Gavines a Premià de Mar

Aquesta tarda ha estat productiva pel que fa a la lectura d’anelles de gavines. He recorregut el litoral entre Badalona i Premià de Mar, on he trobat (era d’esperar) el més interessant. La resta del tram gairabé buit, a excepció de la zona de Montgat, on hi havia una trentena de corbs marins, alguns gavians, un mascarell adult i un xatrac becllarg.

A la platja de Premià descansava un important estol de làrids: 87 gavines capnegres Larus melanocephalus (més del 95 % adults), 112 gavines rialleres L. ridibundus, 15 gavines corses L. audouinii (aparenment totes adultes, tret un exemplar de 3er hivern) i 2 gavians argentats de potes grogues L. michahellis de 2n hivern.

Hi havia tres exemplars anellats:

1) Una Gavina corsa amb anella de PVC blanc i codi negre 6OP al tars esquerre i anella metàl·lica al tars dret. (En Jaume Castellà m'ha informat que porta a la zona des de decembre).

2) Una altra Gavina corsa amb només una anella metàlica al tars esquerre (potser el mateix ejemplar que vaig veure l’1 de febrer), de la qual no he pogut fer la lectura.

3) I finalment, una Gavina capnegre amb anella de PVC blau fosc i codi blanc IVFL al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia esquerre. Molt probablement un ocell d’origen Itàlia.

Una de les capnegres estava completament tacada de fuel a les parts inferiors, des del pit fins les infracobertores caudals (veure foto).

Una cosa que he comprovat avui és que la datació de la Gavina corsa en les últimes etapes d’inmaduresa, no és gens fácil i requereix de pràctica (i un, que encara no està prou 'curtido' amb aquesta espècie, en necessita). En principi de les 15 aus que hi havia, totes semblaven adultes. Tanmateix, “gràcies” al 'sprint' d’un practicant de footing, que, com bé podeu imaginar,va aixecar tot el grup, he pogut comprovar que n’hi havia una de 3r hivern. A la fotografia, s’hi pot veure alguns trets difícils d’apreciar si l’au descansa amb les ales plegades: les coberteres grans més externes encara retenen una mica de fosc; i mostra més quantitat de negre del que hauria de tenir-ne en el cas que fos un adult, prensentat puntes negres a la P5 i P4 (absent als adults) i el negre s’exten més per la P7, la qual cosa fa que tingui més quantitat de negre a la punta de l’ala; mostra, però, el “mirall” blanc a la P10 i las puntes blanques de les primàries no semblen ser més petites que les dels adults.

Larus adouinii de 3er hivern

A part de les gavines, he vist poca cosa més. Potser el mes destacable ha estat el moviment de mascarells Morus bassanus(majoritàriament en direcció sud, que va començar mitja hora abans de posar-se el sol: 21 ex. El que no he vist ha estat el Podiceps cristatus que va veure en Jaume Castellà fa quatre dies.

Historial de la Larus michahellis PDHB

Aquí teniu l'historial d'aquest Gavià de potes grogues Larus michahellis michahellis: gairabé quatre mesos després de ser anellat com a poll a la col·lonia de la Punta de la Banya (Delta de l'Ebre, Tarragona) ,va ser observat a la desembocadura del ríu Besòs (Sant Adrià de Besòs, Barcelona), uns 163 km. al nordest del seu lloc de neixement.

Així van les coses pel Besòs

Les coses per la desembocadura del Besòs continuen més o menys igual pel que fa a ocells; en altres sentits, però, han empitjoren. A la bassa de la desembocadura hi continua el Cabusset Tachybaptus ruficollis, cosa sorprenent si es considera el grau de molèsties que hi ha permanement al seu entorn. Igualment continuen per la zona el grup d’aloses Alauda arvensis (cosa encara més sorprenent), que ha augmentat els seus efectius dels 2-3 ex. que hi havia al començament de la hivernada, fins els six exemplars d’aquest matí. Migració, nomadisme hivernal? Desconec a quin patró es pot ajustar. Però sigui com sigui, aquesta espècie, que fa uns tres anys hi era pràcticament absent, ara està cada vegada més present al tram final del riu.

Alauda arvensis

Per contra, ha disminuit el nombre de titelles Anthus pratensis i l’estol de passarells Carduelis cannabina s’ha reduït dels més de 40 ex. inicials als 25 ex. d’avui. En aquest segon cas pot respondre a raons fenològiques, en el cas de les titelles opino que el motiu es més aviat cojuntural, que que els diumenges augmenta notablement la pressió humana, creix el grau d’estrés a què es veuen sotmeses i potser es vegin obligades a cercar llocs més tranquils. Aquesta hipòtesi es factible, doncs, el parc de la Pau, a l’altra banda del riu, n’estava ple, a més d’altres ocellets como ara un grup de 3 gratapalles Emberiza cirlus.

Emberiza cirlus

Mentre uns aguanten la pressió com poden, d’altres sembla que de mica en mica es van adaptant a la permanent presència de gent. És el cas dels corbs marins grossos. Avui, a dins del riu i a uns escasos 15 m. d’uns pescadors, un grup descansava tranquil·lament sense molestar-los aparenment la proximitat de la gent.

I ja per a terminar amb el tema de les observacions, destacar la presència de dues mallarengues blaves Parus caeruleus al Parc del Litoral, el notable augment de mosquiters Phylloscopus collybita (74 ex. en un tram de 1,7 km.), la relocalització de la fotge Fulica atra i l’observació d’una Baldriga balear Puffinus mauretanicus des de la platja del Fòrum (parc de La Pau).

Fulica atra

Com ja he explicat en alguna ocasió la pressió, derivada de diversos factors (tots d’origen antròpic) a la que està sotmés el tram final del riu és molt gran. En concret, al tram final, un dels problemas més greus és la presència permant de percadors a les dues vores, la qual cosa les fa inviables per la acollida d’ocells. Doncs bé, avui aquest problema ha pujat un esglaó. Com que una imatge (diuen) diu més que mil paraules, us deixo amb aquesta postal, que és molt descriptiva d’aquesta problemàtica.

Gavines corses a Premià de Mar

Fa uns dies, en Jaume Castellà, m'explicava de la hivernada d'un estol de Gavina Corsa a Premià de Mar. Aquesta espècie que és regular, encara que no gaire nombrosa al litoral nord del Barcelonès, durant les migracions, està virtualment absent durant l'hivern en aquesta zona del litoral català. Pel que he pogut llegir en relació amb aquest tema, sembla que a l'hivern hi ha una rarificació de l'espècie cap al nord, tot i que els darrers anys hi ha indrets, com ara Premià de Mar, on es consolida la presència hivernal d'aquesta bonica gavina.

Aquesta tarda m'he apropat fins la platja de Premià de Mar (Maresme), i he pogut gaudir de la observació d'un grup de 24 exemplars adults descansant a la platja. Dos d'ells estaven anellats. Un portava una anella de lectura a distància de color blanc i dígits negres amb el codi BJP a la pota dreta, i una anella metàl·lica a l'esquerra. L'altre tant sols duia una anella metàl·lica a la pota esquerra que no he pogut llegir. També comentar que un dels exemplars estava mutilat d'una pota. Malauradament es massa freqüent veure exemplars mutilats (d'aquesta i d'altres espècies d'aus marines), normalment aquestes mutilacions estan provocades per accidents amb aparells de pesca, i en moltes ocasions comprometen la seva supervivència.

Exemplar mutilat.

Exemplar anellat; codi BJP.

NOTA DEL 03/02/08: Aquesta gavina té més de 20 anys !!! En Jaume Castellà la va veure el mateix dia unes hores abans i al mateix lloc.

Exemplar amb anella metàl·lica.

Gavià argentat PDFD

Aquí teniu l'historial d'aquest 2n any calendari de Larus michahellis michahellis. Des de que va ser anellada com a poll a la col·lonia de la Punta de la Banya al Delta de l'Ebre, ha estat detectada al Cantàbric occidental, amb quatre registres a la costa central d'Astúries. A veure què es diuen dels seus moviments futurs avistaments.

Continua el Sit Blanc a Arenys

El passat dia 29, l'Enric Badosa, m'informava que el Sit blanc encara hi era a la Punta vella del port d'Arenys. Considerant que és gairabé segur que es tracta del mateix exemplar que va localitzar en Jaume Castellà el 29/11/07 a Premià de Mar, estem parlant d'un estacionament hivernal d'una mica més de dos mesos.

De gavioteo por Asturies

Estos últimos días, aprovechando una visita familiar, me he dedicado a las gaviotas de la bahía de Xixón. Apareció casi todo de lo esperado: Larus ridibundus, L. melanocephalus, L. canus, L. delawarensis, L. fuscus (graellsii/intermedius), L. michahellis (michahellis/lusitanius), L. argentatus y L. marinus. Pero ni rastro de "gaviotas blancas". Según me comentó el colega Dani, hace unos dos años que no entra ni L. hiperboreus ni L. glaucoides. La primera es (o era) un invernante habitual, mientras que la segunda, mucho más rara, venía siendo de presencia regular desde 1991. En fin, que por más que miré (allí donde pude acceder) no pude registrarlas. Os dejo con algunas de las especies que pude fotografiar.

Larus ridibundus

Muy común en toda la bahía. A destacar este ejemplar adulto, fotografiado en el muelle de El Rendiello (puerto de El Musel, Xove, Xixón), con librea nupcial completa. A partir de febrero no es raro comenzar a ver adultos que han completado su muda parcial. En enero, por el contario, es mucho más raro y la proporción de ejemplares es muy baja.

Larus melanocephalus

Aunque es posible observarla en cualquier punto de la bahía, el grueso de la población invernante se mantiene en torno a la desembocadura del río Piles. Algunes, entran al estanque del parque de Isabel La Católica, donde és fácil observar ejemplares de todas las edades. En el par de veces que lo visité la mayoria de las aves eran adultas; una de ellas portaba anilla metálica en la tibia derecha, pero me resultó imposible hacer la lectura.

Adulto con anilla metálica en la tibia derecha.

2º invierno



Larus delawarensis

Desde finales de la decada de 1980 del siglo XX, esta especie neártica comenzó a aparecer con regularidad en Asturies, hasta el punto de que fue descatalogada como rareza a nivel estatal. Hoy en día, la bahía de Xixón, continua siendo su principal área de invernada. Pude observar dos ejemplares adultos: uno en el parque, del que dan testimonio las fotografías; y otro en el muelle de El Rendiello, con fotografía tan testimonial que me abstengo de ponerla. Me consta que por esos dias habia al menos tres adultos y un inmaduro (información de fuentes locales de muy alta fiabilidad: Dani López "Gullmaniac").

Larus argentatus

Esta gaviota, aunque en pequeños grupos, es muy común en toda Asturies. El mayor contingente de invernantes aparece en la bahía de Xixón, y el puerto de El Musel es, sin duda, el mejor sitio para disfrutar de esta especie tan prestosa, como decimos los asturianos. Pude ver varios ejemplares, la mayoria de los cuales todos eran aves de 1er invierno; el resto, un ejemplar de 2º invierno y este adulto de la subespecie argenteus, fotografiado sobre el tejado de la rula del muelle de El Rendiello.

Adulto ssp. argenteus

Argenteus es la subespecie más común. De hecho representa casi la totalidad de las citas asturianas. La determinación subespecífica en el campo, sin embargo, no es nada fácil y si a ello le añadimos la alta variabilidad que presentan estas grandes gaviotas, la cosa se complica aún más. No obstante, la combinación de una serie de caracteres pueden ayudar en la asignación de algunos ejemplares a una u otra subespecie.

En la siguiente fotografía se puede ver un ejemplar de primer invierno.

Típico ejemplar de primer invierno.

La tarde del día 25 pude observar en El Rendiello dos ejemplares de primer invierno (2cy) con el plumaje extremadamente pálido. Como puede observarse, la pigmentación oscura está muy reducida y se aprecia un importante desgaste de las cobertoras alares (más evidente en el 2º ejemplar mostrado) y de las terciarias. Las escapulares y el manto son, por el contrario de 2ª generación, y debido a su mejor estado de conservación, contrastan con el resto de las partes superiores. Cabe destacar el tono tan pálido del centro de las terciarias y los bordes pálidos de las puntas de las primarias. Así como ciertos rasgos estructurales (especialmente en el primer ejemplar), tales como la longitd de la tibia, proporcionalmente larga, lo que le da cierto aspecto patilargo, y la forma de la cabeza y pico, que podrían apuntar a la subespecie nominal argentatus.

Obsérvese el tono color crema de las primarias y secundarias.

Aqui se puede comparar sus proporciones con un L. marinus de 1er invierno.

El segundo ejemplar presentaba un grado de desgaste mucha mayor, lo que le daba un aspecto bastante desaliñado.

Larus marinus

Fueron varios los ejemplares que pude observar. Aquí os muestro unas fotografías de un ejemplar adulto y de varios individuos de 1er invierno.

Evidentemente no podían faltar "las de siempre". Descansando en el estanque, había un buen número de Larus fuscus, como el ejemplar de 1er invierno de la fotografía;

y por todas partes, las omnipresentes Larus michahellis, varias de ellas marcadas con anillas de lectura de dos programas diferentes que se están llevando a acabo en diversas colonias de la costa asturiana, y un ejemplar posiblemente anillada en el Delta de l'Ebre (Tarragona).

Adulto de Larus michahellis lusitanus

Ejemplar de 1er invierno con PVC negro en tarso izquierdo (codigo: AJ3S) y anilla metálica en el tarso derecho.

Ejemplar de 1er invierno con PVC verde en tarso izquierdo (codigo: PDFD) y anilla metálica en el tarso derecho. Pendiente de confirmar origen.

Me despido con esta imagen del final de una jornada de gavioteo intensívo en Xixón, en una espléndida tarde en el muelle de El Rendiello.