Crònica d'una llevantada

Un dels reptes que la natura imposa a les aus migratòries és la meteorologia. Certes condicions meteorològiques poden influir positivament en el viatge migratori. N’hi ha d’altres, però, que provoquen justament l’efecte contrari. Tempestes, borrasques i altres fenòmens adversos poden resultar devastadors, desviant els migrants de les seves rutes principals i produïnt sedimentacions massives d'exemplars. Això és el que va passar els darrers quatre dies d’abril al litoral català. Una forta llevantada, acompanyada de ruixats d’intensitat feble i moderada, va provocar una important sedimentació de passeriformes, fent que espècies amb rutes migratòries més orientals s’aturessin de forma massiva a diversos llocs. Aquesta situació meteorològica, que va analitzar en Ricard Gutiérrez al seu blog Rare Birds in Spain, va ser el desencadecant d’un festival de rareses, entre les que va sobresortir, pel gran nombre d’observacions arreu del litoral, el Papamosques de collar (Ficedula albicollis).

Durant aquests quatre dies, em vaig dedicar intensament a prospectar diversos punts del litoral del Barcelonès nord i algunes zones del Garraf, i els resultats varen ser magnífics. La zona del Besòs la vaig fer acompanyat de vegades per en Xavi Larruy i una tarda a Cubelles i a Vilanova i la Geltrú la vaig compartir amb el Vittorio Pedrocchi.

L’INICI

El dia 25 en Xavi em va comunicar que a un tram del riu Besòs hi havia una important concentració de cueretes grogres (Motacilla flava ssp.), entre les que destacava un mascle amb trets propis de la subespècie feldegg. La tarda de l’endemà l’exemplar encara hi romania. A la zona hi havia també una bona concentració d’orenetes (Hirundo rustica). Riu avall vaig veure diverses especècies transaharianes como ara Oreneta de ribera (Riparia riparia), Còlit gris (Oenanthe oenanthe), Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), Papamosques gris (Muscicapa striata) i un inesperat Mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus) al barri de La Catalana. El pronòstic meteorològic del dia 27 engrescava a sortir. S'esperaven vents forts de llevant i pluja al llarg de tot el dia .

27 D’ABRIL

Després d’una nit d’intensa pluja, a trencar d’alba el temps va donar una petita treva. El festival havia començat. En Xavi Larruy prospectava els trams alts del riu en direcció a la desembocadura. Mentre el Guillermo Rodríguez i el Manolo García Tarrasón es van encarregar del Parc del Litoral, jo vaig recòrrer la desembocadura del Besòs i el parc de la Pau. Els efectes del temporal eren evidents. Al parc del Litoral, hi van estimar uns 20-30 exs. de Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix), un migrant regular però escàs que poques vegades es presenta en aquestes quantitats. A l’altre banda de la desembocadura, on la presència de arbres de fulla plana és quasi anecdòtica, vaig trobar altres 5 exs, que es movien entre tamarius, associats a un bon nombre de mosquiters de passa. Malgrat la pluja, que no minvava, vaig continuar prospectant el parc. A uns tamarius aïllats vaig localitzar un grup de mosquiters de passa i entre ells va saltar la primera alerta, un Tallarol xerraire (Sylvia curruca) que brincava entre les branques. Tot el grup es va desplaçar cap uns matolls, on no va poder ser relocalitzat. La pluja, cada cop més intensa, va obligar a susprendre la recerca als quatre observadors que allí ens trobaven.

Vaig deixar el Besòs amb un goig que feia temps que no sentia. No només per les observacions extraordinàries de sílvids, també per la parella de limícols que s’alimentaven a la barra de sorra de la desembocadura, un Batallaire (Philomachus pugnax) i una gamba roja (Tringa totanus), fet afavorit no només pel mal temps, sinó també per la nova mesura de gestió engegada a la desembocadura: la prohibició de la pesca. No hi havia ningú i els bitxos estaven tranquils!

Una consulta al ràdar del Meteocat aconsellava desplaçar-se una mica cap al sud, on les precipitacions semblaven menys probables. A les 12:40 hi era a la plaja de Sant Cristòfol (Vilanova i la Geltrú). Allí romania un petit grup de gavines capnegres i corses. Entre elles s’alimentaven tres corriols camanegres (Charadrius alexandrinus) i un Territ tres dits (Calidris alba). Tot seguit vaig anar a la desembocadura del Foix (Cubelles), on vaig veure   una Valona (Tringa glareola), un altre mosquiter xiulador, un Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), a més d'altres migradors com ara Còlit gris o Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca). Al port de la tèrmica, m’hi vaig trobar amb el Vittorio. Entre la vegetació de les dunes, hi van veure un Hortolà (Emberiza hortulana), més còlits grisos i un bon grapat de bitxacs rogencs (Saxicola rubetra). Unes hores abans, en Vittorio havia vist un bon grup de fumarells carablancs (Chlidonias hybridus) i xatracs menuts (Sternula albifrons), que un cop millorades les condicions meteorològiques van reprendre el viatge. També va ser destacada l'observació d’una Gavina cendrosa (Larus canus) de 2n any calendari anellada a Irlanda.

Com que estaven al cas de les nombroses observacions de Papamosques de collar, van intentar diversos punts d’interés, tot i que sense gaire èxit. Més sort, però, vam tenir amb el mosquiter xiulare, que el vam trobar a un petit parc de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, i és que realment la costa n’estava farcida.

28 D’ABRIL

A les sis del matí la llevantada continuava colpejant la costa. Malgrat aixo calia intentar relocalitzar el Tallarol xerraire al parc de la Pau, per tal d’aconseguir algun document gràfic. Vaja, una foto! La realitat és que hi havia menys bitxos que el dia anterior (per exemple, de mosquiter xiulaire només en vaig veure un) i la recerca no va ser fructífera. La desembocadura però em va recompensar amb el “recanvi” de limícols. Si el dia anterior hi havia batallaires (al final n’eren dos) i una gamba roja, aquest cop vaig veure 4 corriols grossos (Charadrius hiaticula) i 6 xivitones (Actitis hypoleucos). A la platja del Fòrum, vaig veure altres dos corriols.

Des de la desembocadura vaig anar a La Catalana, on vaig trobar més mosquiters xiulaires, mastegatatxes i alguna cuereta groga. Mestre prospectava la zona, vaig rebre un missatge d’en Xavi, que es trobava riu amunt. El missatge deia: “cervinus!!!” “Veus, home de poca fe com hi era possible!” Casualitats de la vida, hores abans havien parlat de la possibilitat que hi aparegués, però en Xavi ho dubtava per la manca d’hàbitat adient. Una llevantada tanmateix és un “qualsevols cosa és possible”.

Al migdia em vaig trobar amb el Xavi, després d’un àpat lleuger al McDonals de l’Alcampo de Sant Adrià de Besòs entre mastegatatxes, mosquiters xiulares i de passa, tallareta vulgar (Sylvia communis) i altres migrants “aterrats” pel temporal. Quin goig! Un goig que va continuar al Parc del Litoral i a la desembocadura del Besòs en trobar una Bosqueta icterina (Hippolais icterina) cantant a la vora del riu.

El dia el vam tancar amb un rècord històric pel Besòs: un estol de 10 gambes verdes (Tringa nebularia). Molt a prop encara hi era l’Anthus cervinus.

29 D'ABRIL

Després de sortir de la feina vaig acostar-me a la desembocadura del Besòs a fer una ullada ràpida. Encara refermava el temporal. La desembocadura estaba animada amb un petit grup de limícols a la barra de sorra (1 Corriol petit, 3 corriols grossos, 1 Tèrrit becllarg i una xivitona). El més impresionant però varen ser els dos xatracs grossos que pescaven entre la desembocadura i el tram final del riu. Tot un goig per als sentits en una zona tan castigada com aquesta. Aquí us deixo unes imatges. I recordeu, quan s'apropi una llevantada, prepareu els binocles.

Algunes dades de la costa del Garraf

Per raons de feina no he tingut gaires oportunitats per a surtir, però el poc que he fet ha estat interessant. El 17/11/12, vaig fer una part de la costa del Garraf, en concret el tram litoral entre Vilanova i la Geltrú i Cubelles. A les platjes de Vilanova, els habituals estols mixtos de làrids i xatracs becllargs, amb una clara predominància de gavines capnegres (Larus melanocephalus).  Una tret característic de les platges vilanovenges és la seva gran amplada. Això dóna una relativa traquil·litat als grup de gavines i xatracs que trien aquest indret per a descansar. Entre el port i les platges vaig comptar un total de 144 gavines capnegres, 108 gavians foscos (Larus fuscus) i 23 gavians argentats (Larus michahellis).

Més enllà de la platja, la vegetación de front dunar, molt deteriorada, ofereix espai per ocell d’ambients oberts. En aquesta ocasió cal destacar la presència d’un puput (Upupa epops) que s’hi alimentava.

En el límit sud de la comarca del Garraf desemboca el riu Foix. Antigament formava un delta, avui desaparegut per la expansió urbanística. A dia d’avui la presió antròpica és molt gran i son poques les aus que s’hi aturen. Malgrat que de vegades s’hi veuen coses molt interessants. Aquestes condicions són favorables per les espècies més tolerants, de manera que em vaig trobar el que preveia: ánecs collverds, Corb marí gros, Martinet blanc, Bernat pescaire, polles d’aigua, i una fotja de 1er hivern com a dada més interessant.

En el límit amb Cunit, s’extén una de les poques franjes dunars que resten al Garraf. Zona de cria del Corriol camanegre, és durant aquests mesos de finals de la tardor, un dels millors llocs per observar estols de Cruixidell (Emberiza calandra). Ena trentena d’exemplars, compartien l’espai amb un estol mixt de fringíl·lids (verdums, caderneres i passarells).

La jornada la vaig tancar al pont de Mercabarna (El Prat, Baix Llobregat), on continuava l’estol de morrells de cap roig (Aythya ferina), entre els qual hi havia una femella amb placa nasal verd fluix i codi negre IDI (pel color de la placa sembla marcat a França).

Una visita al Foix

Claveguera, aquest riu fa fàstic, a veure si l’Ajuntament fa alguna cosa... Comentaris d’aquesta mena són els que sento molt sovint cada vegada que vaig a la desembocadura del Foix a Cubelles. Vivim en un món que cada cop mira més però veu menys, que sent però no escolta. Com una il·lustre vocera de la ignorància va dir un cop: “El planeta está al servicio del hombre y no el hobre al servicio del planeta”. Aquestes paraules no són exclussivitat seva. És un pensament força estès i les conseqüències són palmàries a tots els nivells. En aquest món esquizofrènic assistim a incongruències paradigmàtiques: millorar destruint, treure per posar, netejar eliminant... Doncs bé. Vet aquí que malgrat els esforços continus per “posar la coses al nostre gust”, la vida és tossuda i insisteix en demostrar-nos que resisteix. Fins quan, però? I vol mostrar-nos la seva cara, si aprenem a veure. La constatació està en aquest petit espaí del sud del Garraf: la desembocadura del Foix.

El riu en efecte està molt tocat, resten quatre clapes de vegetació orinigal, les molèsties són continues i importants (al tràfeg de gent cal afegir els gossos, deslligats evidentment, i els pescadors) i la desembocadura ha perdut la seva naturalesa primigènia i a hores d’ara és més aviat un parc d’oci. En un lloc d’aquestes caràcterístiques és possible veure ocells (no conten el ànecs, les oques i els cignes introduits per l’Ajuntament)? Doncs, sí.

A una banda del riu hi ha dues estretes orles de canyís (estretes i curtes), que están a tocar de la carretera. Tot i així és possible veure-hi coses, i de vegades molt interessants. El 16 de març eren refugi d’un Rascló (Rallus aquaticus), una Fotga (Fulica atra) i una Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), espècie que a Catalunya es paga cara. Entre el canyís i els joncs també voltaven un Trist (Cisticola juncidis) i un Rossinyol bord (Cettia cetti).

Boscarla mostatxuda

Les polles d’aigua (Gallinula chloropus) i les gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus) molt més versàtils s’aprofitaven de la “generositat” de la gent envers els ànecs domèstics i són molt habituals; podrien ser-ho també les gavines capnegres (Larus melanocephalus), que n’hi havia dos, però és aquesta una espècie molt menys tolerant, malgrat que n’hi hagi individus molt confiats.

Tot i les molèsties, un Martinet blanc (Egretta garzetta) prospectava les vores del riu, fins que els gossos s’acostaven massa i es disparava el seu llindar d’estrés. Compartía les vores amb cueretes blanques (Motacilla alba) i una Cuereta torrentera (M. Cinerea). Més tolerant envers els humans eren els espulgabous (Bubulcus ibis): dos exemplars feien cas omís dels passajants, però només dels que passaven sense autar-se, perquè el primer que es va aturar i atansar a la vora del riu, els va foragitar... i adéu.

La resta d’espècies que vaig veure són més tolerants i estan més adaptades als espais urbanitzats: Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Pit-roig (Erithacus rubecula), Merla (Turdus merula), Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), Mosquiter (Phylloscopus collybita), Cadernera (Carduelis carduelis), un grapat de gafarrons (Serinus serinus), pardals comuns i un pardal xarrec (Passer montanus).

Pardal xarrec

I per finalitzar comentar que vaig veure els meus dos primers colits grisos (Oenanthe oenanthe) de la temporada a la mateixa plana litoral on cantava una Cogullada (Galerida cristata), que com vaig dir al principi, malgrat la mala qualitat de l’entorn aprofita el que resta d’aquest litoral tan maltactat, però que és la demostració de què la vida lluita amb força, només cal donar oportunitat i mirar més enllà dels nostres propis interessos.

Moltes gràcies per haver-me “escoltat”.

Desembocadura de El Foix, 3/6/10

Ahir a la desembocadura de El Foix, hi havia molt poca cosa (i menys que hi haurà amb les obres que estan fent, però això ho deixaré per una altra entrada). A aquestes alçades el pas de limícols ya ha minvat molt. A la llera del riu només hi havia un mascle de Corriol petit (Charadrius dubius). Al seu lloc habitual continuava la Fotja (Fulica atra) i a una de les margens descansaven un Espulgabous (Bubulcus ibis) i un Martinet blanc (Egretta garzetta). La família de collverds (Anas platyrhinchos) està tirant endavant i els anegets ja fan gairabé uma tercera part del tamany de l’adult... creixen ràpìd! El més interessant va ser l’observació d’un mascle de Morell de cap-roig (Aythya ferina), que dormitava al bel mig del riu.

Noves lectures de gavines

A mesura que s’apropa l’estiu, s'aprecia un increment en el nombre de gavines que visiten el port de Vilanova. El 27/05/10 hi havia 575 gavians argentats (tots inmadurs), 6 gavians foscos (Larus fuscus) immadurs i 63 gavines corses (Larus audouinii). El 3/6/10 eren 195 gavines corses, i 189 gavians argentats. En les dues jornades vaig fer un total de 28 lectures d’anelles.

Les lectures del 27/05/10 varen ser les següents:

Gavina corsa

1) Adult amb anella blanca i codi negre AYML al tars dret i metàl·lica a l’esquerre.

2) Adult amb anella blanca i codi negre AC8B al tars dret i metàl·lica a l’esquerre.

3) Adult amb anella blanca i codi negre AXDM al tars dret i metàl·lica a l’esquerre.

4) Adult amb anella blanca i codi negre ALRT al tars dret i metàl·lica a l’esquerre.

5) Adult amb anella blanca i codi negre AV24 al tars esquerre i metàl·lica al dret. Anellat com a poll al Delta de l’Ebre al juny del 2006, per aquestes dates freqüenta el litoral entre el Delta del Llobregat i Vilanova i la Geltrú.

6) Adult amb anella blanca i codi negre BOH al tars dret i metàl·lica a l’esquerre.

7) Ex. de 2n estiu amb anella blanca i codi negre AW8M al tars esquerre i metàl·lica al dret.

8) Ex. de 2n estiu amb anella blanca i codi negre AZJR al tars esquerre i metàl·lica al dret.

9) Adult amb anella blanca i codi negre AVL4 al tars esquerre i metàl·lica al dret. Aquest ejemplar va ser anellat com a poll al Delta de l’Ebre al juny del 2006, aquest anys ha aparegut a Vilanova el 13/05/10 i encara hi roman.

Gavià fosc

1) Exemplar de 2n estiu amb anella negra i codi blanc JYX2 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Va ser anellat com a poll a Storøytåa, Mandal, Vest-Agder, Noruega, al juny del 2009.

Les lectures del 3/06/10 varen ser les següents:

Gavina corsa

1) Adult amb anella blanca i codi negre A58J al tars dret i metàl·lica a l’esquerre.

2) Adult amb anella blanca i codi negre AT8H al tars dret i metàl·lica a l’esquerre. Va ser anellat com a poll al Delta de l’Ebre al juny del 2006. L’any passat per aquestes dates també la vaig veure a Vilanova.

3) Exemplar de 3r estiu amb anella blanca i codi negre AVLZ al tars esquerre i metàl·lica al dret.

4) Adult / 3r estiu amb anella blanca i codi negre ZHT al tars esquerre i metàl·lica al dret.

5) Adult amb anella blanca i codi negre AYMU al tars dret i metàl·lica a l’esquerre. Anellat com a poll al Delta de l’Ebre al juny del 2007, roman a Vilanova i la Geltrú des de finals de la primera quinzena de maig.

6) Exemplar de 2n estiu amb anella blanca i codi negre AZJ6 al tars esquerre i metàl·lica al dret.

7) Adult amb anella blanca i codi negre AL3H al tars dret i metàl·lica a l’esquerre. Anellat com a poll al Delta de l’Ebre al juny del 2007, des d’aleshores només en consten dos registres, tots dos al juny, un al Delta del Llobregat al 2009 i el d’enguany.

8) Adult  amb anella blanca i codi negre ATO al tars esquerre i metàl·lica al dret. Aquest exemplar el vaig observar al voltant de dos quarts de cinc al dic de Ponent del port de Vilanova; unes hores més tard, a les set, estava al riu Foix, 4,6 km. al sud.

9) Adult / 3r estiu amb anella blanca i codi negre BDJ1 al tars esquerre i metàl·lica al dret.

10) Adult amb anella blanca i codi negre ALBY al tars dret i metàl·lica a l’esquerre. Anellat com a poll al Delta de l’Ebre al juny del 2003.

11) Adult amb anella blanca i codi negre AASV al tars esquerre i metàl·lica al dret. Anellat com a poll al Delta de l’Ebre al juny del 2000.

12) Adult amb anella blanca i codi negre AP9Z al tars esquerre i metàl·lica al dret.

13) Adult amb anella blanca i codi negre AYRR al tars dret i metàl·lica a l’esquerre.

14) Adult amb anella blanca i codi negre AV5F al tars esquerre i metàl·lica al dret.

15) Adult amb anella blanca i codi negre AF6 al tars dret i metàl·lica a l’esquerre.

16) Adult / 3r estiu amb anella blanca i codi negre AP23 al tars esquerre i metàl·lica al dret. Anellat com a poll al Delta de l’Ebre al juny del 2004.

17) Adult amb anella blanca i codi negre AFNJ al tars esquerre i metàl·lica al dret. Anellat com a poll al Delta de l’Ebre al juny del 2002, l’any passat per aquestes dates també va ser observat a Vilanova i la Geltrú.

18) Subadult amb anella blanca i codi negre AYV3 al tars dret i metàl·lica a l’esquerre. Anellat com a poll al Delta de l’Ebre al juny del 2007.

A més de les observacions del port de Vilanova, cal mencionar dues lectures a la desembocadura de El Foix (Cubelles):

1) Adult  amb anella blanca i codi negre ATO al tars esquerre i metàl·lica al dret, que va ser observat unes hores abans al dic de Ponent del port de Vilanova.

2) Adult  amb anella blanca i codi negre BA36 al tars esquerre i metàl·lica al dret. Aquest exemplar va ser anellat com adult al maig del 2009 al Delta de l’Ebre. La primavera passada al vaig registrar a Vilanova, i enguany volta pel litoral de Barcelona des de la segona quinzena de març, primer al Maresme i després a Vilanova.

...I una de limícoles a El Garraf (20/05/10)

És durant el mes de maig quan la migració primaveral de limícoles està en el seu apogeu. Aquestes aus tornen dels seus territoris africans d’hivernada buscant les tundres àrtiques on aprofitaran el breu estiu per a reproduir-se. Durant aquest viatge, que implica recórrer milers de kilòmetres, fan diverses aturades, entre etapa i etapa, per alimentar-se i descansar.

A través de la Mediterrània occidental migren milers d’aquestes aus aquàtiques. Ho fan seguint la línia de costa i utilitzen platges, deltes, llacunes, i diversos tipus de zones humides per a recuperar energies. Cada cop, però, ho tenen més difícil. El litoral està fortament urbanitzat i els aiguamolls, deltes o desembocadures de rius pateixen una forta degradació, i aquestes aus es veuen obligades a concentrar-se en les poques zones relativament ben conservades que resten, que són molt molt poques. No obstant això, hi ha indrets, que encara que molt degradats, amb una permanent presència de gent i activitats d’oci que pertorben la tranquil·litat de l’espai, acullen petits grups de limícoles. I és que la necessitat s’imposa i arribat el moment, qualsevol lloc és bo. És una qüestió de supervivència.

I si no qualsevol lloc és bo, sí que n’hi ha molts que ho són, però els maltracten. És el cas de la desembocadura del riu Foix, a Cubelles. Presenta condicions adients pels limícoles migradors, que de fet l’utilitzen, però són tantes i tan intenses les molèsties que tenen en un espai tant petit, que estan permanentment sotmesos a l'estrès derivat de molèsties humanes.

Aquest espai bulliria de vida si estigués gestionat racionalment. Per exemple, el passat dia 20/05/10, amb una tarda esplèndida, pescadors ocupant la desembocadura, gent prenent el sol i algun que altre gos, hi havia 8 corriols grossos (Charadrius hiaticula), 5 corriols camanegre (C. alexandrinus), un preciós adult de Territ gros (Calidris canutus), una Gamba roja (Tringa totanus) i una Xivitona (Actitis hypoleucos). Els van aixecar diverses vegades, però tornaven un i un altre cop. Allí estava el recurs i s'havia d'aprofitar. Després de tantes molèsties els corriols camanegre i la gamba roja varen sortir volant direcció nord i no varen tornar. Si hi hagués un mínim de tranquil·litat, però, tots podrien gaudir d’aquestes meravelloses aus. Aquí us deixo amb unes fotos i uns vídeos.

Territ gros i Corriol gros

A més d’aquests exemplars, també vaig veure 3 territs tres dits (Calidris alba) al port de Vilanova i la Geltrú, i 7 territs grossos a la sortida de la tèrmica de Cubelles.

I mentre unes espècies estan viatjant cap al nord per criar, d’altres ja ho estan fent a les nostres contrades, i donada l’escassesa de llocs adients, altres d’origen atròpic sembla que ja els hi va bé. És el cas de les obres del port de Vilanova i la Geltrú, on dues parelles de Corriol camanegre van establir els seus territoris. Ahir, una de les parelles, tenia un problema ben gros. La zona on tenen el niu és un lloc de reunió de gavines i gavians, i aquests són uns veïns poc desitjables, la cosa és posa magra tenim a l’enemic tant a prop. Desconec si les gavines corses depreden nius de corriol (crec que no, no recordo haver-ho llegit), però els gaviants argentats sí que són enemics potencials. Podeu veure un video on la parella de corriols camanegre fan tot un display per intentar expulsar a les gavines corses (realment ho tenien molt difícil i els seus esforços no varen donar resultats).

L’últim lloc que vaig visitar va ser la platja Salada a Cubelles. Allà es també es reprodueix el Corriol camanegre i, tot i els entrebancs en què es troben, aquesta temporada estan aconseguint treure dos pollets endavant. Aquí podeu veure una d’aquestes pilotetes que recorren les dunes amb ràpides carreres.