L'ORNITONIGMA

dijous, 28 de febrer del 2008

Historial Larus melanocephalus ISNC

Aquest exemplar va ser anellat com adult el 06/09/05 a Valli di Comacchio, Saline di Comacchio (Comacchio, Italia). Uns mesos després, al desembre, va ser observat a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), on hi va romandre tot l’hivern fins al febrer. Va tornar a hivernar-hi durant el periode 2006/07, quan va ser localitzat la segona quinzena de novembre i vist per última vegada a finals de febrer. Pel que fa a l’hivern 2007/08, no n’hi ha observacions, tret la del 21 de febrer, que més aviat correspon al periode migratori prenupcial.

Vull agrair a Adriano de Faveri tota la informació facilitada.



dimecres, 27 de febrer del 2008

Nova observació de calàbria al Barcelonès

El passat 23 de febrer en Marcel Gil va veure una Calàbria petita Gavia stellata al port de Barcelona. Es tracta de la tercera citació per aquest gènere durant aquest hivern. Les dues anteriors corresponen a sengles calàbries grosses Gavia immer, una observada entre Sant Adrià de Besòs i Badalona el 04/12/07 per Xavi Larruy i l'altre observada al port de Barcelona el 04/02/08 per Marcel Gil.

diumenge, 24 de febrer del 2008

Observacions de làrids anellats

Tot seguit us penjo els últims registres de gavines i gavians amb anelles de lectura a distància:

Gavina capnegre Larus melanocephalus:

Adult amb anella de PVC blau fosc i codi blanc ISNC al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia esquerra. Observada el 21/02/08 al port de Vilanova i La Geltrú (El Garraf, Barcelona). Aquest ocell pertany al projecte italià de Nicola Baccetti.




Gavià fosc Larus fuscus (graellsii/intermedius):

Adult amb anella de PVC d’un color esvaït (podria ser verd) i codi fosc E740 al tars esquerre i sense anella metàl·lica. Observat el 21/02/08 al port de Vilanova i La Geltrú (El Garraf, Barcelona). Pel tipus de codi, podria pertànyer al projecte holandès de Norman Van Swelm. Resta pendent de confirmació.
25/02/08: En resposta al correu que li vaig enviar, Norman Van Swelm m'informa que es tracta d'un exemplar que va ésser anellat com a poll el 4 de juliol de 1996 al port de Rotterdam, Holanda.





Exemplar de 1er hivern (2 cy) amb anella de PVC negre amb codi J78J al tars esquerre i anella metàl·lica al tars dret. Observat el 21/02/08 al port de Vilanova i La Geltrú (El Garraf, Barcelona). Podria pertànyer al projecte noruec de Nils Helge Lorentzen. Resta pendent de confirmació.





Gavià argentat de potes grogues Larus michahellis michahellis:

Exemplar de 1er hivern (2 cy) amb anella de PVC negre amb codi 40A(A?) [no n’estic segur del 4t dígit, però crec que és la lletra A] a la tíbia dreta i anella metàl·lica a la tíbia esquerra. Observat el 21/02/08 al port de Vilanova i La Geltrú (El Garraf, Barcelona). Pendent de confirmar l'origen.




Adult amb anella de PVC marró fosc i codi blanc N45M al tars dret i anella metàl·lica al tars esquerre. Observat el 23/02/08 al port de Blanes (La Selva, Girona). Aquest ocell, anellat com a poll a les Illes Medes (Girona), va ser observat també al port de Blanes el 06/10/o7 (per més informació cliqueu 1 i 2). En aquesta ocasió anava en companyia d'un altre exemplar i mostraven indicis de estar emparellats.

Cal Tet: 18 de febrer

Després de diversos mesos sense visitar el Delta del Llobregat, el passat dia 18 vaig fer una visita a Cal Tet (El Prat del Llobregat). Amb un dia gris, un cel molt ennubolat amb pluja intermitent i vent fort, les expectativas eren bones. Esperava que un temps tant dolent entrés alguna cosa interessant. A la gola del riu, hi havia un grup d’almenys nou cabussons emplomallats Podiceps cristatus i un parell de cabussets Tachybaptus ruficollis, impresionava veure’ls balancejar-se entre les onades. A més a més, un Corb marí emplomallats Phalacrocórax aristotelis i algun gros P. carbo; poca cosa, però, més vaig trobar. No hi era (i si hi era no el vaig veure) l’Eider Somateria mollissima que hi roman des de fa si més no dos mesos i havia estat observat el dia anterior.

Realment no hi havia gaire cosa, la majoria de làrids es concentraven a la platja de Ca l’Arana; la distància però des del punt d’observació i les males condicions meteorològiques, no em van permetre escanejar els grups. Així doncs, em vaig concentrar en les llacunes. Tanmateix, estava clar que no era el dia, tret d’unes poques gavines capnegres Larus melanocephalus, algun gavià (L. michahellis / fuscus) i naturalment les gavines rialleres, algunes de les quals adquiriesen un to rosat al pit amb el plomatge nupcial (veure foto), no hi havia gaire més.






Larus melanocephalus de 2n hivern

Larus melanocephalus adult.


En la següent fotografia es pot observar un exemplar embrutat de fuel, les taques s'extenien bàsicament per la totalitat de l'abdomen i les infracobertores caudals.




A la resta de le llacuna, poca cosa més: tres polles blaves Porphyrio porphyrio, els sempre presents collverds, algun anec xiulador Anas Penélope, un grupet de xarxets i ànecs cullarots A. clypeata i diverses parelles d’ànecs grisets A. strepera.


Porphyrio porphyrio

Anas penelope


El més interessant, sens dubte, el vaig veure des de l’observatori del Sabogal. Allí pasturava l’Oca riallera Grossa Anser albifrons de 1er hivern que va apareixer a Molins de Rei el 16/12/07 i posteriorment es va traslladar a Cal Tet. Per més informació consulteu Llobregat Delta Bird News.



Anser albifrons

Ja que la llacuna resultava una mica aborrida, em vaig centrar en els calaixos de depuració. A destacar el gran nombre de repicatalons Emberiza schoeniclus i sobretot de mosquiters Phylloscopus collybita. També dues parelles de Netta rufina i al menys quatre nius de Fotga Fulica atra.


Emberiza schoeniclus femella

Emberiza schoeniclus mascle


Phylloscopus collybita
Amb el que més vaig disfrutar va ser però amb una Boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon amb el seu característic reclam, que durant uns breus instants va rompre a cantar.

dissabte, 23 de febrer del 2008

Fuel a les platges del Maresme i Barcelonès nord

Entre el dimarts i el dijous de la semana passada es van detectar taques de fuel a diverses platges del Barcelonés Nord (Badalona) i sud del Maresme. Uns 14 km. de costa s’han vist afectats per aquest vertit. La contaminació per fuel s’ha estès a d’altres municipis del nord del Maresme. Aquest vertit, dorigen desconegut, ha obligat a activar el pla especial de contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (Camcat).

Per més detalls cliqueu l’enllaç:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2751682

dimarts, 19 de febrer del 2008

Més sobre la caça de fringíl·lids

Penjo aquesta nota de premsa del Departament de Medi Ambient i Habitatge publicada ahir, 18/02/08, al fòrum Auscat. Es tracta d'un tema força interessant que afecta a moltes zones i en concret a la desembocadura del riu Besòs, on es dur a terme aquesta pràctica de manera absolutament il·legal. Us animo des d'aquí a què denuncieu aquests actes delictius sempre que els detecteu.


