Nota sobre la temporada de cría del chorlitejo patinegro en el Garraf. Temporada 2016

Entre el 2010 y el 2013, realicé un seguimiento de las parejas reproductoras de chorlitejo patinegro Charadrius alexadrinus en la comarca del Garraf, Barcelona Podéis consultar los siguientes enlaces: chaale1, chaale2, chaale3, chaale4), La especie, otrora abundante en gran parte del litoral, está actualmente reducida a unas pocas parejas en contados enclaves.

Hembra reproductora de cholitejo patinegro en Cubelles.

Esta primavera en Barcelona, sólo la podemos encontrar como reperoductora en el Delta del Llobregat (2 parejas esta temporada en la playa de Ca l’Arana), Vilanova y la Geltrú (1), El Prat de Vilanova (?) y Cubelles (1). En el Maresme crió hasta tiempos recientes en Premià de Mar, de donde desapareció hace tres temporadas. Su situción es, como se ve, muy crítica. En este enlace se puede ver la distribución de los enclaves.

En un recuento realizado a finales de mayo en la comarca del Garraf, constaté la reproducción de tan solo dos parejas. En la riera que desemboca en la playa de Ribes Roges, en Vilanova i la Geltrú, había una pareja con dos pollos ya bastante crecidos. Otro punto de cría tradicional es la playa Llarga, al Prat de Vilanova. Aquí no detecté ningún indicio de cría, ni tan sólo la presencia de la especie. Quizás pudo deberse a la importante ocuopación de la playa por los bañistas. La segunda y última pareja ocupaba la zona dunar de la térmica de Cubelles. En este caso los adultos aún estaban incubando.

Las zonas disponibles, año a año van reduciéndose, pero hay cambios significativos por parte de la Administración, el acordonamiento de las áreas de cría. En el caso de la playa de Ribes Roges, la zona acordonada es tan reducida que parece casi una broma. No obstante, la pareja reproductora parece estar sacando adelante a un par de pollos. En cuanto a la zona de la térmica de Cubellas, toda el área ha sido acordonada, lo que representa un gran éxito para las parejas que incuban. Pero las zonas de alimentación siguen sufriendo una fuerte presión, lo cual condicionará sin duda el éxito de la reproducción.

Poco a poco se van dando pasos hacia delante en la conservación de esta especie tan emblemática de nuestro litoral. A las medidas preventivas, como el acordonamiento, cabe sumar las de promición (educación ambiental) y, las punitivas. Ambas seguro que consideradas, y las primeras quizás ya implementadas. Respecto de las últimas, la Administración ha de ser valiente y coherente, porque también son necesarias, muy necesarios.

Zona de cría en la térmica de Cubelles. 

Algunes dades de la costa del Garraf

Per raons de feina no he tingut gaires oportunitats per a surtir, però el poc que he fet ha estat interessant. El 17/11/12, vaig fer una part de la costa del Garraf, en concret el tram litoral entre Vilanova i la Geltrú i Cubelles. A les platjes de Vilanova, els habituals estols mixtos de làrids i xatracs becllargs, amb una clara predominància de gavines capnegres (Larus melanocephalus).  Una tret característic de les platges vilanovenges és la seva gran amplada. Això dóna una relativa traquil·litat als grup de gavines i xatracs que trien aquest indret per a descansar. Entre el port i les platges vaig comptar un total de 144 gavines capnegres, 108 gavians foscos (Larus fuscus) i 23 gavians argentats (Larus michahellis).

Més enllà de la platja, la vegetación de front dunar, molt deteriorada, ofereix espai per ocell d’ambients oberts. En aquesta ocasió cal destacar la presència d’un puput (Upupa epops) que s’hi alimentava.

En el límit sud de la comarca del Garraf desemboca el riu Foix. Antigament formava un delta, avui desaparegut per la expansió urbanística. A dia d’avui la presió antròpica és molt gran i son poques les aus que s’hi aturen. Malgrat que de vegades s’hi veuen coses molt interessants. Aquestes condicions són favorables per les espècies més tolerants, de manera que em vaig trobar el que preveia: ánecs collverds, Corb marí gros, Martinet blanc, Bernat pescaire, polles d’aigua, i una fotja de 1er hivern com a dada més interessant.

En el límit amb Cunit, s’extén una de les poques franjes dunars que resten al Garraf. Zona de cria del Corriol camanegre, és durant aquests mesos de finals de la tardor, un dels millors llocs per observar estols de Cruixidell (Emberiza calandra). Ena trentena d’exemplars, compartien l’espai amb un estol mixt de fringíl·lids (verdums, caderneres i passarells).

La jornada la vaig tancar al pont de Mercabarna (El Prat, Baix Llobregat), on continuava l’estol de morrells de cap roig (Aythya ferina), entre els qual hi havia una femella amb placa nasal verd fluix i codi negre IDI (pel color de la placa sembla marcat a França).

Migració de rapinyaires

Des de finals d’agost fins a l’octubre, milers d’aus rapinyaires i altres planejadores comencen la seva migració cap al sud. Unes travessaran la Mediterrània cap a Àfrica aprofitant llocs estratègics com pot ser l’estret de Gibraltar, per les poblacions que segueixen la ruta occidental. Parlo d’espècies com ara l’Àguila pescadora, l’Àguila marcenca o la calçada, el Milà negre, l’Esparver cendrós o l’Aligot vesper. En tant que d’altres romandran més al nord, passant els mesos més freds per les nostres latituds, cas de l’Aligot comú o l’Esparver vulgar. Durant el transcurs de la seva migració, segueixen serralades i conques fluvials com si de autopistes aèrees es tractés. Per exemple, a Catalunya hi ha una ruta molt bé delimitada per les serrales litorals que s’estén de nord a sud.

Circaetus gallicus

Les rapinyaires són en general aus de tamany mitjà i gran. Quan migren, i en general sempre que es desplacen, miren d’utilitzar estratègies que els permetin rendabilitzar al màxim l’enèrgia. És per això que poques vegades les observen fent servir el típic vol batut, que en termes energètics resulta el més costós. Algunes espècies com ara el Falcó pelegrí o el Xoriguer comú alternen el batut de les ales amb planejos. Altres espècies, però,  són estrictament planejadores. Aquesta estratègia segueix una seqüència que els permet recòrrer grans distàncies amb un cost mínim d’energia. Con que les aus que només planejen tendeixen a prendre altura, per tal de contrarestar aquest problema, busquen les corrents tèrmiques que forma l’aire calent, menys dens que l’aire fred, i que puja generant remolins ascendents. És el típic planeig en cercle ascendent que observem en moltes àguiles. En arribar a certa altitud fant un descens en linea recta sense necessitat de moure les ales. Tant sols es deixen caure a mesura que van perden altura. Així fins la següent tèrmica que els ajudarà a guanyar un altre cop altura.

Falco tinnuculus

Com que són migrants diurns, tot això és possible veure-ho des de determinats punts al llarg de les serralades costaneres. Un d’aquests indrets està situat al massís del Garraf, a cavall entre el mar i la muntanya. En dies favorables, hi és possible contemplar aquest tràfec de rapinyaires més o menys intés.

En aquest mes de setembre, vaig fer un seguiment des de Canòpolis, al Garraf. Tan sols varen ser tres jornades, i tot i que les xifres resulten molt pobres, i poc representatives del que es pot arribar a veure, disfrutar d'aquestes magnífiques aus és tot un goig. El fet migratori està condicionat per molts factor, i de vegades et pots morir de l’avorriment com no parar de comptar.

	11/9	14/9	22/9
Pernis apivorus			2
Circaetus gallicus	1	2
Circus aeroginosus	4	1	2
Accipiter nisus	2	1	17
Buteo buteo			1
Aquila pennatus	1		1
Falco tinnunculus	6		3
Falco subbuteo			1

Falco peregrinus

Pernis apivorus

A veure que depara el proper cap de setmana. 

Corriol camanegre, present i futur. El cas del port.

Per segon any consecutiu he pogut constatar la reproducció  del Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) al port de Vilanova i la Geltrú. És aquesta una bona notícia? Sí... i no. Com s’enten aquesta dicotomia? Tot seguit tractaré d’explicar-ho, però abans faré un breu repàs de la situació de l’espècie al país.

