L'ORNITONIGMA

dilluns, 26 de novembre del 2007

Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)

Avui ha estat un dia entretingut al Remolar-Filipines (Delta del Llobregat). He recorregut tota la reserva, començant pel canal de La Vidala, per continuar per la vora i orla de pins de la riera de Sant Climent fins al mirador de Cal Francès. Al migdia he fet una ullada a la Maresma i he finalitzat a la bassa de les Pollancres. Tot seguit faig un recompte de les espècies observades.

Anser anser: 2 ex. a la Maresma.
Tadorna tadorna: 10 ex.
Anas penelope: 33 ex.
Anas strepera: un mínim de 67 ex. (bàsicament a la Maresma).
Anas crecca: un mínim de 169 ex.
Anas platyrhynchos: un mínim de 265 ex.
Anas clypeata: un mínim de 10 ex.



Aythya ferina: 30 ex.
Phasianus colchicus: una parella a la Maresma.
Tachybaptus ruficollis: 11 ex.
Phalacrocorax carbo: un mínim de 63 ex.
Nycticorax nycticorax: un mínim de 28 ex. Tots eren a la bassa de les Pollancres.



Egretta garzetta: 2 ex.
Ardea cinerea: 22 ex.



Platalea leucorodia: 4 ex. (3 inmadurs i un adulto). L'exemplar adult portava una anella vermella de PVC amb el codi RC a la pota dreta i una anella metàl·lica a l'esquerra, que no he pogut llegir.

He enviat l'observació al coordinador d'anellament d'aquesta espècie a Holanda, Otto Overdijk, i no sap ni d'on pot ser ni qui la va anellar. Tot i tenir-ne observacions prèvies de l'exemplar. Aquesta va ser la seva resposta: "This bird is bringing me in a problem all the time. It dos not belong to our scheme and I really do not know who ringed this bird. I know all Spoonbill ringers in Europe and outside. The ring is of an other type then we use. See www.werkgroeplepelaar.nl for the different types of rings (...) it was seen and reported to me before."
Des de l'ICO, però, el 27/11/07, m’informen que la primera vegada que es va observar aquest exemplar va ser el 8 de novembre de 2005 i aquest aquest any 2007 està per la zona almenys des del 22 d'octubre. Pel que fa a la seva procedència, sospiten que sigui un ocell de Doñana: "Aquest any s'ha pogut llegir el número de l'anella metàl·lica, però no el remitent. Com que l'anella comença pel número 9, segurament serà una anella del model ICONA. Ja hem demanat les dades a l'Oficina de Especies Migratorias”. Sembla que l’enigma està punt de ser resoldre.
Moltes gràcies a tots els que han respost la meva demanda d'informació.




Circus aeroginosus: 2 ex. femelles/inmadurs.
Accipiter nisus: un exemplar a La Vidala.
Rallus aquaticus: 2 ex.
Gallinula chloropus: un mínim de 10 ex.
Porphyrio porphyrio: 1 ex.
Fulica atra: 31 ex.
Recurvirostra avosetta: 1 ex. a la Maresma.
Vanellus vanellus: 267 ex.



Calidris minuta: 4 ex.
Calidris alpina: 2 ex.
Gallinago gallinago: un mínim de 9 ex.
Tringa erythropus: 2 ex.
Actitis hypoleucos: un ex. a la bassa de les Pollancres.
Larus melanocephalus: 73 ex. a la platja i 2 ex. a la Maresma.
Larus ridibundus: 237 ex. a La maresma.
Larus michahellis: 2 adults i un subadult.
Sterna sandvicensis: un ex. a la riera de Sant Climent
Columba livia: 2 ex.
Columba palumbus: un estol de 35 ex. a La Vidala.
Streptopelia decaocto: 2 ex.
Myiopsitta monachus: un exemplar.
Alcedo atthis: 3 ex.






Upupa epops: un ex. a La Vidala.
Picus viridis: 2 ex.
Galerida cristata: 2 ex. a Cal Francès.
Anthus pratensis: 20 ex.
Anthus spinoletta: 2 ex.
Motacilla alba: 3 ex.
Motacilla cinerea: 1 ex.
Troglodytes troglodytes: 2 ex.
Erithacus rubecula: 9 ex.


A l'entrada de la reserva, em va sortir al pas un petit molt agossarat. Se'm va apropar a menys d'un metre i va començar a moure's al meu voltant. Aquesta conducta tan confiada, em va recordar un exemplar que vaig veure l'hivern passat al mateix lloc i que mostrava aquesta mateixa docilitat i curiositat cap els éssers humans. A més a més, ambdos estaven anellats a la pota esquerra. Potser es tracti del mateix exemplar? Les dues primeres fotografies corresponen a l'exemplar vist avui i la tercera a l'exemplar observat l'hivern passat.






Phoenicurus ochruros: 1 femella/jove a les dunes de Cal Francès.
Turdus merula: 8 ex.
Turdus philomelos: 1 ex.
Cettia cetti: 20 ex.
Cisticola juncidis: 1 ex.
Sylvia melanocephala: 4
Phylloscopus collybita: 18 ex.
Regulus regulus: 3 ex. a La Vidala i un ex. a la pineda de la riera de Sant Climent.
Parus ater: 3 ex.
Parus caeruleus: 2
Parus major: 3 ex.
Certhia brachydactyla: 2 ex.
Remiz pendulinus: 5
Pica pica: 3
Sturnus vulgaris: present.
Passer domesticus: present.
Passer montanus: 2 ex.
Estrilda astrild: un grup de 3 ex, un altre de 12 i un altre de 10 ex.
Fringilla coelebs: 3 ex.
Serinus serinus: 2 (un mascle cantant, a més a més a la platja observo 3 grups en migració activa cap al sud; un de 48 ex., un altre de 5 ex. i un altre de 9 ex).
Carduelis carduelis: 3
Emberiza schoeniclus: 2 ex.

dimarts, 20 de novembre del 2007

Per les terres de Ponent, Lleida


Anthus pratensis

El passat diumenge 18 de novembre vaig fer una visita a la plana de Lleida. A primera hora del matí, amb una glaçada important (-4º C), vaig realitzar un recorregut de 2 km. per una pista agrícola, a mig camí entre Bellvís i Termens, que transcorria entre erms, camps de conrreu, rostolls de blat de moro, camps de fruiters i orles de canyis entre els camps amb taques arborees i arbustives disperses, lligades a canals i petits cursos d'aigua.
Els resultats van ser: 2 espulgabous Bubulcus ibis, 2 Bernat pescaire Ardea cinerea, 2 xoriguers Falco tinnunculus, 3 sisons Tetrax tetrax, 99 fredalugues Vanellus vanellus, un puput Upupa epops, 73 aloses Alauda arvensis, una Cogullada Galerida cristata, 28 titelles Anthus pratensis i 6 grassets de muntanya A. spinoletta, 3 Motacilla cinerea, 5 M. alba alba i una femella de la ssp. yarrellii, 2 pit-rojos Erithacus rubecula, 2 Saxicola torquatus, 3 Cettia cetti, 4 mosquiteres Phylloscopus collybita, 35 Sturnus vulgaris/unicolor, 8 garces Pica pica, 19 Passer montanus, 63 pinsans Fringilla coelebs, un Lluer Carduelis spinus, 4 caderneres C. carduelis i 5 repicatalons Emberiza schoeniclus.


Anthus spinoletta


Camí de l'estany d'Ivars i Vila-Sana, vaig anar fent diverses aturades. Per tots els camps, hi eren presents les titelles i barrejades amb elles algun Grasset de muntanya. Els estols de fredalugues es veien per tot arreu, encara que no gaire nombrosos, en petits estos o en solitari. D'aloses sí que n'hi havia bons grups. A un camp formaven un grup mixt amb unes 38 calàndries Melanocoryhpha calandra. El més interessant va ser presenciar l'atac d'una femella d'Esmerla Falco columbarius a un grup de titelles; i amb èxit, ja que va agafar-ne una.


Vanellus vanellus


Ja a l'estany vaig censar un bon grapat d'ànecs, la majoria collverds Anas platyrhynchos (548 ex.) i en menor proporció cullarots A. clypeata (67 ex.), xarxets A. crecca (29 ex.), ànecs xiuladors A. penelope (15 ex.), Aythya ferina (3 mascles i 6 femelles), grisets A. strepera (un mascle i una femella) i una femella d'A. acuta.

Entre els morrels de cap roig, hi havia una femella amb uns trets diferencials que potser podrien apuntar cap un possible híbrid (A. ferina x ferruginea?). El patró general responia al d'una femella prototip. Presentava però un parell de característiques que la diferenciaven de la resta allà presents. D'una banda, un cap, coll i pit una mica més foscos (marrons) i amb més contrast amb les parts grises del que és habitual per a l'espècie. D'altra banda, mostraba les infracoberteres caudals d'un blanc pur, envoltades per una banda vertical marró fosca, la qual contrastava notablement amb els flancs grisos. Estructuralment no vaig apreciar diferències significatives. No obstant això, tampoc vaig tenir oportunitat de veure-li altres trets que em facilitessin alguna pista més, degut a què l'exemplar romania continuament en actitud de descans (de fet tant sols en una ocasió li vaig poder veure la cara i mostrava les marques típiques d'A. ferina, així com el ull fosc). He afegit una fotografia documental com a testimoni gràfic per tal de veure que us sembla a vosaltres.


Al mig, possible Aythya híbrid


També vaig veure un Buteo amb una estructura i un patró de plomatge que describeixo tot seguit: "La silueta recordaba a la de un águila, con alas rectas, anchas, largas y de apariencia rectangular (pude hacer una comparación simultanea entre este Buteo, una Larus michahellis y un B. buteo; el 1º tenía mayor envergadura que los dos anteriores y la gaviota mostraba más envergadura que el B. buteo). Tenía la punta de les primarias bien digitalizadas. Cabeza y cuerpo de un tono pardo rojizo o anaranjado muy diluido, igual que las infracobertoras alares, salvo las infracobertoras primarias que eran negruzcas, formando un parche carpal oscuro bien conspicuo. Esto hacia que mostrara un claro contraste con las plumas de vuelo, especialmente con las primarias externas que se veían muy blancas y aparentemente sin marcas. Las secundarias eran de un blanco menos conspícuo, lo cual podria ser indicativo de barreado oscuro. Puntas de las primarias negras con fuerte contraste con el área blanca. El resto del borde del ala era negruzca y este tono parecía fundirse en las secundarias más internas con el tono rojizo del vientre y las cobertoras alares. La cola era clara (crema o blancuzca), aparentemente sin barreado y sin banda oscura terminal y proporcionalmente más larga que la del B. buteo. Las partes superiores eran de un tono pardo con tintes castaños, con las puntas de las alas y los bordes de fuga negruzcos. LLamaba mucho la atención el hecho de que las primarias internas eran muy pálidas y formaban una especie de parche blancuzco muy contrastado con el resto del ala. El obispillo era pardo como el resto de las partes superiores y contrastaba con la cola pálida".
En la meva opinió podría tractar-se d'un Buteo rufinus. La descripció serà enviada al CR per la seva valoració.

Pel que fa a la resta d'espècies destacar la presència d'un Podiceps nigricollis, 19 Ardea cinera, 91 cigonyes Ciconia ciconia, 30 fotges i al menys 4 rasclons. A última hora van arribar a durmir uns 400 espulgabous Bubulcus ibis i durant uns minuts va sobrevolar la vora de l'estany, per la banda d'Ivars un Mussol emigrant Asio flammeus.


Dormider de espulgabous i cobs marins

dimecres, 14 de novembre del 2007

Continua el Bec de serra mitjà al Besòs

Aquest matí he relocalitzat el Bec de serra mitjà al Besòs. En aquesta ocasió, s'havia ficat riu endis i es trobava aprop del pont de Cristòfol de Moura, a uns 900 m. de la desembocadura. A més a més, ha aumentat el número de xarxets Anas crecca: he vist una femella a la desembocadura i dues més passat el pont de la Renfe.


Mergus serrator, femella/jove.

D'altra banda, comentar que a la desembocadura continuava una de les aloses associada a dos Carduelis cannabina i al parc hi havia un grup d'almenys 16 lluers (sembla que està sent una gran temporada per aquesta espècie). Com a curiositat, un dels dos blauets d'aquesta zona del riu (ambdos femelles), ha tingut prou paciència com per deixar-se fotografiar a una distància relativament curta, considerant el poc margen de tolerància d'aproximació d'aquesta espècie envers els éssers humans.


Alcedo atthis

dimarts, 13 de novembre del 2007

Pel litoral nord del barcelonès

A mitja tarda, aprofitant que tenia lliure, vaig fer una ràpida visita pel litoral del barcelonès nord, entre Montgat i la desembocadura del Besòs. Una rapidesa imposada, ja que tenia poc més d'hora i mitja abans que marxés la llum.
Front Montgat, hi ha unes instal·lacions piscícoles, per les que tenen molta querència els corbs marins. Hi vaig comptar un mínim de 360 ex. reposant a les baranes i sobrevolant-los un Mascarell adult i un Paràsit gros Stercorarius skua. El litoral badaloní, però, estava buit d'ocells, tant sols unes poques gavines rialleres. Com que restava molt poc temps de llum, m'he adreçat com un llampec fins la desembocadura del ríu Besòs. Ni rastre del Bec de serra mitjà que havia vist el diumenge. En canvi, sí que he comprovat que continua a la desembocadura el Rascló que va veure en Xavi Larruy fa uns dies.
L'al·legria la va donar un estol de gavines rialleres. Aquesta hora és perfecta per comptar els exemplars que s'alimenten riu amunt i baixen al dormiders de la costa. En un d'aquest estols vaig identificar un 1r hivern de Gavina cendrosa Larus canus que en arribar a la desembocadura ha tombat cap al nord integrat a l'estol de L. ridibundus.

Últimes observacions al Besòs


Mascle de Sylvia atricapilla

El passat dia 10/11/07 en Xavi Larruy feia un resum de les observacions més interessants que havia fet al tram final del riu Besòs.


Informava que el 05/11/07 havia vist un Xarxet Anas crecca a la desembocadura i el dia 09/11/07 hi havia 2. El 11/11/07 vaig veure els 2 ex. al tram comprès entre el pont de la Renfe i el de Cristòfol de Moure. El mateix dia 5 també va veure una Gavina corsa Larus audouinii davant la desembocadura. A l'endemà va veure un Morell de plomall Aythya fuligula a Santa Coloma de Gramanet, entre el pont del Potosí i el pont Vell i 95 corbs marins Phalacrocorax carbo en migració activa. El 07/11/07 va descobrir un Becadell sord Lymnocryptes minimus a la desembocadura i continuava el Cabusset Tachybaptus ruficullis a la nova bassa. Com el dia anterior, també va veure un grup de 55 corbs marins migrant. I al parc de la Pau (Sant Adrià de Besòs) va trobar-hi una Tallareta cuallarga Sylvia undata. El dia 09/11/07 al parc del Besòs (Sant Adrià de Besòs) hi havia un Colltort Jynx torquilla i una Puput Upupa epops, un Reietó Regulus regulus al parc del Litoral (Sant Adrià de Besòs), un Bec de serra mitjà femella Mergus serrator pescant dins la desembocadura, que jo vaig tornar a veure el 11/11/07 a uns 100 m. de la costa, just davant la platja. A la desembocadura també hi va veure una Verderola Emberiza citrinella en migració, un Rascló Rallus aquaticus i un Corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis. I finalment una citació tardana de Calidis alpina: un ex. entre el pont de Cristòfol de Moura i el de l'autopista.

El dia 11/11/07 destacar la presència de dues aloses que continuaven a la desembocadura si més no des del 31/10/07, tot i la forta pressió humana a l'indret (en vaig comptar fins a 23 pescadors, si afegint que era diumenge, imagineu la quantitat de gent passejant o fins i tot dos ciclistes al voltant de la llacuna nova). A més a més dos grupets de lluers Carduelis spinus: un de 3 ex. i un altre de 16 ex. Sembla que aquesta temporada n'estan entran en bona quantitat.

Port de Vilanova i La Geltrú, 04/11/07


Larus audouinii fotografiades al 2006 abans de les obres al port esportiu.

Penjo les dades d'un cens de làrids que vaig fer el passat 04/11/07 al port de Vilanova i La Geltrú (El Garraf).

Larus melanocephalus : 107 adults, 9 ex. de 2n hivern i 4 ex. de 1r hivern.
Larus ridibundus: 24 ex. (no datats).
Larus audouinii: 11 ex. (no datats).
Larus fuscus: 162* adults, 1 ex. de 3r any, 1 ex. de 2n any i 6 ex. de 1r any.
Larus michahellis: 31 adults, 8 ex. de 3r any, 5 ex. de 2n any i 9 ex. de 1r any.

*Aquesta xifra inclou subadults.

dissabte, 10 de novembre del 2007

Per les rodalies de Badalona

El 3 de novembre vaig fer el recorregut que de manera periòdica realitzo pels voltants del monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona), a l'extrem sud de la serralada de Marina, ja fora dels límits del parc natural. Transcorreix per un ambient mediterrani dominat per les brolles i les pinedes més o menys esclarissades.
Hi vaig arribar a mitja tarda. Només baixar del cotxe, vaig trobar un Puput Upupa epops, alimentant-se a la pista que porta fins el monestir. Durant tot el recorregut les espècies més abudants van ser el Tallarol capnegre Sylvia melanocephala amb 22 ex., el Pit-roig Erithacus rubecula (28 ex.) i el Mosquiter comú Phylloscopus collybita (10 ex.). Vaig detectar la presència de espècies pròpies de l'època, de les quals alguns exemplars hivernen a la zona, como ara l'Anthus pratensis (4 ex.), Phoenicurus ochruros (un mascle i una femella o jove), Sylvia undata (7 ex.), Fringilla coelebs (6 ex.) i Emberiza cia (un grup de tres ex. i dos grupets de 2 ex. cadascun). Molt escasa la presència de tords, tant sols un ex. de Turdus philomelos i 5 T. merula. Em va cridar l'atenció també la pràctica absència de fringílids residents. Al llarg del recorregut tant sols vaig poder detectar un petit grup de 6 Serinus serinus, 9 caderneres Caduelis carduelis i un solitari C. chloris. Ja posat el sol, em va acomiadar el cant del Mussol Athene noctua, des d'el seu solitari pi cremat que fa servir com talaia.

A l'endamà, em vaig apropar al Torrent de l'Amigó, un lloc molt recomanable de la Vall de Pomar (Badalona). La seva orientació ombrívola ha permès la formació d'una franja de bosc humit, on es conserven alzines i roures de grans dimensions barrejats amb pollancres, oms, àlbers i freixos. A aquesta part del recorregut, d'uns 700 m. hi vaig comptar fins a 32 pit-rojos Erithacus rubecula, que va ser, sens dubte, l'espècie més nombrosa. La seguia en abundància el Tallarol capnegre Sylvia melanocephala amb 19 ex. detectats i el Mosquiter Phylloscopus collybita amb 11 ex. A la zona més esclarissada i amb orientació sud-est hi vaig veure una parella de Cotxa fumada Phoenicurus ochruros i una femella de Saxicola torquatus. Pujant, a la vessant sud-est, hi ha una pineda de pi blanc amb brolles de caire molt més mediterrani. Aquí es concentraven els pinsans i vaig aixecar també un estol de 5 perdius Alectoris rufa. A la resta del recorregut, fins arribar a la font de l'Amigó, a més de les espècies ja esmentades, hi vaig registrar 6 Columba palumbus, 16 cotorretes de pit gis Myiopsitta monachus, 2 Picus viridis, un Troglodytes troglodytes, un Turdus merula, 2 T. philomelos, 7 Regulus ignicapillus y un R. regulus, 3 Parus cristatus, 2 P. major, 5 Aegithalos caudatus, 3 Garrulus glandarius, 3 Pica pica, un mascle de Serinus serinus cantant com un boig, un Carduelis spinus i un C. chloris.

Passada la font, s'entra en un ambient molt més sec dominat per comunitats arbustives mediterrànies amb taques de pi pinyoner. Aquí abundava el Tallarol capnegre (20 ex.); el Pit-roig però continuava sent força freqüent (20 ex.). De fet, al final, va ser l'espècie més vista. Aquest ja és un ambient més adient per la Tallareta cuallarga Sylvia undata. En vaig detectar 4 ex. Tanmateix es notava un empobriment pel que fa al número d'espècies. Tan sols es va detectar i femella de Xoriguer Falco tinnunculus aturada a un pi, 2 T. merula, 2 mallarengues blaves Parus caeruleus, 4 garces Pica pica, Fringilla coelebs (6 ex.), un Serinus serinus i Carduelis spinus (un ex. solitari i 3 ex. en vol cap al sud). La combinació de diferents comunitats vegetals, però, li dona a la zona un gran valor, i fa que espècies característiques d'àmbients forestals humits, convisquin en poc espai amb d'altras de zones més eixutes.

Aquesta va ser la segona visita al Torrent de l'Amigó. La primera la vaig fer el 07/10/07. Aleshores encara hi havia migrants de tardor i als canyissar de la riera hi vaig veure un Bec de corall senegalès Estrilda astrild ssp. Va ser molt interessant observar des de la Coscollada de l'Amigó (466 m. s.n.m.) el pas de rapinyaires i passeriformes (bàsicament orenetes). Entre les 12:15 h. i les 13:35 h. vaig comptar 3 Pernir apivorus, 3 Circus aeroginosus, 2 Accipiter gentilis, 2 A. nisus, 3 Buteo buteo i 4 Falco tinnunculus. Pel que fa a ocellets, espectacular el pas d'orenetes Hirundo rustica amb 909 ex.!! i barrejats al menys 183 Delichom urbicum. També hi havia algun Riparia riparia. A més a més van passar un grup de 19 Carduelis cannabina i a uns matolls es va aturar un Anthus trivialis.

dimecres, 7 de novembre del 2007

Desembocadura del Besòs, 31/10/07


Erithacus rubecula

Amb una mica d’enderreriment, publico les dades de la última visita a la desembocadura del riu Besòs (Sant Abrià de Besòs) recent arribat de les vacances.
El 31 d'octubre vaig recòrrer el Parc del Litoral i el dos primer trams del ríu, des de la desembocadura fins al pont del carrer Cristòfol de Moura. Al parc el més destacat, hi va ser l’observació d’una femella de Phoenicurus phoenicurus, citació ja una mica tardana. Vaig comptabilitzar, entre altres coses, un total de 6 Erithacus rubecula, 2 Turdus philomelos (els primers que veig a la zona) i 11 Phylloscopus collybita.

A la desembocadura hi havía dos Phalacrocorax carbo inmadurs (1ª citació d’aus sedimentades) al riu i un adult a la platja. També 2 Alauda arvensis (a veure si alguna s’hi queda a invernar) i al menys 14 Anthus pratensis i dos estols de Lluers Carduelis spinus: un de 14 ex. i un grupet de 2 ex. D'altra banda, els ànecs collverds comencen a ser-hi més freqüents (després de l’alta mortalitat dels últims mesos que pràcticament els va fer deixaparèixer). Entre el pont de la RENFE i el pont de Cristòfol de Moura hi vaig veure sis mascles i dues femelles. Les gralles Corvus monedula també es veuen més soviet i moltes vegades associades a Larus ridibundus, a les que de tant en tant empaiten i assetjen. No sé si aquest comportament estarà lligat a piratejar recursos tròfics o bé respon a una altra causa.
En breu hi tornaré. Ja haurien d'haver arribar algunes espècies com els gavots i els repicatalons. Sobre aquest últims veurem com és aquest hivern després de les obres de millora ambiental.

dissabte, 3 de novembre del 2007

Crónica de unas vacaciones en Asturies

La última quincena de octubre la he pasado viendo aves en la costa central de Asturies. Hacía muchos meses que no iba por mi tierra y volver y reencontrarme con viejos amigos y paisajes familiares me ha dejado un grato sabor. A continuación hago un pequeño resumen de lo mejor de estas dos semanas de febril actividad ornitològica.

Dominando la costa asturiana, está el Cabu Peñes, el punto más septentrional de Asturies. Sus paredes de cuarcita armónica de más de 100 m. de altura y de una pasmosa verticalidad, se adentran en el mar Cantábrico como si de la proa de un gran buque se tratase. Su perfil triangular esconde numerosas playas y calas. Una de ellas, a la que le tengo un especial cariño, es la playa de Bañugues, en el conceyo de Gozón.
Fotografía satélite del Cabu Peñes (Asturies)

Panorámica del Cabu Peñes

Hacia allí nos dirigimos Gabriel Silva y yo el día 15. En el brezal que domina el extremo final del cabo, vimos una hembra de Falco columbarius. En todas las visitas posteriores pude observarla en vuelos fugaces o posada al borde del acantilado, desde donde oteaba la llegada de potenciales presas. Y comida no le faltaba. En esa primera visita, al caer la noche, asistimos a la entrada de cientos de Anthus pratensis, que utilizaban el brezal como dormidero. Llegamos a contabilizar hasta 350 ejemplares.


Hembra de Falco columbarius

Anthus pratensis

En las praderías y rastrojos había gran abundancia de Alauda arvensis, Anthus pratensis, Fringilla coelebs y otros paseriformes. Además observamos los que serían algunos de los últimos migrantes subsaharianos de la temporada: Phoenicurus phoenicurus, Saxicola rubetra, Oenanthe oenanthe y Phylloscopus trochilus. Ese mismo día, en un rastrojo, sedimentaron un grupo de 7 Pluviales apricaria, que permanecería en días sucesivos, integrando aves en paso hasta llegar a los 35 ejemplares.


Pluvialis apricaria

Al día siguiente, 16 de octubre, visité con Elías Garcia la Ría de La Villa, situada al este del Cabu Peñes. En el Bornizal, pudimos ver un ejemplar de Cygnus olor y en el porreo de El Cierrón, un macho de primer invierno de Anas carolinensis. Ambos ya habían sido observados unos días antes por Xuán Cortés (http://www.rarebirdspain.net/arbsr000.htm#Actmac). Destacar también la observación de un ejemplar de Casmerodius albus, especie ocasional en Asturies, aunque cada vez de presencia más regular.
Macho de 1er invierno de Anas carolinensis (en primer plano en el centro).

Cygnus olor

Por la tarde, decidí acercarme de nuevo al Cabu Peñes , los rastrojos tenían una pinta excelente para Calcarius lapponicus y la época era la idónea. Rastreé un par de campos, pero ni rastro del bicho. A última hora de la tarde, decidí acercarme a la playa de Bañugues para disfrutar las últimas horas de luz con el pequeño grupo de limícolas que había visto el día anterior. La sorpresa fue mayúscula. La marea estaba subiendo y en la orilla correteaba un andarríos con un aire diferente. Me acerqué y ya pude ver que tenía algo que lo distinguia del resto de andarríos allí presentes: la forma de moverse, su estructura general. Un poco más cerca y mirándolo con el telescopio, pude apreciar algunos rasgos que me parecieron diagnósticos de Actitis macularia. Intenté fotografiarlo pero ya era tarde y la luz comenzaba a ser escasa, por lo que me centré en trazar una descripción lo más detallada posible del ejemplar. En efecto, no me había equivocado, todo apuntaba hacia esa especie neártica. En días posteriores pude verlo más detenidamente y fotografiarlo. A continuación podéis ver tres fotografías del ejemplar en diferentes actitudes. Según los rasgos observados, parece tratarse de un individuo juvenil.





Además del Andarríos maculado, se podía ver Pluvialis squatarola, Charadrius hiaticula, Calidris minuta, C. alpina, Actitis hypoleucos y Arenaria interpres, especies que normalmente pasan el invierno en esta playa. El Correlimos menudo, sin embargo, es más propio de los pasos migratorios.

Actitis hypoleucos juvenil.

Calidris minuta juvenil

Grupo de Calidris alpina juveniles con muda activa a 1er invierno.

Arenaria interpres

Tampoco faltaba el grupo de láridos, inseparable del paisaje, dominado por Larus michahellis y L. fuscus (entre los que vi dos ejemplares adultos anillados en el Reino Unido)*. Sin embargo, no es raro encontrar ejemplares de otras especies de gaviotas, y en las diferentes ocasiones en que visité el lugar aparecieron L. argentatus, L. ridibundus, L. melanocephalus y un ejemplar de 1er invierno de L. canus (25/10/2007).

1er invierno de Larus argentatus.

Posible 4º invierno de L. argentatus argenteus


Larus fuscus graellsii marcadas con anillas de PVC.

* Lecturas de anillas de PVC: 1) Adulto de Larus fuscus ssp. graellsii: anilla roja con código blanco (DXO) en tarso izquierdo y anilla metálica en tarso derecho [posiblemente anillado por Mike Marsh, Suffolk, UK]; 2) Adulto de Larus fuscus ssp. graellsii: anilla nebra con código amarillo (WIXF) en tarso izquierdo y anilla metálica en tarso derecho (Reino Unido, pendiente de confirmar procedencia).

Unos días antes, el 17/10/2007, volando muy cerca de la orilla, había un juvenil de Sterna paradisea. ¡Cómo echaba de menos a “esi garrochín”! Bañugues es un sitio pequeñín, pero nunca deja de sorprenderte. Por ejemplo, entre los restos de ocle arrastrados por las marea es frecuente encontrar muchos paseriformes. Durante esos días pude ver como más destacado, un ejemplar de Anthus petrosus y una Motacilla alba ssp. yarrellii.

Motacilla alba yarrellii

Phoenicurus ochruros

El día 18, el número de chorlitos dorados de la rasa del Cabu Peñes había aumentado a 9 ex. Se les había unido una Avefría Vanellus vanellus. Acompañado de Jose Antonio “el de Mieres”, en nuestro afán por encontrar al Escribano lapón, levantamos un Buho campestre Asio flammeus de un rastrojo de maiz. Se notaba que habían entrado paxarinos. En tan solo dos rastrojos contabilizamos, además de lo ya citado, 112 Alauda arvensis, 6 Motacilla alba, 88 Anthus pratensis, 4 Erithacus rubecula, 5 Oenanthe oenanthe, 1 Turdus merula, 6 Turdus philomelos, 3 Phylloscopus collybita,10 Fringilla coelebs, 6 Carduelis carduelis, 26 C. cannabina, además de otras especies sedentarias en la zona y un interesante bando de 36 Columba palumbus. Dos días más tarde, los chorlitos dorados habían aumentado a 35 ejemplares y una hembra joven de Circus cyaneus, aquerenciada en la zona desde hacía días, rondaba las praderías con su clásico vuelo rasante.

El 22 de octubre me reuní con Clemente en La Ría de la Villa. Desde allí partimos hacia la rasa de Lluces, un lugar estupendo para ver paseriformes. Allí estaba Elías haciendo uno de sus transeptos. Había bastante entrada de pajaros, destacando los bandos de Lúgano Carduelis spinus. En el Cierrón (La Villa) continuaba el macho inmaduro de Anas carolinensis y en El Bornizal descansaban un grupo de ocho espátulas Platalea leocorodia. Juntos nos fuimos hacia el embalse de la Furta (Corvera). Allí nos encontramos con un interesante grupo de anátidas de 10 especies diferentes entre las que destacaban un macho de Aythya nyroca y una hembra de A. marila.



Aythya nyroca





El día 25 a primera hora de la mañana ya estaba otra vez examinando los rastrojos del Cabu Peñes. Un par de días antes -creo recordar- , en el foro de la Coordinadora Ornitolóxica d’Asturies (http://www.coa.org.es/) se comunicó el avistamiento de un ejemplar por la zona. Después de casi una hora examinando a fondo un par de rastrojos y mirando una a una cada una de las alondras que allí se alimentaban, di por fin con el bicho: un Calcarius lapponicus!! Más de 20 años he necesitado para ver esta ave en Asturies. Se trataba de un ejemplar de primer invierno. Al cabo de un rato llegó Dani y lo estuvimos viendo a placer durante bastante tiempo. Podéis ver unas fotografías del ejemplar. Se mueve como un ratón y es difícil de localizar.





Esa misma mañana vimos tres palomas zuritas Columba oenas, consideradas como rareza en Asturies y detectamos una entrada importante de Regulus regulus en la rasa costera: 24 ex. en un recorrido de menos de 1 km. También había entrada de Turdus pilaris y Fringilla montifringilla.

El último día de pajareo lo dediqué a las aves marinas. Había ido un par de veces a La Punta la Vaca, mítica atalaya desde donde observar el paso de estas aves, pero la meteorología no acompañó y la dominancia de vientos de componente este y nordeste no me permitió ver gran cosa, tan solo algún Stercorarius parasiticus y un solitario S. pomarinus, fueron lo más destacado. El día 27, pues, embarqué junto con Xuanín, Dani, David, Quintana, Pedro, Jorge y algunos más en un catamarán. A las 9 de la mañana zarpamos del puerto del Fomento, en Xixón, rumbo norte. La intención era adentrarse unas 20 millas para ver aves pelágicas. Íbamos proveídos de macizu (mezcla maloliente de pescado machacado, aceite y pan) y pescado para atraer a los pájaros.


Jorge y Dani preparando el macizu.

Saliendo del puerto de Xixón.

El día era soleado, soplaba nordeste y la mar estaba en calma. A las pocas millas de haber zarpado comenzamos a lanzar el pescado. Las gaviotas no tardaron el llegar. Durante todo el viaje, centenares de gaviotas patiamarillas y sombrías siguieron nuestra estela. Entre ellas apareció un adulto de Larus hyperboreus, varias L. argentatus inmaduras, algunas L. melanocephalus y cuatro L. minutus se acercaron, pero pronto perdieron el interés por nosotros y se alejaron hacia el este. A la altura de las 20 millas, entró al macizu un primer invierno de L. canus.

Larus fuscus de 1r invierno

Tanto movimiento de gaviotas no pasó desapercibido a los págalos. La única especie que entró fue Stercorarius skua.


Stercorarius skua juvenil.

Esa fue la constante de todo el día: muchas gaviotas, alguna otra marina como los alcatraces Morus bassanus o las pardelas sombrías Puffinus griseus, pero ni sombra de las pelágicas. Habrá que esperar una temporada más. Pero espero que pase menos tiempo para volver a Asturies y volver a compartir estos buenos momentos de paxareo con los amigos.

Puffinus griseus

Morus bassanus juvenil

Morus bassanus de 3r año (4º año calendario).

Morus bassanus adulto

Delfines
Muchas gracias si habéis llegado hasta aquí. Y si quereis viajar a Asturies, aquí estoy para facilitaros información sobre lugares y especies.