L'ORNITONIGMA

diumenge, 20 de setembre de 2015

Primer Ornitonigma del nou curs

Nou curs i nou Ornitonigma. És facilect. Què opineu, Sterna hirundo, Chlidonias hybridus, Chlidonias leucopterus o Sterna nilotica? La solució a final de mes.

Nuevo curso y nuevo Ornitonigma. És fácil. ¿Què opináis, Sterna hirundo, Chlidonias hybridus, Chlidonias leucopterus o Sterna nilotica? La solución a final de mes.

New course and new Ornitonigma. It is easy. What do you think, Common Tern, Whiskered Tern, White-winged Tern, or Gull-billed Tern? Solution later this month.

divendres, 18 de setembre de 2015

La tardor. El temps desitjat

Al nostre calendari la tardor comença el 21 de setembre, però des d’un punt de vista ornotològic quasi bé podem dir que aquestà estació de l’any s’inicia una mica més aviat. Durants els primers dies d’agost, els cels dels nostres pobles i ciutats queden buits de falciots. Aquests acròbats aeris són els més primerencs en tornar a les seves àreesafricanes d’hivernada


Àrea de reproducció (vermell) i d'hivernada (blau) del falciot negre.
De mica en mica, com un suau pluvisqueig, van apareixent espècies que també comencen el seu viatge de retorn cap a l’Àfrica. Mosquiters de passa, mastegatatxes, còlits grisos i molts altres són cada cop més presents a zones de pas, és a dir, indrets on habitualment no hi són presents. Si ens atensen a platges i marismes, deltes, basses o llacunes, ens trobarem molt probablement amb divereses espècies d’aus limícoles que ja han abandonat les seves zones de cria àrtiques i boreals i fan escala en les nostres zones humides camí dels seus destins hivernals. En principi la majoria són adults, però a mesura que avancen els dies i sobretot un cop entrat el mes de setembre, els exemplars juvenils, nascuts per aquelles contrades septentrional, fan acte de presència. Tots plegats ens anuncien el final d’un etapa i l’inici d’una altra.

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Aligot vesper (Pernis aviporus)
Corriol gros (esquerra), territ menut (centre) i territ de Tenmminck (dreta).

És un temps especialment desitjat pels ornitòlegs i ornitòlogues. La migració representa un moment màgic. Explorem el cel, les platges, les riberes de rius i rierols, el boscos costaners, els camps de conreu. Passen hores vigilant el mar des de caps o el cel des de collades, atents a les siluetes dels rapinyaires o al pas veloç de les baldrigues, i perquè no dir-lo, sempre desitjant que aparegui aquella espècie rara o poc freqüent que ens dispararà els nivells d’adrenalina i el batec del cor.

Delta del Llobregat

Durant les setmanes que dura aquest festival us desitjo a tots i totes la millor de totes les sorts. Deixe-vos els ulls als binocles.

dijous, 17 de setembre de 2015

Coses de la migració


El bitxac rogenc és una espècie comuna a gran part de Catalunya durant els pasos migratoris. El seu costum de posar-se sobre talaies per caçar, el fa ben visible. És molt detectable.

La migració és un moment molt delicat per molts ocells. Hi ha diversos estudis sobre l’ecologia de la sedimentació que tracten d’explicar els procesos que intervenen  en l’organització espai-temporal, les caigudes de migrants, les aturades durant el viatge, el temps d’estada i molts altres factors. Espècies i poblacions difereixen en la velocitat i estratègies de migració. Són molts els factors que intervenen en l’eficàcia i èxit del procés mifratori (dieta, comportament alimentari, selecció d’hàbitat, edat...). Sembla que l’edat és un factor important. Segons diversos estudies hi ha una diferència substàncial entre la primera i segona migració. Així doncs, sembla que la primera migració està principalment controlada per un comportament endògen. En tant que els procesos migratoris posteriors tenen un caràcter més facultatiu, de tal manera que els migrants són capaços d’adaptar el procés a modificacions i millora de l’eficàcia. Tot plegat és resultat de l’experiència.

Fa uns dies vaig anar a posar bensina. Imagineu-vos una bensinera en un entorn molt urbanitzat amb algun jardinet, i quan dic jardinet vull dir uns pams de gespa amb un matoll al mig. Un movimemnt fugaç em va cridar l’atenció. Alguna cosa havia caigut a terra. En mirar el matoll, veig un ocellet a dalt de tot. Des de la seva talaia, un bitax rogenc juvenil (Saxicola rubetra) controlava el seu petit domini.



Potser la seva inexperiència el va portar a aturar-se en aquell hàbitat tan marginal i poc productiu. Potser no va ser la seva inexperiència i va ser una qüestió d’absoluta necessitat. Jo em vaig alegrar perquè la seva presència enriquia l’entorn, però pel seu futur m’hagués estimat més un lloc ben diferent que l’asegurés un repós més productiu i eficaç. Encara li resten molts quilòmetres fins al seu destí més enllà del Sahara. Espero, que tal i com diuen els estudis, aquesta experiència formi part d’aquest procés en la millora de l’eficàcia dels seus futurs moviments migratoris.