L'ORNITONIGMA

diumenge, 30 de novembre de 2008

De Lleida a Gallocanta

Quan, com a ornitòleg, inicio un viatge, per petit o gran que sigui, sempre penso que se’m planteja un repte, i no només em refereixo a la identificació, que de vegades ens posa davant importants desafiaments, sinó a situacions difícils, dures o arriscades que apareixen anant a observar ocells. Qui no les ha viscut? Jo personalment no recordo haver passat tant de fred en un mes de novembre, com el que vaig patir aquesta setmana a les Terres de Ponent, un fred intens, que juntament amb un vent implacable, tallava la pell amb la mateixa facilitat que ho fa el fil d’una fulla d’afaitar. Hi ha impulsos, però, que ni el temps més inclement poden apaivagar, i d’això sabem molt els que ens dediquem amb passió a aquesta activitat. Doncs bé, malgrat les alertes meteorològiques que informaven d’un fort temporal, vaig aventurar-me més enllà de Ponent, cap a l’altiplà del Sistema Central on està situada la gran llacuna endorreica de Gallocanta, a cavall entre les províncies de Saragossa i Terol.

Era dilluns 24 de novembre, conduïa per l’autopista en direcció a Saragossa, i deixava enrere un cel blau tímidament ennuvolat, mentre veia com m’apropava a la foscor d’un cel amenaçador. Realment no vaig poder triar un dia pitjor. Els pronòstics deien que la borrasca fregaria la meitat nord de l’Aragó, i jo, que sóc optimista per naturalesa, esperava –i desitjava- que aquella foscor cada vegada més profunda, fos només la cua d’un front escombrant aquelles terres estepàries. En la meva il·lusió, em resignava a suportar algun que altre ruixat i –quin remei- el vent embravit del nord-oest. Mentrestant la imatge de les grues “pasturant” a la plana cerealista m’animava a continuar. La foscor cada cop més intensa va esdevenir, de sobta, una veritable tromba d’aigua. Allò no era un simple ruixat, semblava que el cel caigués a sobre. Per un moment vaig plantejar-me girar cua, però un rajolí de sol –força tímid- em va animar a continuar. Passada la capital aragonesa, el sol va ser un modest protagonista. M’aproximava a Daroca cap a una jornada “gruesca”.

L’arribada a Gallocanta va ser premonitòria del que havia d’arribar. El vent era tant fort que amb prou feines podia utilitzar el telescopi. Tot així vaig poder veure nombrosos estols de grues Grus grus, alguns de centenars d’exemplars, al voltant dels camps que voregen la part nord-oest de la llacuna, espectacular cridòria la que organitzaven.






Vaig seguir el camí que voreja el Lagunazo de Gallocanta fins l’ermita del Buen Acuerdo, des d’on n’hi ha una fantàstica panoràmica, però al fort vent se li va afegir una pluja intensa que a penes deixava veure res. Vaig continuar camí fent parades intermitens, escombrant els camps amb escassos resultats, tret el nombrosos estols d’aloses Alauda arvensis i titelles Anthus pratensis. El més interessant ho vaig veure en uns camps salins després d’abandonar l’observatorio de La Reguera. Un minuts abans m’havia trobat amb un guia d’Audouin Birding Tours, que des de la torre-observatori ens va alertar (a la gent que li acompanyava i a mi) de la presència d’una Xurra Pterocles orientalis volant cap a l’oest. No la vaig veure en aquell moment, però més tard, aturat a un camp, en vaig veure un exemplar (el mateix?). Per la zona voltava un Elanus caeruleus que no vaig arribar a trobar i veient com el temps empitjorava per moments no vaig intentar-lo gaire. Mentre tornava cap al poble de Gallocanta, va començar a caure aiguaneu, “la cosa pintava bastos” i com que havia de travessar un port ... i no portava cadenes!, em vaig apressar a tornar cap a Lleida. Decisió encertada perquè camí de Daroca la neu queia amb força i enfarinava la carretera.


Arribar a la Plana de Lleida va ser deixar de veure pluja per gaudir d’una tarda ben assolellada, però també freda i ventosa. El dia anterior havia estat a Alfès i al pantà d’Utxesa. El més interessant d’Alfés va estar l’observació de dos grups de sisons Tetrax tetrax, un de 19 ex. i un altre de 99, a més d’un mascle d’Esmerla Falco columbarius que vaig tornar a veure el 26/11/08; el dia 24/11/08 hi havia una femella. El 22/11/08 s’hi van veure quatre corriols pit-rojos Charadrius morinellus, que no vaig relocalitzar, en canvi sí vaig veure una Daurada Pluvialis apricaria el 25/11/08 i dues més a prop de Térmens.




Galerida cristata forografiada a un camp d'Alfés (Segrià).

Estol de sisons sobrevolant la timoneda d'Alfés


Pel que fa al pantà d’Utxesa, que vaig visitar la vesprada del 23/11/08, el més interessant varen ser: un Agró blanc Casmerodius albus, 64 fotges Fulica atra, i 3 pinsans mecs Fringilla montifringilla; a més de les diverses rapinyaires que es van concentrar al canyissar bé per a utilitzar-lo com a dormidor: 22 arpelles Circus aeroginosus i 3 mascles d’Arpella pàl·lida C. cyaneus; o bé atrets per la gran quantitat de passeriformes que s’hi concentren per a dormir: vaig veure dos atacs: un de esparver Accipiter nisus i un altre d’Astor A. gentilis.

Casmerodius albus

Estol de milers d'estornells


El dia 26 vaig apropar-me a l’abocador de Montoliu. Del pelicà ni rastre, però hi havia un bon grapat de cigonyes (95 ex.), moltes de les quals estaven anellades. Tot seguit podeu veure una taula amb les lectures que vaig aconseguir fer (bàsicament aus franceses i crec que alguna suïssa:




La tarda i aquesta estada a Lleida la vaig tancar amb una visita a l’estany d’Ivars i Vila-sana, de la que destaco una parella d’oques Anser anser, uns 25 xiulaires Anas penelope, 6 grisets A. strepera, 18 morrels de cap roig Aythya ferina,1 Grua volant cap al sud-oest, un jove d’Àguila cua-barrada Hieraaetus fasciatus, 3 polles blaves Porphyrio porphyrio, 2 adults i 2 ex. de 1r hivern de Gavina menuda Larus minutus, y 3 gavians foscs L. fuscus.



Anser anser

Anas clypeata

Aythya ferina

Grus grus

Porphyrio porphyrio

Larus minutus, adult

Larus minutus, 1r hivern

Però sens dubte, uns dels grans atractius d’aquest estany són els dormidors de corbs marins grossos Phalacrocorax carbo, espulgabous Bubulcus ibis i gralles Corvus monedula, de les que hi havia unes 2140.


Dormidor de Phalacrocorax carbo

Estol de gralles sobrevolant l'estany d'Ivars i Vila-sana abans de ficar-se al dormidor.

dijous, 27 de novembre de 2008

Un misteri resolt



A la foto superior, d'octubre de 2008, l'exexplar portava l'anella al tars. A la foto inferior, de novembre de 2007, l'ocell encara portava l'anella a la tíbia.


El 26 d’octubre, en una visita al Remolar-Filipines (Delta del Llobregat), vaig veure des de l’aguait de la Maresma un Becplaner adult amb una anella vermella de PCV amb el codi RC a la pota dreta i anella metàl·lica a l’esquerra. La anella era al tars, cosa rara en aquesta espècie que normalment la duen a la tíbia. Després d’haver repassat el meu arxiu d’anelles, vaig trobar que el 10/09/05 i el 27/11/07 havia registrat al mateix indret un exemplar adult amb la mateixa anella, però aleshores ubicada a la tíbia. Com és que l’anella va travessar l’estructura òssia? Com va explicar en Lluís Bustamante mitjançant un missatge al fòrum Auscat el 23 de novembre passat, les anelles estan dissenyades perquè no puguin passar la juntura tibiotarsal; no obstant això, la anella és la mateixa i per alguna raó va passar d’un òs a un altre.


L’origen d’aquest exemplar havia estat tot un misteri. El coordinador de l’anellament d’aquesta espècia a Holanda, Otto Overdijk, en un e-mail que li vaig enviar l’any passat, en va respondre que "This bird is bringing me in a problem all the time. It dos not belong to our scheme and I really do not know who ringed this bird. I know all Spoonbill ringers in Europe and outside. The ring is of an other type then we use”. És a dir, ningú sabia d’on havia sortit, tot i que gràcies a la lectura de l’anella metàl·lica se sospitava que pogués ser un ocell anellat a Doñana. Finalment aquesta setmana, l’enigma s’ha resolt.

En Raül Aymí, de l’ICO, ha informat per Auscat que “correspon a un ex. procedent del Zoo de Barcelona, que va passar una temporada al Centre de Recuperació de Vallcalent i que finalment es va alliberar al delta del Llobregat el maig de 2005. L'anella de PVC correspon al model d'anelles emprades al Zoo per al control dels seus ocells i aquest marcatge no es va notificar amb les dades d'anellament, per la qual cosa hem estat molt de temps investigant el seu origen sense que ningú ens pogués dir res.”

Doncs bé, pel delta del Llobregat volta aquest Becplaner, unes vegades sol i d’altres acompanyats de congèneres, així el vaig fotografiar el 26 d’octubre que estava amb altres tres becplaners.





dijous, 20 de novembre de 2008

Una de rapinyaires i altres aus

Tot i les dates una mica tardanes, ahir de bon matí vaig pujar al Turó de la Coscollada per tal de veure – i gaudir-ne- els moviments migratoris dels passeriformes, rapinyaires i altres aus diürnes. Després de més de dues hores amb uns resultats nuls –i “cutres”- vaig decidir baixar i canviar el mar per la serralada. Però ves per on, que la llei de Murphy va funcionar: així que vaig arribar al cotxe, rebo una trucada del Xavi, dient-me que hi havia pas de Buteo per Barcelona i fins i tot havia vist una Cigonya negra. Però com diu Murhpy: si les coses van mal encara poden anar pitjor: i mentre parlaven em diu que està veient una altra Cigonya negra sobrevolant la ciutat de Barcelona. Així doncs decideixo girar cua (anava cap a El Maresme) i enfilo direcció El Garraf. Des de Canòpolis vaig controlar el pas d’unes poques, era al voltant de les 13:30. Quina raó tenia Langsam en aplicacar la llei de Murphy: res és etern. El pic principal d’aquest petit flux va tenir lloc mentre em traslladava al punt d’observació, per tant vaig arribar quan ja dequeia, tot i així com que no sóc gaire exigent, vaig gaudir de cada Aligot que passava, de l’única Àguila calçada que vaig veure, de les àguiles cua-barrades residents, que vaig poder veure a plaer encara que una mica lluny.

Doncs bé els resultats del Xavi des de Barcelona van ser:

1 Phalacrocorax carbo
1 Ciconia nigra
56 Buteo buteo
2 Hieraaetus pennatus
1 Falco tinnuculus

Per la meva banda, des de El Garraf vaig observar:

1 Accipiter nisus
16 Buteo buteo
1 Hieraaetus pennatus
1 Falco tinnuculus
A més de dos adults i un jove de Hieraaetus fasciatus, voltant per les rodaies.


dimarts, 18 de novembre de 2008

Agró roig al Besòs i altres observacions

Aquest matí, a prop de la desembocadura del riu Besòs, s’ha aixecat un 1er hivern d’Agró roig Ardea purpurea. L’observació és molt interessant, ja que es tracta d’una espècie força rara a la zona, on és raríssim trobar-la sedimentada, i a més a més fenològicament és una cita força tardana per aquesta espècie migradora. Normalment les darreres citacions són de finals d’octubre i, menys sovint, de la primera quinzena de novembre. L’exemplar, un cop va aixecar el vol, va volar una mica riu amunt, però ràpidament va girar cua i va enfilar cap a la desembocadura, on es va perdre en direcció sud.




D’altra banda, continua la la fotja Fulica atra “hivernant”. I entre les gavines rialleres Larus ridibundus n’hi havia una que presentava muda parcial.



Al centre de la imatge exemplar adult de Gavina riallera amb muda parcial

Finalment comentar que en Xavi Larruy ha vist un grup de 7 grues Grus grus sobrevolant Barcelona ciutat en direcció sud. En aquest sentit, aquest matí un veí del barri de Sant Andreu que sovinteja el Besòs, m'ha explicat que ahi va veure un grup de 6 "aus com cigonyes grises que els hi sobresortien les potes" sobrevolant la ciutat en direcció sud; ben be podien haver estat grues.

dilluns, 17 de novembre de 2008

Aus marines al port de Barcelona

Ahir tocava observació de marines i vaig canviar la costa del Maresme per la barcelonina. Varen ser 2 h. 15' d'observació continuada des del trencaones del port de Barcelona. Entre les 14:45 i les 17:00 h. vaig registrar els moviments de 283 ex. de 9-10 espècies diferents.

Puffinus mauretanicus: 4 ex. en direcció nord.

P. yelkouan/mauretanicus: 2 ex. en direcció nord.

Morus bassanus: 57 ex. ( 82, 46% en direcció sud; totes aus adultes, tret 3 ex. de 3r cy i 1 ex. de 2n cy; en el primer quart d'hora va passar un grup de 32 ex. cap al sud; al port pescaven 3 ex. adults que no estan comptabilitzats al total).



Phalacrocorax carbo: 13 ex. cap al sud; un grup de 10 ex.




Egretta garzetta: 2 ex. cap al sud.

Stercorarius parasiticus: 1 ex. inmadur de fase clara cap al nord.

Larus melanocephalus: 8 ex. adults cap al sud.

Larus ridibundus: 141 ex. majoritàriament cap al sud; el flux principal comença a partir de les 16:30 i podria estar relacionat amb la sortida de les aus que s'alimenten al riu Besòs i altres indrets cap als seus dormidors; a banda de les aus que es desplaçaven, a les 17:07 h. vaig comptar al voltant de 300 ex. sedimentats al est del trencaones, posiblement un dormidor.
Larus fuscus: 1 ex. de 1r hivern cap al nord.
Sterna sandvicensis: 17 ex., els moviments dels quals eren més aviat de caire local (a la recerca de preses).

diumenge, 16 de novembre de 2008

Ànecs a Torredembarra (Tarragona)

Ahir al matí vaig fer una visita als aiguamolls de Torredembarra, Els Muntanyans. Els hi havia vist des del tren algun cop, i sempre em va fascinar com a una costa tant urbanitzada i sempre sota els risc de l’expansió urbanística es va conservar aquest troç de natura verge. Doncs bé, com deia vaig passar el matí recorrent aquest petit indret i escombrant la mar. Tot i que no hi havia gaire cosa, vaig veure un parell de coses curioses i al mar vaig fer una observació molt interessant. L’interessant la vaig trobar al mar: un grup de 10 ànecs negres Melanitta nigra volant cap al sud.

Les dues coses curioses eren a l’estany del Sol. D’una banda, una femella d’Ànec carolí Aix sponsa, espècie inclosa a la categoria E de la Llista Patró dels ocells de Catalunya (Clavell, J. et al. 2006). Estava associada a un grup d’ànecs collverds, i encara que no s’espantava de la nostra presència, es mostrava més reservada i cautelosa, buscant sempre el refugi de la vegetació.






L’altra obsaervació va ser d'un Ànec collverd Anas platyrhynchos molt fosc amb iridiscències verdes amb un fort matís metàl·lic. El 26/11/06 vaig observar un exemplar molt semblant al Partidor de Gerb (La Noguera, Lleida). Tot seguit podeu veure fotografies dels dos exemplars:







Foto de l'exemplar de Lleida:

divendres, 14 de novembre de 2008

Observacions a la ciutat de Barcelona

Entre finals d’octubre i la primera quinzena de novembre s’han produït interessants observacions d’ocells migrant per sobre de la ciutat de Barcelona. El 27/X/08 un jove de Cigonya negra Ciconia nigra, un Àguila pescadora Pandion haliaetus el 29/X/08, un grup de 85 corbs marins grossos el 3/XI/08, i finalment un Àguila calçada Hieraaetus pennatus el 5/XI/08 i un altre el 6/XI/08 (Observador: Xavi Larruy; Font: Auscat).

D’altra banda, el 10/XI/08 David Moret (Font: Auscat) va observar un Eider (Somateria mollissima) mascle de 1er hivern al trencaones del port de Barcelona, i encara hi era present ahir dia 13 (Catalonia Birding).

Una publicació sobre els espais fluvials

El diari EL PUNT es fa resó a la seva edició d’avui sobre la publicació del llibre Els espais fluvials, on s’avalua la situació actual dels rius. Tot seguit teniu l’article publicat al diari.

divendres, 14 de novembre de 2008

Les riberes són l'àmbit més degradat dels rius, segons ecòlegs de la UB

EMMA ANSOLA. Barcelona

El 2015 és la data que s'ha fixat la Unió Europea per recuperar el bon estat ecològic dels rius. Amb aquest objectiu les administracions catalanes ja fa temps que fan una diagnosi de les masses d'aigua per determinar quines actuacions cal portar a terme en els anys vinents i complir així la directiva europea.

Per ajudar a assolir aquest objectiu, ahir es va presentar el primer manual que, de manera molt didàctica, intenta «posar ordre entre tot el material que s'ha editat fins ara per fer diagnosi ambiental i oferir una eina que ajudi tant tècnics de les administracions com membres d'associacions a saber quin és l'estat ecològic dels rius», assenyala una de les autores del manual, l'ecòloga de la UB Maria Rieradevall, que ha treballat en l'elaboració d'aquest nou llibre, juntament amb el també ecòleg Narcís Prat i la investigadora Laura Puértolas. Amb tot, Rieradevall admet que aconseguir recuperar l'estat ecològic dels rius serà una tasca difícil i que alguns rius són pràcticament insalvables a causa del deteriorament que presenten per culpa de l'activitat humana.

Pel que fa als espais fluvials, una de les zones que estan en pitjor estat són les riberes dels rius, a causa de la forta urbanització que al llarg dels anys han experimentat aquests espais. A més a més, les riberes són un espai clau per al bon funcionament ecològic del riu, sigui per les seves funcions ecològiques com a zones de refugi de fauna i font d'aliment o per les funcions físiques que donen estabilitat al riu i en retenen els sediments, entre altres beneficis.

L'edició d'Els espais fluvials ha tingut el suport de l'Obra Social «la Caixa» i la Diputació de Barcelona, i és el primer llibre d'un recull de quinze manuals de gestió d'hàbitats fluvials i terrestres.

dissabte, 8 de novembre de 2008

Limícols a Premià de Mar

Abans de l’estiu, l’extracció de sorra que l’Ajuntament de Premià de Mar (Maresme) va fer a una part de la platja, va permetre que el nivell freàtic formés una zona fangosa amb petits bassals. Un indret així va actuar ràpidament com un perfecte pol d’atracció per a les aus limícoles, i així es va constatar a la tardor amb la presència d’espècies com el Tètol cuabarrat Limosa lapponica, el Territ variat Calidris alpina o els corriols.

El 15 de setembre hi havia les espècies esmentades (1 Tètol, 1 Territ Variat, 3 corriols grossos i 1 Corriol camanegra). L’indret soporta una intensa pressió humana, especialment els caps de setmana, que és zona d’esbarjo per a la gent de la localitat. En conseqüència, són molt poques les aus que s'hi aturen, i les que ho fan no aguanten gaire. Avui, però, he pogut comprovar que la femella de Charadrius alexandrinus que vaig veure aquell 15 de setembre, encara volta per la zona. Es tracta d’un ocell adult marcat amb tres anelles de color: blanca/groga al tars esquerre, i blanca al dret, amb anella metàl·lica a la tíbia dreta.


Mistery bird 2




Avui he pogut fotografiar aquest ocellet. Sabeu de quina espècie es tracta. A la barra lateral he penjat una enquesta amb diverses opcions. Podeu triar la que creieu que es correspon amb l'espècie. D'aquí a uns dies desvetllaré el misteri.
Today I photographed this bird. Do you know the species? You can reply in the poll on the right.

Grues a Badalona

La primera vegada que vaig aquesta tardor a la zona de Sant Jeroni de la Murtra i bingo: un estol de 13 grues Grus grus sobrevolen l’indret en direcció sud-oest a les 9:13 h. És la primera citació que en tinc, tot i ser una espècie citada anualment en migració postnupcial a diversos punts de la serralada litoral, mai l’havia vista per aquestes contrades.





D’altra banda, res gaire destacable. Els hivernants habituals, com ara el Pardal de bardissa Prunella modularis o el Sit negre Emberiza cia, ja hi eren presents en nombres petits. El més interessant, a banda de les grues, ha estat l’observació de dos puputs Upupa epops i dos reietons Regulus regulus, espècie molt poc freqüent aquí.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Web del Parc Fluvial del Besòs




La Diputació de Barcelona ha incorporat a la seva web un espai dedicat específicamente al Parc Fluvial del Besòs, que compren els municipis de Barcelona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramanet. Hi podeu trobar informació sobre el procés de recuperación ambiental i paisagística, cartografia, apartats dedicats a la fauna i flora del parc i moltes altres coses relacionades amb aquest indret. Cliqueu a sobre de la imatge per accedir-hi.

dimarts, 4 de novembre de 2008

Tram final del Besòs, 03/11/08

Diuen que després de la tempesta arriba la calma. Aquest refrany pot ser també aplicable al cas dels ocells. Després de la interessant sedimentació del dia 2 observada al Parc del Litoral de Sant Adrià a causa de la borrasca, vaig tornar a l’endemà amb l’esperança de relocalitzar el Papamosques menut i fer un recorregut per la vora del riu. Lluïa un cel ras i la llum era esplèndida a primeres hores del matí, però en contraposició a la tarda anterior, el parc semblava mig buit: restaven menys de la meitat dels pit-rojos del dia anterior, i tant sols un 13 % dels mosquiters (5 ex. front els 36 que vaig veure la tarda anterior). Una hipòtesi per aquesta fugida pot ser que la millora meteorològica que va començar la tarda anterior, hagués afavorit la migració nocturna. Del Papamosques menut ni rastre. Vaig aprofitar per a recòrrer la platja i veure si els forts xàfacs vàren produir mortalitat entre passeriformes, però no hi vaig trobar cap.

El riu encara baixava amb molt caudal i moltes zones adients pel repòs i alimentació dels ocells aquàtics estaven anegades, així en un tram de 2,5 km. només vaig censar 4 xivitones (Actitis hypoleucos). En general d’aquàtiques estava molt fluix. Pel que fa als cignes muts, ja no hi eren (es van desplaçar a un altra indret, faré una nova entrada al respecte). El més interessant va ser una Gavina cendrosa (Larus canus) de 2n hivern entrant amb rialleres des del mar, la primera citació d'aquesta temporada. Va marxar riu amunt. A la desembocadura destacaven tres aloses (Alauda arvensis), dues piules dels arbres (Anthus trivialis), un grup de 17 passarells (Carduelis cannabina) i un Teixidor (Remiz pendulinus). I riu amut, al mateix lloc on va hivernar la temporada passada, romania un Fotja (Fulica atra).

diumenge, 2 de novembre de 2008

Papamosque menut al Besòs i altres observacions

Les intenses precipitacions i fortes ràfegues de vent de l’oest que han marcat aquest cap de setmana, han començat a afluixar a mitja tarda. Tot i que a penes restaven dues hores escasses de llum, he aprofitat aquesta treva per apropar-me a la desembocadura del riu Besòs. Esperava que aquest temporal hagués provocat una bona sedimentació d’ocellets. I en efecte, després de la pluja hi havia molta activitat: al Parc del Litoral (Sant Adrià de Besòs) hi havia més d’una trentena de mosquiters Phylloscopus collybita, i uns 26 pit-rojos Erithacus rubecula. Amb aquesta entrada, mirava cada metre quadrat del parc a l’aguait del que pogués aparèixer entre les fulles dels arbres y en un passeig de plataners vaig enfocar amb els prismàtics un ocellet gris marronós però amb dos detalls (un d’ells, diagnòstic en la identificació) que ràpidament em van posar en alerta: una cua molt més fosca que la resta de les parts superiors amb bandes laterals blanques, que aixecava espasmòdicament; i una cara molt llisa on destacaven uns ulls negres força grossos. La postura dreça, el cap rodó i proporcionalment gros, les ales parcialment caigudes, el plomatge homogeni, i la cua bicolor amb aquest característics moviments espasmòdics no deixaven dubta que estava davant un Papamosques menut Ficedula parva, probablement immadur dons s’intuïen unes taquetes clares a l’extrem de les grans cobertores, que dibuixaven una molt suau banda alar (de vegades no es veia i d’altres tan sols s’intuïa parcialment). Malauradament no he pogut obtenir-ne cap imatge. Es tracta de la primera observació a la zona.

A la platja hi havia una bona concentració de gavines rialleres i capnegres i volant entre elles destacava un adult de Gavina menuda Larus minutus. Molt interessant també l’observació de l’entrada directament des del mar d'una griva Turdus viscivorus en un grup de tords T. philomelos.

D’altra banda, continuaven el dos cignes muts juvenils que en Xavi Larruy va descobrir fa unes dues setmanes. Inicialment eren tres exemplar, però aquesta setmana un s’ha trobat mort. De moment, es desconeix el seu origen, no porten anelles i he pogut comprovar que són molt dòcil. No obstant això, no es pot descartar res, encara que en qüestió d’anàtides s’ha d’anar amb molta cura.