Departament de Medi Ambient i Habitatge

Aquest mes han comissat 120 ocells protegits en un domicili particularde Fonollosa, a la comarca del Bages.
Els principals mercats es localitzen en municipis de l'àrea metropolitana, i hi ha xarxes que es dediquen a la importació.
Els furtius no respecten les vedes i els cacen a l'hivern, aprofitant la seva època de migració, i a l'estiu, quan busquen els exemplars novells.
Enguany, la primera de les actuacions destacades ha tingut lloc a final de gener al Bages, on la Unitat Especial de Fauna i Unitat d'Investigació del CAR ha comissat 120 ocells fringíl·lids localitzats en un domicili particular al municipi de Fonollosa. Els agents rurals investigaven un presumpte comerç il·legal d'ocells protegits per ordre de la fiscalia de Medi Ambient del TSJC per un delicte contra la fauna protegida. Els ocells eren al domicili d'un veí que es dedicava a la caça i a la venda de fringíl·lids. Els caçava utilitzant un mètode il·legal, una xarxa japonesa de 12 metres, que estava sempre preparada a l'interior de la finca, on també es van trobar dos voladors on s'emmagatzemaven els ocells capturats per destinar-los després al comerç.
Els agents van escorcollar la finca i van comissar 120 exemplarsd'ocells fringíl·lids de les espècies cadernera (Carduelis carduelis),pinsà comú (Fringilla coelebs), passerell comú (Carduelis cannabina), verdum (Carduelis chloris), gafarró (Serinus serinus) i lluer (Carduelis spinus), així com diferents arts de caça il·legals: 4 xarxes japoneses i 2 gàbies trampa. Els ocells van ser traslladats al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrusa.
78 denúncies i 1.796 inspeccions
Al llarg de l'any passat, es van interposar 78 denúncies per captura, exhibició i venda de fringíl·lids, i es van dur a terme 1.796 inspeccions (1.675 per caça i 121 per tinença, exhibició i venda). Més del 60% de les actuacions es van fer a la demarcació de Barcelona, on en concret es van efectuar 1.132 inspeccions i 46 denúncies. A Girona es van interposar 11 denúncies i es van fer 298 inspeccions; a Lleida van registrar 11 denúncies i 253 inspeccions; a Tarragona es van fer 8 denúncies i 95 inspeccions, i a Terres de l'Ebre es van efectuar 2 denúncies i 18 inspeccions.
La caça i la compra-venda de fringíl·lids és una activitat difícil d'aturar, ja que és una pràctica molt arrelada en diversos municipisde l'àrea metropolitana. Fins i tot s'exerceix professionalment amb xarxes d'intermediaris que importen ocells de diversos punts de l'Estat, principalment d'Andalusia, per comercialitzar.
Hi ha diversos mercats il·legals de fringíl·lids a la rodalia de Barcelona. En aquests mercats, els ocells més joves es comercialitzen a 6 euros, els adults tenen un cost d'entre 30 i 50 euros, i són molts pocs els exemplars pels quals s'arriben a pagar entre 3.000 i 6.000 euros. Molts dels fringíl·lids capturats no tenen valor comercial. Els mascles són els que es venen com a ocells cantaires, mentre que les femelles es comercialitzen per al consum.
Només hi ha quatre espècies que, amb caràcter excepcional i de manera estrictament regulada, poden capturar els ocellaires federats que participen en concursos de cant. Són la cadernera, el pinsà, el verdum i el passerell. Normalment, els caçadors furtius se centren també a capturar aquestes quatre espècies, però hi ha col·leccionistes que s'arrisquen a tenir d'altres exemplars, entre els quals hi ha els gafarrons, lluers, pinsans borroners, pinsans mecs, durbecs o trencapinyes. D'entre els que es poden caçar legalment, les caderneres són les que més es capturen i el passerell és el que en l'actualitat té poblacions més reduïdes.
El període hàbil autoritzat per a la caça de fringíl·lids és entre mitjan agost i principi de desembre, però els furtius s'hi dediquen tot l'any. Sobretot, cacen durant l'estiu, quan enxampen els ocells en abeuradors naturals o artificials on necessàriament han d'anar a beure aigua. En aquesta època el que busquen és capturar novells (pollets nascuts el mateix any).
També es fan captures il·legals durant l'hivern, època en què hi ha abundants ocells que han vingut del nord d'Europa emigrant a zones més càlides i que són presa fàcil de les xarxes japoneses.
Els articles 334 i 335 del Codi penal tipifiquen com a delictes la caça d'ocells protegits, com és el cas dels ocells fringíl·lids en general, i el comerç d'ocells amenaçats, és a dir, els que tenen un grau més elevat de protecció, i estableix penes que poden arribar fins als dos anys de presó o multes de 8 a 24 mesos i inhabilitació per a la caça de fins a quatre anys.

diumenge, 17 de febrer del 2008

Calabria a Pineda i observació curiosa a Blanes

Ahir a la tarda, havent acabat els trams de l'ICAO, vaig apropar-me a Pineda de Mar. No hi havia gaire moviment, tot i així continuava si més no una de les calàbries grosses Gavia immer i vaig veure un Paràsirt cuapunxagut Stercorarius parasiticus (semblava adult) de fase clara en plomatge hivernals atacant les gavines i els gavians.

Després em vaig acostar fins a Blanes, per tal de veure si relocalitzava la Larus atricilla. No la vaig trobar, però vaig descobrir el que podria ser un futur niu de Mallarenga blava Parus caeruleus. Als jardins del passeig marítim hi havia un mascle cantant, es movia continuament per uns arbustos que toquen al port, i en diverses ocasions, es va ficar a un furat que hi havia a ... un fanal!!! Aleshores tornava a sortir i cantava un altre cop, finalment s'hi va ficar un altre cop i ja no va sortir. Els que freqüenteu la zona, estigueu al cas, perquè seria una dada curiosa si al final hi nidifica.



15/02/08: Torrent de l'Amigó

El passat divendres dia 15 vaig fer un recorregut pel Torrent de l’Amigó (Badalona), a l’extrem sud del P.N. de la Serralada de Marina. L’itinerari transcorreix per un mosaic d’ambients. A la zona més ombrívola i humida hi ha una interessant taca forestal d’alzines i roures, barrejada amb altres espècies pròpies d'aquests ambients com ara oms, pollancres o freixes. Per contra, a la vessant de solell dominen les comunitats arbustives mediterrànies amb taques de pi blanc i pi pinyoner. Aquesta varietat d’ambients permet així l’existencia d’una rica comunitat ornítica.
D’entre totes, l’espècie més nombrosa va ser el tallarol capnegre Sylvia melanocephala, present a tots els ambients, però clarament dominant a les brolles i matollars. El més destacable, però, va ser la intensa activitat canora d’algunes espècies. Per exemple, a les vores de les pinedes destacaven els mascles dels gafarrons Serinus serinus, mentre al bosc d’alzines i roures els mascles territorials de Mallarenga carbonera Parus major dominaven amb els seus cants. Tanmateix, encara s’observen alguns grups mixtos de pàrids (Parus cristatus, P. caeruleus, P. major i Aegithalos caudatus). També hi havia un mascle cantant de Certhia brachydactyla. Entre els matolls mediterranis, unes quantes tallaretes cuallargues Sylvia undata i diversos mascles de Perdiu Alectoris rufe reclamanven el territori amb molta intensitat, més els segons que no pas els primers. D’entre els hivernants, destacar la presència encara d'un mascle d'Emberiza cia (uns kilometres més al nord, no gaire lluny, hi ha una petita població reproctora).


Mascle de Parus major cantant

Volant o levitant? (Aegithalos caudatus)

Cadascú té la seva perspectiva del món. (Mascle -ho sé, perquè cantava com un descosit- de Certhia brachydactyla)

Emberiza cia
Molt interessant va ser l’observació d’una parella de corbs Corvus corax (hi ha una parella reproductora a la vessant que dona al Vallès, que ben bé podia ser aquesta) i tres aligots comuns Buteo buteo, espècie molt rara fora de la tardor, periode durant el qual hi ha un important flux migratori.


Corvus corax

Buteo buteo (2n any calendari)

El més curiós va ser el descubrir que per alguns qualsevol recurs és bo. Entenc que els corbs, les garces o els aligots, s’alimentint de pollastre, però un Pit-roig !!!! Doncs sí, el petit de la fotografia em va deixar bocabadat veient com s’alimentava de les restes de pollastre que algú havia deixat a una caixa. Una altra cosa és què feia allà una caixa amb trossos de pollastre?



dijous, 14 de febrer del 2008

13/02/08: Entre Badalona i Blanes

El més destacat d’ahir, 13/02/08, en un recorregut per la costa entre Badalona i Blanes:


El tram comprès entre Badalona i Premià va ser sens dubte el més aborrit: molt poca cosa tant al marcom a les platges, si d'acàs comentar que vaig veure uns quants grupets de Gratapalles Emberiza cirlus, com aquest mascle fotografiat a la platja de Premià de Mar.



Al port d’Arenys de Mar, hi havia una bona concentració de corb marin gross Phalacrocórax carbo: 63 ex. (la majoria inmadurs). Del Sit blanc, però, ni rastre; la última citació és del 05/02/07 (Enric Badosa, Dani Burgas i Lluís Hernández).

A la platja de L’Espigó, a Canet de Mar, hi havia un bon estol de làrids, la majoria gavines: 69 Larus ridibundus, 43 L. melanocephalus i un adult de L. audouinii, que ben bé podria ser el que està hivernant al port d’Arenys. També un bon grapat de gavians de més de 50 ex., format bàsicament per L. michahellis, i tant sols un adult i un 3er hivern de L. fuscus (graellsii/intermedius). Associats al grup de gavines hi havia dos Sterna sandvicensis.



Larus melanocephalus adulta amb plomatge nupcial.

Larus audouinii




Sterna sandvicensis
El més interessant el vaig trobar a Pineda de Mar, on vaig veure una de les calàbries Gavia immer que estan hivernant per la zona. I vaig tenir sort, perquè amb la forta ventada de component E-NE, el marejol i la mar de fons de l'est que dificultaven l’observació, trobar un bitxo d’aquestes característiques que no para de capbussar-se, és com buscar una agulla en un pallar. De fet, tant sols vaig veure tres capbussons emplomallats Podiceps cristatus i poca cosa més. No obstant això, fa dos dies hi romanien les cinc calàbries (veure aquí).
Finalment vaig apropar-me fins a Blanes per veure si localitzava la Gavina capnegra americana Larus atricilla, i fidel als seus costums, descansaba amb un grup de rialleres a un dels pantalans del port esportiu. Va ser localitzada pel Marcel Gil el passat 10/11/07 (veure aquí). Aquí teniu un parell de fotos:


dilluns, 11 de febrer del 2008

Marines i anella a Premià de Mar

Tot seguit us exposo el més interessant d'una hora i mitja d'observació (entre les 17 i les 18.15 h.) dels moviments d'aus marines a Premià de Mar (Maresme). El vent bufava de component E-NE amb força 2-3 i mar de fons de l'est.

En general, hi havia molt poca activitat. El més destacable ha estat un Stercorarius parasiticus adult dse fase fosca en direcció nord i un 1 er hivern de Larus canus en direcció nord (podria tractar-se del mateix exemplar que s'està observant al riu Besòs al llarg de tot l'hivern; ha aparegut amb un petit flux de L. ridibundus cap al nord a les 17:52 h., que coincideix amb la sortida del gruix de rialleres que s'alimenten al riu).

Total d'espècies:



  • Anas crecca: 4 ex. cap al nord.

  • Morus bassanus: 8

  • Phalacrocorax carbo: 8 en direcció sud (hi ha un important dormidor a El Masnou).

  • Ardea cinerea: 1 ex. cap al nord.

  • Larus ridibundus: 38 ex. cap al nord.

  • Sterna sandvicensis: 3 ex. cap al nord.



Ardea cinerea i Morus bassanus volant junts. Imatges com aquestes no són gaire freqüents.

Morus bassanus adult.

A la platja hi havia un petit grup de làrids: 3 Larus melanocephalus, 134 L. ridibundus i 23 L. audouinii; a més a més 4 Sterna sandvicensis.

Entre les gavines corses hi havia aquest adult marcat amb anella de PVC blanca i codi negre B5D al tars esquerre i anella metàl·lica al tars dret.



Com veieu va ser anellat fa 16 anys!! (l'espècie té un alt index de supervivència adulta), però fins al 2007 no es va tornar a detectar. Les dades coincideixen amb el pas migratori prenupcial i sembla que mostra una certa fidelitat a aquest punt de concentració prenupcial. A veure què passa els propers dies.




Grup de Sterna sandvicensis

Sterna sandvicensis observat en "migració" activa cap al nord.

La primavera treu el cap. Badalona 09/02/08

La primavera ja està al caure. Es nota que la naturalesa comença a mostrar els primers signes del canvi cap a la noca estació, malgrat que aquest suau hivern encara no s’ha acomiadat del tot. Des de dissabte, al meu cap encara hi resona el cant insistent dels gafarrons. Els mascles d’aquests petits fringíl·lids cantaven amb força als camps que envolten el monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona, ique juntament amb els tallarols capbenegres (també hi havia molts mascles cantant) van ser les espècies més nombresses i conspícues. Encara volten per la zona un un parell d’estols importants i molts petits grups on els mascles competeixen per veure qui canta més fort. Aquest mateix espectacle el vaig veure a l’endamà a la petita pineda de pi blanc que hi ha al costat de La Pleta, el Centre d’Interpretació del Parc Natural del Garraf.



Sylvia melanocephala (femella)

A la zona encara resten alguns hivernants, però el seu número s'ha reduit molt i tant sols vaig veure individus solitaris com ara un mascle d’Emberiza cia o un Pardal de bardissa Prunella modularis, o bé en petits grups com els pinsans Fringilla coelebs o els mosquiters Phylloscopus collybita. L’únic a destacar va ser l’observació d’un Buteo buteo, espècie molt rara a la zona al llarg de tot l’any, un solitari Lluer Carduelis spinus i una parella de mallarengues cuallargues Aegithalos caudatus enfeinades amb la construcció del seu niu.


Phylloscopus collybita

Qui també estava cridaner va ser un falcó pelegri observat a un punt del litoral de Barcelona.



Falco peregrinus

divendres, 8 de febrer del 2008

Calabria grossa i Sit blanc

El passat dia 04/02/08, en Marcel Gil va veure una Calàbria grossa Gavia inmer al port de Barcelona (Birding Catalonia). És la segona citació per a l'espècie en aquest hivern 2007/08 al litoral del Barcelonès, després de la observada pel Xavi Larruy entre la desembocadura del riu Besòs (Sant Adrià de Besòs) i el port de Badalona el 04/12/07.

D’altra banda, comentar que el mascle de Sit blanc Plectrophenax nivalis encara és present al port d’Arenys de Mar. Es va localitzar el 29/12/2007.

dijous, 7 de febrer del 2008

7 de febrer: Un altre cop al Besòs

Poques coses han canviat durant aquests dies al tram final del riu Besòs (Sant Adrià de Besòs/ Santa Coloma de Gramanet/Barcelona). La Fotga Fulica atra cotinuava al mateix lloc on la vaig trobar juntament amb el Xavi Larruy el passat 22 de gener. Amb els rasclons Rallus aquaticus hivernants, he tingut molta sort: he pogut veure tres exemplars, tots a la zona més propera a la desembocadura (unos 400-500 m.). Resulta curiós comprovar que riu amunt és una espècie molt rara i la majoria de les observacions es concentren en aquest petit tram final. Tot seguit podeu veure fotografies de dos dels tres exemplars.



Rallus aquaticus

A la bassa de la desembocadura continuava també el Cabusset. Es tracta d’un record de permanència. I avui s’ha deixat fotografiar. Sembla que s’està tornant cada vegada més confiat: al principi costava molt de veure i ara no resulta gens difícil de localitzar.


Tachybaptus ruficollis

Les que no s’han deixat veure (o trobar) han estat les aloses Alauda arvensis. Considerant que aquesta espècie comença a migrar cap a les seves àrees de cria a partir de mitjans de febre, ben podrien haver marxat, tot i que és un ocell tant difícil de localitzar, perfectament podrien haver passat desapercebudes.

Per contra, els que cada vegada passant menys desapercebuts són els corbs marins grossos Phalacrocorax carbo. Aques matí, molt aprop de la gola del riu, hi havia 19 exemplars, uns descansant i secant-se al sol i altres pescant. Hi havia entre ells un inmadur, que havia perdut una bona part de les plomes secundàries més externes, allò si que era una 'window'. No sé com s’ho farà per a volar, però ho deu tenir difícil.




Al voltant de la bassa continuaven encara presents els repicatalons Emberiza schoeniclus: 3 ex. femelles. La seva presència sempre es fa més notòria per aquestes dates que és quan comencen a migrar cap a les zones de reproducció.


Emberiza schoeniclus

Els que semblen omnipresents són els mosquiters Phylloscopus collybita. Sens dubte dels ocellets més abundants a tot arreu, fent-se notar amb els seu cant, les seves acrobàcies de caça i els seus continus i negitosos movements. A sota teniu un que es va desixar fotografiar.




El més interessant, però, ha estat la gran quantitat de gavianes rialleres que s'han concentrat en aquest tram final del riu. He comptat 1209. La majoria presentaven encara librea hivernal. Prenent una mostra de 582 ex. tant sols un 2 % mostraven muda nupcial completada o superior al 85 %. L'exemplar de la fotografia és un dels pocs que ja havia completat la muda cap el plomatge nupcial.



Entre el continu de ridibundus, he pogut localitzar un primer hiver (2cy) de Larus melanocephalus i un primer hivern, en transició cap a primer estiu de Larus canus, que és el que ja porta a la zona des de finals de la tardor.


Larus melanocephalus (1er hivern)


Larus canus (1er hivern)

Comentar per últim, que dels 5 blauets Alcedo atthis que voltavent per la zona, no més n'he vist dos; i d'altra banda, ha aparegut una xivitona Actitis hypoleucos més, que s'afegeix a la que està hivernant a prop de la desembocadura. Aquesta espècie és bastant rara a l'hivern.

Vista del tram final del riu Besòs: