L'ORNITONIGMA

dimecres, 2 novembre de 2011

Males notícies per al Besòs

Hi ha records que per la seva naturalesa desperten malestar, indignació i tot un grapat de sentiments d’aquesta mena. La seva menció o un tractament incorrecte fa bullir les susceptibilitats i genera respostes, de vegades molt beligerants, que fan córrer rius de tinta. Les hemeroteques en donen fe. Tanmateix n’hi ha d’altres que tan sols ocupen un tebi titular a les pàgines interiors dels diaris i aviat són foragitades per la boràgine informativa d’aquests temps.

Són menys importants potser? Estic convençut de què no (si més no per mi, i em consta que per moltes altres persones també). I llavors, què passa que no tenen gaire repercusió? Al meu parer, la clau rau en que afecten a àmbits d’indole molt diferent. Uns estan molt valorats i presents i  els altres tradicionalment continuen arraconats. I vaig per feina.

Fa uns díes, una notícia relativa al ríu Besòs va passar molt desapercebuda entre els comentaristes, tertulians i opinadors, fins i tot entre gent interessada per aquests temes. “Las depuradoras del Besòs dejarán de funcionar en diciembre si la ACA no salda la deuda” (La Vanguardia, 25 d’octubre); Amenacen d'aturar les depuradores del Besòs” (El PuntAvui, 26 d’octubre); o El Consorcio del Besòs paralizará las depuradoras si la ACA no le paga” (El País, 27 d’octubre) són alguns dels titulars. Només però un petit diari comarcal, El 9 nou, se’n va fer resó i va anar més enllà mitjançant un article d’opinió. En aquest mateix diari, l’alcalde de Parets, en Sergi Mingote, que d’aquí a uns dies presidirà el Consorci per a la defensa de la conca del riu Besòs, deixava anar: “Si no llegan recursos para que las depuradoras continúen funcionando, en un plazo no muy largo de tiempo los ríos de la comarca y de la cuenca volverán a ser cloacas a cielo abierto como hace años”
La crisi arriba arreu, i la política mediambiental pateix les conseqüències (més encara). L’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) acumula un deute de 10 milions d’euros amb el Consorci, i aquest llança un ultimàtum: o pagueu o tornem a la cloaca.Em sona a amenaça, doncs dubto molt que això arribi a fer-se realitat, més aviat és una estratègia política per a, potser aprofitant l’avinantessa, privatitzar l’ACA, tal i com l’alcalde de Parets va insinuar en unes declaracions. Tot i que el marc econòmic no és gaire favorable per aquest tipus d’operacions,  és una possibilitat molt a tenir en compte. De fet, ho veig més plausible que no pas l’avocament dels residus al riu vulnerant la legislació vigent i la Directiva Marc de l’Aigua, que obliga els governs a mantenir una qualitat important de l’aigua. Però en el cas que fos així, qui garanteix la continuitat en la inversió mediambiental i social? L’objectiu és només la rentabilitat econòmica o també la millota ambiental i social?
Tot i que resta molt per fer, les millores ambientals i socials de les darreres dècades són evidents (encara que qüestionables), i només resta avançar, mai retrocedir. Cal centrar els esforços en allò important i l’entorn on desenvolupem les postres vides ho és, malgrat que només un petit diari s’hagi fet resó d’una notícia que ha passat interesadament desapercebuda. Sens dubte s’obre un periode d’incerteça i no podem abaixar el cap.