L'ORNITONIGMA

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Jornada de divulgació sobre les aus del Besòs

Amb motiu de la celebració del Día de les Aus, el passat 2 d’octubre la Diputació de Barcelona va organitzar un jornada d’anellament al ríu Besòs a Montcada i Reixac. En Xavi Larruy, bióleg volcat en la conservació d’aquest ríu, va ser l’encarregat de mostrar al públic en què consisteix l’anellament científic d’ocells, quins són els objectius perseguits, i molts altres aspectes d’aquesta activitat.

Una jornada d’aquesta mena, oberta i de caire divulgatiu, acosta a molts ciutadans a una realitat natural molt propera alhora que desconeguda. A través dels ocells van descobrir el valor afegit de les clapes de canyís, la necessitat de conservar una vegetació de ribera que afavoreixi la biodiversitat, i que lluny de l'estètica uniforme i lineal de la demanda actual, enriqueix el nostre entorn.

Jo personalment vaig disfrutar molt de les mirades dels més petits envers uns habitants per ells molt desconeguts. Se sorprenien de les contundents queixes de les boscarles de canyar, dels colors metàl·lics i llampats del Blauet, i de com en Xavi, com si d’un encantador de serps es tractés, el deixava a sobre de la báscula sense que l’animalot fes per marxar.

Boscarla de canyar
Varen descobrir que els mosquiters tenen el bec prim i finet perquè s’alimenten d’insectes. Al contrari dels gafarrons, que el tenen més fort i gruixut per poder trencar les llavors que habitualment mengen. Que ocellets que malgrat els seus escassos 8 grams, poden recòrrer fins a 3000 kms. en el seu periple migratori, i que aquells que fan distàncies més llargues, tenen unes ales més llargues que els que fan distàncies més curtes. Van poder comprobar-ho en directe, veien les diferències entre dues espècies molt similars com ara el Mosquiter de passa i el Mosquiter comú. Varen descobrir moltes altres coses, fins i tot els més petits es van sorprendre en saber que les aus no necessiten piles per poder volar, però sí greix per poder fer la seva migració, i que per aconseguir aquest greix requereixen d’espais ben conservats on poder alimentar-se i descansar.

Blauet
Jornades com aquestes són les que realment li donen sentit a molts projectes de conservació, segons el meu parer. Al cap i a la fi, són les persones les que amb la seva actitud han de conservar el seu entorn, el seu patrimoni natura, i per a conservar cal estimar, i per poder estimar cal saber i coneixer. 

Al final del matí un mínim de 60 persones varen compartir el seu temps amb un grup d'anelladors i ornitòlegs, i no van quedar indiferents. Segur que d’aquesta seixentena algú va tornar a casa mirant al ríu Besòs amb altres ulls.

Boscarla de canyar
Trist
Bec de coral senegales.
Amb aquesta espècies es va parlar del risc que suposa l'alliberament d'animals exòtics i de la responsabilitat que assumim en comprar-ne un.
Cotxa blava
Mosquiter comú
Anellant un Mosquiter comú
Tallarol de casquet