L'ORNITONIGMA

dissabte, 11 de febrer de 2012

NOTÍCIES: Continua la lluita per la defensa de Gallecs

http://www.contrapunt.cat/noticia/16567/les-entitats-mediambientalistes-critiquen-la-desatencio-de-gallecs-per-part-de-les-adminis


LES ENTITATS MEDIAMBIENTALISTES CRITIQUEN LA DESATENCIÓ DE GALLECS PER PART DE LES ADMINISTRACIONS


Posen com a exemple la manca de regulació de la falconeria
DIVENDRES, 10.2.2012. 07:42
La Plataforma de Defensa de Gallecs i DRAG denuncien una manca de voluntat de les administracions a l'hora de protegir "realment" Gallecs. Per a les entitats mediambientalistes la falta de celeritat a l'hora d'aprovar definitivament l'ordenança que hi ha de prohibir la falconeria és un dels exemples d'aquesta actitud, però hi sumen el fet que no s'hagi tramitat cap petició per incloure Gallecs com a Refugi de fauna  i a la Xarxa Natura 2000.
L'endarreriment de l'aprovació de l'ordenança municipal de Mollet que proposa la prohibició de la falconeria a Gallecs, que ha anat saltant de ple en ple, ha estat la gota que ha fet vessar el got. La Plataforma i DRAG asseguren que, des de les administracions, "no hi ha hagut un interès real per protegir Gallecs" i que ha estat la societat civil la que sempre ha empès perquè es prenguin mesures de protecció.

Les entitats mediambientalistes han presentat una queixa al Síndic de Greuges pel que fa a la pràctica de la falconeria a l'espai i des de l'estiu de l'any passat estan redactant una informe per demanar la inclusió de Gallecs a la Xarxa Natura 2000, "una protecció a nivell europeu que les administracions catalanes mai han sol·licitat. La qualificació de PEIN és insuficient, no dóna prou seguretat a nivell jurídic i ho demostra el fet que encara es projecten infraestructures que passen per l'espai", explica Dani Aranda, del DRAG. "Les administracions no acompanyen el sentiment de la ciutadania", afegeix l'ornitòleg Francesc Xavier Macià, que indica que el problema que implica la falconeria a espais naturals es troba arreu del món. Macià recorda que els països que van sol·licitar que fos declarada Patrimoni de la Humanitat "són en els que prolifera més la caça fortiva i el negoci de venda de rapinyaires".

De fet, les entitats molletanes han rebut el suport de la Sociedad Española de Ornitologia (SEO) per a fer efectiva la protecció de Gallecs.

NOTA EDITOR: Un matís a les declaracions d'en Francesc X. Macià que surten publicades: 

"Matisso les declaracions perquè el que surt publicat no s'ajusta correctament al que vaig dir: "Emirats Àrabs, Espanya, Bèlgica, Mongòlia, Qatar, França, Txecoslovàquia, Síria, Marroc i República de Corea són els països que van sol·licitar la declaració a l'Unesco de la falconeria com patrimoni de l'humanitat.

Bona part d'aquests països són els que provoquen més problemes de conservació directa o indirectament relacionats amb la falconeria (espolis, tràfic d’espècies protegides, caça excessiva, etc.). Solament cal llegir els precedents en premsa o literatura científica. Per exemple, ara mateix hi ha una campanya de recollida de signatures online mundial per la caça sobre l’húbara al Pakistan per part dels falconers àrabs. De seguir així, l’húbara s’extingirà en uns 15 anys."

dimecres, 8 de febrer de 2012

ACTUABLE contra la caça de fringíl·lids

Com ja sabeu el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar un Decret Llei
(2/2011, de 15 de novembre), pel qual es va permetre la captura d'ocells fringílid de quatre espècies: Pinçà (Fringilla coelebs), Verdum (Carduelis chloris), Cadernera (Carduelis carduelis) i Pasarell (Carduelis cannabina).

Cadernera
Amparant-se en l'eterna excusa de la tradició (eufemisme per anomenar la pressió del col·lectiu silvestrista), i contravenint la legislació estatal i europea, es va donar llum verda a la captura en viu de les quatre espècies abans esmentades. Cada vegada que sento la paraula tradició em tremolen les cames i m'esgarrifo de cap a peus. Les tradicions pertanyen a l'ordre de la moral i del que tractem aquí és d'una qüestió ética, que emana de la raó. 



No sóc legislador i en consequència estic segur que a tota normativa hi ha esquerdes que es poden aprofitar per introduir despropòsits d'aquets calibre. Així ho expressa el propi decret quan diu que "en l'àmbit de la normativa comunitària la Directiva 2009/147/CE, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres, estableix la prohibició de capturar els ocells salvatges, però, d'acord amb el seu article 9, preveu que els estats membres poden introduir excepcions, si no hi ha una altra solució satisfactòria, entre d'altres motius, per permetre, en condicions estrictament controlades i d'una manera selectiva, la captura, la retenció o qualsevol altra explotació prudent de determinats ocells en petites quantitats."

En quedo en principi amb les últimes paraules: "explotació prudent de determinats ocells en petites quantitats". Les petites quantitats que estableix el Decret Lley al punt 1 de l'Article 2 són aquestes: 

  • Pinsà comú (Fringilla coelebs): 46.885 exemplars.
  • Cadernera (Carduelis carduelis): 6.504 exemplars.
  • Verdum (Carduelis chloris): 3.490 exemplars.
  • Passerell (Carduelis cannabina): 3.367 exemplars.
Si la suma de les petites quantitats per espècie, ha estat correcta, i l'explotació prudent, vol dir que el Decrret va permetre capturar fins al 31 de desembre del 2011, 60.246 exemplars d'ocells fringíl·lids. Aquesta és la xifra teòrica, perquè a la xifra legal s'ha d'afegir el nombre de captures il·legals (estan quantificades?). Però continuem.

Passarell
El Decret continua dient: "El marc legal descrit i la jurisprudència comunitària existent sobre això assenyalen clarament com a requisits essencials per a l'autorització d'excepcions per part de les autoritats competents que es justifiqui que no hi ha cap altra solució satisfactòria per assolir la finalitat pretesa, que les captures són en petites quantitats i que es realitzen en condicions estrictament controlades i de forma selectiva." I jo em pregunto: Solució satisfactòria per qui? Potser per aquells interessats en la seva captura; de quina manera estricta s'ha fet el control de les captures? El nombre de llicències fa inasumible aquest control, i encara més de forma explicitada; i finalment, realment ens volen fer creure que les captures són selectives? Qualsevol que s'hagi fixat una miqueta sabrà que a l'hivern, els fringíl·lids formen estols mixtos, entre ells i amb altres espècies.

Si la finalitat última es "la cria i reproducció en captivitat com a solució alternativa a la captura en viu del medi natural" (permet caçar femelles, cosa que fins la publicació d'aquesta norma no era legal), els redactors d'aquest Decret havien hagut de haver tingut en compte que fa anys que es cria en captivitat (YouTube està ple de videos que ho demostren). Imaginem però que no hi ha prou stock per cobrir les necessitats del mercat. Aleshores el següent pas és redactar un nou Decret que prohibeixi la captura d'aquestes espècies, un cop controlades i registrades les captures, per donar pas a la catalogació d'aquestes espècies d'acord  a la seva realitat. Potser demano massa.


¡Senyors i senyores fa anys i panys, dècades que s'està caçant! Tothom sap que quan parlem de silvestrisme, parlem de territori comantxe (hi ha excepcions). I diuen que "resta prohibida la comercialització dels exemplars silvestres capturats"(us convido a que visiteu pàgines de compra-venda). 


En uns temps en que la natura passa per uns dels seus pitjors moments, quan molta gent comença a prendre conciència dels valors naturals del seu entorn, quan a les escoles ens esforcem per fer entendre que cal conservar, respectar i millorar allò que tenim, arriba un decret que parla de captures, de controls i d'EXHIBICIÓ. La exhibició d'un animal salvatge, que fa milers de quilòmetres per trobar un lloc d'hivernada, en una gàbia on no pot ni estirar les seves ales. Si voleu gaudir, disfrutar del cant del ocells, només cal fer una pasejada pel camp, per un parc i fins i tot per la ciutat o als racons més inaudits.

Femella de Pinçà descansant a 20 milles de la costa cantàbrica.

Si estàs d'acord signa contra la captura d'ocells fringíl·lids:

dilluns, 6 de febrer de 2012

La doble vara de medir

http://www.lavanguardia.com/vida/20120206/54250423158/halcones-desahuciados.html


HALCONES DESAHUCIADOS
Barcelona pierde uno de sus tres nidos de una especie protegida con la rehabilitación de la torre Macosa | La electifricación de la torre le impide no sólo criar a las aves, sino que sirve de atalaya para sus descansos y avistamientos | "Lo que ha ocurrido es inadmisible", dice el técnico experto en la fauna
06/02/2012 - 03:16h
Barcelona                       

Barcelona ha perdido uno de sus pocos nidos de halcones peregrinos. La ley obliga a preservar esta especie protegida y su hábitat, incluyendo sus nidos. Sin embargo, el proyecto de restauración de la torre Macosa, una vieja edificación de Aguas de Barcelona situada frente a Diagonal Mar, ha cerrado sus paredes a cal y canto. Y se pierden las opciones de que el animal pueda criar allá. En su momento, como solución, el arquitecto responsable de la obra y los técnicos de fauna habían propuesto como alternativa instalar un nido en una chimenea cercana, también de Macosa; pero los responsables del distrito de Sant Martí se opusieron con el argumento de que los halcones ya no estaban en el edificio y que, además, la chimenea estaba catalogada y no puede cambiar su aspecto. Además, se ha electrificado la parte superior de la torre de Macosa. En este caso, pues, se protege un elemento singular del patrimonio arquitectónico y no una especie del patrimonio natural, aunque en el caso de la Sagrada Familia se demuestra que ambas actuaciones pueden convivir en perfecta armonía.
La desaparición del nido de halcones en la torre Macosa simboliza toda una contradicción. A pesar de que el Ayuntamiento lleva a cabo un plan para reintroducir este animal en la ciudad, ha sido incapaz de evitar que una obra destruya el nido y complique la vida a esta población. En Barcelona, sólo hay nidos de halcones en el acantilado de Montjüic y en la Sagrada Familia (y dos más en el área metropolitana: uno en la térmica de Sant Adrià y otro en el edificio Realia de l'Hospitalet).
"Lo que ha ocurrido es inadmisible, algo impropio de una ciudad moderna. En capitales como Londres y Nueva York, en donde nos queremos mirar, cualquier rehabilitación exige preservar allí una especie protegida", señala Eduard Durany, el técnico colaborador del Ayuntamiento. Durany recuerda que este hecho vulnera la ley sobre conservación de la biodiversidad, y podría ser denunciable como posible delito ecológico. Durany, que ejecuta el plan para reintroducir esta especie desde 1999, dice que se ha perdido uno de los mejores lugares para estas aves.
Los halcones estuvieron criando en la torre Macosa desde el año 2004, gracias a los ejemplares liberados en el Port de Barcelona los años 2001 y 2002, dentro del proyecto de reintroducción de esta especie. Los halcones encontraron en la torre un lugar perfecto para establecerse. Luego, sin embargo, la irrupción de intrusos en la torre impidió la cría, hasta que las obras de rehabilitación han acabado con el nido.
Antoni Vilanova, el arquitecto que ha llevado a cabo los trabajos, afirmó que desde el año 2009 ya no criaba el halcón, lo que relaciona con la irrupción de unos furtivos en la torre (que estuvo desprotegida). Además, explicó que la rehabilitación (que persigue hacer visitable el lugar) era incompatible con los halcones, puesto que la parte superior se ha acondicionado como un mirador; y la presencia humana hubiera perturbado la vida de los halcones. Por eso, se optó por no acondicionar el nido y se buscó como solución instalar o acondicionar un nido en la chimenea cercana del mismo complejo, aunque la propuesta se quedó por hacer en el Distrito de Sant Martí.
Eduard Durany estima que la mejor opción hubiera sido abrir obertura en la chimenea y colocar un cajón en su interior, algo perfectamente viable.
"Si un edificio está catalogado, no se puede tocar, y sí, en, cambio, se puede "tocar" un animal que está protegido, ¿Quién dice que debe primar el criterio del arquitecto o el urbanista, y no el de un naturalista o un ecólogo?", se interroga Durany. "Ambas protecciones son compatibles. Se está vulnerando la ley, y podría intervenir el fiscal de medio ambiente", agrega Durany.
Fuentes del Distrito de Sant Marti indicaron que desconocen este asunto, pues el proyecto de rehabilitación, casi terminado, "corresponde al gobierno anterior". Aun así admiten que su ejecución "denota una falta de sensibilidad" hacia la protección de los animales. "Estamos dispuestos a estudiar qué se puede hacer a partir de ahora, aunque es difícil encontrar una solución", agregaron.
Durany critica, además, la electrificación de la torre. "No sólo se ha perdido un punto de cría para esta especie protegida, sino que la rehabilitación ha incluido la instalación en lo alto de la torre de un sistema de cables eléctricos disuasorios para ahuyentar las aves, con lo cual los halcones han perdido también este emplazamiento como lugar de reposo y observación de su territorio".
"Con el pretexto que ahuyentar a las palomas se está perjudicando a otras muchas especies que desde el punto de vista humano nos son beneficiosas, como los son los vencejos o los murciélagos, incansables devoradores de insectos", agrega Durany. Una de las primeras consecuencias de que no haya halcones es el más que probable incremento de gaviotas que criarán en los tejados y terrazas de alrededor de la torre, ya que las rapaces defiendan el nido y su entorno de otras aves intrusas, agrega Durany. El especialista en fauna critica además que, en vez de destinar la torre a ser un lugar de observación del halcón peregrino –es una especie singular que prefiere la ciudad para vivir-, se destine a crear un mirador, aunque cualquier edificio de la zona es mucho más alto. Durany agrega que si en el lugar no habían criado los halcones en los últimos años era por las perturbaciones introducidas en el lugar. "Pero hay halcones en la zona, y ahora hace falta que les dejen criar. Y ese lugar era perfecto", insiste.

dissabte, 4 de febrer de 2012

L'ornitonigma de febrer

Aquesta vegada toca fer una mica de CSI. Us presento l'escenari d'unn crimen. Es tracta no pas de trobar l'executor, sino d'identificar la víctima. En unes setmanes, la solució.


Solució a l'Ornitonigma de gener

Aquesta vegada la resposta a l'enigma serà visual. Aquí teniu un video de l'exemplar de la fotografia.