Crónica de abril en el río Besòs

El pasado mes de abril fue escepcionalmente bueno en cuanto a observaciones de Alcaudón común de la subespécie balear (Lanius senator badius). El primero apareció en el parc de La pau, lo observó Xavier Larruy el 1 de abril. El segundo lo vio también Xavier Larruy en La Catalana, una zona que desgraciadamente se urbanizará en un futuro, el día 16, durante una visita con el Grup d’Ornitologia del Centre Excursionista de Terrassa. Cinco días más tarde, en una nueva visita,  Xavier Larruy (a partir de ahora Xavi) y yo localizamos otro ejemplar.

Lanius senator badius. La robustez del pico o la ausencia de blanco en la base de las primarias son algunos que lo diferencian de la subespecie nominal.

El 25 de abril aparecía otro ejemplar a la altura de Santa Coloma de Gramanet. Esta vez lo disfrutaban Xavi y Dionisio Sanz. Finalmente, el día 27, Xavi registraba otro individuo, esta vez en la desembocadura, esos 400 metros desangelados de la Administración entre el mar y el primer puente de los muchos que atraviesan el río. El alcaudón común balear es una subespecie endémica de las islas baleares, que se presenta de manera regular en el litoral catalán durante la migración primaveral. Pero no és el único endemismo que visita el Besòs.

Simultáneamente a la observación del alcaudón balear, Xavi y quien estas líneas escribe disfrutamos de un papamoscas grisbalear Muscicapa striata balearica. Fue el día 21. Lo observamos, lo fotografiamos y lo filmamos, confirmamos las características que lo identificaban como subespecie, y disfrutamos como enanos en un lugar olvidado, que temporada tras temporada no deja de ofrecernos todo tipo de maravillas naturales. ¿No se merece Sant Adrià de Besòs un espacio verde de calidad al lado del río? ¿No tenemos ya bastante hormigón a nuestro alrededor? Si los gestores supieran lo que acontece cada día en estas pocas hectareas, quizás cambiarían de idea. Pero para ello es necesario saber mirar, no sólo ver.  

Abril es un mes de migrantes. Hubo días espléndidos, donde no faltaron las collalbas grises Oenanthe oenanthe, los papamoscas cerrojillos Ficedula hypoleuca, las currucas carrasqueñas Sylvia cantillans (con este taxón no me aclaro) y zarcera Sylvia communis, los mosquiteros musicales Phylloscopus trochilus, y papialbos Phylloscopus bonelli, algún cuco Cuculus canorus, o alguna golondrina daúrica Cecropis daurica entre los bandos de golondrinas comunes, colirrojos reales Phoenicurus phoenicurus, tórtolas comunes Streptopelia turtur, y por supuesto alcaudones comunes Lanius senator senator.

Macho de collaba gris

Curruca zarcera

Macho de papamoscas cerrojillo 

Alcaudón común de la ssp. senator.

Pero el Besòs nos brindó también especies tan escasas en este entorno como la collaba rubia Oenanthe hispanica, con 3 ejemplares observados por Xavi el día 12, un día muy animado de pajarillos, y otro ejemplar el día 16, detectado por Javier Valladares, o los mosquiteros silbadores Phylloscopus sibilatrix, que vimos Xavi y yo en La Catalana el 22 de abril. ¡Vaya día eo 22 de abril! No sólo vimos los silbadores, el badius o el striata balearica, lo mejor de todo, que fue “bimbo” (expresión que hace referencia a primera observación) para la zona, fueron dos escribanos hortelanos Emberiza hortulana. Esta observación, disparó el ritmo de nuestras pulsaciones. Son de esos días que uno nunca olvida. El 22 de abril de 2016 quedará grabado en nuestra memoria como un día destacado (¡qué poco adjetivo para tan gran día!). No menos ilusionante fue la buscarla pintoja Llocustela naevia que Xavi escuchó en la desembocadura el día 28. No faltaron observaciones de garza imperial Ardea purpurea, con un ejemplar el día 18 a la altura de Santa Coloma de Gramanet.

Por más que nos hemos esforzado, esta primavera no está siendo especialmente buena para limícolas, al menos en lo que llevamos de temporada. Abril comenzó con un dato especialmente espectacular, 28 cigüeñuelas Himantopus himatopus en la desembocadura, que observó Xavi el primer día del mes. Llovia, ergo poca frecuentación humana y las aves se paran en la desembocadura. Es una ecuación tan fácil, que no entiendo cómo la admistración no acaba de resolverla, eliminando naturalmente  la variable meteorológica. Cuatro más aparecieron en la desembocadura al día siguiente, las vio Javier Valladares. Una gran observación fue la que hizo Jaume Campderròs el 9 de abril. Vio un zarapito trinador Numenius phaeopus el día 9, que pudo documentar con unas fotografías magníficas.

El 24 de abril, Xavi observó en la desembocadura varios chorlitejos grandes Charadrius hiaticula y patinegros Charadrius alexandrinus, formando un bando mixto con correlimos tridáctilos Calidris alba. No cito al andarríos chico o al chorlitejo chico, que se vieron diariamente en el río.

Por el contrario, fue bastante bueno de marinas, destacando una pagaza piquirroja Sterna caspia el día 20, 3 pagazas piconegras Sterna nilotica el 28 de abril y un fumarel cariblanco Chlidonias hybridus volando río arriba el día 17.

Quiero acabar esta crónica con una observación que disparó la adrenalina de muchos de nosotros. El 5 de abril, Javier Valladares descubrió un macho de lavandera blanca enlutada Motacilla alba yarrellii, propia de las Islas Británicas. Consiguió fotografiarla. Estábamos más que ilusionados, pero una mirada detallada a las fotografías nos desinfló. Motas grises en las cobertoras y otros detallas que ahora no mencionaré delataban un probable híbrido alba x yarrellii. Pero tranquilos, que aquí hay mucho tesón y tarde o temprano caerá.

Alcaudón común balear en La Catalana

En la última entrada de este blog comentaba el encuentro con un papamoscas gris de la subespecie balear (Muscicapa striata balearica) en La Catalana. Sin embargo no fue este el único encuentro con un ave de las islas del Mediterráneo occidental. Unas horas antes, Xavier Larruy habia observado un Alcaudón común balear Lanius senator ssp. badius. Mientras observábamos y fotografiábamos al papamoscas gris, un movimiento en un árbol aislado captó nuestra atención. Nada más enfocar vimos un alcaudón común medio escondido entre las ramas medias del árbol. Intentamos situarnos en mejor posición y justo en ese momento el alcaudón alzó el vuelo. Fue entonces cuando nos dimos cuente que de la aparente ausencia de parche blanco en las primarias externas. A pàrtir de ese momento, toda nuestra atención se focalizó en ese alcaudón. No podíamos asegurarlo con absoluta certeza, pero ambos sospechábamos de la posibilidad de que fuera un ejemplar de la subespecie badius de alcaudón común. Para mí, primera observación en territorio peninsular y ¡encima en el Besòs!

El Alcaudón común se distribuye por casi toda la cuenca mediterránea, alcanzando el sur de Alemania, Suiza, y todas aquellas áreas de Europa occidental con clima mediterráneo o submediteráneo. Se distinguen tres subespecies: senator, que ocupa el norte de África, Europa continental y oeste de Turquía; niloticus, que se distribuye a través del este de Turquía y Oriente Próximo; y badius, que ocupa las islas del Mediterráneo occidental. Esta última subespecie se caracteriza por presentar menos negro en la frente; ausencia de banda blanca (o en caso de estar presente aparece a penas visible) en las primarias externas; y pico más potente y de aspecto cuadrangular. Me consta que hay otros rasgos determinantes, pero hasta aquí llegan mis conocimientos. Nuestro ejemplar cumplía con todas y cada una de las características mencionadas (aunque una de ellas es muy subjetiva y sólo puede ser comprobada en mano). Aquí os dejo las fotos que le pude tomar para que juzguéis por vosotros mismos.

Saludos y gracias por seguir este blog.

Crònica del març al riu Besòs

Fa uns dies parlava del març al delta del Llobregat. Ara us faig cinc cèntincs del que es va vaure al tram baix del Besòs el mes passat.

El dia 6 van aparèixer els primers corriols petits Charadrius dubius. D’ençà aleshores ha estat un goteig permanent de primeres observacions d’estivals. Oreneta de ribera, ballesters i 2 orenetes cua-rogenques Cecropis daurica, que va descobrir en Javier Valladares el dia 7 a Santa Coloma de Gramanet el dia 7, i que van romandre si més no fins al dia 18.

El dia 8, en Xavier Larruy va trobar un martinet menut Ixobrychus minutus i una boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon al tram de Sant Adrià. També es va observar una gamba roja vulgar Tringa totanus, que s’hi va estar fins el 15 de març. El dia 10, en Xavier registrava un corriol gros Charadrius hiaticula a la desembocadura, i el dia 12 un paràsit aturat a uns centenars de metres de la desembocadura del riu, amb moltes probabilitats que hi fos pomarinus.

Al tram de Montcada i Reixac, en Xavier Larruy va veure una polla pintada Porzana porzana i una altra oreneta cuarogenca el dia 13. Riu avall, molt a prop de la desembocadura, va veure com un torlit Burhinus oedicnemus intenta aturar-se. Finalment sembla que ho va fer a l’esplanada que hi ha a tocar del Parc del Litoral. Aquell mateix dia apareixia la primera valona Tringa glareola de la temporada.

Dos passeriformes interessants es van detectar a meitat de mes. D’una banda un cruixidell Emberiza calandra a ala desembocadura, espècie regular, però molt escasa. L’altra representa una primera cita per a la zona, una griva cerdana Turdus pilaris al tram de Santa Coloma.

L’última desena de mes la cosa es va anar diversificant, cames-llargues Himantopus himantopus, corriols petits i gamba roja van aparèixer a la llera del riu; puputs Upupa epops, cueretes grogues Motacilla flava,  tallaretes vulgars Sylvia communis i tallarols de garriga S. cantillans, a més de mosquiters de passa Phylloscopus trochilus i algun capsigrany Lanius senator, van ocupar les marges del riu. És només el començament. El pròleg del que està venint cap a nosaltres, allò que desperta passions, que posa els grups de whatsapp en ebullició, és la primavera que ens canvia el ritme, sobretot als que ens dediquem a mirar ocells.

Una mica més de Mallorca

Ahir vaig publicar una entrada sobre els papamosques gris de les Balears. Va ser un visita molt interessant on a més de observar aquesta singular espècie vaig veure diversos exemplars d'altres espècies rares a la Península. 

Vaig quedar sorprés per la presència del Xarxec marbrenc (Marmaronetta angustirostris), del que vaig observar una parella una tarde i 4 exs. a l'endemà. Tots a S'Albubera. 

A Cap Fomentor els falcons de la Reina (Falco eleonorae) van oferir tot un espectacle de vol. Primer un grup de 4 exs. i més tard una parella en vol nupcial. Un dia més tard, vaig veure altres 2 exs. caçant insectes a S'Albufera.

No va faltar la subespècie endèmica de l'illa del Capsigrany (Lanius senator ssp. badius). Molt escàs a tot el territori que vaig recòrrer, la meitat oriental de l'illa.

I naturalment vaig veure els dos tallarols illencs, la Tallareta balear (Sylvia balearica) i el Tallarol de Moltoni (Sylvia (cantillans) moltonii), de les que malauradament no vaig poder aconseguir fotografia.

Mallorca sempre és una bona destinació per veure ocells a la primavera. Jo em feia un grapat d'anys que no hi era. Després d'aquesta visita, de ben segur que el parèntesi no serà tan dilatat. A 3o minuts de Barcelona i a un preu prou asequible és la destinació perfecta per visitar en el moments calents de la migració. No defrauda.

Aus urbanes: un capsigrany

Després d’una jornada molt intensa a l’escola, aquesta tarda m’he apropat al parc de Diagonal Mar per fer una ullada a la primavera, relaxar vista i oïdes, i gaudir de la olor de la gespa després de tants dies seguits d'asfalt i formigó.

A l’estany gran estaven les oques domèstiques que volten entre aquest parc i el de la Ciutadella, un grup petit de gavians argentats (Larus michahellis) i una solitaria gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus). Entre els salzes que comencen a brollar, s’alimentaven alguns mosquiters comuns, mentre un mascle de Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) cantava sorprenentment alient als passejants. No era l’únic. Aquesta espècie ara està en pas cap al nord i vaig veure algun exemplar més.

Tallarol de casquet

Els que també cantaven com bojos, es perseguien, proclamaven i defensaven ferotges el seu territori, eren els gafarrons (Serinus serinus). I és que la primavera ja fa dies que es nota. Potser l’evidència més clara ha estat l’observació d’un Capsigrany (Lanius senator). És el segon que veig en els darrers cinc dies, i un altre que s'afegeix als ja observats a la zona. Una observació d’aquesta mena en un parc urbà és realment tonificant.

Però que les hormones estan alterades per la primavera, ho han deixat ben clar una parella de polles d’aigua (Gallinula chloropus), que en enfosqui-se el dia han sortir del seu amagatall entre les canyes per fer el Romeo i la Julieta.

