Ja m’agradaria que hagués estat un Catharus ustulatus. La meva experiència
amb aquesta espècie de petit tord americà es limita a un breu contacte visual
en un bosc entre Mont-real i el Quebec durant el passat estiu. L’ocell de la
fotografia és molt més comú. La seva cua no és llarga ni rovellada com la d’un
rossinyol comú Luscinia megarhynchos,
per tant podem descartar aquesta espècie. Un tord comú Turdus philomelos presenta un aspecte més robust, amb ales i cua
proporcionalment més llargues, amb la projecció primaria més acentuada. Les potes
serien més gruixudes. Quant les parts superiors haurien de ser d’un to marró
més càlid i no marró-olivàcees com a la fotografia.
El que veiem a la foto és un ocell rodanxó, de
cap proporcionalment gros, copacte i cua curt. Si ens fixem en els costats del
coll, apreciarem un to clarament gris, que es correspon a la vora grisa que des
del front i pels costats voreja la cara i pit ataronjats del pit-roig, que és
el nostre protagonista d’aquest Ornitonigma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada