Sortida (virtual) amb la marinada i altres històries d'ocells marins

En una entrada anterior d’aquest blog comentava de la proximitat d’una nova sortida en barca. Es tractava d’una sortida des del port d’Arenys de Mar al canó de la Tordera. Un fet gairebé segur va esdevenir probable, i a mesura que s’apropava el moment era ja només possible, finalment no es va fer realitat. Coses que passen quan la il·lusió està cega davant els impondeerables. Vaja, què malauradament no hi vaig poder anar! Aquell dia, l’”imponderable” ja estava controlat, però em vaig estimar més no arriscar-me i fer bondat. Va ser un dia prudent, només vaig sortir per veure les cornelles emmantellades del Prat del Llobregat. Unes milles mar endins mentrestant, davant la costa del Maresme, es va celebrar un festival de marines entre ocells de tempesta Hydrobates pelagicus melitensis, baldrigues balears Puffinus mauretanicus i cendroses Calonectris diomedea, i fins i tot una baldriga mediterrània Puffinus mediterranea. Gràcies al Jaume Castellà i al Dani Glez. Martí, que a través de Whatsapp van retrasmetre la travessia, i a les fotos de l’Enric Badosa, en Carles Pibernat, el Raúl Calderón i el Ricard Busquets, vaig gaudir com un mico de la meva travessia virtual i en diferit. No obstant això a estic desitjant tornar a sentir l’olor de la Mediterrània a bord de la Marinada.

Hidrobates pelagicus melitensis

Calonectris diomedea

Puffinus yelkouan

Puffinus mauretanicus. Aquest exemplar porta un geolocalitzador al tars.

Però la virtualitat la deixo per aquests moments extrems, com ara aquell marcat pels imponderables. Així que vaig poder, vaig fer una sortida mar endins, tot l’endins que em va permetre el meu telescopi. La primera va ser des del dic exterior del port de Premià de Mar, que diuen de Llevant, era el 24 de maig al voltant de les 16:30h. No feia gaire que havia plegat de la feina. Els ocells passaven majoritàriment cap al sud, balgrigues cendroses solitàries o en grups laxos i petits, cap baldriga balear, i alguna gavina corsa Larus audouinii, que s’acostava a la platja, però no acabava de decidir si el lloc era prou segur com per fer-hi una aturada. De ben segur que el kite-surf te molt a veure amb davallada brutal d’aquesta espècie en aquest punt del litoral maresmenc.

Larus audouinii subadulta.

Aquella tarda, que va ser més d’esbarjo que no pas de seguiment d’ocells (no en passaven gaires), va esdevenir inèdita, per mi,  amb el pas cap al sud d’un grup de 5 capons reials Plegadis falcinellus. També va passar, en aquest cas cap al nord, algun corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis desmarestii (per a consultar informació sobre aquesta espècie a Catalunya, visiteu el blog Cormorán moñudo en el Mediterráneo ibérico).

A l’endemà, vaig tornar a mirar a mar quatre hores abans de la vesprada, el millor moment per veure aus marines a Catalunya, però aquesta vegada des del Prat del Llobregat. Va anar molt millor pel que fa a baldrigues balears i cendroses, amb desenes d’exemplars volant cap al sud, fins i tot vaig detectar una baldriga mediterrània. No van faltar les gavines corses, molt abundants si tenin present la proximitat de la colònia reproductora de la desembocadura del riu Llobregat. També un parell de mascarells Morus bassanus de 2n any calendari i 2 paràrits grossos Stercorarius skua.

El darrer dia d’observació, el vaig fer des del Port de la tèrmica de Cubelles, un lloc aparenment poc adient, però que sempre em va gratificar amb bones observacions. De baldrigues van passar totes les espècies de la Mediterrània, la més abundant la balear, i en aquest cas, totes cap a nord. Però el millor de tot sens dubte, va ser l’observació de 4 ocells de tempesta Hydrobates pelagicus metitensis, un que va passar molt a prop i un grup de 3 exemplars, que encara que força més lluny que el primer, els vaig gaudir durant més d’un minut, tot un goig!

No vull acabar sense donar les gràcies a l'Enric Badosa i a en Ricard Busquets per permètre'm publicar les fantàstiques fotes que vam fer de baldrigues i ocells de tempesta. Espero acompanyar-los en properes sortides. 

Solución al Ornitonigma de verano

La observación de marinas es una de las experiencias más apasionantes en el mundo de la ornitología. Cada vez tenemos más conocimientos sobre ellas, pero su vida se desarrolla en un medio tan ajeno a nosotros, que nunca les abandona ese halo de misterio que tanto entusiasma.

Observarlas no es tarea fácil. Normalmente se hace desde promontorios y cabos que nos acercan brevemente a ellas. Una brevedad extrema tanto en el tiempo como en el espacio. Ocasionalmente surge también la posibilidad de realizar salidas pelágicas hasta los límites de la plataforma continental, allá donde los afloramientos marinos proporcionan abundancia de nutrientes y donde tienden a producirse grandes concentraciones de aves. En cualquier caso, la observación de un ave marina suele ser cosa de segundos. Por eso es tan importante familiarizarse con cada especie, recordar detalles morfológicos y estructurales, formas de vuelo, o cualquier otra cosa que nos ayude en la identificación. Existen especies de costumbres más costeras y más fácilmente detectables, en tanto que otras rara vez se acercan al litoral, y sólo con fuertes tempestades pueden ser observadas desde tierra.

La fotografía de este Ornitonigma del verano fue hecha desde una embarcación varias millas mar adentro. Como vemos, se trata de un ave oscura, con cuerpo fusiforme y cola más bien corta de apariencia puntiaguda. ¡Pero atención, porque ese efecto no está producido por una prolongación de las rectrices centrales, sino por la proyección de los dedos, que sobresalen un poco del extremo de la cola! Este dato es crucial, ya que descarta directamente al Págalo parásito (Stercorarius parasiticus), un ave mucho más compacta de alas más cortas, anchas y puntiagudas. Esta especie presenta dos formas, una clara, y otra oscura, que es la que podría dar lugar a confusión con el ave misteriosa. Una págalo, sin embargo,  recuerda mucho a una falconiforme: pecho prominente, parte posterior esbelta, alas anchas y marcadamente puntiagudas, con un arco carpal muy pronunciado, que hace que lleve la “mano” más adelantada en relación al brazo. Su vuelo recuerda en general al de una rapaz, con aleteos continuos, profundos y poderosos. No obstante en circunstancias meteorológicas adversas, puede utulizar otros formas de vuelo, que aunque inicialmente puedan despistar, nunca se alejan demasiado de la pauta general descrita. Y no olvidemos los llamativos espejos blancos que forman los cañones de las primarias externas, ausentes en nuestra ave misteriosa.

Las otras dos especies pertenecen al orden de las Procelariformes. La Pardela balear (Puffinus mauretanicus) es un endemismo mediterráneo, que después de reproducirse en las Islas Baleares, se desplaza a través del estrecho de Gibraltar hasta el Golfo de Vizcaya. Se trata de un ave con partes superiores marrónes (más o menos oscuras según la edad y el estado del plumaje) e inferiores más pálidas. La variabilidad es bastante importante. Así nos encontramos ejemplares con partes inferiores pálidas, aunque siempre manteniendo axilas, vientre e infracobertoras caudades oscuras (en estos ejemplares el límite entre las partes superiores oscuras y las inferiores pálidas, siempre es muy difuso y mal delimitado); frente a ejemplares extremadamente oscuros, que presentan siempre un cierto moteado claro sobre el pecho, el vientre, las infracobertoras caudales y la parte central del ala inferior. Se trata de un ave poco elegante, con un vientre prominente, alas relativamente anchas y cortas para una pardela, además de rectas y de extremos redondeados. Su vuelo es espasmódico y relativamente pesado.

La Pardela sombría (Puffinus griseus), por el contrario, es un ave esbelta, de silueta elegante, con cuerpo esbelto y muy apuntado en su extremo final, alas largas, estrechas y puntiagudas. Puede mantener las alas rectas como la balear, pero lo más común es apreciar un acusado arco carpal y una diferencia importante entre la longitud del brazo y la mano, mucho más corta. Tiene un vuelo ràpido, enérgico y poderoso, al tiempo que ágil y ligero, con frecuentes y acusados quiebros. Yo la considero el albatros entre nuestras pardelas.

De cuerpo marrón achocolatado, muy oscuro a distancia, y sin atisvo alguno de blanco o claro sobre el cuerpo y parte superior de las alas, llama la atención el fuerte contraste producido por los espejos luminosos de la parte inferior del ala, rasgo diagnóstico que la diferencian del resto de pardelas que visitan nuestras aguas.

A partir de lo expuesto, se puede contrastar la información con la imagen. El ave de la fotografía és un probable juvenil de Puffinus mauretanicus, fotografiado en aguas gallegas a mediados de este verano de 2013.

Puffinus mauretanicus

Hasta el próximo Ornitonigma y muchas gracias por vuestro interés. 

Males arts, bona sort

Fa uns dies llegia al web de SEO/BirdLife que “el 28% de les 346 espècies d’aus marines del planeta estan amenaçades segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), i un altre 10% de les espècies estan catalogades com a ‘Quasi Amenaçades’”. Una d’aquestes espècies freqüenta el litoral català gairabé tot l’any. Es tracta de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), una espècie endèmica de les Illes Balears amb poc més de 2000 parelles reproductores. Ja han abandonat la Mediterrània i aquests dies les estic veien, sobretot joves, per les Rías Baixas gallegues en la seva migració cap les àrees d'alimentació del Golf de Biskaia.

Les amenaces, sobre aquesta i d’altres espècies, són diverses, però totes tenen en comú un origen antròpic de forma directa o indirecta. La captura accidental en arts de pesca és una de les causes de mortalitat no natural més important. BirdLife International estima al voltant de 200.000, el nombre d’aus marines que cada any moren a Europa per aquest motiu. Recentment la Comissió Europea ha impulsat un Pla d’Acció per tal de minimitzar el problema. En aquest PA es contempla la intervenció imprescindible del col·lectiu de pescadors. Mentre no hi estiguin prou implicats i concienciats, continuaran passant coses com les que es mostren al video següent.

El 17 de juliol tornaven un grup de gent de una sortida pelàgica a bord de la Chasula. A l'entrada de la ria d'Arousa van veure un mascarell enganxat a un aparell. Vam aconseguir capturar-lo i prodecir a la seva lliberació. Esperem que amb treballs de conciènciació vagin desapareixent aquestes males pràctiques.

Badalona: aigües litorals

Ahir, 12 de maig, vaig tenir l'oportunitat de fer una petita sortida al mar a bord del "Ciutat de Badalona", un quetx clàxic bastit a Dinamarca al 1929. Tant sols vàrem endinsar-nos unes 4 milles. Tot i així, poder gaudir de l'espectacle que les aus marines ofereixen al seu medi sempre val la pena.

Malgrat que el recorregut de poc més de una hora i mitja no donava per anar gaire lluny, vàrem observar un total d'11 espècies:

• Mascarell (Morus bassanus): 3 inmadurs en direcció sud.
• Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii): 3 joves de l'any.
• Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea diomedea): 6 exs.

• Baldriga balear (Puffinus mauretanicus): > 60 exs.

• Baldriga mediterrània (P. yelkouan): 1 ex.

• Gavina capnegra (Larus melanocephalus): 12 exs.

• Gavina corsa (Larus audouinii): > 50

Exemplar de 2n any calendari

Exemplar de 3r any calendari

Adult

Exemplar anellat amb codi XHL.

• Gavià argentat (Larus michahellis michahellis): > 50
• Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis): 16
• Paràsit gros (Stercorarius skua): 1
• Paràsit cuapunxagut (Stercoraris parasiticus): 4 exs. Tots en direcció nord. 

Exemplar inmadur de fase fosca.

Del Maresme a El Garraf

Cap de setmana marí. Així he passat els darrers dos dies, recorrent el litoral al nord i sud de Barcelona, mirant trams de costa entre Arenys de Mar i la desembocadura de La Tordera, dissabte; i entre Vilanova i la Geltrú i Cubelles, diumenge.

Dissabte a trecar d’alba, sota un mant de pluja moderada, vaig arribar a la platja del Cavaió, entre Arenys i Canet. La vaig recórrer de cap a peus, però res de nou respecte de la setmana anterior, tret d’un petit grup de pinsans (Fringilla coelebs). Fins i tot puc dir que n’hi havia menys, d’ocellets, doncs l’estol de gratapalles havia minvat molt (només 11 ex.) i dels passarells ni senyal. En canvi havia augmentat el nombre de gafarrons (Serinus serinus), que arribava als 41 ex. (n’hi havia un amb anella).

Gratapàlles (mascle)

Gafarró femella/1r hivern amb anella.

Gafarró mascle

Estornell

De marines estava tan buit, que la presència d’un Mascarell a prop del port semblava gairabé anecdòtica. I és que a part d’això, estaven els habituals: gavines rialleres, tres gavines capnegres, una quinzena de gavians argentats i 22 corbs marins grossos.

Encara havia de pujar uns pocs kilòmetres més per treure suc a la sortida.

A Sant Pol ja hi van aparèixer els primers signes de moviment. En direcció nord varen passar un grup de 19 xarxets (Anas crecca) i cap al sud un estol de 67 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus) i una Mediterrànea (P. yelkouan). També en direcció sud vaig veure un grup de corbs marins grossos volant força alt, indici de migració activa, que potser tingui relació amb l’onada de fred. Però el gruix de marines el vaig trobar entre Pineda i Santa Susanna. Per la zona es movia un gran estol de baldrigues balears, un mínim de 580 ex.; i al menys vaig identificar 11 yelkouan, encara que dubto que n’hi hagués gaires més. 

Puffinus mauretanicus i yelkouan (marcada amb una flecha). Veure també fotos següents.

La penúltima.

Aquest gran grup es movia en una franja propera a la platja plena de gavines rialleres i capnegres, que es concentraven principalment a la zona de sortida del emisari. De rialleres vaig parar de contar en arribar a les 500 i de capnegres, n’hi havia un mínim de 200. Això afegit a la “gavinada” (paraula “inventada” per a referirme a un grup molt gran de gavines de diverses espècies) que hi havia a la desembocadura de La Tordera, feia al voltant de les 2000 rialleres i de les 700 capnegres.

Estol de gavines rialleres i capnegres amb algun gavià.

Però aquí no acaba la cosa. Molt a prop de la vora s’alimentaven 16 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus). Ho confeso, anava amb la intenció de trobar calàbries i gavots (aquests últims s’han enrarit moltíssim; els primers ja és normal que ho siguin, de rars). Ni uns ni altres. Però l’esbelta silueta dels cabussons emplomallats i la gràcil elegància del seu posat, varem servir per gaudir encara més de la jornada.

Jornada que vaig finalitzar a la desembocadura de La Tordera, on a més de la “gavinada”, continuaven els quatre ànecs blancs (Tadorna tadorna), acompanyats de 4 ànecs xiulaires (A. penelope), 49 xarxets i els collverds habituals, que aquest cop feien més “bultu” que la vegada anterior, n’hi havia 70.

Si dissabte vaig sortir amb pluja, diumenge va lluir el Sol. La idea era començar per les platges i el port de Vilanova i la Geltrú, per a trobar gavines anellades. De gavines, més aviat poques, i en aquesta època principalment gavians foscos i gavines capnegres. I pel que fa a anelles, només la vella amiga danesa V.583, que és una habitual de la zona i considerant que va ser anellada com adulta, probablement porta molts anys visitant-nos.

Les observacions a Vilanova les vaig compartir amb l’amic Marc Olivé, amb qui vaig tenir la sort de veure un estol de 12 grues (Grus grus) volar mar endins en direcció sudest (també hi havia un altre observador, però no recordo el seu nom, mil disculpes). Com el dia anterior, les baldrigues balears van estar-hi presents, amb un grup d’uns 40 ex. obserbat des de la platja de Sant Cristòfol, i algún exemplar davant la platja de Ribes-roges.

En el trajecte a Cubelles, vaig fer escala a la Platja Llarga, però poca cosa hi vaig veure. Va estar molt més interessant la desembocadura del Foix, on hi havia una Fotja (Fulica atra), 127 gavines capnegres, 3 gavians foscos, 2 cabussons collnegre (Podiceps nigricollis) i un cabussó emplomallat. Per la zona volta un Bec de serra mitjà, però no el vaig trobar. Aquest cop, vaig acabar el matí a la tèrmica de Cubelles, on el més destacat va ser l’observació de 9 cruixidells (Emberiza calandra).

Aquesta serà la darrera entrada que faig des de Catalunya enguany. La propera la enviaré des d’Astúries. Bones festes i bona entrada d’any!

Entre Arenys i La Tordera

Fa gairabé una setmana vaig recórrer la costa nord del Maresme amb l’esperança de veure alguna cosa interessant arrossegada pel temporal de fred que està afectant al nord i centre d’Europa. Els resultats són ben visibles a diversos llocs de la Península, i Catalunya ha estat receptora dels típics visitants lligats a aquestes condicions admosfèriques excepcionals, com ara un Sit blanc (Plectrophenax nivalis) observat al Delta de l’Ebre el 14/12/10 (Ricard Gutiérrez) o un Bec de serra gros (Mergus merganser) observat a l’Estartit quatre dies abans (Dani L. Velasco i altres).

Vaig començar per explorar les dunes residuals de la platja del Cavaió, entre Arenys de Mar i Canet de Mar. Res d'excepcional. Destacar si de cas un estol de 40 passarells (Carduelis cannabina) i un altre de 26 gratapalles (Emberiza cirlus).

Femella de Gratapalles

Vaig continuar cap al nord mirant diversos trams de costa sense veure res interessant, fins arribar a Pineda de Mar, on hi havia un estol de més de 300 baldrigues balears i mediterrànies. Les condicions de llum, no em van permetre determinar-les en nombres absoluts, però semblava dominar mauretanicus per sobre de yelkouan, tot i que insisteixo, les condicions de llum eren força dolentes.

El mar estava com una bassa d’oli, perfecte per localitzar capbussadors. Però res de res, tret de algun Corb marí emplomallat.

Tres del quatre ànecs blancs

Després d’escombar bé la zona, vaig enfilar cap a la gola de la Tordera. Allò estava molt més animat. Vaig compartir observació a l’Òscar (salutacions si llegeixes això). Hi havia un grapat d’ànecs: 4 ànecs blancs (Tadorna tadorna) que varen sobrevolar la desembocadura però que finalment es van estimar més aturar-se al mar; 2 ànecs xiuladors (A. penelope), un mascle de Grisset (A. strepera), 22 xarxets (A. crecca), 45 collverds (A. platyrhynchos); a més un Agró blanc (Casmerodius albus), un Bernat pescaire (Ardea cinerea), 12 polles d’aigua (Gallinula chloropus); i un gran estol de gavines: 173 capnegres (Larus melanocephalus) i 703 rialleres (Chroicocephalus ridibundus), i al mig del gran estol de gavines dos gavians foscos (Larus fuscus) i una setantena de gavians argentats.

El fred acosa amb molta força aquests dies el nord i centre d’Europa. A veure si demà es nota. Ja us explicaré.

Notícia sobre la Baldriga balear

http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=391897

(NATURALEZA) CIENCIA-TECNOLOGIA,AMBIENTE-NATURALEZA

La pardela balear en el Estrecho duplica la población mundial

Algeciras (Cádiz), 21 may (EFE).- La población de pardela Balear -ave acuática parecida a la gaviota- en la zona del Estrecho es el doble que la media de esta especie en el resto del mundo, según los datos publicados hoy por la Fundación Migres.

Las campañas de seguimiento realizadas por Migres revelan cifras de 18.500 aves en 2008 y a 17.500 ejemplares en 2009 en la Isla de Tarifa, frente a la medida de entre 8.000 y 10.000 ejemplares de la población del resto del mundo.

La organización ha indicado que estos valores superan la estimación científica actual para la población mundial de pardela balear y ponen de relieve que "debe de ser significativamente mayor de lo que se creía hasta ahora".

Los expertos han añadido que los resultados de los conteos realizados también ponen de manifiesto la necesidad de reformular las estimas y los modelos poblacionales para la especie.

Asimismo, los investigadores han asegurado que las cifras reafirman la utilidad de los conteos sistemáticos desde puntos estratégicos situados en la costa como herramienta para el estudio y la conservación de las aves marinas.

"En este sentido", han afirmado, "el Estrecho de Gibraltar se revela como un enclave fundamental en el ciclo vital de esta especie y como un punto estratégico de primer orden para su estudio".

La fundación ha presentado el estudio con ocasión del Día Mundial de la Diversidad, que se celebrará mañana y ha recordado que la pardela balear es una especie amenazada, cuya población se concentra en unos pocos núcleos reproductores.

Migres cita estudios recientes que apuntaban a una posible extinción de la especie en 40 años, pero matiza que los datos recabados en el Estrecho "abren una puerta a la esperanza para la conservación de la especie". EFE 1010825

Crònica d'un dia plujós

“A mal tiempo, buena cara”. Així diu una dita castellana. Aquesta frase, hi té molt de resignació, però per un ornitòleg la resignació es transforma en alegria (si més no per a mi). La borrasca obre tot un capítol de possibilitats, i encara més en plena època migratòria. Jo ho veig d’aquesta manera: la pluja espanta la gent, la gent no va a les platges, les platges queden buides, els ocells tenen tranquil·litat (que és el que més necessiten en aquests moments tan crítics), apareixen zones inundades que són un potencial refugi de limícoles i d’altres espècies... i podria continuar. Però no tot són flors i violes, la pluja dificulta l’observació, la roba mullada i els peus humits empipen, però al cap hi tens “imatges” del que pot estar per venir. Agafeu doncs els binocles, un anorac (el paraigües no cal, ens mollarem igual) i vingueu a visitar la costa de Vilanova i la Geltrú, ens esperen coses interessants.

És dilluns, 3 de maig, les previsions meteorològiques són del pitjor, s’espera un dia de pluja persistent. Amb el cotxe, m’adreço a la desembocadura de El Foix. La pluja és de tal intensitat que és del tot impossible fer-hi una ullada. Giro cua cap al port de Vilanova. Als pantalans del moll, hi descansen estoiques, sota la pluja, set gavines corses (Larus audouinii) i un segon any calendari de Gavià argentat (Larus michahellis), mentre 31 orenetes (Hirundo rustica) desafien la pluja i el vent. A la plaja de Sant Cristòfol no hi ha res, res de res, de manera que faig mitja volta i me’n vaig a la platja de Ribes Roges.

La pluja continua cient, no amb tanta intensitat, però suficient com per a fer l’observació força incomoda. La meva salvació és un quiosc de música que hi ha al passeig a tocar de la riera. I sorpresa! A banda i banda de la riera, la zona de dunes ha quedat força inundada. A la platja hi destaca un bon estol de gavines i xatracs: 27 gavines capnegres (Larus melanocephalus), 22 ex. de 1r estiu, 2 de 2n estiu i 3 adults; 36 gavines rialleres (L. ridibundus), 60 gavines corses (Larus audouinii), de les quals dos eren exemplars de 1er estiu; un adult de Gavià fosc (L. fuscus);  a més de 27 gavians argentats (Larus michahellis) inmadurs; quan a xatracs, n’hi havia 29 becllargs (Sterna sandvicensis) i un adult de Xatrac comú (S. hirundo).

Gavines capnegres amb Gavina cosa i Gavià argentat:

Xatracs becllargs, gavines rialleres, corses i gavians argentats:

Xatrac comú amb xatracs becllargs i gavina riallera:

Pel que fa a les gavines corses, hi havia algunes que duien anella de lectura a distància. Tot seguit exposo els resultats:

a) Adult amb anella blanca i codi negre AYLF al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre.

b) Adult amb anella blanca i codi negre AUXD al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.

c) Adult amb anella blanca i codi negre ARW6 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Aquest exemplar va ser anellat al Delta de l’Ebre al juny del 2005 i porta a la zona des de finals de març.

d) Adult amb anella blanca i codi negre ATUB al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre.

e) Adult amb anella blanca i codi negre AXTW al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre.

f) Adult amb anella blanca i codi negre AX88 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre.

g) Adult amb anella blanca i codi negre AHYH al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.

Però no eren només gavines el que hi havia. A la riera descansava un grup de 8 becs d’alena (Recurvirostra avosetta) i les vores de la riera i les basses dels costats eren un bullir de limícoles (considerant les característiques de l’espai). En conjunt vaig comptabilitzar: 27 corriols grossos (Charadrius hiaticula); tres mascles i una femella de Corriol camanegre (C. Alexandrinus); 7 territs de tres dits (Calidris alba); un Territ variant (C. Alpina); 3 territs de Temminck (C. temminckii); 3 gambes roges (Tringa totanus); una Valona (T. glareola); i una Xivitona (Actitis hypoleucos). En total 55 límícoles de nou espècies diferents.

Becs d'alena:

Territ variant, territs de tres dits i Corriol gros:

Territ de Temminck:

Valona:

Quant a passeriformes, l’estrella va ser una Piula gola-roja (Anthus cervinus), a més hi havia una Oreneta de ribera (Riparia riparia), una Piula dels arbres (A. trivialis), tres cueretes grogues (Motacilla flava), quatre cueretes blanques (M. alba), un Pit-roig (Erithacus rubecula) i una femella de Còlit gris (Oenanthe oenanthe). En aquest sentit, la sedimentació de passeriformes no va semblar fàcil de detectar (no vaig poder prospectar gaire ni bé). No obstant això, cal destacar la sedimentació d’orenetes vulgars (Hirundo rustica), amb un mínim de 500 ex. i més tard (parlo del migdia) vaig veure un flux permanent d’exemplars cap al sud, amb la qual cosa ben bé podien sobrepasar el miler d’exemplars.

Una ocasió com aquesta havia de ser compartida, de manera que vaig trucar al Vittorio perquè gaudís de l’espectacle. En Vittorio va anar a la tarda, mentre jo prospectava la desembocadura de El Foix, i el dia no va decebre. El que jo havia vist al matí ell va fegir 4 ocells de tempesta (Hydrobates pelàgicus)!!!, un inmadur de Mascarell (Morus bassana), un Martinet blanc (Egretta garzetta), el nombre de corriols camanegre havia pujat a 6; també va aparèixer un Territ becllarg (Calidris ferruginea); un Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida); i de passeriformes un Papamosques gris (Muscicapa striata). Espectacular!

A la desembocadura de El Foix, el cabal del riu havia pujat tant que les zones adients per a limícoles havien desaparegut sota les aigües, només vaig veure un Corriol camanegre, una Xivitona i una Xivita (Tringa ochropus)! A més a més, continuaven les dues fotges (Fulica atra). Entre el tamarius rondava una Tallareta vulgar (Sylvia communis); hi havia 2 mascles i una femella de Còlit gris; i igual que a Vilanova descatava la gran quantitat d’orenetes vulgars, però aquí hi havia una altre sorpresa, una Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica). La tarda la vaig tancar observant un estol de gavines corses parades a la platja Llarga.

EPÍLEG

La tarda del 4 de maig ja no pluvia, fins i tot havia sortit el sol. A la platja de Ribes Roges la gent (no gaire) ja passejava. Els territs de Temminck encara hi eren (aquest cop vaig comptar 4; en Vittorio els havia vist al matí), una gamba roja encara voltava per la zona. La previsió meteorològica pels propers dies és de millora.

Us deixo amb unes fotos dels quatre exemplars de Territ de Temminck que vaig prendre el 4/05/10. Bona nit i gràcies per la vostra visita.