La població

Parella de Corriol camanegre a la platja de Ribes Roges
(Vilanova i la Geltrú)

Aquest petit limícol, que a Catalunya habita principalment àrees sorrenques litorals (dunes, platges, salines…), és una espècie amenaçada, que està  inmersa en un procés de decliu generalitzat. A Catalunya la població reproductora es va estimar en 1650-1850 parelles, amb el gruix de la població (90%) localitzada al Delta de l’Ebre (Montalvo, T. et al. 2004. Corriol camanegre. Charadrius alexandrinus. In Estrada, J. Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.). Atlas dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Pp. 218-219. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Barcelona). Els altres nuclis poblacionals més importants es troben al Delta del Llobregat i als Aiguamolls de l’Empordà. És dir, en àrees amb una figura de protecció, malgrat que no totes les parelles crien dintre dels seus límits. Pel que fa a la resta del territori, n’hi ha parelles disperses o petites colònies laxes. És el cas de la platja de Premià de Mar i la platja de Malgrat-Punta de la Tordera, al Maresme (Andino, H.; Badosa, E.; Clarabuch, O. & Llebaria, C. (Editors). 2007: Atles dels ocells nidificants del Maresme. Els llibres del Set-Ciències. Barcelona. 2007); el sud de la comarca del Garraf; les platges del Baix Penedès; i el litoral del Tarragonès.

L’estat de conservació

Com veieu, amb l’excepció del Delta de l’Ebre, l’hàbitat de l’espècie coincidex amb les àrees turístiques més desenvolupades o bé amb zones amb una forta pressió urbana, com ara el Delta del Llobregat, que està encaixat en plena conurbació de Barcelona, constrenyit per l’expansió de les infraestructures i la demanda permanent de sol industrial. Així doncs, la pèrdua, alteració i fragmentació del seu hàbitat, són els principals factor causals de la recesió de l’espècie. Al deterioramet i fragmentació de l’hàbitat, cal afegir un model d’oci agressiu amb l’entorn natural. La freqüentació, el tràfec permanent i massiu de persones en èpoques crítiques per a l’espècie i les nombreses activitats que es fan a les platges, dunes i sorrals, afecten negativament aquest petit limícol, que nia directament a terra, contruïnt una petita depressió. Aquesta circunstància, el fa especialment sensible al tràfec de gent.

En algunes àrees s’ha fet una gestió que ha permès una lleugera recuperació o s’espera una recolonització (como per exemple al Maresme), però encara resten zones potencials que manquen de plans de gestions o aquests són gestionades inadequadament.

El cas del Garraf

Per qüestions professionals vaig estar visitant el sector de platges comprès entre Vilanova i la Geltrú i Cubelles durant l’any 2010. Aleshores vaig controlar parelles reproductores a tres punts: el port de Vilanova i la Geltrú, El Prat de Vilanova i Cubelles.

Enguany he controlat parelles només a Cubelles i a Vilanova i la Geltrú: 2-3 parelles al port de Vilanova i la Geltrú (VNG), 1 parella al Prat de Vilanova (any 2010), i 3 parelles a Cubelles, a més de 5 exemplars desemparellats (3 mascles i una femella a VNG i un mascle a Cubelles). Totes les parelles ocupaven zones dunars, excepte les que s’han reproduït al dic de Ponent del port de Vilanova i la Geltrú. 

Àrea de reproducció al port de Vilanova i la Geltrú

Tot i que l’espècie té una marcada preferència per les dunes i platges, és prou versàtil per ocupar aquelles zones que presenten uns requisits mínims quan no disposa d'una altra alternativa. La zona que ocupa al port és una superficie sorrenca d’origen antròpic, resultat de l'ampliació del port esportiu. Hi ha molt poca cobertura vegetal, tot i que respecte de l'any passat, s'ha notat un increment. L'àrea té l’accés limitat, amb la qual cosa el nivell de molèsties és mínim, tot i les obres que s’hi duen a terme. I en aquest factor resideix possiblement l'èxit de la parelles reproductores. La temporada passada i aquesta, varen aconseguir treure polls endavant, tot i la presència nombrosa d'un dels seus principals depredadors, el Gavià argentat (Larus michahellis). El fet de que no es vegin obligats a abandonar sovint el niu molt probablement pot explicar-ho. Aquesta zona del port és també un punt de descans important per la Gavina corsa (Larus audouinii), però aquesta espècie no sembla especialment interessada en el Corriol, tal i com vaig poder constatar diverses vegades i enregistrar al video que podeu veure tot seguit.

Dic de Ponent al 2011.

