Avui se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides, ecosistemes cada cop més escasos,
de gran complexitat i molt fràgils. Es dóna la paradoxa que davant la
destrucció d’una zona humida per la construcció d’algun tipus d’infraestructura,
es compensa amb una altra de zona humida d’origen antròpic. Per exemple, jo em
carrego un tram de riu amb un excel·lent bosc de ribera, i a canvi planto aquí
una bassa i tots contents. I en efecte quedem molt contents. Comencen a arribar
ànecs, alguna limícola, i depenent de l’entitat de la zona humida, potser fins
i tot hi arribin flamencs,
becplaners i altres espècies més exigents. L’extrem de la paradoxa és que
aquella zona pot arribar a assolir algun nivell de protecció, el mateix o un
altre de diferent del que tenia la zona destruida. Vaja, el món a l’inrevés.
Exemples n’hi ha, però no en citaré per ser de tots, o si més no de la majoria
de la gent que ens movem en aquest món, de sobres coneguts.
Estava amb això del Dia Mundial de les Zones
Humides. Suposo que em pertoca parlar dels seus problemes de conservació; de la
dificultat per sensibilitzar, no només a la població, sinó també a les
administracions, que algunes no s’assebenten que també són població; dels seus
valors etc., etc. I a més a més fer-ho des de la mesura i la correcció
política. Doncs avui tinc un altre tarannà. I tot i els avenços i les millores
que s’han aconseguit al Besòs, la zona que més visito, encara resta molt per
fer-hi. Al Besòs i a la desembocadura de la Tordera. I és que estic fart de:
- Anar a la desembocadura de la Tordera i veure com circulen quads per la llera.
- Anar a la desembocadura de la Tordera i veure com determinada gent deixa anar als seus gossos lliurement en un espai protegit, amb les conseqüències que això té per a la fauna.
- Veure tot això, trucar als agents rurals i que no es presentin.
- Anar al rio Besòs i comprovar que les seves vores s’han convertit en un pipi-can.
- Anar al riu Besòs i veure que els gossos campen lliures com a la desembocadura de la Tordera, entren a la llera del riu i ho espanten tot.
- Trucar a la Guàrdia Urbana de Sant Adrià de Besòs per a denunciar pràctiques prohibides al riu i que no es presentin.
- Veure com les senyalitzacions resulten més que invisibles per un percentatge altíssim de persones...
Aquesta darrera bàsicament incloeix la resta
de les meves queixes. Queixes, sí, perquè aprofito aquest Dia de les Zones
Humides per demanar respecte pels espais de menor entitat, però no menys
importants, que dia rere dia soporten una pressió que els fa difícilment
sostenibles. De solucions n’hi ha, però sembla ser que no són políticament
populars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada