Mirades ornitològiques: falcó cama-roig

De vegades em pregunten: “Per tu, que t’agraden tant les aus, quina és la teva espècie favorita?” Sempre resto uns segons pensatiu. Realment m’agraden les aus, sobre això no hi ha cap mena de dubte, m’agraden tant que em costa molt respondre a una pregunta aparentment tan senzilla. Però és una cosa tan subjectiva (o objectiva si algú té un interés professional en determinada espècie o grup d’espècies estretament emparentades), que la resposta està plena de matissos. Una entrada d’un blog mai no serviria ni tan sols com a introducció. Però com que he de donar una resposta, diré que serà aquella que faci que en un moment determinat i en un lloc concret brollin tot un cabal d’emocions. Són les que jo anomeno, espècies volcàniques. La seva observació, el seu descobriment, és el més semblant a l’erupció d’un volcà. N’hi ha que es queden en una simple emissió de fumaroles; d’altres són especialment violentes, tant que fan convulsionar tot el cos; i n’hi ha, que després de l’explosió, apareix un núvol piroclàstic que ho arrasa tot. D’aquestes últimes, n’he viscudes unes poques.

Els darrers dies es van produir una succesió d’observacions d’espècies de migració típicament oriental a diferents punts de l’est peninsular. Amb tal motiu, em vaig traslladar als Aiguamolls de l’Empordà amb l’esperança de trobar-ne algun d’aquests divagants. Les condicions meteorològiques no eren especialment adverses, però s’esperaven pluges nocturnes, pluges nocturnes que es van quedar finalment en petits xàfacs que no van tenir gaire repercusió en la sedimentació de migrants subsaharians. Realment “vaig gaudir” d’aquesta sequera de migrants. Així són les coses, i els observadors d’aus tenim aquesta capacitat per gaudir d’allò que tenim més a l’abast. Disposem d’una certa versatilitat (disculpeu-me la generalització) i d’un ventall de recursos que ens permet enfrorontar amb èxit el que podria ser una frustració.

Disculpeu-me, em sembla que m’he anat un a mica del fil. Parlava de les espècies “favorites”. De favorites en tinc moltes. M’agraden els limícols, els paseriformes, sento passió per les marines, però què em dieu de les rapinyaires? Ai les rapinyaires! Alguns dels millors moments de la meva vida ornitològica els he viscut mirant rapinyaires amb els meus amics ornitosectaris a L’Espinal. Què tenen les rapinyaires que tan hi agraden? El meu nebot, de només sis anys, coneix molts ocells, però sempre acaba parlant d’”àligues”.

Continuo. Estava el cap de setmana passat escombrant els prats anegats de El Matà, al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empurdà. La vegetació s’havia desenvolupat molt des de la darrera visita, i tot i que estava ple de bitxos, resultava una mica monotemàtic, encara que molt interessant per un home del nordoest, on la Tringa glareola apereix solitària o en petits, molt petits grups. 

Mentre observava els camps de El Matà, vaig establir una conversa amb un altre observador. Em va explicar que molt a prop, als camp de La Gallinera, s’havia vist una femella de falcó cama-roig (Falco vespertinus). No ho vaig pensar ni un segon, vaig recollir els “trastus” i vaig enfilar cap aquests camps propers. En arribar a la zona de referència, vaig veure una petita rapinyaire aturada a uns fils de la llum. Estava contrallum. Ben bé podia ser un xoriguer. Però un cop enfocat amb els prismàtics, vaig adonar-ne que es tractava d’un mascle adult de falcó cama-roig. Vaja, no us havia comentat que l’observador que m’havia comunicat la cita, m’havia parlat d’una femella! Doncs jo havia trobat un mascle? Que l’observador s’havia equivocat? HO dubto. Era una persona amb prou credibilitat. A més,  aquests ocells els agrada viatjar en grup, o com a mínim en parelles.

El falcó cama-roig és una petita rapinyaire de distribució oriental. El poden trobar des de la meitat oriental d’Europa, amb les principals poblacions a Hungria, fins a Mongòlia i l’est de la Xina. Es tracta d’un migrador regular al quadrant nordest de la península, que de vegades fa fortes irrupcions. 

Al final, a La Gallinera, hi vaig trobar tres mascles i una femella, tots adults. Després d’observar-los i gaudir-los una bona estona, vaig prospectar altres zones del voltant i finalment en vaig trobar un parell de femelles adultes que s’alimentaven en un camp, associades a un petit estol de xoriguer petit (Falco naumani), un altre petit falcó que cria, aquest sí, per les nostres contrades.

Els vespertinus van ser un oasi entre la sequera de migrants estivals. Quin goig! M’agraden les rapinyaires, però és definitivament la meva espècie favorita? N’és una entre els milers d’espècies d’ocells. Però aquell dia era el lloc i el moment. Aquí us deixo un video per compartir amb vosaltres aquesta meravellosa experiència. Disfruteu-lo. 

Comença el festival de rapis!

El mes de setembe és especialment il·lusionant per un ornitòleg. Milions d’ocells viatgen des de les seves zones de cría de l’hemisferi nord fins les terres que els acolliran durant l’hivern. Algunes es quedaran per les nostres contrades, altres però volaran més enllà del tròpic o encara molt més lluny. Ho fan seguint autopistes invisibles a l’ull humà i utilitzant estratègies tan diverses que el seu estudi ha generat rius de tinta.

Existeixen llocs privilegiats on aquest fenòmen es manifesta en la seva màxima expressió: Estaca de Bares a Galícia per les aus marines, l’Estret de Gibraltar al sud de la península per les aus planejadores o el Delta de l’Ebre per limícoles, són alguns llocs on es pot gaudir d’aquesta meravella.

Jo tinc la fortuna de viure al costat d’una carena de serres pròximes al litoral que conformen una via migratòria prou important per a miles de rapinyaires. Quan s’apropa la temporada ja sento una mena de negit i un impúls irrefenable d’enfilar-me a la nostra atalaia i observar el cel. Dic nostra, perquè comparteixo aquests moments amb els meus amics. Comparteixo l’adrenalina del descobriment, els coneixements, l’incertesa devant algunes observacions, i perquè no també l’avorriment. L’Espinal és un lloc humild, on els “rapis” acostumen a passar alt i lluny, però no penseu que això és un handicap, contrariament és una font permanente d’aprenentage.

Dissabte i diumenge hem fet una bona pila d’hores d’observació, ha estat un tastet, un preludi del que està per venir, un tastet que ens ha brindat la possibilitat de veure 1 àguila percadora, 1 àguila marcenca, más de 28 arpelles, 2 esparvers cendrosos, al menys 4 aligots vespers, no menys de 5 esparvers vulgars, algun astor, pocs xoriguers, diversos falcons mostatxuts, 1 falcó de la reina i un falcó pelegrí.

Falco tinnunculus

Femella adulta de Circus pygargus

Juvenil de Circus pygargus

Falco subbuteo

That's all folks! Ja aniré explicant com evoluciona la temporada que acaba de començar.

Fins aviat!

Una mica més de Mallorca

Ahir vaig publicar una entrada sobre els papamosques gris de les Balears. Va ser un visita molt interessant on a més de observar aquesta singular espècie vaig veure diversos exemplars d'altres espècies rares a la Península. 

Vaig quedar sorprés per la presència del Xarxec marbrenc (Marmaronetta angustirostris), del que vaig observar una parella una tarde i 4 exs. a l'endemà. Tots a S'Albubera. 

A Cap Fomentor els falcons de la Reina (Falco eleonorae) van oferir tot un espectacle de vol. Primer un grup de 4 exs. i més tard una parella en vol nupcial. Un dia més tard, vaig veure altres 2 exs. caçant insectes a S'Albufera.

No va faltar la subespècie endèmica de l'illa del Capsigrany (Lanius senator ssp. badius). Molt escàs a tot el territori que vaig recòrrer, la meitat oriental de l'illa.

I naturalment vaig veure els dos tallarols illencs, la Tallareta balear (Sylvia balearica) i el Tallarol de Moltoni (Sylvia (cantillans) moltonii), de les que malauradament no vaig poder aconseguir fotografia.

Mallorca sempre és una bona destinació per veure ocells a la primavera. Jo em feia un grapat d'anys que no hi era. Després d'aquesta visita, de ben segur que el parèntesi no serà tan dilatat. A 3o minuts de Barcelona i a un preu prou asequible és la destinació perfecta per visitar en el moments calents de la migració. No defrauda.

Solución al Ornitonigma de marzo

¿Quién no ha estado alguna vez en el campo observando aves, cuando de repente una silueta esbelta cruza el cielo con batidos de alas rápidos y poco profundos para de golpe quedar suspendida sobre su vertical y observar el terreno que hay bajo ella? Esa acción, denominada cernirse, da nombre a dos pequeños falcónidos que crían en la Península Ibérica: el Cernícalo vulgar (Falco tinnunculus) y el Cernícalo primilla (Falco naumanni). El primero de ellos, muy común a lo largo de todo el año, tiene una amplia distribución por el territorio peninsular, donde ocupa una extensa variedad de hábitats. El segundo, en cambio, resulta mucho más escaso y está casi exclusivamente ligado a los cultivos de secano del medio mediterráneo, aunque en época postnupcial aparece —a veces formando importantes concentraciones— en la fachada cantabroatlántica.

Dado que el primilla es una especie migradora de larga distancia, que está ausente durante todo el invierno, quebraderos de cabeza para los ornitólogos ibéricos comienzan a partir de marzo, cuando ambas especies se vuelven simpátricas en muchas áreas. Hembras e inmaduros son, en principio, los que presentan mayores dificultades de identificación. Sin embargo, los machos de ambas especies también comparten un plumaje muy parecido que aconseja prudencia.

A grandes rasgos, ambos presentan cabeza grisácea, partes superiores castaño rojizas y partes inferiores ocráceas más o menos intensas y más o menos moteadas. Pero eso a grandes rasgos, porque centrándonos en los detalles, vemos que sus patrones difieren notablemente.

El cernícalo primilla muestra un aspecto mucho más límpio, menos marcado, destacando la ausencia de moteado oscuro en el dorso, escapulares y cobertoras alares, siendo las grandes cobertoras y las terciarias de un tono gris azulado, rasgo que resulta diagnóstico, aunque no siempre fácil de apreciar. Ademas muestra el pecho de un color anaranjado o asalmonado uniforme con un matiz apastelado y con un ligero moteado poco llamativo. La cara, de un tono gris azulado, es limpia, con ausencia de bigotera y otras marcas faciales, lo que le da una expresión suave y gentil.

El cernícalo vulgar es muy parecido, pero se diferencia entre otras cosas por el moteado de las partes superiores, incluidas las cobertoras alares, que no son azuladas (GC), sino castaño rojizas. Ese moteado varía entre individuos y con la edad aparece más espaciado o ausente de algunas partes.

Cuando están posados, las puntas de las alas de los naumanii alcanzan el extremo de la cola, en contraposición a tinnunculus que muestran las alas más cortas y la cola más larga.

El diseño de la cabeza, como ya he citado, es también distintivo, con un patrón más marcado en tinnunculus frente al diseño liso y sencillo de los machos adultos de naumanii, a pesar de que algunos ejemplares pueden presentar una fina bigotera. Finalmente, cabe destacar la marca subterminal oscura en forma de flecha que presentan las plumas del manto, escapulares, cobertoras alares y terciarias que muestra tinnunculus, frente a las partes superiores lisas de naumani.

El ejemplar de la fotografía exhibe algunos rasgos propios de tinnunculus, que están muy poco destacados. En el caso del diseño facial, donde una suave bigotera y una muy discreta linea oscura postocular, junto a la práctica ausencia de listado oscuro, recuerdan al diseño cefálico propio de los primillas. Sin embargo, la tonalidad más clara del gris de la cabeza y las mejillas blanquecinas descartan tal posibilidad. Si además, nos fijamos en el moteado oscuro de las cobertoras medianas, y pecho demasiado marcado para un naumanii, podemos asegurar que se trata de un macho adulto de Cernícalo vulgar (Falco tinnunculus). En las fotografias que acompañan esta breve descripción se pueden apreciar los rasgos típicos de la especie.