Al terme municipal de Vilanova i la Geltrú hi ha uns 4 km de platja. No obstant això la forta pressió que pateixen aquests espais, frustra qualsevol intent de recolonització per part del Corriol camanegre. A l’hivern, però, sí que les utilitza sovint. Només la platja Llarga gaudeix d’un pla de protecció (Pla especial de restauració com a zona humida i sorral costaner del Sector de Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú); i ha estat inclosa dins l'inventari de zones humides de Catalunya. No és casualitat llavors, que el Corriol camanegre la utilitzi per a criar.

Epíleg

Tornant a la pregunta inicial. El sí respon al fet de que el Corriol camanegre, malgrat el procés de regressió, colonitza aquelles zones que presenten condicions favorables per a la reproducció. El no és el contrapunt. L’espècie es veu abocada a utilitzar hàbitats de baixa qualitat i sotmesos a una gran inestabilitat. En aquest sentit la població reproductora del port està compromesa per la durada de les obres del dic de Ponent, i per l’evolució de la cobertura vegetal en aquest espai.

Fer front al problema de la gestió dels espais on es reprodueix l’espècie no és només una qüestió de voluntat política, és també una obligació marcada pel marc legislatiu. Es tracta d’una espècie objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat segons la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversidad; consta com a espècie d'Interès Especial al Reial Decret 439/1990, de 30 de març, que regula el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades; figura como a espècie protegida (Categoria C) al Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals; i es considerada com a espècie sensible al Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge. 

Raons jurídiques, n'hi ha, d'ètiques, no en falten, i científiques estan a l'abasta de les autoritat. La raó que va portar a la corporació vilanovina a dotar Platja Llarga d'una figura de protecció, no va ser un altra que l'exigencia per part de grups de pressió social, de posar límits a un desenvolupament urbanístic descontrolat, i la necessitat de conservar el patrimoni natural com a element d'identitat. El coneixement dels valors naturals és una peça fonamental en la conservació del medi i de les espècies, la seva absència o presència decanta les actuacions en un sentit o en un altre. Parlo de compromís i estima de l'entorn. Del coneixement com a eine per un canvi de mentalitat.

Dit això, espero (pero no hi confio de moment) que aquesta legislació sigui aplicada com cal, allà on cal, per tal de poder gaudir de l’espècie més representativa dels postres litorals sorrencs.

Gavines a Vilanova i la Geltrú

En aquesta època assistim als moviments migratoris de moltes espècies. Les gavines i gavians són reproductors primerencs que inicïen la seva migració cap al nord a finals de l’hivern, i març és un més de molt moviment. La lectura d’anelles en exemplars marcats ens permet conèixer aquestes dinàmiques i apropar-nos amb més presició al coneixement d’aquestes aus marines que provoquen passions o rebuig, però que mai passen desapercebudes. El passat dia 16/03/11 era notori el fluix de gavians a Vilanova i la Geltrú, sobretot de Gavià fosc.

Els gavians foscs (Larus fuscus) crien a l’oest i nord d’Europa. Tres subespècies conformen aquest taxó. Les aus de les ssp. graellsii i intermedius, que són les que veien a la Mediterrània occidental, ja estan de tornada cap a les seves àrees de cria al mar del Nord. Entre la platja de Sant Cristòfol i el port, en vaig comptar un mínim de 205 ex., la gran majoria adults o exemplars de 4t hivern (5è any calendari), corresponent només un 16 % a inmadurs de 2n i 3r any calendari.

Algunes d’aquestes aus han passat l’hivern a les nostres costes. Això ho poden saber gràcies a la informació que facilita la lectura d’anelles de PVC amb estan marcats alguns exemplars. És el cas de les dos lectures que vaig fer a la platja de Sant Cristòfol:

1) Adult amb anella de blava i codi blanc V.583. Es tracta d’un exemplar anellat a Dinamarca, que en els darrers dos anys, si més no, és un hivernant regular a Vilanova i la Geltrú. Arriba a finals de setembre i se’n va a finals de març. Trobar-lo és ja un clàssic.

2) Exemplar de 3r any calendari amb anella vermella i codi blanc H892. És molt probable que hagi hivernat a la zona. La primera observació va ser al port a finals d’octubre i ara, aquesta observació prenupcial. La manca de visites entremig no permeten confirmar-ho. Es tracta d’un exemplar anellat a Alemanya.

I per últim, un adult amb anella blanca i codi negre N380, que, si no m’equivoco, es tracta d’un exemplar anellat per Albert Cama al port de Tarragona (desconec la data exacta de l’anellament, però va ser abans de desembre del 2009), on es comporta com un hivernant regular. La única cita que em consta a Vilanova i la Geltrú (que jo sàpiga) és aquesta, de manera que, considerant les dates, molt probablement estigui en pas.

Exemplar de 2n any calendari.

Exemplar de 3r any calendari.

Adults (al fons el gavià danès amb anella blava i el 1r per la dreta és un inmadur de Larus michahellis.

La resta de lectures varen correspondre a gavines corses (Larus audouinii), que en aquest moment fan moviments cap al nord abans d’instal·lar-se a les seves colònies de cria. Els exemplars, un total de 31, eren tots aparentment adults, i quatre estaven anellats.

1)   Adult amb anella de blanca i codi negre HC60 observat a la platja de Sant Cristòfol. Aquest exemplar de 10 anys va ser anellat al Delta de l’Ebre.

2)   Adult amb anella de blanca i codi negre BA01 observat a la platja de Sant Cristòfol. La primera observació d’aquest exemplar va ver a primers de març del 2010 (Marc Olivé). Aquest any no ha fallat i torna a ser-hi. Si respon a la mateixa pauta, voltarà per aquí durant un més llarg.

3)   Adult amb anella de blanca i codi negre AR5B observat a la platja de Sant Cristòfol. Aquest exemplar va ser anellat com a poll al Delta de l’Ebre el 2005.

4)   Adult amb anella de blanca i codi negre ZYL observat a la platja de Sant Cristòfol. Un veterà entre les gavines de Vilanova. Anellat al Delta de l’Ebre el 1996, apareix cada primavera per aquestes contrades, i en alguna ocasió ha estat observat a final del mes de juliol.

Les altres espècies observades van ser Gavina capnegre (Larus melanocephalus) amb 61 ex.; Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), 14 ex., la majoria inmadurs; i Gavià argentat (Larus michahellis) amb 29 ex. (més del 90 % inmadurs).

Pel que fa a d’altres aus, destacar la presència d’una parella de corriols camanegre (Charadrius alexandrinus) a la platja de Sant Cristòfol. Intentaran la cria un altre cop a Vilanova? S’ha d’estar a l’aguait.

El mascle en 1r pla.

Una de rapinyaires i altres aus

Tot i les dates una mica tardanes, ahir de bon matí vaig pujar al Turó de la Coscollada per tal de veure – i gaudir-ne- els moviments migratoris dels passeriformes, rapinyaires i altres aus diürnes. Després de més de dues hores amb uns resultats nuls –i “cutres”- vaig decidir baixar i canviar el mar per la serralada. Però ves per on, que la llei de Murphy va funcionar: així que vaig arribar al cotxe, rebo una trucada del Xavi, dient-me que hi havia pas de Buteo per Barcelona i fins i tot havia vist una Cigonya negra. Però com diu Murhpy: si les coses van mal encara poden anar pitjor: i mentre parlaven em diu que està veient una altra Cigonya negra sobrevolant la ciutat de Barcelona. Així doncs decideixo girar cua (anava cap a El Maresme) i enfilo direcció El Garraf. Des de Canòpolis vaig controlar el pas d’unes poques, era al voltant de les 13:30. Quina raó tenia Langsam en aplicacar la llei de Murphy: res és etern. El pic principal d’aquest petit flux va tenir lloc mentre em traslladava al punt d’observació, per tant vaig arribar quan ja dequeia, tot i així com que no sóc gaire exigent, vaig gaudir de cada Aligot que passava, de l’única Àguila calçada que vaig veure, de les àguiles cua-barrades residents, que vaig poder veure a plaer encara que una mica lluny.

Doncs bé els resultats del Xavi des de Barcelona van ser:

1 Phalacrocorax carbo
1 Ciconia nigra
56 Buteo buteo
2 Hieraaetus pennatus
1 Falco tinnuculus

Per la meva banda, des de El Garraf vaig observar:

1 Accipiter nisus
16 Buteo buteo
1 Hieraaetus pennatus
1 Falco tinnuculus
A més de dos adults i un jove de Hieraaetus fasciatus, voltant per les rodaies.