’observació.
Quant la datació de l’exemplar, atès les dades obtingudes durant l’observació i després de veure les fotos, vàrem concloure que era un 3r any-calendari. Tanmateix, una font molt experta consultada opina que es tracta d’un 2n any-calendari. Tot seguit el César Álvarez explica perquè:
“Las Cáspicas mudan pronto, aunque parezca extraño (a mi me lo pareció cuando lo vi por primera vez) hay gaviotas nacidas el año pasado que en estas fechas ya tienen plumas de 2º invierno. Y no sólo hablo de Cáspicas, sino principalmente de Patiamarillas mediterráneas. En noviembre, como más pronto, tengo visto Patis mediterráneas de 1º inv. con algunas plumas grises ya en el dorso, y en enero vi bichos que ya están mudando terciarias y cobertoras mayores alares. Es decir, que aunque las Patis mediterráneas nacen 2 meses antes que las cantábricas, su muda es hasta 6-7 meses anterior.

"Una Cáspica de 2º inv. tiene el dorso y muchas cobertoras alares grises. Mira la foto que puse en el blog de la que vi en Avilés en otoño (esa foto salió también en la web de rarezas de Ricard). Tu bicho parece más mudado de lo normal, comparado con las que solemos ver aquí (mira las fotos recientes de las que hay en Galicia, o también la que viste hace poco y me envías el enlace de tu blog). Esas representan el patrón que nos parece a nosotros normal para las fechas, pero en las fotos de algunas webs sí se ven algunos bichos más mudaos. Por lo tanto, no es raro que este nuevo bicho tenga ya algunas primarias mudadas. Respecto al contraste de la ventana alar, la 1ª Cáspica que vi tenía una ventana como una Argéntea de marcada.”
A mi encara em resta molt per estudiar i aprendre. Us deixo, doncs, amb les fotografies que vàrem pendre i un petit video fet amb la coolpix d'aquest gavià tan maco i elegant.