L'ORNITONIGMA

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Picidae. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Picidae. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de novembre del 2016

Vuelve el Ornitonigma. Una de pícidos

Ya es hora de resucitar este blog después de un largo, muy largo estiaje y ya bien encarrilado el curso académico, que lleva mucho trabajo, y sólo me permite salir a ver pájaros...  y poco más. En todo este tiempo han pasado muchas cosas, pero a estas alturas no resulta ni prudente ni efectivo ni eficiente ponerme a relatarlas y menos aún describirlas. De modo que no me queda otra cosa que priorizar entre lo urgente y lo importante. Pero con que urgente no hay nada e importante hay muy poco, cumpliré con mi deber de dar respuesta a un ornitonigma que planteé allá por un ya lejano mes de mayo.

Fue en mayo como digo, cuando planteé dos retos, un pájaro carpintero del género Dendrocopos y un granívoro de la familia de los fringílidos o quizás de los escribanos. Comencemos por los primeros.

Las especies del género Dendrocopos

Todas las especies del género Dendrocopos se caracterizan por presentar un plumaje pio (blanco y negro) con zonas de un rojo más o menos intenso, limitadas al pileo-nuca y vientre-infracobertoras caudales. En la Península Ibérica están presentes cuatro de las cinco especies (D. major, D. medius, D. leucotos y D. minor). La quinta especie D. syriacus, se distribuye por Europa oriental y Oriente Medio hasta Irán.

Nuestro pájaro enigmático

El ave del reto cuenta con todos los rasgos de los carpinteros píos: combinación de plumas blancas y negras en las partes superiores, partes inferiores blancuzcas, y rojo en la cabeza y la cloaca.



De las tres especies propuestas, dos se parecen mucho y otra tiene un rasgo muy divergente: la extensión del rojo sobre el píleo. A diferencia de major y syriacus, solamente medius presenta el píleo completamente rojo, sin nada de negro. Quizás alguien diga: “¡Ey, los juveniles de las otras dos especies también tienen todo el píleo rojo!” “Sí”, respondo. “Pero fijaos que está bordeado de negro en su parte inferior”. Si algo llama la atención del pico mediano, entre otras cosas, es esa expresión “limpia” e “inocente”. Podemos descartar pues al pico mediano.


Juvenil de pico picapinos

Nuestro dilema se reduce entonces al pico picapinos y al pico sirio. Ambos son muy parecidos, con píleo negro y mancha roja en la nuca. ‘¡Atención! ¡Mancha roja en la nuca como nuestra ave! Este rasgo sólo se da en los machos de ambas especies. Por tanto ya podemos acotar un poco más, se trata de un macho. ¿Y qué diferencia a los machos de ambas especies?

  • La extensión del rojo en la nuca es major en syriacus que en major.
  • Cobertoras auriculares completamente bordeadas de negro en major y sólo en su parte inferior en syriacus (el negro en la cara se limita a una franja que nace en la base del pico y recorre el cuello longitudinalmente, sin esa franja tan característica de major que nace perpendicular y se une a la nuca).
  • Plumas de la base del pico negras en major y blancas en syriacus.
  • Rectrices externas moteadas de blanco en major y básicamente negras, sin apenas moteado en syriacus.
  • Pico notablemente más largo en syriacus.
  • El rojo de la cloaca mucho más intenso en major que en syriacus.

 
Macho adulto de pico picapinos
http://www.biolib.cz/en/image/id25248/
Estas son la principales diferencias. Si además os digo que el ejemplar que os propongo fue fotografiado en un parque de la ciudad de Jerusalén en la primavera de 2010, seguro que nadie duda de la identidad de la especie: pico sirio (Dendrocopos syriacus).

Pico sirio

Pronto volveré con la segunda parte de la solución de este ornitonigma.


Saludos y gracias por seguir ahí.

dimarts, 15 de desembre del 2015

Anellament a Abrera

Ja fa anys que col·laboro amb el Xavi Larruy en jornades d’anellament, unes en el marc de l’educació ambiental (Serra de Marina, riu Besòs) i altres de caire més científic (seguiment de les poblacions d’ocells del riu Llobregat a Abrera). Avui he estat precisament a Abrera, en companyia de molt bona gent, en Javier Oliver, el Joan Castelló, la Sandra i l’Elena, en Sergi Sales i en Xavi.  Ha estat una jornada molt interessant, amb espècies com el colltort Jynx torquilla o el tord ala-roig Turdus iliacus, dels que es van anellar sengles exemplars.


Aquí us deixo algunes fotos dels meus ocells preferits d’aquesta jornada d’anellament.


Colltort


Tord ala-roig. Oi, que no es nota!
Femella de pinsà en actitud poc amistosa. L'enten.
Pardal de bardissa esperant que s'acabe la sessió de fotos per "darse el piro".
Sabeu qui és aquest personatge amb la cua tan trintxada?

dijous, 26 de novembre del 2015

Apunts sobre el colltort

Autors: Jordi Prieto i Xavier Larruy
Ahir vaig estar col·laborant en una jornada d’anellament científic que en Xavier Larruy desenvolupa des de fa anys com a part d’un projecte de seguiment d’ocells d’Abrera a l’entorn del riu Llobregat. Va estar una jornada fructífera, amb més de 120 ocells anellats. La espècie més destacada, i de la que només es va capturar un únic exemplar, va ser el colltort (Jyns torquilla).

Colltort és una paraula composta, que etimológicament deriva del substantiu coll i l’adjectiu tort [participi de tòrcer: “Deformar (un membre del cos) amb un moviment violent i antinatural de flexió o de girada”, definició pressa del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans]. A partir d’aquestes dues paraules podem inferir fàcilment el seu significat: aquest ocell gira i gira el coll. Però abans d’endinsar-nos en aquest costum tan peculiar, vull fer una repassada ràpida als noms vernacles d’aquesta espècie en d’altres llengües.

Tan accentuat és el seu hàbit de girar el coll, que en castellá li diuen torcecuello, en anglès wryneck (malgrat que wry vol dir ironia, en realitat fa referència a torticolis, que no deixa de ser una manera molt irònica de referir-se a un ocell que en segons quines circumstàncies fa una sèrie de moviments sinuosos amb el seu coll, que fan pensar que ha de sortir mal parat). Torcol¹Foumilier en francès. Tanmateix tant la llingua asturiana com el gallec fan servir noms que deriven del seu cant, en el cas de la primera, Ayayay; i de la seva principal font d’aliment, les formigues, en el cas de la segona, Peto formigueiro. Quant al nom gallec opino que té més a veure amb un criteri ligüístic conseqüència del procés de  normalització de la pròpia llengua.

Els noms vernacles dels animals deriven de diferents fonts: els seus colors, les seves vocalitzacions, algun costum peculiar, d’allò que mengen, el lloc on habiten, el seu comportament, etc. El colltort gira el coll, i ho gira molt i molt, per tant colltort, torcecuello... Però per què ho fa? Només vol cridar l’atenció. Curiós en un ocell de plumatge tan críptic, que és mes fàcil de sentir que no pas de veure.

El seu plumatge li ajuda a passar desapercebut al seu entorn mentre s’alimenta o en qualsevol de les altres seves funcions vitals. Davant una amenaça intenta passar desapercebut, però en percebre que ha estat descobert comença la funció de contorsionisme. Es tracta de desviar l’atenció d’un presumpte agressor amb un moviment hipnòtic que recorda a l’encantador de serps. Però aquesta sinuositat és part tan esencial de la seva vida, que durant el festeig amb la parella, els moviments del coll són els encarregat de generar el vincle. Sigui per amenaça, sigui per atracció sexual, aquest picot torç el coll.

És evident que nosaltres per ell representem una amenaça ben grossa. Aquí teniu una mostra del seu curiós comportament.









 ¹Fixeu-vos en les semblances amb el català.

dijous, 6 de setembre del 2012

Les millors observacions al Segrià


Feia temps que tenia pendent una visita a les planes de Ponent. Dresprés de tot un estiu a les costes gallegues, trobava a faltar els camins polsegosos d’aquestes zones estepàries. Així, aprofitant una oportunitat inesperada, vaig passar els darrers dos dies (i mig) a la comarca del Segrià. Dos dies que varen resultar força productius. Tot seguit faig un recull de les observacions més destacades.

Cigne mut (Cygnus olor): Un total de 19 exs. al patà d’Utxesa el 4/09/12, entre el quals hi havia una parella amb 3 juvenils i una altra amb 4.


Xarrasclet (Anas querquedula): Un estol de 49 exs. al patà d’Utxesa el 4/09/12.

Aligot vesper (Pernis apivorus): 5 exs. sobrevolant la timoneda d’Alfès el 3/09/12.

Corriol pit-roig (Charadrius morinellus): 24 ex. a un camp d’Alfès el 3/09/12.



Fumarell negre (Chlidonies niger): 7 exs. al patà d’Utxesa el 4/09/12.

Ganga (Pterocles alchata): Al voltant de 20 exs. a la timoneda d’Alfès el 3/09/12. El grup més gran va ser d’11 exs, entre el que hi havia dues femelles amb polls. El resta diverses volades de 5 i 2 exs. Varen estar molt actives al capvespre.



Picot graser petit (Dendrocopos minor): Una femella al parc de la Mitjana de Lleida el 5/09/12.

Oreneta de ribera (Riparia riparia): Al voltant de 840 ex. al patà d’Utxesa el 4/09/12.

Trobat (Anthus campestris): Un exemplar a la timoneda d’Alfès el 3/09/12.

Mallarenga de bigotis (Panurus biarmicus): Al menys 3 exs. al patà d’Utxesa el 4/09/12.

A més de les espècies esmentades, cal comentar que hi havia bona sedimentació de migrants, entre els que destacaven l’Abellarol (Merops apiaster), el Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i el Mosquiter de passa (Phylloscopus trochillus); més escasos però fàcilment detectables, el Còlit gris (Oenanthe oenanthe),  la Tallareta vulgar (Sylvia communis), el Tallarol gros (S. borin) i el Papamosques gris (Muscicapa striata).

Merops apiaster
Ficedula hypoleuca
Oenanthe oenanthe
Finalment, va resultar molt interessant, la visita al pantà de Camelis. El nivell d’agua era molt baix i les condicions eren molt bones per a limícoles. En un recompte que vaig fer la tarda del día 4/09/12 van surtir: 6 cames llargues (Himantopus himantopus), 223 fredalugues (Vanellus vanellus), 25 corriols petits (Charadrius dubius), 4 corriols grossos (Charadrius hiaticula), 1 Territ menut (Calidris minuta), 2 becadells comuns (Gallinago gallinago), 1 Gamba verda (Tringa nebularia), 3 valones (T. glareola), 6 xivites (T. ochropus) i 2 xivitones (Actitis hypoleucos). Deu espècies i més de 270 exs. no està gens malament per un indret tan petit. Us animo a visitar-lo. I vull donar les gràcies al José Guerra que em va informar de les condicions del patà. 

diumenge, 22 de gener del 2012

Birding a Lleida

El passat 7 de gener, en Xescu Macià, el Miquel Vall-llosera i un present várem fer una jornada maratoniana pel sud de la comarca del Segrià. Ens va acompanyar un cel seré, l’absència de vent i les ganes de treure un bon grapat d’espècies d’aquesta àrea de la plana de Ponent.


En un recorregut que va començar al pantà d’Utxesa, per continuar pels pantans de Cemelis i Gran, prospectant els secans fins arribar a Alfès i acabar a prop de la ciutat de Lleida vam observàrem 90 espècies d’ocells. Ens va faltar el Sisó o el Torlit entre les espècies de secà, tot i visitar indrets molt adients, però varen surtir d’altres molt destacades com veureu tot seguit.

Cigne mut (Cygnus olor): 7 exs. al pantà d’Utxesa.

Ànec blanc (Tadorna tadorna): 1 ex. al pantà Gran d'Alcarràs.

Morrell de collar (Aythya collaris) : 1 mascle adult al pantà Gran, que roman a la zona des de la tardor.

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis): 1 ex. al pantà de Cemelis.

Agró blanc (Casmerodius albus): 2 exs. al pantà d’Utxesa; i al menys 5 exs. al riu Segre al seu pas per Torres de Segre.

Gamba roja pintada (Tringa erythropus): 1 ex. al pantà d’Utxesa.

Ganga (Pterocles alchata): 13 ex. a Alfès menjant a un camp de blat.


Duc (Bubo bubo): Una pareja observats al vespre.


Mussol banyut (Asio otus): 1-2 exs. a prop d’Albatàrrec en vol de caça.

Colltort (Jyns torquilla): 1 ex. al pantà d’Utxesa.

Mallarenga de bigotis (Panurus biarmicus): un mínim de 20 ex. al pantà d’Utxesa.

La jornada va ser destacable pel que fa a determinades espècies, però també per l’absència d’altres comunes o pel baix nombre de paseriformes hivernants en aquest hivern tan inusual, especialment pel que fa a les espècies de tords, de les quals vàrem veure només Turdus philomelos i T. viscivorus.

diumenge, 1 de gener del 2012

Les millors darreres observacions del 2011

Els que seguiu aquest bloc heu vist que els darrers mesos ha estat pràcticament agonitzat. Afers personals han fet que gairebé no hagi pogut sortir al camp. Les últimes setmanes, però, la meva situació personal ha començat a canviar i he pogut fer petites sortides.

El motiu d’aquesta entrada és deixar constància de les observacions més interessants de les darreres setmanes del 2011. Per ordre taxonòmic són les següents:

Oca riallera grossa (Anser albifrons)
1 adult i 1 ex. de 1er hivern al Cortalet, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11, 29 i 30/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera)

1er hivern 
Adult


Ànec xiulador (Anas penelope)
1 mascle a la desembocadura del Foix, Cubelles (Garraf) el 16/12/11.




Ànec cua-llarg (Anas acuta)
Dues femelles a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.

Xibec (Netta rufina)
  • Una femella a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.
  • Un mascle a la Massona, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 30/12/11.


Morrell d’ull grocs (Bucephala clangula)
Una femella/1r hivern a la Massona, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 30/12/11.



Calàbria petita (Gavia stellata)
1 ex. davant la platja de Sant Pere Pescador, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera).

Calàbria agulla (Gavia arctica)
  • 3 ex. davant la platja les Llaunes, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera)
  • 2 ex. davant la platja les Llaunes, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 30/12/11.


Bitó (Botaurus stellaris)
1 ex. sobrevolant e canyissar de la Massona, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera).

Agró blanc (Casmerodius albus)
1 ex. al apartidor de Gerb (Os de Balaguer, Lleida) el 6/12/11.

Falcó peregrí (Falco peregrinus)
Un juvenil tipus peregrinus/calidus,  obserbat a Castellnou de Seana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.





Polla blava (Porphyrio porphyrio)
1 ex. a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.



Fotja (Fulica atra)
1 ex. al riu Besòs, Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), el 27/12/11. Es tracta de la 1a observació de l’hivern. (Altres observadors: Xavier Larruy).

Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
  • 1 ex. a la desembocadura del riu Besòs, Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), el 27/12/11. (Altres observadors: Xavier Larruy).
  • 1 ex. a El Matà, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona), el 29/12/11.


Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Un mínim de 2432 exs. al dormidor que hi ha davant la platja de Ribes-roges a Vilanova i la Geltrú (Garraf), el 17/11/11.

Gavina corsa (Larus audouinii)
1 adult a la platja de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú (Garraf) el 22/11/11.

Mussol emigrant (Asio flammeus)
Un ex. als camps que hi ha al costat de l’aparcament de l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) per la banda de Vila-sana el 7/12/11.

Picot grasset petit (Dendrocopus minor)
1 ex. escoltat a prop del Cortalet, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona), l’11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera).

Piula grossa (Anthus richardi)
1 ex. de 1r hivern al camps de Mas Bellasguard, Castelló d’Empuries (Girona), el 29 i 30/12/11.





Cotxa blava (Luscinia svecica)
1 mascle a la desembocadura del riu Besòs, Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), el 27/12/11. (Altres observadors: Xavier Larruy).

dilluns, 15 de desembre del 2008

Algunes observacions a la ciutat de Barcelona

Ahir, en un missatge enviat a Auscat, en Josep Garcia, feia un breu però interessant comentari sobre els ocells a la ciutat de Barcelona, en presentar una radiografia de la fauna alada de la ciutat mitjançant les observacions fetes a diversos parcs de la Ciutat Comtal.

A destacar les observacions d’aligots Buteo buteo al parc de la Ciutadella (1 ex. l’11/12/08) i al parc de can Setmenat (1 ex. el 12/12/08). Una Becada Scolopax rusticola i un Colltort Jynx torquilla ahir 14/12/08 al parc de la Ciutadella. D’altra banda, és interessant la referència a la davallada de les poblacions de pardals Passer domesticus “a la majoria dels parcs barcelonins”, tot i que sembla que al parc de la Ciutadella/zoològic (...) torna a recuperar les seves poblacions”.

diumenge, 18 de maig del 2008

Sant Jeroni de la Murtra, 13/05/08

El passat dia 13 de maig vaig detectar els primers polls de Puput Upupa epops a la zona de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona). Es tractava d’un adult amb dos juvenils. A banda, però, un parell de mascles cantant a dos punts diferent, un escoltat i l’altre vist. Fins ara només tenia constància de la reproducció a la zona d’una parella, però enguany sembla que hi ha un altre mascle territorial establert, que no vaig detectar fins ara. En aquesta espècie s’han constatat casos de poliàndria, per tant existeix la possibilitat de que sigui un femella unida a dos mascles. A veure si puc confirmar alguna cosa al respecte.

També volta per les rodalies del monestir un jove de Cucut reial Clamator glandarius, que encara continua sent alimentat pels seus pares adoptius, una parella de garses Pica pica.




Clamator glandarius jove sent alimentant per una garsa.

Altres espècies s’afanyen buscant aliments per a les seves llocades. Així els polls dels bitxacs comuns Saxicola torquatus (dels quals tinc localitzades dues parelles) o els dels tallarols capnegres Sylvia melanocephala deuen estar a punt d’abandonar el niu.



Saxicola torquatus, mascle.

Tanmateix altres espècies d’arribada més tardana, com ara el Rossinol Luscinia megarhynchos o la Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta estan en els moments més intensos de la seva activitat canora. Dels primers en tinc controlats uns 10 mascles territorials, en tant que de la segona tant sols dos.



Luscinia megarhynchos, mascle cantant.

Hippolais polyglotta

A més de l’esmentat, també vaig observar/escoltar una parella de xoriguers Falco tinnunculus, 3 faisans Phasianus colchicus, tudons Columba palumbus, un Mussol Athene noctua, un solitari Ballester Apus melba, i diversos grups de falciots A. apus i orenetes Hirundo rustica; dos petits grups d’abellarols Merops apiaster, un Picot verd Picus viridis, un Merlot Turdus merula, més d’una decena de Trist Cisticola juncidis, 7 rossinols bords Cettia cetti, un parell de mascles cantant de Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli, una Mallarenga petita Parus ater, a més de mallarengues blava, carbonera i cuallarga (P. caeruleus, P. major i Aegithalos caudatus respectivament), també un parell de mascles cantant de Raspinell Certhia brachydactyla, una parella de Gaig blau Garrulus glandarius i diverses garses Pica pica, un bon nombre de gafarrons Serinus serinus (mascles cantant i parelles), algun mascle cantor de Verdum Carduelis chloris, una Cadernera C. Carduelis...



Merops apiaster (foto d'arxiu).
Cettia cetti

De migrants sedimentats tan sols en vaig detectar una Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus i diversos papamosques grisos Muscicapa striata (en aquest cas resulta difícil diferenciar entre els efectius nidificants –rarament més d’una parella- i els efectius migrants).



Muscicapa striata