Fa uns dies que ja no es veu la grua (Grus grus) per la desembocadura del
Besòs. La darrera vegada, el Xavi Larruy la va localitzar riu amut, molt
allunyada dels trams baixos on va romandre des de mitjans desembre, quan va
aparèixer. Encara recordo el moment en què vaig rebre la notícia de la seva
presència al riu. Semblava una broma, per això calia aclarir-lo: Grua al Besòs
(grulla en castellà).
Tot i que encara són a mitjans de febrer, i
encara resta un bon tros d’hivern, ja treu
flor l’ametller. I considerant que les grues són migradors
primerencs, és més que probable que la grua que ha fet història al Besòs, hagi
enfilat cap al nord. Arribarà als seus territoris de cria boreals i la neu encara
cobrirà els aiguamolls, peò de mica en mica s’aniran obrint clapes, i allí
estaran les parelles per a reclamar els millors llocs i defensar-los davant
altres competidors. Esperem que la jove grua tingui sort en el seu viatge de
retorn. La mateixa que ha tingut a un riu cada dia més amable, que l’ha ofert
refugi i aliment durant tantes setmanes. Però mentre uns se’n van, altres arriben. Les
primeres orenetes vulgars i cuablanques ja s’han vist fa uns dies. Són l’avantguarda
d’una primavera que ja ens fa l’ullet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada