L'ORNITONIGMA

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Stercorariidae. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Stercorariidae. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 setembre de 2013

Solución al Ornitonigma de verano


La observación de marinas es una de las experiencias más apasionantes en el mundo de la ornitología. Cada vez tenemos más conocimientos sobre ellas, pero su vida se desarrolla en un medio tan ajeno a nosotros, que nunca les abandona ese halo de misterio que tanto entusiasma.

Observarlas no es tarea fácil. Normalmente se hace desde promontorios y cabos que nos acercan brevemente a ellas. Una brevedad extrema tanto en el tiempo como en el espacio. Ocasionalmente surge también la posibilidad de realizar salidas pelágicas hasta los límites de la plataforma continental, allá donde los afloramientos marinos proporcionan abundancia de nutrientes y donde tienden a producirse grandes concentraciones de aves. En cualquier caso, la observación de un ave marina suele ser cosa de segundos. Por eso es tan importante familiarizarse con cada especie, recordar detalles morfológicos y estructurales, formas de vuelo, o cualquier otra cosa que nos ayude en la identificación. Existen especies de costumbres más costeras y más fácilmente detectables, en tanto que otras rara vez se acercan al litoral, y sólo con fuertes tempestades pueden ser observadas desde tierra.


La fotografía de este Ornitonigma del verano fue hecha desde una embarcación varias millas mar adentro. Como vemos, se trata de un ave oscura, con cuerpo fusiforme y cola más bien corta de apariencia puntiaguda. ¡Pero atención, porque ese efecto no está producido por una prolongación de las rectrices centrales, sino por la proyección de los dedos, que sobresalen un poco del extremo de la cola! Este dato es crucial, ya que descarta directamente al Págalo parásito (Stercorarius parasiticus), un ave mucho más compacta de alas más cortas, anchas y puntiagudas. Esta especie presenta dos formas, una clara, y otra oscura, que es la que podría dar lugar a confusión con el ave misteriosa. Una págalo, sin embargo,  recuerda mucho a una falconiforme: pecho prominente, parte posterior esbelta, alas anchas y marcadamente puntiagudas, con un arco carpal muy pronunciado, que hace que lleve la “mano” más adelantada en relación al brazo. Su vuelo recuerda en general al de una rapaz, con aleteos continuos, profundos y poderosos. No obstante en circunstancias meteorológicas adversas, puede utulizar otros formas de vuelo, que aunque inicialmente puedan despistar, nunca se alejan demasiado de la pauta general descrita. Y no olvidemos los llamativos espejos blancos que forman los cañones de las primarias externas, ausentes en nuestra ave misteriosa.




Las otras dos especies pertenecen al orden de las Procelariformes. La Pardela balear (Puffinus mauretanicus) es un endemismo mediterráneo, que después de reproducirse en las Islas Baleares, se desplaza a través del estrecho de Gibraltar hasta el Golfo de Vizcaya. Se trata de un ave con partes superiores marrónes (más o menos oscuras según la edad y el estado del plumaje) e inferiores más pálidas. La variabilidad es bastante importante. Así nos encontramos ejemplares con partes inferiores pálidas, aunque siempre manteniendo axilas, vientre e infracobertoras caudades oscuras (en estos ejemplares el límite entre las partes superiores oscuras y las inferiores pálidas, siempre es muy difuso y mal delimitado); frente a ejemplares extremadamente oscuros, que presentan siempre un cierto moteado claro sobre el pecho, el vientre, las infracobertoras caudales y la parte central del ala inferior. Se trata de un ave poco elegante, con un vientre prominente, alas relativamente anchas y cortas para una pardela, además de rectas y de extremos redondeados. Su vuelo es espasmódico y relativamente pesado.


La Pardela sombría (Puffinus griseus), por el contrario, es un ave esbelta, de silueta elegante, con cuerpo esbelto y muy apuntado en su extremo final, alas largas, estrechas y puntiagudas. Puede mantener las alas rectas como la balear, pero lo más común es apreciar un acusado arco carpal y una diferencia importante entre la longitud del brazo y la mano, mucho más corta. Tiene un vuelo ràpido, enérgico y poderoso, al tiempo que ágil y ligero, con frecuentes y acusados quiebros. Yo la considero el albatros entre nuestras pardelas.



De cuerpo marrón achocolatado, muy oscuro a distancia, y sin atisvo alguno de blanco o claro sobre el cuerpo y parte superior de las alas, llama la atención el fuerte contraste producido por los espejos luminosos de la parte inferior del ala, rasgo diagnóstico que la diferencian del resto de pardelas que visitan nuestras aguas.



A partir de lo expuesto, se puede contrastar la información con la imagen. El ave de la fotografía és un probable juvenil de Puffinus mauretanicus, fotografiado en aguas gallegas a mediados de este verano de 2013.

Puffinus mauretanicus

Hasta el próximo Ornitonigma y muchas gracias por vuestro interés. 

dilluns, 18 febrer de 2013

Entre Pineda i la Tordera

Ahir a la tarda vaig estar fent un recorregut entre la platja de Pineda de Mar i la gola de la Tordera. Les condicions del mar eren relativament bones per veure cabussadores, però les úniques que en vaig trobar, van estar els cabussons emplomallats, un total de 20 exs. a la zona de Santa Susanna. 




Davant la platja de Pineda, pescava un petit estol de balgrigues balears i mediterrànies (Puffinus mauretanicus i P. yelkouan). Cap al nord va passar un Paràsit gros (Stercorarius skua). Des de la gola de la Tordera vaig veure un Paràsit cuapunxagut (S. parasiticus), també en direcció nord, però aquest no va deixar passar l'oportunitat d'empeitar el grup de gavines rialleres que descansaven a prop de la desembocadura. 

Molt destacat va ser també l'observació d'una femella de Xibec (Netta ruffina) al riu. Era l'únic interessant entre el centenar d'ànecs collverds que hi romanien. 

Per finalitzar us deixo amb unes fotos de la jornada.

Mosquiter comú
Pinsà
Gafarró

diumenge, 13 maig de 2012

Badalona: aigües litorals

Ahir, 12 de maig, vaig tenir l'oportunitat de fer una petita sortida al mar a bord del "Ciutat de Badalona", un quetx clàxic bastit a Dinamarca al 1929. Tant sols vàrem endinsar-nos unes 4 milles. Tot i així, poder gaudir de l'espectacle que les aus marines ofereixen al seu medi sempre val la pena.


Malgrat que el recorregut de poc més de una hora i mitja no donava per anar gaire lluny, vàrem observar un total d'11 espècies:
  • Mascarell (Morus bassanus): 3 inmadurs en direcció sud.
  • Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii): 3 joves de l'any.
  • Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea diomedea): 6 exs.
  • Baldriga balear (Puffinus mauretanicus): > 60 exs.

  • Baldriga mediterrània (P. yelkouan): 1 ex.


  • Gavina capnegra (Larus melanocephalus): 12 exs.


  • Gavina corsa (Larus audouinii): > 50
Exemplar de 2n any calendari
Exemplar de 3r any calendari
Adult
Exemplar anellat amb codi XHL.
  • Gavià argentat (Larus michahellis michahellis): > 50
  • Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis): 16
  • Paràsit gros (Stercorarius skua): 1
  • Paràsit cuapunxagut (Stercoraris parasiticus): 4 exs. Tots en direcció nord. 
Exemplar inmadur de fase fosca.

dissabte, 1 maig de 2010

Observacions a la desembocadura de El Foix

El tinc molt a prop de la meva residència actual, però no ha estat fins al 24 de març que vaig apropar-me a la desembocadura del riu Foix. Es tracta d’un indret sotmès a una alta pressió urbanística i molt degradat. El riu està urbanitzat per les dues marges, i a més a més gairebé a tocar del mar el creuen dues passarel·les, que uneixen el passeig marítim. El tràfec permanent de gent condiciona evidentment el tipus de fauna present, de manera que només aquelles espècies d’aus més ubiqües, o les que per causes excepcionals necessiten aturar-se, fan servir aquest indret com àrea de descans, concentració o alimentació. Tot i la pressió permanent, la degradació de l’entorn i la mala qualitat de les aigües (és un dels ris més contaminats de Catalunya al seu tram final), a El Foix i el seu entorn he arribat a veure 54 espècies d’aus, de les que 45 varen ser observades al mateix riu o el seu entorn més inmediat. La resta en migració activa al mar (és el cas d’algunes aus marines o algun limícol). Des del 24 de març i al llarg d’abril, vaig fer un total de set sortides a la tarda en les quals recorria els últims 100 m. de la desembocadura i la línea de costa cap al sud fins arribar a les platges de Cubelles. Tot seguit faig un recull del que he anat veient. No és gaire cosa, però què hi trobarien si les condicions fossin unes altres?


Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
Present en totes les jornades. Els ànecs salvatges estan barrejats amb els ànecs i oques domèstiques (fins i tot una parella de cignes) que va deixar anar l’ajuntament. El 24/03/10 hi havia 7 mascles i 4 femelles; 11 mascles i 6 femelles el 08/04/10; 21 mascles i 4 femelles el 15/04/10; 14 mascles i 5 femelles el 16/04/10; 9 mascles i 4 femelles el 26/04/10;10 mascles i 2 femelles el 27/04/10; i també 10 mascles i 2 femelles el 29/04/10. Les primeres femelles amb polls les vaig veure el 26/04/10: un femella amb 4 polls i una altra amb 19.













Bec de serra mitjà (Mergus serrator)
Aquesta espècie és un hivernant regular a la zona els darrers anys. Aquest no ha estat una excepció. El 15/04/10 hi havia una femella al sud de la desembocadura.

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
Un ex. cap al sud el 16/04/10.

Mascarell (Morus bassanus)
Un adult pescant davant la desembocadura el 15/04/10.

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
Els exemplars que he vist estaven en pas cap al nord o bé aturats a les escolleres del sud de la desembocadura. Tres inmadurs sedimentats el 15/04/10; 1 ex de 1er estiu el 16/04/10; un ex. de primer estiu i un altre de 2n sedimentats a l’escollera; el 27/04/10 hi havia un ex. de primer estiu sedimentat i un subadult passa volant cap al nord; i el 29/04/10 hi havia dos inmadurs descansant al dic.

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Un inmadur intenta aturar-se, però finalment se’n va cap al sud.
















Martinet blanc (Egretta garzetta)
Normalment observat alimentant-se a la desembocadura o descansant a alguna de les escolleres. Un ex. el 24/03/10, el 8 i 9 /04/10 a la desembocadura; el 15/04/10 n’hi havia dos, un altre cop només 1 ex. el 16 i 26/04/10. Pel que fa a desplaçaments, el 8/04/10 vaig veure a última hora del vespre 2 ex. cap al nord, 4 ex. també cap al nord el 15/04/10 i 8 ex. cap al nord el 29/04/10.

















Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Vaig veure un exemplar de 1er estiu el 24/03/10, 8-16 i 26/04/10. El 27/04/10 un exemplar va sobrevolar la zona a última hora del vespre en direcció nord.

















Polla d’aigua (Gallinula chloropus)
En vaig veure cada visita, però vaig apreciar un descens en el nombre d’exemplars, que potser podria respondre als moviments de l’espècie. El 24/03/10 vaig contar fins 17 ex., 4 ex. el 8 i 16/04/10; i només un ex. el 26, 27 i 29/04/10.















Fotja vulgar (Fulica atra)
Des del 15/04/10 roman un exemplar a la desembocadura, el 26/04/10 s’havia afegit un segon exemplar i el 27/04/10 encara hi eren tots dos. Ambdos exemplar encara hi eren el 29/04/10.















Garsa de mar (Haemantopus ostralegus)
Un exemplar roman a la desembocadura els dies 26, 27 i 29/04/10.
















Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Un mascle i una femella el 24/03/10. Un mascle el 16/04/10; el 26/04/10 hi havia 3 ex.; n’hi havia 4 el 27/04/10 i 3 ex. el 29/04/10.






































Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Observat de manera regular a la desembocadura i platges properes, algunes parelles es reprodueixen per les rodalies. El 24/03/10 hi havia 2 mascles i 2 femelles; el 8/04/10 eren 3 mascles i 4 femelles. Un dels mascles duia una combinació d’anelles de color (blanc al tars dret, taronja i blau al tars esquerre, de dalt a baix, i anella metàl·lica a la tíbia dreta). Dos mascles (continuava el mascle anellat amb colors) i dues femelles el 9/04/10. Dos mascles (entre ells, l’anellat amb colors) i 3 femelles el 15/04/10. Només dues femelles el 16/04/10; 2 mascles i una femella el 26/04/10; 2 mascles i 3 femelles el 27/04/10; i 1 mascle i 2 femelles el 29/04/10.

































































Territ variant (Calidris alpina)
Dos exemplars el 29/04/10.

Polit cantaire (Numenius phaeopus)
Un exemplar en vol cap al sud el 15/04/10.

Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
Un exemplar el 27/04/10.

Xivitona (Actitis hypoleucos)
Un exemplar el 15/04/10; a l’endemà eren 2 ex.; 1 ex. el 26/04/10; i un estol de 16 ex. el 27/04/10.
















Remena-rocs (Arenaria interpres)
Un exemplar roman a la desembocadura el 26, 27 i 29/04/10.
















Paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus)
Sens dubte la citació més destacable. El 8/04/10 varen passar 2 ex. adults i 1 subadult (tots fase clara) en direcció nord.

Paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus)
Un ex. de fase fosca al nord el 8/04/10.

Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
He vist uns pocs exemplars, tots inmadurs menys un, sedimentats a la llera i sempre associats a gavines rialleres. Un adult, un ex. de 2n estiu un 1 ex. de 1r hivern el 24/03/10; 1 ex. de 2n hivern i 1 ex. de 1r hivern el 8/04/10; l’ex. de 1r hivern. romania també el 9/04/10; un exemplar de 1r hivern hi era present el 15/04/10; i els últims exemplars (2 ex. de 1r hivern i 1 ex. de 2n hivern) els vaig veure el 16/04/10 hi havia. Pel que fa a moviments, el 8/04/10 va passar en direcció sud un grup de 28 ex.
















Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus)
A la desembocadura hi romanen un pocs exemplars inmadurs. Tan sols vaig veure un grup de 44 ex., en el qual hi havia un adult, el 24/03/10. Des d’aleshores vaig veure 1 ex. de 1r estiu i 3 immadurs sobrevolen la zona cap al nord el 8/04/10; 3 ex. de 1r estiu i 1 ex. de 2n estiu el 15/04/10; 4 ex. de 1r estiu el 16/04/10; un exemplar de 2n estiu el 27/04/10;  i 4 x. Volant cap al sud el 29/04/10.

Gavina corsa (Larus audouinii)
Observacions escasses corresponents a desplaçaments costaners o aus sedimentades, com ara els 2 ex. que vaig veure a la desembocadura el 8/04/10 i l’exemplar que hi era a un dic el 26/04/10. L’altres observacions corresponen a 3 adults volant cap al nord a última hora del vespre el 27/04/10, i un grup de 16 ex. cap al sud el 29/04/10. Cal destacar l’observació d’un ocell amb anella de PVC blanca i codi negre ATJD al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. És un exemplar que va ser anellat al Delta de l’Ebre al juny del 2005.


























Gavià fosc (Larus fuscus)
Observacions puntuals d’algun exemplar en moviment. Un adult volant cap al nord el 24/03/10; i un 4t any calendari en migració activa cap al nord el 27/04/10.

Gavià argentat (Larus michahellis)
Observat davant la desembocadura alimentant-se o en desplaçaments a última hora del vespre.

Tudó (Columba palumbus)
Dues observacions d’un exemplar, una el 8/04/10 i una altra el 15/04/10.

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
Observacions d’entre 5 i 7 ex. que aprofiten el pinso que llencen als ànecs domèstics.
















Falciot negre (Apus apus)
Tot i ser una espècie comuna a Cubelles, a la desembocadura del Foix tan sols vaig observar 2 ex. el 16/04/10.

Ballester (Apus melba)
Una única observació el 15/04/10.

Cogullada vulgar (Galerida cristata)
Una parella té el territori a la part sud de la desembocadura, i es mouen entre la línea de costa i la llera del riu.

Oreneta de ribera (Riparia riparia)
Un exemplar el 15/04/10.

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
S’aprecia el pas d’exemplars: 7 ex. el 24/03/10; 30 ex. el 8/04/10; 70 ex. el 15/04/10; 41 ex. el 16/04/10; i 7 ex. el 26/04/10 i 4 ex. el 27/04/10.

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
Es veuen al nucli urbà, al riu però només vaig veure 1 ex. el 8/04/10; 30 ex. el 15/04/10 i 23 ex. el 16/04/10.

Cuereta groga (Motacilla flava)
Un exemplar el 15/04/10.

Cuereta blanca (Motacilla alba)
Observada a la llera del riu i a la mateixa desembocadura. El 24/03/10 hi havia 6 ex.; 5 ex. el 8/04/10; 4 ex. el 15/04/10; 2 ex. el 26 i 27/04/10.




























Pit-roig (Erithacus rubecula)
Un exemplar cantant el 24/03/10, que continua el 8 i 15/04/10.

Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
Observats alimentant-se arran de costa, a la mateixa desembocadura o als espigons. Els primers exemplars els veig el 15/04/10, 4 mascles i 1 femella; només una femella el 16/04/10; 1 mascle i 3 femelles el 26/04/10; un mascle el 27/04/10; i 2 femelles el 29/04/10.


















Rossinyol bord (Cettia cetti)
Resident i reproductor a la zona. Fins a tres mascles territorials als 100 m. finals de la desembocadura.

Trist (Cisticola juncidis)
Resident i reproductor a la zona. Fins a dostres mascles territorials als 100 m. finals de la desembocadura.

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Un exemplar el 29/04/10.

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Un exemplar el 8/04/10.

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Resident a la zona? Un exemplar el 8/04/10; un mascle el 15/04/10; i un ex. el 27/04/10.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Un exemplar el 24/03/10.

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
Un exemplar el 8/04/10.

Mallarenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
Un exemplar el 15/04/10.

Mallarenga carbonera (Parus major)
El 8/04/10 un mascle cantava a una petita pineda que hi ha a tocar de la desembocadura; el vaig tornar a veure el 15/04/10, i des d’aleshores no l’he tornat a veure ni escoltar.

Mallarenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
Un exemplar el 16/04/10.

Garsa (Pica pica)
Per la zona es mouen entre 2 i 5 ex.

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
Resident. Petis grups de vora 10 ex. s’alimenten a la llera del riu i a la mateixa desembocadura.

Estornell negre (Sturnus unicolor)
Dos exemplars el 29/04/10. Alguns exemplars no determinats a nivell específic podrien correspondre a aquesta espècie.

Pardal comú (Passer domesticus)
Per la zona de la desembocadura es mouen grups a que tots plegats arriben a sumar al voltant dels 50 ex.

Gafarró (Serinus serinus)
Reproductor a la zona. Al menys n’hi ha 3 mascles territorials als darreres 100 m. de la desembocadura. El 15/04/10 vaig veure també dues femelles.

Cadernera (Carduelis carduelis)
Un exemplar el 27/04/10.

Verdum (Carduelis chloris)
El 15/04/10 hi havia un mascle cantant al marge nord de la desembocadura, que continuava territorial el 26 i 27/04/10.