L’arribada de la foscor l’han aprofitat també els ardeids que sovintejen les vores de l’estany. Més tranquils sense la presència de la gent, un parell de matinets blancs (Egretta garzetta), dos bernats pescaires (Ardea cinerea) i un Esplugabous (Bubulcus ibis) han entrar a l’estany, els tres últims garabé de nit.

Doncs en una tranquil·la i curta passejada he pogut gaudir de vint espècies d’aus, i un regal sempre tan benvingut en la ciutat com ara un Capsigrany.

Bona nit i gràcies per la visita. 

Crònica d'un bon dia

Avui ha estat un dia intens. Jornada d’anellament al matí a la Serra de la Marina (Santa Coloma de Gramanet) en comnpanyia de bons amics. La sessió d’anellament científic d’ocells que s'ha dut a terme a les instal·lacions d’Ecometròpoli anava adreçada al públic amb la intenció de donar a conèixer la riquesa avifaunística del seu entorn. Allí s’han aplegat al voltant d’una trentena de persones, que al llarg del matí han gaudit del contacte amb espècies pròpies dels ambients boscosos de la serralada. Tot i que el temps no ha acompanyat i que l’indret no era ni molt menys dels millors d’aquest espai, hem pogut gaudir d’una bona diversitat d’espècies. A partir d’un Pardal de bardissa (Prunella modularis), s’ha pogut explicar la importància de mantenir els diferents ecotons que conformen el bosc. Un bosc sà està renyit amb la uniformitat, i on no hi ha uniformitat hi ha diversitat. Les bardisses i el sotobosc acullen espècies com l’esmentat pardal de bardissa. Les capsades arbòries són importants per altres espècies com la Mallarenga carbonera (Parus major) o la Mallarenga cuallarga (Aegithalos caudatus). El conjunt permet que el bosc ofereixi una bona biodiversitat. Un bosc “net” equival a un bosc moribund.

Pardal de bardissa 

Mallarenga cuallarga

Mallarenga carbonera

UNS ARRIBEN, ALTRES SE’N VAN I ALTRES SEMPRE HI SÓN

L'avifauna del bosc és dinàmica en l’espai, com hem vist, però també ho és en el temps. El pardal de bardissa ens visita durant l’hivern. Arriba a la serralada des de l’alta muntanya o zones del centre i nord d’Europa a la tardor, i abandona les nostres serralades litorals durant el mes de març. Avui hem tingut la sort de trobar-nos amb un d’aquests hivernants, probablement un dels últims. Però ha coincidint en el temps amb un migrant que torna de les càlides terres africanes on ha passat l’hivern. Retorna a les seves zones de cria europees, és un Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus). Jo també em quedo bocabadat amb un personatge de poc més de 8 grs. que és capaç de recòrrer uns quants milers de kilòmetres dos cops a l’any.

Però no ens oblidem dels que estan presents tot l’any como el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), que freqüenta bardisses, encara que també les branques mitjanes i altes dels arbres.

Femella de Tallarol capnegre

UN PASSEIG PEL RIU

“¿Pero tú nunca tienes bastante?” Una cosa així m’hauria dit ma mare fa uns anys en un dia com avui. Ara ja sap que els ocells no sempre són els mateixos i que la meva “malaltia” no té cura. De la muntanya al riu i del riu al mar. Així han estat les següents hores que vaig compartir amb el Xavi Larruy. Ornitologia urbana en esència, pura i dura. Ei, i ben orgullosos! El riu ha millorat, comença a notar-se la pohibició de la pesca al tram final de la desembocadura. A la barra de sorra hi havia un corb marí gros aturat! 

Cal fer molta pedagogia, encara més. Fer entendre a la gent la necessitat d’evitar allò innecessari. Si estàs fent footing, segueix la pista, evita ficar-te al riu. Les aus t’ho agrairan. Moltes gràcies! “Sí, m’ho ha dit un pesat”, dirà el deportista, “però potser té raó”, li respondrà el seu interlocutor. A veure què passa quan arribi el maig? Sedimentaran els limícols? Esperances no ens falten. De moment ens quedem amb el primer Capsigrany (Lanius senator) de la temporada; els becadells (Gallinago gallinago), que juguen a fet i amagar; els corriols petits (Charadrius dubius) amb les hormones en plena efervescència; i les orenetes cuablanques (Delichon urbicum), que ens recordem que dissabte que ve hem d’avançar el rellotge una hora.

Capsigrany

Martinets de nit i Capsigrany a Vilanova i la Geltrú

En aquest temps de dura abstinència ornitològica, he estat amb els cinc sentits ben parats; és natural, però, que tractant-se de detectar aus són la vista i l’oïda els que estan més a l’agüait. I han estat moltes les observacions i escoltes involuntàries (no em ve al cap una altre expressió) que vaig fer dins i fora de la feina. Fora de la feina s’entén, durant la feina serà millor que m’explioqui. Tinc la sort de treballar a una escola que està en mig del camp, envoltada d’horts, bosquests i bardisses. Així doncs, no és rar que en sortir al pati, vegi i escolti un bon nombre d’ocells. Els més habituals són els pardals, les cueretes blanques, les cotxes fumades i els tallarols capnegres. De vegades ens visiten les gavines rialleres, que treuen bon profit de les restes dels esmorçats dels nens i nenes (sempre sense violència; cal aclarir-ho, recordo alguna notícia que parlava de com de dolentes i perilloses podien arribar a ser alguns membres d’aquesta família d’aus), i algun Tudó.

Volia, no obstant, destacar dues observacions. D’una banda, un Capsigrany (Lanius senator) que vaig veure el 05/03/10 als jardins del Centre de Recursos Educatius del Garraf, que està a sobre de la platja de Sant Cristòfol. Era durant el descans, jo parlava amb una companya mentre mirava la plaja pel finestral i vaig veure un llamp “blanc-i-negre”, que travessava el jardí. Al cap d’uns minuts va tornar a aparèixer i aquest cop es va aturar a sobre d’un arbust observant els voltants. Un mascle preciós de Capsigrany, el primer de l’any. “Ja està aquí la primavera”, vaig pensar.

L’altra observació va ser molt més recent. Havia acabat les meves classes i havia sortit, quan veig de lluny un grupo d’aus fosques i grans que s’apropaven des del sud. Al principi vaig pensar que eren corbs marins grossos, que de tant en tant veia passar per sobre de l’escola, però aquella manera de volar, no era la típica d’aquesta espècie. Vaig esperar que s’apropessin, i en efecte, no ho eren, eren un grupo de 26 martinets de nits (Nycticorax nycticorax) que volaven cap al nord!

Era el 24 de març i aquella tarda, no vaig ajornar-ho més, en plegar de l’escola, vaig agafar el meu equip i me’n vaig anar a veure ocells al port.

Darreres observacions al Besòs

Tot seguit faig un resum del més destacable durant els darrers dies a la zona del Besòs:

Em Xavi Larruy va veure el 16/04/08 um Corriol gros Charadrius hiaticula, una gavina menuda Larus minutus i um Capsigrany Lanius senator com a coses més detacables del tram final del riu.

El dia 24/04/08 davant la desembocadura volava um estol de 19 Cames llargues Himantopus himantopus amb la intenció de posar-s’hi. Evidentment hi havia um bon grapat de pescadors i finalment van entrar a la platja del Parc de La Pau. No obstant això, al migdia 5 ex. s’alimentaven al primer tram del riu.

Himantopus himantopus

Aquell mateix dia hi havia um Polit cantaire Numenius phaeopus a la desembocadura (a uns dels dics), que també va marxar, quan van arribar els pescadors, cap al dic exterior del port del Fórum. Al migdia sorprenentment era a la barra de sorra de la desembocadura. A la pota esquerra portava enganxada una mena de branca que no li permitia caminar i aparentment tampoc alimentar-se, tot i així volava perfectament i presentaba un aspecte molt sa. El dia 25 el Xavi Larruy el va tornar a veure a la desembocadura.

Numenius phaeopus

La majoria dels limícols, però, estaven passat el pont de la Renfe: 6 corriols petits Charadrius dubius (a la barra de sorra de la desembocadura continuava la parella territorial, per la qual cosa es molt probable que intentin criar-hi), un Batallaire Philomachus pugnax que continuava el 25/04/08, 4 gambes rojes Tringa totanus, una Xivita Tringa ochropus i 2 xivitones Actitis hypoleucos.

Charadrius dubius, femella.

