L'ORNITONIGMA

diumenge, 18 de novembre de 2012

Retalls de natura


Són dos quarts de sis de la matinada quan sona el despertador. Encara falta una hora per l’alba. Obro la finestra i sento la frescor. Durant la nit ha pluvisquejat i l’ambient està carregat d’humitat. Tot i que encara no ha clarejat, un pit-roig ja anuncia la seva presència. Ho fa amb certa discrecció, al contrari que una merla, que llunyana, brinda les seves notes melodioses de manera contundent. Entre el mar d’asfalt, encara es pot prendre el pols a la natura. Més enllà del formigó (no cal anar gaire lluny), el progrés ha deixat illes de natura desmantellada, algunes tan petites que ni tan sols apareixen als mapes, i si existeixen és perquè ho fan en la memòria d’un pocs.  És difícil, per no dir impossible, trobar un tros de terra del voltant de Barcelona, que no hagi estat remogut.

Avui me’n vaig a veure ocells que s’aprofiten i viuen (no sobreviuen) en la terra remoguda per l’arada. I també aniré a veure els que viuen a tocar de la terra remoguda per les màquines. Avui faré ornitologia tranquil·la (com gairabé sempre), saltant de illa en illa (com gairabé sempre).

Sortir de Barcelona és un viatge de llarga durada. Costa deixar-la enrrera. Així de llarga és la seva ombra. En travessar el Llogregat, entre la autovia de Castelldefels i la serralada, encara es conserva una zona agrícola que s’estén entre els termes municipals d’El Prat de Llobregat, Viladecans i Sant Boi de Llobregat. Hectàrees de terreny del delta que han sobreviscut a l’expansió urbanística, i que són dedicats majoritàriament a diferents tipus d’aprofitament agrícola més o menys beneficiosos per a l’entorn. Entremig, encara es conserven també petites zones humides de gran fragilitat.

Les ferides del delta

N’hi ha dos en règim de protecció especialment interessants: Can Dimoni i Reguerons. Ambdues zones estan envoltades per camps de conreu i canals de reg, que resulten ideals per passar el día observant una gran diversitat d’ocells: en un matí he observat 54 espècies. El més destacat, un jove de Becplaner (Platalea leucorodia) a Reguerons.


Llistat d'espècies observades: 
Ànec collverd
Fotja
Galerida cristata
Mallarenga emplomallada
Faisà
Xivita
Titella
Mallarenga blava
Cabusset
Xivitona
Grasset de muntanya
Mallarenga carbonera
Corb marí gros
Gavina vulgar
Cuereta torrentera
Teixidor
Esplugabous
Gavià argentat
Cuereta blanca
Garsa
Martinet blanc
Gavià fosc
Pit-roig
Estornell vulgar
Bernat pescaire
Cotorreta de pit gris
Bitxac comú
Estornell negre
Becplaner
Tudó
Cotxa fumada
Pardal comú
Arpella vulgar
Colom roquer
Rossinyol bord
Pardal xarrec
Esparver vulgar
Tòrtota turca
Trist
Bec de coral senegalès
Aligot comú
Blauet
Tallarol de casquet
Pinsà comú
Xoriguer comú
Picot verd
Tallarol capnegre
Gafarró
Polla d’aigua
Alauda arvensis
Mosquiter comú
Cadernera

La Cotxa fumada escorcolla els habitatges humans
Un dels ocells que millor s'adapta als canvis, la Garsa.
A partir de la tardor, els camps s'omplen de pinsans.
Des de la seva atalaia, aquest aligot no em treu l'ull.
L'esplugabous se'n surt prou bé a la plana deltaica.
Les caderneres omplen de color els camps. Malauradament, el Delta és territori comantxe i moltes acabaran en mans dels ocellaires.

Després de fer una aturada al migdia per cruspir-me un bon entrepà, he tornat a travessar el riu Llobregat. És un riu ferit, domesticat, adulterat, conduït.  Li han marcat el camí, fins i tot allà on s’aboca al mar. La vida, però, s’afanya i allà on no hi havia res, ara es veu una orla de canyís a banda i banda. Els sediments es precipiten a certes zones, i de mica en mica es generen hàbitats que van conformant el nou tram de riu. Algunes d’aquestes zones resulten especialment atractives per alguns ocells aquàtics. Espècies molt ubiqües com l’Ànec collverd, gavines i gavians  apareixen molt ràpid. D’altres molt més exigents como ara els flamencs o les polles blaves triguen més a establir-se. El cas és que en el nou tram de riu vaig poder gaudir de 268 exemplars de 18 espècies d’aus aquàtiques, entre les que destacaven un grup de 47 morrells de cap roig (Aythya ferina), 1 becplaner jove, 8 flamencs joves i 3 polles blaves (Porphyrio porphyrio).

Llistat d'espècies observades: 
Oca vulgar
Martinet blanc
Fotja
Ànec griset
Bernat pescaire
Becadell comú
Xarxet comú
Becplaner
Gamba verda
Ànec collverd
Flamenc
Xivitona
Morell cap-roig
Polla d’aigua
Gavina vulgar
Corb marí gros
Polla blava
Gavià argentat

Fotja a l'esquerre i femella de Morell cap-roig a la dreta.

Així va concloure un dia entre retalls de natura a cinc minuts de la gran ciutat. Val la pena mantenir-los, conservar-los i millorar-los, i sobretot recordar que hi són. 

diumenge, 11 de novembre de 2012

Flamecs anellats


Es tracta d’una de les aus més emblemàtiques de Catalunya. Al delta de l’Ebre, s’hi troba una de les més importants poblacions reproductores més o menys regulars de la Península Ibèrica i una de les poques de la Meditarrània occidental. Els flamencs es poden veure al llarg de tot l’any a gran part del territori, però és durant la època migratòria quan es possible trobar-los a indrets poc usuals.


Els darrers dies vaig tenir l’oportunitat de gaudir-los als Aiguamolls de l’Empordà, a uns arrosars de la carretera d’El Pinell i aquesta mateixa tarda al riu Llobregat a l’alçada d’El Prat. La gran majoria eren juvenils, alguns marcats amb anelles de PVC amb el codi assignat a Catalunya. És a dir, es tracta d’ocells anellats a la colònia de la Punta de la Banya del Delta de l’Ebre (anella blanca amb codi negre de quatre dígits amb una barra vertical entre el primer i el segon dígit). Aquí teniu les dades dels diferents exemplars.

El 3/11/12 vaig observar un grup de 14 exemplars juvenils, quatre dels quals portaven anella, a uns arrossars de la carretera d’El Pinell, Torroella de Montgrí (Girona):

  • Juvenil amb codi X|LVJ (de dalt a baix) a la tíbia dreta i anella metàl·lica a l’esquerra.
  • Juvenil amb codi X|NNX (de dalt a baix) a la tíbia esquerra i anella metàl·lica a la dreta.



  • Juvenil amb codi X|PTJ (de dalt a baix) a la tíbia dreta i anella metàl·lica a l’esquerra.



  • Juvenil amb codi X|PBF (de dalt a baix) a la tíbia dreta i anella metàl·lica a l’esquerra.


Aquella meteixa tarda, a l’estany d’El Cortalet, Aiguamolls de l’Empordà (Girona) vaig veure un altre exemplar anellat:

  • Juvenil amb codi X|PHL (de dalt a baix) a la tíbia dreta i anella metàl·lica a l’esquerra.


Avui, 11/11/12, he fet dues noves lectures en un grup de 8 exs. que romanien al riu Llobregat a l’alçada d’El Prat:

  • Juvenil amb codi X|SNF (de dalt a baix) a la tíbia dreta i anella metàl·lica a l’esquerra.
  • Juvenil amb codi X|PBT (de dalt a baix) a la tíbia dreta i anella metàl·lica a l’esquerra.


