L'ORNITONIGMA

dilluns, 15 d’abril del 2013

Nova temporada del cria del Corriol camanegre al Garraf


El 1994 BirdLife International va publicar una monografia sota el títol Birds in Europe. Their Conservation Status, amb l’objectiu d’identificar aquelles espècies sobre les que calia “aplicar mesures de conservació per poder desenvolupar accions específiques, adreçades a millorar el seu estatus”. Per tal d’assolir-lo, es van definir quatre categories basades en un seguit de criteris de caràcter quantitatiu, que permetien valorar l’estatus de cada espècie a nivell europeu i la importància específica de la població continental en relació amb el seu estatus global. El resultat va ser contundent, un 35% de les aus europees tenien un Estat de Conservació Desfavorable. Un panorama molt preocupant en un continent amenaçat per la pèrdua i la degradació de tota mena d’hàbitats.

El Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) va ser inclós en la categoria SPEC 3, és a dir, una espècie cosmopolita, però que al continent europeu presentava un Estat de Conservació Desfavorable. La població reproductora europea es va estimar en 21.000–46.000 parelles, de les que 5.000-6.000 estaven a l’Espanya peninsular. Aleshores es considerava que havia patit una moderada devallada, però que es mantenia més o menys estable o lleugerament fluctuant. El Parc Nacional de Doñana i el Delta de l’Ebre concentraven més de la meitat de la població reproductora. A Catalunya, la tendència ha estat similar, amb una devallada generalitzada a tot el territori i especialment a indrets rellevants com ara el Delta del Llobregat o els Aiguamolls de l’Empordà.

Des del 2009 segueixo el petit nucli reproductor del litoral del Garraf, on hi ha un màxim de 5 parelles reproductores. Aquesta temporada he detectat una parella amb niu i una femella a Vilanova i la Geltrú; una parella al Prat de Vilanova i 2 parelles amb niu, una parella més i una femella a Cubelles. Aquesta petita població exemplifica perfectament els problemes de conservació de l’espècie arreu del territori:  pèrdua d’hàbitat, regressió costera, fort increment de les activitats humanes derivades de la pressió tirística i gestió inadequada de les platges (como ara la neteja mecànica).

Un dels mascles de les dues parelles de Cubelles.

A la freqüentació de persones, la presència de gossos sense lligar,   s'afegeix la pràctica d'activitats de gran impacte com el vol amb parapent motoritzat a baixa alçada, provocant disturbis no només a les zones de nidificació, sino també a les zones d'alimentació.

Un cas extrem és el de la parella de Vilanova i la Geltrú, que criava al port. El desenvolupament de la vegetació i la freqüentació humana cada cop més intensa, l’ha desplaçat a una zona residual on ha fet una posta de tres ous. És tracta d’un terreny urbanitzat amb un tràfec molt intens de vianants. En casos com aquests, les mesures de conservació habituals, com ara acotar les zones de reproducció o la senyalització per tal d’evitar riscos, poden produir justament l’efecte contrari al desijat. El fet de què triïn un hàbitat tan marginal ens dóna una idea de quina és la situació als indrets més favorables. És per això, que veig necessari i vital, la catalogació de les àrees de reproducció (independenment de la dificultat de gestió) per asegurar la pervivència d’aquests nuclis petits. De  moment, en algunes zones com Coma-ruga, s’han fet avenços. Tant de bo altres Ajuntaments apostin per l’aplicació de mesures implementades amb èxit en altres territoris.

Parella reproductora de Vilanova i la Geltrú.

Evolució de la zona de cria en els darrers tres anys:

divendres, 12 d’abril del 2013

L'ornitonigma d'abril

Mientras acabo de con la solución al ave misteriosa de marzo, aquí os dejo con una muy propia de estas fechas. Os animo a participar. 

Saludos.

Quique Carballal


Migrants i sorpresa al Besòs


Com deia al post anterior, ahir a la tarda vaig poder fer una escapada per prendre el pols a la migració. Vaig recòrrer la desembocadura del Besòs i alguna zona propera. Vaig trobar els migrans habituals per aquestes dates (Cotxa cua-roja, Tallarol de garriga, Mosquiter de passa, Còlit gris...) Vaja! Una tarda poc destacada si no hagués estat per una primerenca observació de Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) a La Catalana, on a més amés, ben amagat entre les branques altes d’una acàcia, romania un adult d’Agró roig (Ardea purpurea).

Còlit gris
És sorprenent com alguns ocells busquen estratègies per poder utilitzar el riu. Durant el dia les espècies més sensibles al tràfec de persones busquen zones tranquil·les on amagar-se. El caràcter marginal de La Catalana, que no anima gens ni mica al passeig, fa d’aquest lloc un espai tranquil per diverses espècies d’ardeids. Aquesta zona està pendent de ser urbanitzada. Actualment les obres estan paralitzades, però en un termini no gaire llunà desapareixerà aquest petit oasi. Què passarà amb aquesta fauna, és de moment una incògnita. No obstant això, hi ha hagut una millora relativa de les condicions a la desembocadura del riu. La prohibició de la pesca ha reduït de forma significativa la presència permanent de gent a les vores, la qual cosa permet que alguns estols migratoris s’hi aturin a descansar o alimentar-se. Així vaig poder veure un grup de cames-llargues al tram final del riu, que compartien la llera amb algunes gavines corses (Larus audouinii) i un Martinet ros (Ardeola ralloides).




Als tamarius del parc de la Pau, un Capsigrany (Lanius senator) reclamava amb nerviosisme davant la proximitat d’un gos. Als matolls ajardinats cantaven tímidament alguns pit-rojos, mentre a la gespa cinc esplugabous (Bubulcus ibis) aprofitaven els últims raigs de llum.

A última hora del vespre, vaig tornar a La Catalana per vigilar les vores del riu i intentar treure alguna Porzana, però aquest no sembla un any gaire bo. El que em va sorpredre va ser la presència d’una rapinyaire mitjana caçant rat-penats des d’una atalaia. Es tractava d’un Falcó de Harris (Parabuteo unicinctus), que el Xavi Larruy havia vist al matí. Aquesta és una espècie neàrtica, que resulta comú en cetreria. Aquí us deixo una foto testimonial amb les últimes llums del dia.

Mirades des del balcó


Visc al bel mig d’una ciutat mitjana, el meu balcó s’asoma a una finca buida, on de tant en tant veig, però normalment només sento algun Tallarol capnegre . Encara resta algun grup de pardals, que des que van enderrocar unes cases del costat on hi havia una petita colònia, han minvat molt.

Cada hivern en visita la cotxa fomada (Phoenicurus ochruros), que és fidel a la menjadora expressament preparada per ella. De tant en tant, apareix algun mosquiter (Phylloscopus collybita), buscant menjar entre les plantes del balcó. I als vespres de primavera un mascle de merla, enfilat a una antena de televisió, declara la zona territori ocupat.

L’altre costat de casa dóna a una plaça arbrada i a un petit parc. Gafarrons, verdums , tòtores turques i mallarengues blaves i carboneres a l’hivern són veïns habituals. Ara, amb l’arribada de la primavera, gafarrons i verdums s’afanyen a cantar. Algun pitroig apareix de tant en tant, i aquest hivern han aparegut lluers. En una de les palmeres del parc hi ha un niu de cotorretes de pit gis. Encara que el més sovint és que les vegi volant potents i rectilínies cap a les seves zones d’alimentació.

Molt a prop de la meva ciutat està el riu Besòs. Durant la tardor i fins el principi de la primavera, a primera hora del matí, estols de gavines vulgars travessen la ciutat des del seus dormidors al mar fins les seves zones d’alimentació al riu. El tràfec de gavians es dóna a qualssevol hora del dia, però és més intens al vespre. Des d’abril fins al vespre, falciots i ballesters són els amos dels cels badalonins. Tot un espectacle vespertí.

Potser em deixi alguna cosa. Per exemple les cueretes blanques que de tant en tant s’aturen a les teulades, o algun migrant que fa escala al petits jardinets dels patis interiors. No és gran cosa, però és un balcó agraït. Fa un parell de dies vaig tenir una visita inesperada. La de ters gsavines corses volant al vespre en direcció sud.


dijous, 11 d’abril del 2013

Migrants al Besòs

Ja fa dies que es nota la migració. Abans de la Setmana Santa van aparèixer els primers ballesters (Apus melba) pel meu barri de Badalona. Al riu Besòs el goteig de migratns ha estat continuu i cada cop més intens.

Entre el més destacat, un 2n any calendari de Gavina capblanca (Chroicocephalus genei) a Santa Coloma de Gramanet (obs. de Xavi Larruy) a finals de març. Diversos gruos de cames-llargues (Himantopus himantopus) es van veure a la desembocadura en les darreeres setmanes (obs: Javier Tella i Xavi Larruy). No han faltat tallarols de garriga (Sylvia cantillans), boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus), cotxes cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), agró roig (Ardea purpurea) i algun Cruixidell (Emberiza calandra). Però el més destacat, potser varen ser una Oenanthe hispanica i una Locustella luscinoides

Aquesta tarda tindré oportunitat de fer una escapada. A veure què m'hi trobo.

Salutacions i bones observacions!

Quique Carballal

Falciots i ballesters


Dins del blau més pur,
passant, traspassant
amb vol persistent
i aerodinàmic,
arran d’horabaixa
xisclen falciots.
                              
                                 (Celdoni Fonoll)

Ahir al vespre al voltant de mig centenar de falciots i una trentena de ballesters esquinçaven el cèl de Badalona amb el seu vol acrobàtic. Cossos aerodonàmic, ales arquejades, grups de mascles cridaners xisclaven  com en les millor tardas d’estiu que estan per arribar. Ja són aquí, els negres falciots i els més grans i acolorits ballesters. A partir d’avui l’estoneta al balcó tindrà un altre atractiu.

Benvinguts i moltes gràcies per aquest xic de felicitat.

Ballesters

Falciot sobre el cel enfosquit de final del vespre.
Falciot