Crònica del març al riu Besòs

Fa uns dies parlava del març al delta del Llobregat. Ara us faig cinc cèntincs del que es va vaure al tram baix del Besòs el mes passat.

El dia 6 van aparèixer els primers corriols petits Charadrius dubius. D’ençà aleshores ha estat un goteig permanent de primeres observacions d’estivals. Oreneta de ribera, ballesters i 2 orenetes cua-rogenques Cecropis daurica, que va descobrir en Javier Valladares el dia 7 a Santa Coloma de Gramanet el dia 7, i que van romandre si més no fins al dia 18.

El dia 8, en Xavier Larruy va trobar un martinet menut Ixobrychus minutus i una boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon al tram de Sant Adrià. També es va observar una gamba roja vulgar Tringa totanus, que s’hi va estar fins el 15 de març. El dia 10, en Xavier registrava un corriol gros Charadrius hiaticula a la desembocadura, i el dia 12 un paràsit aturat a uns centenars de metres de la desembocadura del riu, amb moltes probabilitats que hi fos pomarinus.

Al tram de Montcada i Reixac, en Xavier Larruy va veure una polla pintada Porzana porzana i una altra oreneta cuarogenca el dia 13. Riu avall, molt a prop de la desembocadura, va veure com un torlit Burhinus oedicnemus intenta aturar-se. Finalment sembla que ho va fer a l’esplanada que hi ha a tocar del Parc del Litoral. Aquell mateix dia apareixia la primera valona Tringa glareola de la temporada.

Dos passeriformes interessants es van detectar a meitat de mes. D’una banda un cruixidell Emberiza calandra a ala desembocadura, espècie regular, però molt escasa. L’altra representa una primera cita per a la zona, una griva cerdana Turdus pilaris al tram de Santa Coloma.

L’última desena de mes la cosa es va anar diversificant, cames-llargues Himantopus himantopus, corriols petits i gamba roja van aparèixer a la llera del riu; puputs Upupa epops, cueretes grogues Motacilla flava,  tallaretes vulgars Sylvia communis i tallarols de garriga S. cantillans, a més de mosquiters de passa Phylloscopus trochilus i algun capsigrany Lanius senator, van ocupar les marges del riu. És només el començament. El pròleg del que està venint cap a nosaltres, allò que desperta passions, que posa els grups de whatsapp en ebullició, és la primavera que ens canvia el ritme, sobretot als que ens dediquem a mirar ocells.

Març al delta del Llobregat

Acaba de passar el març, un estira i arronja entre l’hivern i la primavera. Per un ornitòlec pot ser o molt avorrit o especialment emocionant. Encara resten alguns hivernants, malgrat que de certes espècies no en queden gaires, i puntualment s’observen els primers migrants estivals. És un estadi entre el “encara no ha acabat” i el “està a punt de començar”. Al Delta del Llobregat, corbs marins grossos, fredalugues, daurades i oques revifen l’esència d’un hivern esmorteit. Orenetes vulgars, cuablanques i de ribera s’anticipen a la primavera que tan precisament apareix marcada al calendari, però els roquerols ens recorden que a les muntanyes encara és ple hivern. Falciots primerencs dibuixen la geografia al cel. Són observacions per començar a obrir boca, per escalfar prismàtics, en un tres i no res s’inicia el gran espectacle de la migració primaveral, i ja no seran observacions puntuals, serà un allau de migrants, un flux més o menys regular capaç de despertar tota mena de passions.

El 12 de març vaig visitar la desembocadura del riu Llobregat i els “Espais Naturals del Delta” (Cal Tet i Cal Nani). Entre el pont de Mercabarna i el nou pont del Polígon Indrustrial Pratenc romania un petit estol de morells de cap roig Aythya ferina . Entre ells dormitava l’híbrid d’Aythya ferina x nyroca, que porta tot l’hivern entre Cal Tet i el riu Llobregat.

Riu avall un estol d’ànecs grisets Anas strepera s’alimentava en les aigües tèrvoles del riu. Les gavines rialleres i els gavians argentats descansaven a les illes sorrenques, mentre una trentena de flamencs ballaven claquet. Sobtadament gavines i gavians van aixecar el vol al voltant d’una ombra ampla i fosca. Durant uns segons, o potser minuts, van ser la seu cohorte fins que un cop aturada la van oblidar. L’àguila pescadora necessita, com tots els ocells, mantenir el seu plomatge en perfecte estat. Allò va ser una parada tècnica per acicalar-se amb aigua fresca. Era l’únic que l’interesava. Un cop arreglat el seu plumatge va tornar a enlairar-se i la cohorte de gavinas i gavians la va acompanyar una estona camí de la desembocadura per si de cas...

Al cap d’una estona enfilava el camí que porta a Cal Tet. En apropar-me a les maresmes de Cal Nani, vaig veure un parell de capons reials. Sembla mentida que un ocell tan gros passi tan desapercebut, potser sigui la presbícia que acompanya a l’edat, però eren 17 els capons reials que sondejaven el fang a la recerca de preses. Un d’ells portava una anella blanca de pvc al tars, que en realitat havia d’anar a la tíbia, amb codi 0J9W. Espero que aquest entrebanc no li representi una amputació. El seu caminar en aquell moment era prou bo, i demostrava, com la resta, la seva destresa en la captura del cranc americà Procambarus clarkii.

La primera parada a Cal Tet la vaig fer des de l’observatori del Sabogal. El panorama representava prou bé la idea del que per a mi és el mes de març. Uns pocs xibecs Netta rufina, alguns cullarots Anas clypeata, un grapat de xarxets Anas crecca dormitant a la vora de l’aigua, i diverses fotges escampades arreu de la llacuna. Sobre la herba pasturaven un parell d’oques Anser anser, que no sabia ben bé si eren hivernants genuïns o bé formaven part del grup d’oques asilvestrades que tenen el seu origen en els exemplars que anys enrere es van alliberar al Parc Diagonal Mar de Barcelona.

D’entre les mases de canyís brollava la veu tremolosa del cabusset Tachybaptus ruficollis, alguns es deixaven veure com una bola de cotó flotant sobre la superficie de l’aigua.

També cabussador, però molt més compacte, el morell de caproig cercava el seu aliment al fons de la llacuna, invertebrats sobretot, que s’amaguen entre el fang, formen part de la seva dieta. Es un ànec que es reprodueix en baix nombre al delta del Llobregat, i que també manté una petita població hivernant, que es mou entre el riu i les llacunes deltaiques.

No puc acabar aquesta entrada sense esmentar un dels meus passeriformes més estimats, el repicatalons. Encara no entenc el perquè del seu nom vernacle. Tan m’és, aquest moviment de cua és insuperable.

Migrants al Besòs

Ja fa dies que es nota la migració. Abans de la Setmana Santa van aparèixer els primers ballesters (Apus melba) pel meu barri de Badalona. Al riu Besòs el goteig de migratns ha estat continuu i cada cop més intens.

Entre el més destacat, un 2n any calendari de Gavina capblanca (Chroicocephalus genei) a Santa Coloma de Gramanet (obs. de Xavi Larruy) a finals de març. Diversos gruos de cames-llargues (Himantopus himantopus) es van veure a la desembocadura en les darreeres setmanes (obs: Javier Tella i Xavi Larruy). No han faltat tallarols de garriga (Sylvia cantillans), boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus), cotxes cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), agró roig (Ardea purpurea) i algun Cruixidell (Emberiza calandra). Però el més destacat, potser varen ser una Oenanthe hispanica i una Locustella luscinoides. 

Aquesta tarda tindré oportunitat de fer una escapada. A veure què m'hi trobo.

Salutacions i bones observacions!

Quique Carballal

Falciots i ballesters

Dins del blau més pur,

passant, traspassant

amb vol persistent

i aerodinàmic,

arran d’horabaixa

xisclen falciots.

                              

                                 (Celdoni Fonoll)

Ahir al vespre al voltant de mig centenar de falciots i una trentena de ballesters esquinçaven el cèl de Badalona amb el seu vol acrobàtic. Cossos aerodonàmic, ales arquejades, grups de mascles cridaners xisclaven  com en les millor tardas d’estiu que estan per arribar. Ja són aquí, els negres falciots i els més grans i acolorits ballesters. A partir d’avui l’estoneta al balcó tindrà un altre atractiu.

Benvinguts i moltes gràcies per aquest xic de felicitat.

Ballesters

Falciot sobre el cel enfosquit de final del vespre.

Falciot

Migrants a l'Espinal

Avui he participat en una nova jornada d’observació de rapinyaires. Aquesta vegada, però, des l’Espinal, un indret de la serralada Litoral amb un ampla perspectiva del corredor nord de la serralada, que permet veure les rapinyaires des de ben lluny i seguir la seva aproximació. A més a més, la companyia ha estat de categoria, en Dani González, en Jordi Sala i el seu nebot Jordi. Bona conversa i xerrada entre rapi i rapi en un esplèndid matí, en el que ens hem deixat els ulls escombrant el cel a la recerca dels migradors.

La jornada no ha pogut començar millor: dues àguiles pescadores han vingut directes cap a nosaltres en un ràpid descens des de la tèrmica que les havia apujat. Sens dubte la millor observació del matí per la proximitat i la perspectiva. Poc després altres dos exemplars passaven bastant més lluny i a gran altura per la vessant de mar.

Pel que fa a rapinyaires, hem registrat uns 43 ex. de 9 espècies diferents en unes 5 hores d’observació: Aligot vesper (Pernis aviporus), Arpella (Circus aeroginosus), Esparver cendrós (Circus pygargus), Astor (Accipiter gentilis), Esparver vulgar (Accipiter nisus), Aligot comú (Buteo buteo), Àguila calçada (Aquila pennatus) i les ja esmentades àguiles pescadores (Pandion haliaetus).

A més de les rapis hem pogut disfrutar de moments esplèndids, com la riuada de ballesters (Apus melba) que van veure a mig matí. Primer van començar a concentrar-se uns 150 exs. al voltant d’un núvol d’insectes. Després va començar el fluix d’aux cap al sud, que en pocs minuts superaven els 400 exs. Així com van aparèixer van desaparèixer. En direcció nord, ens ha sobrevolat un solitari Trencapinyes (Loxia curvirostra). I molt a prop del nostre punt d’observació, un Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) va deixar anar el seu cant breument un parell de vegades.

Al migdia l’amenaça de pluja es va fer realitat i vam haver de tancar el xiringuito fins una propera vegada, que espero sigui aviat.

Falciots

Puntualment van arribar els falciots (Apus apus). Un grup de més de 40 ex. xisclaven la tarda del dia 10 d'abril pels cels del centre de Badalona.

"Xisclen falciots

en la tarda mansa

de finals de juny

quan l'estiu, content,

és un jovencell

amb la cara encesa.

Dins del blau més pur,

passant, traspassant

amb vol persistent

i aerodinàmic,

arran d'horabaixa

xisclen falciots."

                                                                                               (Celdoni Fonoll)

Ja són aquí!

26 de març de 2012. Puntualment han arribat els ballesters (Apus melba). Aquest matí he sentit el cant acelerat i prolongat que marca la presència d'aquesta espècie. Són els primers. D'aquí a uns dies els matins i vespres de Badalona tornaran a revifar amb les cridòries d'aquests acròbats aeris, que ens acompanyaran fidelment fins al final de l'octubre o fins i tot inicis de novembre.

Els últims ballesters

Un so característic marca el final de l’hivern al cel de les nostres ciutats. En arribar el mes de març les vesprades es guarneixen amb les evolucions i acrobàcies dels ballesters (Apus melva), campions aeris d’arquejada silueta, que recorden amb gran xivarri que ha arribat el bon temps. D’aquest espectacle podem gaudir fins a l’octubre, quan aquests viatgers tornen cap a les seves àrees d’hivern a l’Àfrica.

Aquesta tardor tan inusual, pel que fa a la meteorologia, ha fet que aquests visitants estivals hagin ajornat la seva partida unes setmanes. Així, a la zona de Badalona on visc, molt a prop d’una colònia d’aquestes aus, encara hi havia 16 ex. el 27 d’octubre (data normalk); el dia 2 de novembre encara voltaven per la zona 12 ex; la sorpresa però va ser quan ahir al vespre, en sortir al balcó, sento una prolongada i acelerada estrofa molt familiar, tres ballesters travessaven el cel com si d’un vespre d’estiu es tractès, era 10 de novembre. Els últims que veuré fins al mes de març.

Ja estan aquí

Sí, ja estan aquí. El dissabte 19/03/11 a la tarda vaig sentir primer i veure després els primers Ballesters de l'any: tres exemplars sobrevolant la plaça Pompeu Fabra de Badalona. En pocs dies arribarà el gruix i el cel de la ciutat tornarà a bullir amb les cridòries vespertines d'aquests grans voladors.

Ballesters a Badalona

Quatre dies han passat des de que vaig veure els primers ballesters a Santa Coloma de Gramanet fins que han aparegut pels cels de casa meva Badalona. Un petit grup de sis exemplars ben cridaners, volaven entre els edificis que envolten la plaça dels Països Catalans. Doncs, ja estan aquí.

Primers ballesters

Aquest matí he vist els primer Ballesters Apus melba al Barcelonès nord. Un grup xisclant per sobre del metro de Fondo a Santa Coloma de Gramanet. Els darrers dies ja havien estat observats a diversos indrets de la ciutat de Barcelona, com els 20 ex. que va veure el Javier Oliver volant per sobre del canòdrom de Meridiana, o el grup que va observar en David Moret sobrevolant el barri de Sant Antoni. De moment per Badalona ni els he vist ni els he sentit, però deuen d'estar a punt caure.

Sant Jeroni de la Murtra, 13/05/08

El passat dia 13 de maig vaig detectar els primers polls de Puput Upupa epops a la zona de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona). Es tractava d’un adult amb dos juvenils. A banda, però, un parell de mascles cantant a dos punts diferent, un escoltat i l’altre vist. Fins ara només tenia constància de la reproducció a la zona d’una parella, però enguany sembla que hi ha un altre mascle territorial establert, que no vaig detectar fins ara. En aquesta espècie s’han constatat casos de poliàndria, per tant existeix la possibilitat de que sigui un femella unida a dos mascles. A veure si puc confirmar alguna cosa al respecte.

També volta per les rodalies del monestir un jove de Cucut reial Clamator glandarius, que encara continua sent alimentat pels seus pares adoptius, una parella de garses Pica pica.

Clamator glandarius jove sent alimentant per una garsa.

Altres espècies s’afanyen buscant aliments per a les seves llocades. Així els polls dels bitxacs comuns Saxicola torquatus (dels quals tinc localitzades dues parelles) o els dels tallarols capnegres Sylvia melanocephala deuen estar a punt d’abandonar el niu.

Saxicola torquatus, mascle.

Tanmateix altres espècies d’arribada més tardana, com ara el Rossinol Luscinia megarhynchos o la Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta estan en els moments més intensos de la seva activitat canora. Dels primers en tinc controlats uns 10 mascles territorials, en tant que de la segona tant sols dos.

Luscinia megarhynchos, mascle cantant.

Hippolais polyglotta

A més de l’esmentat, també vaig observar/escoltar una parella de xoriguers Falco tinnunculus, 3 faisans Phasianus colchicus, tudons Columba palumbus, un Mussol Athene noctua, un solitari Ballester Apus melba, i diversos grups de falciots A. apus i orenetes Hirundo rustica; dos petits grups d’abellarols Merops apiaster, un Picot verd Picus viridis, un Merlot Turdus merula, més d’una decena de Trist Cisticola juncidis, 7 rossinols bords Cettia cetti, un parell de mascles cantant de Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli, una Mallarenga petita Parus ater, a més de mallarengues blava, carbonera i cuallarga (P. caeruleus, P. major i Aegithalos caudatus respectivament), també un parell de mascles cantant de Raspinell Certhia brachydactyla, una parella de Gaig blau Garrulus glandarius i diverses garses Pica pica, un bon nombre de gafarrons Serinus serinus (mascles cantant i parelles), algun mascle cantor de Verdum Carduelis chloris, una Cadernera C. Carduelis...

Merops apiaster (foto d'arxiu).

Cettia cetti

De migrants sedimentats tan sols en vaig detectar una Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus i diversos papamosques grisos Muscicapa striata (en aquest cas resulta difícil diferenciar entre els efectius nidificants –rarament més d’una parella- i els efectius migrants).



Muscicapa striata

Ballesters i falciots a Badalona

Per fi han arribat a Badalona. El diumenge dia 6 d'abril vaig sentir un Ballester Apus melba i aquest vespre una parella sobrevolava la plaça dels Països Catalans i no gaire lluny un grup de sis falciots Apus apus montaven una gran cridòria.

El més interessant de març pel Besòs i primeres arribades

El mes de març és una època de trancisió, encara romanen alguns hivernants i comencen a arribar els migradors estivals més primerecs. Com que darrerament no he tingut gaire temps per surtir a observar ocells, faig un resum del que vaig anar recopilant del fòrum Auscat i del que m'ha facilitat el Xavi Larruy, en relació a "les primers arribades” i els últims hivernants. A tots els envio el meu agraïment.

El dia 10 en Xavier Aute va veure dos ballesters Apus melba a Molins de Rei. El dia 13 van aparèixer a la ciutat de Barcelona: l’Artur Degollada va veure diversos exemplars al barri de Sant Martí, entrant a dormir als forats dels edificis; i el mateix dia, el Joan Estrada els citava al barri del Congrés (10 exemplars). El 17 de març ja eren detectats a l’Hospitalet de Llobregat pel Jordi Ballesta, i a la zona del Nus de la Trinitat i el riu Besòs, pel Pere Cortinas. A la mateixa zona va tenir l’oportunitat de veure un gran estol d’orenetes Hirundo rustica, potser més de 3000 exemplars!!!

Però a més d’orenetes i ballesters, van arribant d’altres espècies. El dia 9, en Xesco Macià va veure dues pollas pintades Porzana porzana a prop de la desembocadura del riu Besòs, una cuereta groga Motacilla flava ssp. i el Bec de serra mitjà Mergus serrator que va arribar-hi a finals de la tardor. Interesantíssima també la citació d’un flamenc Phoenicopterus roseus inmadur entre el dia 7 i el 10.

El dia 11, en Xavi Larruy, encara va veure el Cabusset Tachybaptus ruficollis a la bassa de la desembocadura i una de les pollas pintades al riu; i un Cucut reial Clamator glandarius i un Teixidor Remiz pendulinus al parc del Besòs.

El dia 12, riu amunt, entre Santa Coloma de Gramanet i Montcada va veure un adult de Martinet de nit Nycticorax nycticorax, Cotxa blava Luscinia svecica i Becadell sord Limnocryptes minimus, com a coses més destacades.

El dia 23 m’hi vaig apropar. A la desembocadura hi havia molt poca cosa. Encara restava algun Corb marí gros Phalacrocorax carbo. El més destacat va estar, però, una Gamba roja Tringa totanus, un grup de quatre xivites Tringa ochropus, i una Xivitona Actitis hypoleucos; a més a més, un Teixidor i dues femelles de Repicatalons Emberiza schoeniclus; i també un parell de cuerotes grogues: un mascle i una femella de la ssp. flava. Pel que fa als corriols petits Charadrius dubius, entre la desembocadura i el pont de Cristòfol de Moura, hi havia 5 mascles i 6 femelles, amb una intensa activitat territorial (cants, persecusions). En aquest mateix tram de riu, vaig veure una femella de Collverd Anas platyrhynchos amb 10-11 pollets. Finalment em vaig apropar al parc de la Pau, on el més destacable van ser tres gavines corses Larus audouinii (dos adults i un ex. de 3r any).

Phalacrocorax carbo

Charadrius dubius

Femella d'Anas platyrhynchos amb els seus pollets

Larus audouinii