Aquí us deixo un vídeo d’aquestes aus tan espectaculars enregistrat a l'estany d'El Cortalet.



dissabte, 10 de novembre de 2012

Projecte Cotxa fumada

Des d'aquest blog vull fet difusió d'un interessant projecte que la Societat Catalana d'Anellament ha engegat per aprofundir en el coneixement de la Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) a Catalunya. La col·laboració dels observadors d'aus esdevé molt important, ja que el projecte inclou la col·locació d'anelles de PVC alfanumèriques dissenyades especialment per aquesta. Tota la informació relativa al projecte la podeu trobar als següents enllaços: http://anelladors.blogspot.com.es/ i  www.phoenicurus.net.

Ja sabeu si us trobeu una Cotxa fumada amb anella de PVC intenteu fer la lectura.


dijous, 8 de novembre de 2012

L'Ornitonigma de novembre

La foto va ser feta a l'hivern a camps de conreu. Molta sort i gràcies per la vostra participació.

dimecres, 7 de novembre de 2012

Solució a l'ornitonigma d'octubre


Lo que vemos es un paseriforme de tamaño mediano de un color pardo rojizo, con cola larga que tiende a estrecharse hacia el final. Presenta un aspecto longilíneo con buena proyección de las primarias. La coloración no es del todo uniforme, sino que muestra un contraste llamativo en las grandes cobertoras primarias internas y terciarias principalmente, las cuales presentan un ancho borde castaño rojizo en las hemibanderas externas. Las secundarias internas también muestran este detalle. Con el ala plegada se aprecia un panel castaño rojizo a nivel de las secundarias y grandes cobertoras. Las terciarias destacan por sus anchos bordes rojizos y su centro oscuro. Lados del cuello y cobertoras pequeñas se ven pardo grisáceas. En el ala destaca también el álula oscura con borde pálido (cremoso). Por lo que respecta a las partes inferiores, la fotografía nos permite apreciar un tono blanco cremoso cálido en flancos y más luminoso en infracobertoras caudales.



De entre las cuatro especies propuestas, la Curruca mosquitera (Sylvia borin) es la que más se aleja de este patrón. A grandes rasgos, esta especie destaca por su plumaje pardo grisáceo y la uniformidad de sus tonos.

Las otras dos especies, el Ruiseñor común (Luscinia megarhynchos) y el Colirrojo real (Phoenicurus phoenicurus) muestran algunos rasgos coincidentes. Analicémoslos.

El Ruiseñor común es de un tono pardo rojizo cálido muy uniforme y prácticamente ausente de contrastes. Esa es una diferencia que lo desmarca claramente del ave en cuestión, la cual combina plumas alares oscuras con bordes anchos castaño rojizos. Además el Ruiseñor común tiene una cola de un tono rojizo intenso con una tendencia a ensancharse desde la base hacia la punta, justo lo contrario de lo que pasa con el ave de la fotografía. Esta serie de diferencias también nos ayudan a descartarlo.



El Colirrojo real presenta dimorfismo sexual. La ausencia de gris en las partes superiores indicaria una hembra / juvenil (la foto fue hecha en otoño) en el caso de que se tratara de esta especie, al ser de un tono pardo grisáceo. Al igual que el ave de la fotografía, presenta contraste entre el interior oscuro de la plumas del ala y los bordes pálidos de las mismas. Sin embargo, en este caso esos bordes tienden al blanco cremoso en lugar de al castaño rojizo, siendo además más finos y produciendo un efecto de mayor uniformidad. Por otra parte, está el patrón de la cola que es claramente rojiza con las rectrices centrales oscuras, detalle éste último que no se aprecia en nuestra ave.


Con todo lo dicho, y remitiéndonos al primer párrafo de la discusión, la especie enigmática es la Curruca zarcera (Sylvia communis). El ejemplar de la fotografía, un juvenil del año, fue capturado en una jornada de anillamiento científico en Abrera (Barcelona), en septiembre del presente año.



Felicidades a los que lo habéis acertado y mi gratitud a todos los que habéis participado.

dimarts, 6 de novembre de 2012

Maresme: entre mar i muntanyes


Entre la serralada Litoral i la mar Mediterrània, s’extén de nord a sud la comarca del Maresme. Al llarg d’aquesta estreta franja de terra, hi ha zones de gran interés ornitològic que ens poden dónar grans moments de goig. L’1 de novembre vaig estar des de ben aviat a l’Espinal per a controlar la migració. El flux de rapinyaires, que ja no té la força de les primeres setmanes de la tardor, no ens va decebre: fins les 13.30 h. el Jordi Sala, el Joan Grajera i en petit Jordi "superulls” comptabilitzàrem un mínim de 38 rapinyaires. Les dues espècies dominants fórem l’Aligot comú (Buteo buteo) i L’Esparver vulgar (Accipiter nisus), però també van passar un parell d’aligots vespers (Pernis aviporus), arpelles (Circus aeroginosus), astors (A. gentilis), xoriguers (Falco tinnunculus) i fins i tot una possible Àguila pescadora (Pandion haliaetus).

Les rapinyaires no varen ser els únics migrants. Res a veure amb el flux de dies enrrere provocat pel fort temporal de vent, el matí, però, fou força bo per la migració de corbs marins grans (Phalacrocorax carbo), potser més de cent exemplars; a més a més van assistir a un goteig continu de passeriformes, principalment pinsans (Fringilla coelebs), però també 7 pinsans mecs (Fringilla montifringilla), dues femelles de pinsà boroner (Pyrrhula pyrrhula), aloses (Alauda arvensis), cotolius (Lullula arborea), titelles (Anthus pratensis), cueretes blanca i torrentera (Motacilla alba i M. cinerea), Pardal de bardissa (Prunella modularis), passarells (Carduelis cannabina), lluers (C. spinus) o trencapinyes (Loxia curvirostra). Si el matí va ser interssant, la tarda fou tot un festival d’aligots. Malauradament m’ho vaig predre, però va quedar ben enregistrat pel Jordi Sala.

Des de la serralada vaig anar al litoral. Primer a la platja del Cabaió en Arenys de Mar, on continuava la Gavina vulgar polonesa amb anella blanca i codi negre amb l’inscripció TANA. Aquest cop acompanyada d’un bon nombre de gavines capnegres (Larus melanocephalus), on estaven representats tots el grups d’edat i una desena llarga de xatracs becllargs.

Primer hivern (esquerre) i adult (dreta) de Gavina capnegra. 
Segon hivern de Gavina capnegra.
Xatracs bec-llargs i gavines vulgars.

La jornada la vaig acomiadar a la gola de la Tordera. Baixava aigua com feia temps que no ho veia, i amb tanta força que havia trencat la barra de sorra, connectant el riu amb el mar, anegant les vores i fent desaparèixer illots i d’altres punts de repós dels ocells. Tot plegat, i afegit a la gran afluència de gent pròpia d’un dia festiu, va fer que la visita fos una mica estèril. El més destacat va ser una femella d’Ànec cuallarg (Anas acuta) sobrevolant la desembocadura. Li va costar decidir-se a entrar-hi, però finalment ho va fer en companyia d’un grup de collverds. També sedimentats, hi havia un petit grup d’ànecs grisets (Anas strepera). Per sobre unes endarrerides orenetes vulgars (Hirundo rustica), que feien colla amb uns pocs roquerols (Ptyonoprogne rupestris), animaven amb el seu vol acrobàtic la vesprada festiva.

Femella d'Ànec cuallarg.

A la plana deltaica vaig veure el primer Repicatalons (Emberiza schoeniclus) de la temporada. Des d’una bona atalaia, un Aligot romandava hieràtic a l’aguait d’alguna possible presa, sobrevolant a curta distància també guaitava un Esparver vulgar. I bones raons tenia, doncs els camps estaven farcits d’ocellets, especialment cueretes blanques i titelles, però també gafarrons (Serinus serinus), alguna cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) i les mimètiques cogullades (Galerida cristata).

Cotxa fumada
Gafarró
Titella 
Aligot 
Estornells vulgars

Vaig esperar la posta de Sol entre el camps de conreu, no fos el cas que tinguès alguna sorpresa en forma de Torlit, però amb vaig conformar amb una càlida i silenciosa posta de Sol.