Observacions a l'Empordà

Diumenge passat va ser quelcom més que el “bimbazo” de l’Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus). Una visita als Aiguamolls de l’Empordà poques vegades sempre resulta més que profitosa, especialment si vius a Barcelona o dintre la la gran conurbació metropolitana. 

En conjunt vam veure 101 espècies d’ocells, i això que va ser un dia molt magra en migrants estivals. Va destacar l’observació de tres oques egípcies (Alopochen aegyptiaca), una parella a El Cortalet i un exemplar solitari a la depuradora de l’estany Europa.

Malgrat l’època, una mica tardana per anàtides, encara restaven un bon grapat d’ànecs cullarots (Anas clypeata), molts xarxets comuns (A. crecca) i un bon nombre de ànecs grisets (A. strepera), amb alguna parella fent bullir l’aigua.

Barrejats, hi havia un petit grup d’ànecs xiuladors (A. penelope), diversos ànecs cuallargs (A. acuta) i algun xarrasclet (A. querquedula).

Entre El Matà, Vilaüt i alguna bassa dispersa, vàrem gaudir de 19 espècies de limícols (bec d’alena, cames llargues, torlit, corriol petit, corriol gros, corriol camanegre, pigre gris, fredaluga, territ variant, territ menut, valona, xivita, xivitona, gamba roja vulgar, gamba roja pintada, gamba verda, tètol cuanegre, becut i becadell comú). No van faltar ni gavines, ni gavians, i entre els destacar 3 gavines corses (Larus audouinii) a una bassa a prop de Cinclaus.

Tampoc van decebre les rapinyaires. A l’observació de l’Arpella pàl·lida russa, es va afegir àguila marcenca, milà negre, arpella vulgar, aligot, astor, xoriguer comú i falcó pelegrí.

Pel contrari va ser molt fluixa la presència de paseriformes migratòris, amb observacions quasibé anecdòtiques d’oreneta (Hirundo rustica), piula dels arbres (Anthus triviualis),  bitxac rogenc (Saxicola rubetra), boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), o mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus). L’única espècie amb xifres acceptables va ser la cuereta groga (Motacilla flava).

També entre els paseriformes, encara que aquests no migratoris, destacar l’observació de dos pardals roquers (Petronia petronia) als Tres Ponts.

Molt interessant va ser l’observació de diversos estols de capons reials (Plegadis falcinellus) a El Cortalet i Vilaüt, un grup de 16 grues (Grus grus) a Vilaüt i un Becplaner (Platalea leucorodia)  inmadur també a aquest darrer indret.

El dia el vam tancar amb grups de martinets de nit escampant-se pels camps dels Tres Ponts i un grup de agrons roigs (Ardea purpurea) sobrevolant-nos amb el seu àsper “crrec”.

Limícols al Besòs

De mica en mica es fa camí. Ja fa uns mesos des que van prohibir la pesca a la desembocadura del riu Besòs i l’efecte és més que positiu. Mai serà un Ca l’Arana o un delta de la Tordera, però aquesta primavera visitar la desembocadura del riu és tot un goig. Sempre es troba alguna cosa, que si un dia un grupet de cames-llargues, un altre una parella de corriols grossos, a l’endamà un estol de gavines corses... I no només és el fet de veure limícols i d’altres espècies aquàtiques en un moment puntual. El més interessant (i el gran avanç) és que els exemplars troben la tranquil·litat necessaria per romandre-hi hores. Aquest és el canvi substancial.

La desembocadura encara té greus problemes, però s’està aconseguin reduïr significativament el nombre de persones que hi romanen hores i hores. Tot un gran pas endavant. Ara algú passeja, s’hi apropa i després se’n va. Sembla poc, però n'és suficient perquè els exemplars més tolerants que trien la desembocadura com a lloc de repós i d’alimentació en la seva migració, hi poguin romandre un temps. La situació anterior resultava dramàtica. Les fotografies següents són només una petita mostra del desgavell en què s'havia convertir aquest espai. Era una veritable ocupació que a més de foragitar tota mena d'ocells, convertia la zona en un abocador.

Un altre factor que contribueix a la sedimemntació de limícols, és el col.lector que surt des del parc del Litoral cap a la desembocadura. Les aigües que hi aboca, eviten que la barra de sorra invaeixi l’escullera i crea una petita ensenada de fang on poden alimentar-se les diferents espècies. Des del parc de la Pau, a la banda de Barcelona, es pot observar molt bé el moviment d'aquests ocells sense pertorbar-los. Amb un telescopi o simplement amb binocles, disfrutareu d’aquestes interessants aus.

En el temps que porten de migració, s'han registrat almenys 14 espècies de limícols, a més d’altres especies d'cells aquàtics molt interessants com ara el Xatrac gros. Aquí us deixo amb una petita mostra gràfica. Disfruteu-la.

Migrants i sorpresa al Besòs

Com deia al post anterior, ahir a la tarda vaig poder fer una escapada per prendre el pols a la migració. Vaig recòrrer la desembocadura del Besòs i alguna zona propera. Vaig trobar els migrans habituals per aquestes dates (Cotxa cua-roja, Tallarol de garriga, Mosquiter de passa, Còlit gris...) Vaja! Una tarda poc destacada si no hagués estat per una primerenca observació de Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) a La Catalana, on a més amés, ben amagat entre les branques altes d’una acàcia, romania un adult d’Agró roig (Ardea purpurea).

Còlit gris

És sorprenent com alguns ocells busquen estratègies per poder utilitzar el riu. Durant el dia les espècies més sensibles al tràfec de persones busquen zones tranquil·les on amagar-se. El caràcter marginal de La Catalana, que no anima gens ni mica al passeig, fa d’aquest lloc un espai tranquil per diverses espècies d’ardeids. Aquesta zona està pendent de ser urbanitzada. Actualment les obres estan paralitzades, però en un termini no gaire llunà desapareixerà aquest petit oasi. Què passarà amb aquesta fauna, és de moment una incògnita. No obstant això, hi ha hagut una millora relativa de les condicions a la desembocadura del riu. La prohibició de la pesca ha reduït de forma significativa la presència permanent de gent a les vores, la qual cosa permet que alguns estols migratoris s’hi aturin a descansar o alimentar-se. Així vaig poder veure un grup de cames-llargues al tram final del riu, que compartien la llera amb algunes gavines corses (Larus audouinii) i un Martinet ros (Ardeola ralloides).

Als tamarius del parc de la Pau, un Capsigrany (Lanius senator) reclamava amb nerviosisme davant la proximitat d’un gos. Als matolls ajardinats cantaven tímidament alguns pit-rojos, mentre a la gespa cinc esplugabous (Bubulcus ibis) aprofitaven els últims raigs de llum.

A última hora del vespre, vaig tornar a La Catalana per vigilar les vores del riu i intentar treure alguna Porzana, però aquest no sembla un any gaire bo. El que em va sorpredre va ser la presència d’una rapinyaire mitjana caçant rat-penats des d’una atalaia. Es tractava d’un Falcó de Harris (Parabuteo unicinctus), que el Xavi Larruy havia vist al matí. Aquesta és una espècie neàrtica, que resulta comú en cetreria. Aquí us deixo una foto testimonial amb les últimes llums del dia.

Resum del millor del Besòs

Atrafegat per la feina i altres imponderables, no he pogut fer gaires sortides durant aquestes darreres setmanes. No obstant això, he estat a l’aguait del que anava arribant a la comarca barcelonina i les seves rodalies, i de mica en mica van arribant els migrants estivals. A la part baixa de la conca del Besòs hi ha hagut algun dia destacable de sedimentació de Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) i Capsigrany (Lanius senator), i alguna observació de Colltort (Jynx torquilla), però la tònica general ha estat marcada per la pobre sedimentació d’ocells, tot i els nombrosos dies de pluja que en teoria haurien d’haver-ne afavorit. Així doncs el més destacat ha estat en relació a les aus aquàtiques, amb alguna observació especialment remarcable, com ara el Flamenc (Phoenicopterus roseus), que en Josep Antolí, va veure a finals de la primera quinzena de març a la desembocadura del riu. L’exemplar fins i tot va arribar a aturar-s’hi, però no hi va durar gaire a causa de la presència permanent de pescadors. Encara que no tant excepcional, però no menys important, va ser l’Agró roig (Ardea purpurea), que en Xavi Larruy va veure a la bassa de la desembocadura a primers de més (pocs dies després en va veure un altre a la zona de Montcada i Reixac), i que tampoc va durar gaire per la manca de tranquil·litat; i continuant amb ardeids, cal esmentar la presencia un grup de martinets de nit (Nycticorax nycticorax), que varen sedimentar a prop de la desembocadura, al resguard dels canyars i entre la vegetació d’una de les illes del riu. De pollas pintades (Porzana porzana), també en va veure un parell a diferents punts del riu; i encara restava algun dels rasclons (Rallus aquaticus) hivernants (o potser migrants?) a Santa Coloma.

Pel que fa a limícoles la temporada està sent increïblement pobre. Les espècies observades bàsicament han estat els corriols petits (Charadrius dubius) [molts ja establerts als seus territoris], alguna xivita (Tringa ochropus) i naturalment les xivitones (Actitis hypoleuca). Hi ha hagut observacions puntuals d’exemplars aïllats de Cames-llargues (Himantopus himantopus) i Valona (Tringa glareola), i fins ara –i fins on jo tinc coneixement- el més destacat va ser un grup de 40 cames-llarges que vaig observar el matí de l’11/04/09 intentant aturar-se al riu i que al migdia vaig relocalitzar amb el Xavi Larruy a la platja de la Pau. Aquell mateix dia també varen veure a la platja dos mascles de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).

Himantopus himantopus

Charadrius dubius

A diferència del que està passant amb les limícoles, les marines estan donant moltes alegries. La cosa va estar força animada davant la desembocadura, amb observacions de grups de Gavina capnegra, menuda i corsa, a més d’un adult de Gavina cendrosa (Larus canus), i fins i tot alguna Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla). No han faltat els paràsits grossos i cuapunxeguts, i s’han observat grups nombrosos de xatracs becs-llargs i de baldrigues. Però sens dubte el més destacat va ser l’observació d’un Curroc (Sterna nilotica) sedimentat a la platja de la Pau, i dies més tard un Xatrac gros (Sterna caspia) al mateix lloc (aquesta és la tercera citació per a la zona).

Larus audouinii a la desembocadura del Besòs.

Darreres observacions al Besòs

Tot seguit faig un resum del més destacable durant els darrers dies a la zona del Besòs:

Em Xavi Larruy va veure el 16/04/08 um Corriol gros Charadrius hiaticula, una gavina menuda Larus minutus i um Capsigrany Lanius senator com a coses més detacables del tram final del riu.

El dia 24/04/08 davant la desembocadura volava um estol de 19 Cames llargues Himantopus himantopus amb la intenció de posar-s’hi. Evidentment hi havia um bon grapat de pescadors i finalment van entrar a la platja del Parc de La Pau. No obstant això, al migdia 5 ex. s’alimentaven al primer tram del riu.

Himantopus himantopus

Aquell mateix dia hi havia um Polit cantaire Numenius phaeopus a la desembocadura (a uns dels dics), que també va marxar, quan van arribar els pescadors, cap al dic exterior del port del Fórum. Al migdia sorprenentment era a la barra de sorra de la desembocadura. A la pota esquerra portava enganxada una mena de branca que no li permitia caminar i aparentment tampoc alimentar-se, tot i així volava perfectament i presentaba un aspecte molt sa. El dia 25 el Xavi Larruy el va tornar a veure a la desembocadura.

Numenius phaeopus

La majoria dels limícols, però, estaven passat el pont de la Renfe: 6 corriols petits Charadrius dubius (a la barra de sorra de la desembocadura continuava la parella territorial, per la qual cosa es molt probable que intentin criar-hi), un Batallaire Philomachus pugnax que continuava el 25/04/08, 4 gambes rojes Tringa totanus, una Xivita Tringa ochropus i 2 xivitones Actitis hypoleucos.

Charadrius dubius, femella.

Philomachus pugnax

Pel que fa a passeriformes, hi havia molt poca sedimentació: un Pit-roig Erithacus rubecula al parc del Litoral i un altre al riu, una femella de Colit gris Oenanthe oenanthe a la desembocadura, una Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus (la primera que veig aquesta temporada), algun Mosquiter de passa Phylloscopus trochilus, un Tallarol de Garriga Sylvia cantillans al parc del Litoral, diversos tallarols de casquet Sylvia atricapilla (algun mascle cantaba) i alguna Cuereta groga Motacilla flava (hi havia un mascle de la ssp. flava, un altre de flavissima i un altre de thumbergi). A més a més continuava el Teixidor Remiz pendulinus. Estava entre la vegetació roderal de la banda de Sant Adrià de Besòs, molt a prop del pont de la Renfe.

El més interessant, però, va aparéixer el 25/04/08. En Xavi Larruy va localitzar un mascle de Papamosques de Collar Ficedula albicollis al parc del Besòs (a sota podeu veure un dibuix esquemàtic o cliqueu aquí per veure'n fotografies). Poc després m’hi vaig apropar i vaig aconseguir relocalitzar-lo, encara que fer-li una fotografia va resultar del tot impossible. Va ser un gran matí pel que fa a rareses, doncs unes hores més tard, en Xavi, va a localitzar al Parc del Litoral un mascle de Tallarol de Garriga de la subespecie moltonii, pròpia de les illes del Mediterrani occidental.

Dibuix esquemàtic del mascle de Ficedula albicollis.

11 d'abril: observacions al Besòs

El passat 11 d’abril, vaig recórrer el tram final del riu Besòs. Estava tot massa tranquil, considerant les dates. Tot seguit exposo un resum de les observacions fetes.

Molt a poc a poc continua el goteig de migrants subsaharians amb una sedimentació molt tíbia d’exemplars: 19 cueretes grogues Motacilla flava (una quarta part dels quals eren mascles tots de la ssp. flava); un mascle cantant de Rossinyol Luscinia megarhynchos; un mascle de Bitxac rogenc Saxicola rubetra; de tallaretes, n’hi havia tres espécies amb xifres, però, molt modestes: 12 Sylvia atricapilla, 2 S. communis i 1 S. cantillans; a més a més, 3 mosquiters de passa Phylloscopus trochilus; un mascle y una femella de Capsigrany Lanius senator; i el primer Mastegatatxes Ficedula hypoleuca que s’hi veu, un mascle caçant mosquist des d’um canyissar de la bora del riu.

Lanius senator, mascle.

Ficedula hypoleuca, mascle.

D'altra banda, encara hi restaven un Mosquiter comú Phylloscopus collybita, que cantava a la vegetació roderal del riu; el Teixidor Remiz pendulinus, que si més no porta a la zona des del 23/03/08; i a prop de la desembocadura descasava un Corb marí gros Phalacrocórax carbo de 2n any calendari (1er hivern).

Pel que fa als limícols, la cosa estava més que fluixa. Tant sols 5 Cames llargues Himantopus himantopus, 7 corriols petits Charadrius dubius (un del quals, un mascle, estava fent, amb el pit, una concavitat al terra a la barra de sora de la desembocadura; no és la primera vegada que intenten criar-hi, però hi ha massa molèsties, sobretot pel que fa al tràfec de pescadors, perquè ho facin amb èxit), 3 gambes rojes Tringa totanus i 6 Xivitones Actitis hypoleucos.

Himantopus himantopus, mascle en segon pla i femella en primer pla.

Tringa totanus

I mentre uns intenten començar el cicle reproductor, d’altres ja n’estan arribant al final. Es el cas d’una femella d’Ànec collverd Anas platyrhynchos amb una llocada ja molt crescuda i pràcticament emplomada, o un adult de Polla d’aigua Gallinula chloropus amb 3 polls que ja feien tres quarts del tamany de l’adult.


Anas platyrhynchos

El més interessant, però, va ser l’observació d’una Piula Grossa Anthus richardi a la desembocadura. És, si no m’equivoco, la tercera citació de l’espècie a la zona, i la segona durant la migració prenupcial (l’altre correspon a un exemplar hivernant).

Finalment, al Parc del Litoral, vaig fer una observació molt interessant: un estol de 17 ex. Aratinga mitrata. És la primera vegada que veig aquesta espècie, de la qual hi ha constància de la seva producció a Catalunya només a Barcelona i Terrassa, amb una estima poblacional de 100-150 ex. per al conjunt del país (Calvell, J. & García, J. 2004. Aratinga mitrada Aratinga mitrata. In Estrada, J., Pedrcchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.). Atlas dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona).