L'ORNITONIGMA

diumenge, 6 de setembre del 2009

Riu Besòs, 06/IX/09

Després de moltes setmanes d’absència, he tornat al meu estimat Besòs. Si enguany la migració de limícoles està sent molt fluixa, al Besòs, que ha perdut una bona part dels indrets més adients, la seva aparició es pot qualificar de testimonial, segons m’ha explicat en Xavi Larruy. Tant sols els corriols petits i les xivitones són presents de manera regular. Avui no ha estat una excepció, un han estat les úniques espècies que n’he trobat: 10 corriols petits i 4 xivitones.

Per contra, els ardeids han incrementat la seva presència darrerament. El desenvolupament de la vegetació de la vora del riu funciona com a pantalla, aïllant parcialment les seves zones de repòs i alimentació del tràfec de passejants. Això ha permès que en alguns trams s’instal·lin grups conformats per diverses espècies. Aquest matí, per exemple, en un petit tram de riu hi havia 1 Espulgabous (Bubulcus ibis), 11 martinets blancs (Egretta garzetta), 2 bernats pescaire (Ardea cinerea), i un preciós i confiat jove d’Agró roig (A. purpurea). A més a més, volta per la zona un jove de Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) que no he aconseguit veure. I fa dies es van veure Agrons blancs.


Les xifres són interessants, però no són les millors. De bernats pescaires, per exemple, n’hi havia pocs, probablement perquè han estat espantats per un pescador que estava dins el riu caminant amunt i avall. De fet quan jo he arribat no hi havia cap ardeid. Ha estat més tard, quan han arribat volant riu avall. Tant sols l’Agró roig s’ha mantingut amagat entre la densa vegetació de la illa que utilitzen.

El riu te un potencial que no pot ser aprofitat per moltes aus aquàtiques, precisament per aquest tipus de molèsties que les diferents administracions implicades en la seva gestió no semblen gaire interessades a solucionar. Tot i així acaben entrant coses, evidentment sempre els més confiats o els que per alguna raó imperiosa es veuen obligats a fer escala. Un cas de confiat és el del jove de Gavina capnegra (Larus melanocephalus) que descansava avui a la barra de sorra a escassos metros dels pescadors.



Pel que fa a passeriformes, destacar la vintena de tallarols de garriga (Sylvia cantillans) que vaig comptar en uns 700 m. de recorregut, un mínim de 13 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus), una Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) i els dos primers tallarols de casquet (Sylvia atricapilla) observats en aquesta migració de tardor.



Panoràmica de la desembocadura del riu Besòs:

dissabte, 5 de setembre del 2009

Una signatura per la conservació de Gallecs

El meu amic Xesco va fer arribar al fòrum Auscat un e-mail explicant que “des d'un col·lectiu es pretén salvar el que resta de Gallecs”, on “encara hi ha una bona extensió de terrenys agroforestals, amb uns valors naturals inqüestionables. Es pretén evitar que es construeixin més carreteres o que s’ampliï o es desdobli la que resta al nord de l'espai, l'única zona que encara manté un nexe amb altres espais naturals sense barreres importants pel mig. L'ampliació d'aquesta carretera (ara mateix lenta), la conversió en via ràpida i el desdoblament suposa posar la creu final, ja que convertirà Gallecs en una illa. Així mateix, es demana la protecció de l'espai.”

Aquesta zona del Vallès oriental és un dels pocs indrets que es va salvar del desarrollisme que va patir tot l’àrea metropolitana de Barcelona als anys 60 i 70 del s.XX

Hi ha un enllaç on podeu deixar la vostra signatura per tal de col·laborar en la protecció i millora d’aquest espai natural:

Diagonal Mar: Fumarell carablanc, riallera txeca... i una reflexió

Ja fa uns dies que torno a voltar per Barcelona i rodalies, però no ha estat fins abans d’ahir que vaig poder penjar-me el binocles al coll per fer-hi una ullada. Com que va ser en plegant de la feina, no em va quedar gaire temps per aprofitar i vaig decidir apropar-me al Parc Diagonal Mar. Vés per on, que va ser una bona tria, doncs, en arribar-hi vaig veure aturat amb les gavines rialleres un jove de Fumarell carablanc Chlidonias hybridus. Desconec si existeixen observacions d’aus sedimentades al litoral de Barcelona (si que em consten d’exemplars en pas), però resulta molt interessant l’observació d’aquesta espècie en un parc urbà ple de gom a gom.


Entre les gavines rialleres, hi havia un exemplar de 1er hiver amb anella metàl·lica que portava una inscripció de la República Txeca. El codi era el següent: N. MUSEUM / PRAHA / EX 7713


Aquest és el segon registre (personal) que hi ha al parc de gavines rialleres de l’Europa oriental. El primer va ser d’un exemplar polonès observat l’1/02/09.

L’observació del fumarell em va fer pensar sobre el potencial d’alguns parcs per atraure alguns migrants. Aquest en particular disposa d’una orla de vegetació lacustre molt maca, tot i que el fet que tingui una disposició perimetral li resta valor, ja que està permanentment exposada al tràfec de persones, cosa natural en un parc urbà. Per a determinades espècies, això no hauria de suposar un greu problema. El problema és que de tant en tant (i de vegades massa sovint), alguns individus (humans) es comporten com a brètols sense cap consideració envers els seus conciutadans, el propi espai i els essers vius que hi viuen temporalment o ocasionalment. Ahir vaig veure que l’estiu va reduir considerablement la superfície de la làmina d’aigua, la qual cosa va crear una zona de fangs que ben bé podria ser aprofitada per algunes espècies (en ve al cap algun limícol). Això, però, és somniar. Qui seria l’ingenu que s’hi ficaria quan una colla de bàrbars envaeixen l’estany espantant “todo bicho viviente”? Una imatge ho diu tot. Tindran raó els diaris quan parlen del deteriorament de la convivència. En aquest sentit sóc pessimista, però em nego a dir: Què hi farem!