Continua la migració de rapinyaires

Avui ha estat un matí força tranquil a l’Espinal (Parc Natural de la Serralada Litoral, Vallès Oriental), massa tranquil! El pas de rapinyaires ha estat molt fluix, més semblant a una mena de goteig intermitent, que no pas al flux més regular i continu de la jornada anterior. En Jordi Sala i jo hem registrat al voltant de 29 exemplars de 5 espècies diferents durant poc més de 4 hores d’observació. La espècie amb més registres ha estat l’Esparver vulgar (Accipiter nisus), seguit del xoriguer (Falco tinnunculus), el Falcó mostatxut (Falco subbuteo), l’Aligot vesper (Pernis apivorus) i l’Arpella (Circus aeroginosus).

Malgrat aquestes xifres tan minses, el Jordi Sala i jo hem disfrutat de la migració de paseriformes que, si obviem les orenetes vulgars (Hirundo rustica), va destacar pel pas de petits grups de pinsans (Fringilla coelebs), alguns passarells (Carduelis cannabina) i un grup de tres trencapinyes (Loxia curvirostra).

A mig matí hen tingut una pujada d’adrenal·lina en veure sobre el fons blau del cel seré una perfecta formació en “V”. Es tractava d’un grup de 31 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) en migració activa. No era el que esperaven, però el varen viure amb intensitat.

A partir d’ara una bona part de les rapinyaires estivals deixaran de passar, però continuarem a l’aguait d’altres viatgers que s’acosten cap al sud. Grues (Grus grus) i oques (Anser sp.)començaran a arribar en els propers dies, i encara resta per passar bona part dels aligots vulgars (Buteo buteo), potser alguna Cigonya negra (Ciconia nigra) i ves a saber el que ens depara el cel.

Migrants a l'Espinal

Avui he participat en una nova jornada d’observació de rapinyaires. Aquesta vegada, però, des l’Espinal, un indret de la serralada Litoral amb un ampla perspectiva del corredor nord de la serralada, que permet veure les rapinyaires des de ben lluny i seguir la seva aproximació. A més a més, la companyia ha estat de categoria, en Dani González, en Jordi Sala i el seu nebot Jordi. Bona conversa i xerrada entre rapi i rapi en un esplèndid matí, en el que ens hem deixat els ulls escombrant el cel a la recerca dels migradors.

La jornada no ha pogut començar millor: dues àguiles pescadores han vingut directes cap a nosaltres en un ràpid descens des de la tèrmica que les havia apujat. Sens dubte la millor observació del matí per la proximitat i la perspectiva. Poc després altres dos exemplars passaven bastant més lluny i a gran altura per la vessant de mar.

Pel que fa a rapinyaires, hem registrat uns 43 ex. de 9 espècies diferents en unes 5 hores d’observació: Aligot vesper (Pernis aviporus), Arpella (Circus aeroginosus), Esparver cendrós (Circus pygargus), Astor (Accipiter gentilis), Esparver vulgar (Accipiter nisus), Aligot comú (Buteo buteo), Àguila calçada (Aquila pennatus) i les ja esmentades àguiles pescadores (Pandion haliaetus).

A més de les rapis hem pogut disfrutar de moments esplèndids, com la riuada de ballesters (Apus melba) que van veure a mig matí. Primer van començar a concentrar-se uns 150 exs. al voltant d’un núvol d’insectes. Després va començar el fluix d’aux cap al sud, que en pocs minuts superaven els 400 exs. Així com van aparèixer van desaparèixer. En direcció nord, ens ha sobrevolat un solitari Trencapinyes (Loxia curvirostra). I molt a prop del nostre punt d’observació, un Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) va deixar anar el seu cant breument un parell de vegades.

Al migdia l’amenaça de pluja es va fer realitat i vam haver de tancar el xiringuito fins una propera vegada, que espero sigui aviat.

Xoriguer anellat

El 22 de setembre vaig observar a Can Dimoni (Delta del Llobregat) una femella adulta de Xoriguer comú (Falco tinnunculus) amb una anella de PVC verda i codi blanc HN al tars dret. Al tars esquerre portava una anella metàl·lica.

Durant l'observació no em va quedar clar si el codi de lectura era de 2 ó 3 dígits. A mi em va semblar de dos i cercant a la xarxa només vaig trobar un projecte que s'hi ajustés.  Es tracta del projecte suís del Dr. Martin Spiess, que el 2006 va anellar amb aquest color i dos dígits a un dels tarsos. Com s'indica en el web de cr-birding, l'objectiu era: "Birds are ringed in Switzerland as adults to study emigration, immigration and philopatry".

Algú sap si hi ha algun projecte semblant o bé la lectura sigui incomplerta? 

Moltes gràcies.

El 22 de setiembre observé en Can Dimoni (Delta del Llobregat) una hembra adulta de Cernícalo común (Falco tinnunculus) anillado con PVC verde y código blanco HN en el tarso derecho. En el tarso izquierdo tenía una anella metálica.

Durante la observación no estuve seguro de si el código de lectura era de 2 ó 3 dígitos. A mí  me pareció de dos y buscando en la Red sólo encontré un proyecto que se ajustase a mi lectura. Se trata del proyecto suizo del Dr. Martin Spiess, que el 2006 anilló con este color y dos dígitos en uno de los tarsos. Como se indica en la web de cr-birding, objetivo era: "Birds are ringed in Switzerland as adults to study emigration, immigration and philopatry".

¿Alguien sabe si hay algún proyecto parecido o bien la lectura es incompleta? 

Muchas gracias.

Migració de rapinyaires

Des de finals d’agost fins a l’octubre, milers d’aus rapinyaires i altres planejadores comencen la seva migració cap al sud. Unes travessaran la Mediterrània cap a Àfrica aprofitant llocs estratègics com pot ser l’estret de Gibraltar, per les poblacions que segueixen la ruta occidental. Parlo d’espècies com ara l’Àguila pescadora, l’Àguila marcenca o la calçada, el Milà negre, l’Esparver cendrós o l’Aligot vesper. En tant que d’altres romandran més al nord, passant els mesos més freds per les nostres latituds, cas de l’Aligot comú o l’Esparver vulgar. Durant el transcurs de la seva migració, segueixen serralades i conques fluvials com si de autopistes aèrees es tractés. Per exemple, a Catalunya hi ha una ruta molt bé delimitada per les serrales litorals que s’estén de nord a sud.

Circaetus gallicus

Les rapinyaires són en general aus de tamany mitjà i gran. Quan migren, i en general sempre que es desplacen, miren d’utilitzar estratègies que els permetin rendabilitzar al màxim l’enèrgia. És per això que poques vegades les observen fent servir el típic vol batut, que en termes energètics resulta el més costós. Algunes espècies com ara el Falcó pelegrí o el Xoriguer comú alternen el batut de les ales amb planejos. Altres espècies, però,  són estrictament planejadores. Aquesta estratègia segueix una seqüència que els permet recòrrer grans distàncies amb un cost mínim d’energia. Con que les aus que només planejen tendeixen a prendre altura, per tal de contrarestar aquest problema, busquen les corrents tèrmiques que forma l’aire calent, menys dens que l’aire fred, i que puja generant remolins ascendents. És el típic planeig en cercle ascendent que observem en moltes àguiles. En arribar a certa altitud fant un descens en linea recta sense necessitat de moure les ales. Tant sols es deixen caure a mesura que van perden altura. Així fins la següent tèrmica que els ajudarà a guanyar un altre cop altura.

Falco tinnuculus

Com que són migrants diurns, tot això és possible veure-ho des de determinats punts al llarg de les serralades costaneres. Un d’aquests indrets està situat al massís del Garraf, a cavall entre el mar i la muntanya. En dies favorables, hi és possible contemplar aquest tràfec de rapinyaires més o menys intés.

En aquest mes de setembre, vaig fer un seguiment des de Canòpolis, al Garraf. Tan sols varen ser tres jornades, i tot i que les xifres resulten molt pobres, i poc representatives del que es pot arribar a veure, disfrutar d'aquestes magnífiques aus és tot un goig. El fet migratori està condicionat per molts factor, i de vegades et pots morir de l’avorriment com no parar de comptar.

	11/9	14/9	22/9
Pernis apivorus			2
Circaetus gallicus	1	2
Circus aeroginosus	4	1	2
Accipiter nisus	2	1	17
Buteo buteo			1
Aquila pennatus	1		1
Falco tinnunculus	6		3
Falco subbuteo			1

Falco peregrinus

Pernis apivorus

A veure que depara el proper cap de setmana. 

NOTÍCIES: Continua la lluita per la defensa de Gallecs

http://www.contrapunt.cat/noticia/16567/les-entitats-mediambientalistes-critiquen-la-desatencio-de-gallecs-per-part-de-les-adminis


LES ENTITATS MEDIAMBIENTALISTES CRITIQUEN LA DESATENCIÓ DE GALLECS PER PART DE LES ADMINISTRACIONS


Posen com a exemple la manca de regulació de la falconeria

MONTSE ERAS / PARETS DEL VALLÈS, MOLLET DEL VALLÈS 

DIVENDRES, 10.2.2012. 07:42

La Plataforma de Defensa de Gallecs i DRAG denuncien una manca de voluntat de les administracions a l'hora de protegir "realment" Gallecs. Per a les entitats mediambientalistes la falta de celeritat a l'hora d'aprovar definitivament l'ordenança que hi ha de prohibir la falconeria és un dels exemples d'aquesta actitud, però hi sumen el fet que no s'hagi tramitat cap petició per incloure Gallecs com a Refugi de fauna  i a la Xarxa Natura 2000.

L'endarreriment de l'aprovació de l'ordenança municipal de Mollet que proposa la prohibició de la falconeria a Gallecs, que ha anat saltant de ple en ple, ha estat la gota que ha fet vessar el got. La Plataforma i DRAG asseguren que, des de les administracions, "no hi ha hagut un interès real per protegir Gallecs" i que ha estat la societat civil la que sempre ha empès perquè es prenguin mesures de protecció.

Les entitats mediambientalistes han presentat una queixa al Síndic de Greuges pel que fa a la pràctica de la falconeria a l'espai i des de l'estiu de l'any passat estan redactant una informe per demanar la inclusió de Gallecs a la Xarxa Natura 2000, "una protecció a nivell europeu que les administracions catalanes mai han sol·licitat. La qualificació de PEIN és insuficient, no dóna prou seguretat a nivell jurídic i ho demostra el fet que encara es projecten infraestructures que passen per l'espai", explica Dani Aranda, del DRAG. "Les administracions no acompanyen el sentiment de la ciutadania", afegeix l'ornitòleg Francesc Xavier Macià, que indica que el problema que implica la falconeria a espais naturals es troba arreu del món. Macià recorda que els països que van sol·licitar que fos declarada Patrimoni de la Humanitat "són en els que prolifera més la caça fortiva i el negoci de venda de rapinyaires".

De fet, les entitats molletanes han rebut el suport de la Sociedad Española de Ornitologia (SEO) per a fer efectiva la protecció de Gallecs.

NOTA EDITOR: Un matís a les declaracions d'en Francesc X. Macià que surten publicades: 

"Matisso les declaracions perquè el que surt publicat no s'ajusta correctament al que vaig dir: "Emirats Àrabs, Espanya, Bèlgica, Mongòlia, Qatar, França, Txecoslovàquia, Síria, Marroc i República de Corea són els països que van sol·licitar la declaració a l'Unesco de la falconeria com patrimoni de l'humanitat.

Bona part d'aquests països són els que provoquen més problemes de conservació directa o indirectament relacionats amb la falconeria (espolis, tràfic d’espècies protegides, caça excessiva, etc.). Solament cal llegir els precedents en premsa o literatura científica. Per exemple, ara mateix hi ha una campanya de recollida de signatures online mundial per la caça sobre l’húbara al Pakistan per part dels falconers àrabs. De seguir així, l’húbara s’extingirà en uns 15 anys."