Philomachus pugnax

Pel que fa a passeriformes, hi havia molt poca sedimentació: un Pit-roig Erithacus rubecula al parc del Litoral i un altre al riu, una femella de Colit gris Oenanthe oenanthe a la desembocadura, una Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus (la primera que veig aquesta temporada), algun Mosquiter de passa Phylloscopus trochilus, un Tallarol de Garriga Sylvia cantillans al parc del Litoral, diversos tallarols de casquet Sylvia atricapilla (algun mascle cantaba) i alguna Cuereta groga Motacilla flava (hi havia un mascle de la ssp. flava, un altre de flavissima i un altre de thumbergi). A més a més continuava el Teixidor Remiz pendulinus. Estava entre la vegetació roderal de la banda de Sant Adrià de Besòs, molt a prop del pont de la Renfe.

El més interessant, però, va aparéixer el 25/04/08. En Xavi Larruy va localitzar un mascle de Papamosques de Collar Ficedula albicollis al parc del Besòs (a sota podeu veure un dibuix esquemàtic o cliqueu aquí per veure'n fotografies). Poc després m’hi vaig apropar i vaig aconseguir relocalitzar-lo, encara que fer-li una fotografia va resultar del tot impossible. Va ser un gran matí pel que fa a rareses, doncs unes hores més tard, en Xavi, va a localitzar al Parc del Litoral un mascle de Tallarol de Garriga de la subespecie moltonii, pròpia de les illes del Mediterrani occidental.

Dibuix esquemàtic del mascle de Ficedula albicollis.

11 d'abril: observacions al Besòs

El passat 11 d’abril, vaig recórrer el tram final del riu Besòs. Estava tot massa tranquil, considerant les dates. Tot seguit exposo un resum de les observacions fetes.

Molt a poc a poc continua el goteig de migrants subsaharians amb una sedimentació molt tíbia d’exemplars: 19 cueretes grogues Motacilla flava (una quarta part dels quals eren mascles tots de la ssp. flava); un mascle cantant de Rossinyol Luscinia megarhynchos; un mascle de Bitxac rogenc Saxicola rubetra; de tallaretes, n’hi havia tres espécies amb xifres, però, molt modestes: 12 Sylvia atricapilla, 2 S. communis i 1 S. cantillans; a més a més, 3 mosquiters de passa Phylloscopus trochilus; un mascle y una femella de Capsigrany Lanius senator; i el primer Mastegatatxes Ficedula hypoleuca que s’hi veu, un mascle caçant mosquist des d’um canyissar de la bora del riu.

Lanius senator, mascle.

Ficedula hypoleuca, mascle.

D'altra banda, encara hi restaven un Mosquiter comú Phylloscopus collybita, que cantava a la vegetació roderal del riu; el Teixidor Remiz pendulinus, que si més no porta a la zona des del 23/03/08; i a prop de la desembocadura descasava un Corb marí gros Phalacrocórax carbo de 2n any calendari (1er hivern).

Pel que fa als limícols, la cosa estava més que fluixa. Tant sols 5 Cames llargues Himantopus himantopus, 7 corriols petits Charadrius dubius (un del quals, un mascle, estava fent, amb el pit, una concavitat al terra a la barra de sora de la desembocadura; no és la primera vegada que intenten criar-hi, però hi ha massa molèsties, sobretot pel que fa al tràfec de pescadors, perquè ho facin amb èxit), 3 gambes rojes Tringa totanus i 6 Xivitones Actitis hypoleucos.

Himantopus himantopus, mascle en segon pla i femella en primer pla.

Tringa totanus

I mentre uns intenten començar el cicle reproductor, d’altres ja n’estan arribant al final. Es el cas d’una femella d’Ànec collverd Anas platyrhynchos amb una llocada ja molt crescuda i pràcticament emplomada, o un adult de Polla d’aigua Gallinula chloropus amb 3 polls que ja feien tres quarts del tamany de l’adult.


Anas platyrhynchos

El més interessant, però, va ser l’observació d’una Piula Grossa Anthus richardi a la desembocadura. És, si no m’equivoco, la tercera citació de l’espècie a la zona, i la segona durant la migració prenupcial (l’altre correspon a un exemplar hivernant).

Finalment, al Parc del Litoral, vaig fer una observació molt interessant: un estol de 17 ex. Aratinga mitrata. És la primera vegada que veig aquesta espècie, de la qual hi ha constància de la seva producció a Catalunya només a Barcelona i Terrassa, amb una estima poblacional de 100-150 ex. per al conjunt del país (Calvell, J. & García, J. 2004. Aratinga mitrada Aratinga mitrata. In Estrada, J., Pedrcchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.). Atlas dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona).