Apunts sobre el colltort

Autors: Jordi Prieto i Xavier Larruy

Ahir vaig estar col·laborant en una jornada d’anellament científic que en Xavier Larruy desenvolupa des de fa anys com a part d’un projecte de seguiment d’ocells d’Abrera a l’entorn del riu Llobregat. Va estar una jornada fructífera, amb més de 120 ocells anellats. La espècie més destacada, i de la que només es va capturar un únic exemplar, va ser el colltort (Jyns torquilla).

Colltort és una paraula composta, que etimológicament deriva del substantiu coll i l’adjectiu tort [participi de tòrcer: “Deformar (un membre del cos) amb un moviment violent i antinatural de flexió o de girada”, definició pressa del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans]. A partir d’aquestes dues paraules podem inferir fàcilment el seu significat: aquest ocell gira i gira el coll. Però abans d’endinsar-nos en aquest costum tan peculiar, vull fer una repassada ràpida als noms vernacles d’aquesta espècie en d’altres llengües.

Tan accentuat és el seu hàbit de girar el coll, que en castellá li diuen torcecuello, en anglès wryneck (malgrat que wry vol dir ironia, en realitat fa referència a torticolis, que no deixa de ser una manera molt irònica de referir-se a un ocell que en segons quines circumstàncies fa una sèrie de moviments sinuosos amb el seu coll, que fan pensar que ha de sortir mal parat). Torcol¹Foumilier en francès. Tanmateix tant la llingua asturiana com el gallec fan servir noms que deriven del seu cant, en el cas de la primera, Ayayay; i de la seva principal font d’aliment, les formigues, en el cas de la segona, Peto formigueiro. Quant al nom gallec opino que té més a veure amb un criteri ligüístic conseqüència del procés de  normalització de la pròpia llengua.

Els noms vernacles dels animals deriven de diferents fonts: els seus colors, les seves vocalitzacions, algun costum peculiar, d’allò que mengen, el lloc on habiten, el seu comportament, etc. El colltort gira el coll, i ho gira molt i molt, per tant colltort, torcecuello... Però per què ho fa? Només vol cridar l’atenció. Curiós en un ocell de plumatge tan críptic, que és mes fàcil de sentir que no pas de veure.

El seu plumatge li ajuda a passar desapercebut al seu entorn mentre s’alimenta o en qualsevol de les altres seves funcions vitals. Davant una amenaça intenta passar desapercebut, però en percebre que ha estat descobert comença la funció de contorsionisme. Es tracta de desviar l’atenció d’un presumpte agressor amb un moviment hipnòtic que recorda a l’encantador de serps. Però aquesta sinuositat és part tan esencial de la seva vida, que durant el festeig amb la parella, els moviments del coll són els encarregat de generar el vincle. Sigui per amenaça, sigui per atracció sexual, aquest picot torç el coll.

És evident que nosaltres per ell representem una amenaça ben grossa. Aquí teniu una mostra del seu curiós comportament.

 ¹Fixeu-vos en les semblances amb el català.