divendres, 25 febrer de 2011

ICAO i ANELLES



Aquest serà un cap de setmana mogudet. D’una banda està la ICAO (Inspección costera de aves orilladas), que com cada any es fa durant la segona quinzena de febrer. Es tracta de recòrrer trams de costa per tal de localitzar cadàvers d’ocells marins (o qualsevol altre) que hagin estat arrossegats fins les platges, així com de pendre nota de l’estat de les platges (contaminació, residus...). La informació recopilada serveix per fer-nos una idea de la mortalitat , fenologia i altres aspectes de les aus pelàgiques que hivernen a les nostres costes. Podeu trobar tota la informació aquí.
Espulgabous mort a una platja del Maresme.
Simultàniament se celebren les jornades d’observació d’ocells marins anellats amb PVC. Cada any centenars de gavines, gavians, corbs marins i d’altres espècies són marcats amb anelles de lectura a distància. La informació recavada permet conèixer i podet gestionar amb més eficàcia les seves poblacions. Pels que no són científics, però ens agrada col·laborar amb aquests projectes, resulta molt interessant saber la biografia dels ocells que viuen per les nostres contrades. Moltes vegades, una anella ajuda a aportar informació sobre plomatges, muda, datació, etc.  i és una bona manera d’apendre amb espècies que moltes vegades presenten problemes d’identificació, com ara el gavians.

Gavina riallera anellada amb PVC.

Doncs, aquest cap de setmana pertoca platges i anelles. Animeu-vos, ben us puc asegurar que és una manera bona i profitosa d’aprofitar el cap de setmana (si estàs una mica boig).

dimarts, 15 febrer de 2011

Híbrid melanocephalus x ridibundus

Encara es un off-topic per aquest bloc, cosa que darrerament passa sovint, faig aquesta entrada considerant l'interès de l'observació i la possibilitat de fer una troballa semblant a Catalunya.

El pasado 13/02/11, dando un paseo por la orilla de la playa de Patos, Panxón, Nigrán (Pontevedra), me encontré con lo que creo que es un adulto híbrido de Larus melanocephalus x ridibundus. El ejemplar se encontraba acompañado de varias gaviotas reidoras (Chroicocephalus ridibundus), lo que permitió la comparación directa. En las líneas que siguen a continuación desarrollo una peña descripción del ejemplar, que acompaño con unas fotografías que le pude realizar.

Estructura
En tierra, mostraba una estructura semejante a melanocephalus pero más estilizada, menos compacta. En general era más longilíneo, recordando a una ridibundus grande y patilarga. En vuelo, sin embargo, presentaba una estructura robusta, con alas más anchas y cortas que una ridibundus y cuello corto, lo que unido al tamaño de la cabeza, más grande y voluminosa, le daba un aspecto muy compacto.

















Partes no emplumadas
Pico más robusto y grande que ridibundus, de color rojo burdeos con banda subterminal negra y punta de un amarillo apagado (o anaranjado) más pálido en el extremo final; más puntiagudo y fino que el de una melanocephalus (y de aspecto menos robusto), con las mandíbulas paralelas y ligeramente caído en su tercio distal. Patas rojo oscuro, obtusas, poco brillantes, proporcionalmente más largas que en ridibundus. Medias lunas blancas, anchas y conspícuas, encima y debajo del ojo. Anillo ocular rojo. Iris oscuro.

Plumaje
Se trata de un ejemplar adulto, mudando a plumaje de verano. Tiene la muda muy avanzada, con la caperuza ya prácticamente formada (menos desarrollada en la frente y alrededor de la base del pico). Esta caperuza sigue el diseño de ridibundus, es decir, alcanza la parte posterior del píleo, pero no baja por la nuca hacia la base del cuello. Partes superiores de un tono gris demasiado oscuro para melanocephalus, más parecido a ridibundus. P10 a P8 blancas, igual que las grandes cobertoras primarias correspondientes, formando una cuña blanca en la parte exterior del ala (rasgo típico de ridibundus). Primarias internas grises. P10 a P6 con bandas subterminales negras y puntas blancas mucho más anchas que en ridibundus. P5 con una mota subterminal negra en la bandera interna. P10 con banda negra longitudinal muy bina en la bandera externa. Secundarias internas y medias más pálidas, con puntas blancuzcas, lo que insinua una banda pálida en el borde de fuga. Parte inferior del ala blanca, a excepción de las puntas de las primarias externas (P10-P6), que con su patrón blanco y negro forman un borde oscuro discontínuo, semejante al de una melanocepalus de 2º invierno. Cola y obispillo blancos. Resto de las partes inferiores blancas.



Gavines (2a part)

Amb el Gavià fosc (Larus fuscus) entrem en el grup de les grans gavines. Un grup amb quatre classes d’edat, que de vegades, la seva identificació dóna molts mals de cap. Tant a Catalunya com a Galícia es repropueixen unes poques parelles d’aquesta espècie d’ales i parts superiors molt fosques. A prop de casa dels meus pares, per exemple, n’hi ha una colònia establerta a les Illes Cies. A Catalunya cria al Delta de l'Ebre. El contingent important, però,  arriba a la tardor (ja des de finals de l’estiu); a l’hivern encara és una espècie comuna, tot i molt menys nombrosa que la michahellis, si més no en aquesta zona del sud de Galícia; i els nombres tornen a augmentar a finals de l’hivern amb la arrivada dels migrans que pugen cap al nord.

Adult (esquerra) i 1r hivern (dreta)












Però si hi ha un làrid omnipresent, aquest és el Gavià argentat (Larus michahellis), l’ocell marí nidificant més abundant a tota la península. Els que veiem a Barcelona i la resta del Mediterrani pertanyen la subespècie nominal michahellis, mentre que el Cantàbric i Galícia estan habitats per la subespècie lusitanius. Aquestes michahellis del nordoest peninsular són generalment més petites, amb la projecció primària proporcionalment més llarga i les potes generalment més curtes, presentant en conjunt un aspecte més estilitzat. També hi ha diferències estructurals, morfològiques i diferències en la fenologia de muda que permeten la determinació al camp, tot i que cal tenir molta experiència.

Exemplar de michahellis del Mediterrani mudat ja a 1r estiu.

Con que és una espècie molt lligada a ambients humanitzats i molt familiaritzada amb la gent, aquestes setmanes he tingut possibilitat de veure diversos exemplars anellats:

1) Exemplar de 1r hivern amb anella negra i codi blanc 326M, observat al port de Vigo el 14/01/11. Pertany al projecte gallec de Francisco Do Campo.















2) Adult amb anella verda i codi blanc ZA1C al tars dret i anella metàl·lica al tars esquerre observat el 19/01/11 i el 7/02/11 al regato Muiños, Arealoura, Nigrán (Pontevedra). És també un exemplar anellat a Galícia.















3) Exemplar de primer hivern amb anella negra i codi blanc 269M al tars esquerre i anilla metàl·lica al dret, observat al port de Vigo el 07/02/10, i a la platja de Canido el 09/02/11.
Pertany al projecte gallec de Francisco Do Campo.
















4) Exemplar de 2n hivern amb anella negra i codi blanc 221M al tars dret i anella metàl·lica a la tíbia dreta, obsservat a la platja de Santa Marta, Baiona, el 04 i 11/02/11. Aquest exemplar també pertany al projecte de Francisco Do Campo, però com veieu no és una michahellis típica. Es tracta d’un exemplar molt fosc, tant que vaig tenir molts dubtes amb la identificació i inicialment vaig pensar que es tractava d’una fuscus. Un exemple del que deia a l’inici: la identidicació dels inmadurs de vegades resulta molt complicada.






















Molt semblant a michahellis, és el Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus). De fet, fins no fa gaire eren considerats coespecífics. A Galícia és una espècie molt més freqüent que al Mediterrani, on és anual, però molt escassa. A la zona del Val Miñor, però, és una espècie molt escassa també, que sembla no presentar-se de manera regular. Aleshores he estat molt afortunat, doncs en uns pocs dies vaig veure un exemplar de 1r hivern, un de 3r hivern i un adult/4t hivern.

Exemplar de 3r hivern.
Adult (dreta) i a la foto d'abaix. és el de l'esquerre.










El Gavinot (Larus marinus) és el “primo de Zumosol” entre les gavines. Gavión, Great black-backed Gull o Gaviotón són noms que apel·len precisament a la seva gran corpulència. Una raresa al Mediterrani, resulta comú a Galícia, on des de fa no gaires anys també es reprodueix. Aquí teniu unes fotos d’exemplars de diverses edats.

1r hivern (dreta)
1r hivern

1er hivern amb un plomatge més desgastat.

3r hivern.





















































Finalment, tanco aquesta entrada sobre gavines amb una espècie molt desitjada per qualsevol ornitòleg: el Gavinot polar (larus glaucoides). Aquesta espécie d'origen groenlandès, és de presència regular als darrers anys a la península. A Catalunya, però,  no va ser citada fins el 2009, quan un exemplar de 1r hivern va aparèixer al port de Cambrils (Tarragona). A la zona del Val Miñor, n’hi ha unes poques citacions, però cal destacar l’estada d’un exemplar que va arribar al 2009 i encara roman al sud de la ria de Vigo, sent especialment fidel a la platja de Calzoa. Podeu lleguir la seva història al bloc d'en José Ramón. Us deixo amb unes fotos d’aquest exemplar que vaig veure ahir 13 de febrer per darrer cop.





dissabte, 12 febrer de 2011

Gavines (1a part)

Ja fa unes quantes setmanes que soc a Galícia. Durant aquest temps, poca cosa he pogut fer, tot el que es pot arribar a fer a un braç enguixat. El que si que podia, era gaudir de bones passejades pels voltants del poble, i amb l’ajut d’en Miquel i els meus pares he pogut fer alguna que d’altre observació, moltes des de la finestra de casa. He vist unes quantes espècies d’aus en aquet temps (interminable de vegades), però aquí parlaré només d’un grup d’aus pel que sempre m’he sentit especialment atret: les gavines.

Amb més de 3000 km. de costa, Galícia és un paradís per aquestes aus. Moltes de les espècies que apareixen aquí es fàcil trobar-les al Mediterrani, d’altres són molt rares i unes poques són realment excepcionals o no han estat citades. Avui, però, parlaré d’espècies que han estat registrades de manera regular o ocasional a Catalunya. Començaré amb les més petites.

La Gavina capnegra (Larus melanocephalus) és un representant de la família típicament mediterrani, el seu nom anglès, Mediterranean Gull, ho especifica clarament. No obstant això, des de la meitat del segle passat s’ha estès per tot l’occident d’europa (Alemanya, Dinamarca, Països Baixos, Bèlgica, França, Anglaterra). Mentre a les costes mediterrànees era una espècie molt comuna, resultava un esdeveniment destacable l’observació d’un exemplar a les costes cantabro-atlàntiques (així recordo l’observació d’un juvenil un estiu de finals de la dècada dels 1980). D’una manera vertiginosa les observacions es van anar incrementant, fins que es va convertir en una espècie comuna i regular a Galícia. L’expansió de l’espècie cap a l’oest ha anat clarament lligada a l’ampliació de les àrees de migració i hivernada. L’anellament a les colònies de reproducció ens permet conèixer l’origen dels exemplars, i ara sabem que majoritariament arriben des de França i Bèlgica i altres zones del mar del Nord. Durant aquests dies he pogut fer les següents lectures:

1) Adult amb anella blanca i codi negre 3C83 al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia dreta, observat al regato Muiños, Arealoura, Nigrán (Pontevedra) el 14/01/11. Exemplar francès del projecte de Camille Duponcheel.

2) Exemplar de 2n hivern amb anella verda i codi blanc R24V al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia dreta, observat al regato Muiños, Arealoura, Nigrán (Pontevedra) el 19/01/11. Exemplar belga del projecte de Renaud Flamant.















3) Adult amb anella verda i codi blanc 3TL5 al tars esquerre i anella metàl·lica al tars dret, observat al regato Muiños, Arealoura, Nigrán (Pontevedra) el 28/01/11. Exemplar belga del projecte de Renaud Flamant.
















4) Adult amb anella blanca i codi negre 3V76 al tars esquerre i anella metàl·lica al tars dret, observat al regato Muiños, Arealoura, Nigrán (Pontevedra) el 14/02/11. Exemplar francès del projecte de Camille Duponcheel.



















La Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) és tant comuna a la Mediterrènia com a l’Atlàntic. A Galícia li diuen Gaivota chorona pel seu costum de muntar fortes cridòries. És una gavina petita i molt lligada a ambients humanitzats.

Adult amb plomatge hivernal.

La Gavina cendrosa (Larus canus) és una de les meves preferides. Habita el nord d’Europa i és un visitant regular però escàs a Catalunya. Al nord de Galícia i Astúries és més nombrosa, tot i que la seva abundància està molt lligada a les condicions meteorològiques en les seves àrees nórdiques d’hivernada. Al sud de Galícia, no obstant això, resulta molt més escassa. En aquest dies n’he vist dos exemplars de 1r hiver al regato Muiños el 1/01/11 (el dia que em vaig trencar la mà), un adult al mateix indret el 9/02/11; i un 1r hiver a l’Esteiro da Foz, observat des de la finestra de casa el 7/01/11.



Exemplars de 1r hiver amb gavines
capnegres (adult a l'esquerre i 1r hivern a la dreta). El patró del
plomatge recorda al d'un gavià de 2n hivern.

Adult. És com una versió en miniatura de michahellis.