A cop d’ull

La natura et pot sorprendre en qualsevol lloc i en qualsevol moment, arran de terra o sobre els nostres caps, al indret més verge (si encara n’hi ha) o al més erosionat pel despropòsit humà.

El 14 de gener vaig anar fins a Torredembarra per a colaborar en el Cens d’ocells aquàtics hivernants. Entre Torredembarra i Creixell encara resta, mig ofegat, un espai natural que es va salvar de la urbanització gràcies a la lluita i la perseverància de ciutadans i ciutadanes concienciats de la necessitat de conservar els valor naturals del seu entorn. Actualment 3 quilòmetres de platja estan protegits com a Espai d'Interès Natural, "Els Muntanyans" paradigma del espíritu conservacionista alhora que mostra perfecta de la misèria humana.

Es tracta d’una zona dunar amb arees inundables, que fa de connector biològic amb els boscos interiors. De gran valor paisagístic, acull flora i fauna de gran importància (recentment ha estat colonitzat per la Polla blava Porphyrio porphyrio).

Aquest hivern àtipic està fent que l’hivernada sigui més aviat fluixa. Juntament amb l’Albert Vázquez, vaig censar un tram de costa protegit. Però protegit pels pèls. Mireu la foto, una imatge val més que mil paraules. Las zones protegides en aquest tram són, per dir-ho d’una manera col·loquial, les deixailles.

"Si es que el que no se conforma es porque no quiere”.

Tot i aquest desagravi envers la natura i insult cap al ciutadà, la natura ens recorda que encara hi és present, ben present.

Tornaven de censar la zona “protegida”, quan un Xatrac bec-llarg ens va sobrevolar a baixa altura. Podíem fins i tot veure el peixet que portava al bec. De sobte va aparèixer un Paràsit cuapunxagut que va començar empaitar el xatrac fins que va deixar anar el peix. Tot això a pocs metres dels nostres caps en un espai “protegit”.

Foto d'arxiu: Paràsit cuallarg adult de fase fosca.

Sort que encara resten zones protegides, si no com disfrutariem d’aquests espectacles? Potser a través de Discovery Channel? Tranquils, tranquils que tot arribarà!

Són-Rissas... i llàgrimes

Són Rissa(s), en efecte, i moltes, entre 40 i 50 exemplars. Les fotografies les vaig pendre al port de Cambrils en una sortida que vaig fer amb el Xavi i el Juan a la recerca del Gavinot polar. I d’aquí la segona part del títol, encara que de llàgrimes cap. Varen ser tot somriures, sonrisas... són Rissa(s)! Bé, i també una Gavina cendrosa Larus canus de 1r hivern. Disfruteu les fotos.

Ànecs a Torredembarra (Tarragona)

Ahir al matí vaig fer una visita als aiguamolls de Torredembarra, Els Muntanyans. Els hi havia vist des del tren algun cop, i sempre em va fascinar com a una costa tant urbanitzada i sempre sota els risc de l’expansió urbanística es va conservar aquest troç de natura verge. Doncs bé, com deia vaig passar el matí recorrent aquest petit indret i escombrant la mar. Tot i que no hi havia gaire cosa, vaig veure un parell de coses curioses i al mar vaig fer una observació molt interessant. L’interessant la vaig trobar al mar: un grup de 10 ànecs negres Melanitta nigra volant cap al sud.

Les dues coses curioses eren a l’estany del Sol. D’una banda, una femella d’Ànec carolí Aix sponsa, espècie inclosa a la categoria E de la Llista Patró dels ocells de Catalunya (Clavell, J. et al. 2006). Estava associada a un grup d’ànecs collverds, i encara que no s’espantava de la nostra presència, es mostrava més reservada i cautelosa, buscant sempre el refugi de la vegetació.

L’altra obsaervació va ser d'un Ànec collverd Anas platyrhynchos molt fosc amb iridiscències verdes amb un fort matís metàl·lic. El 26/11/06 vaig observar un exemplar molt semblant al Partidor de Gerb (La Noguera, Lleida). Tot seguit podeu veure fotografies dels dos exemplars:

Foto de l'exemplar de Lleida: