Breu aproximació a l'avifauna nocturna de la muntanya de Badalona

Durant la passada primavera vaig fer diverses prospeccions nocturnes a la franja sudest de la Serralada de Marina, entre els termes municipals de Badalona i Santa Coloma de Gramanet. Una imatge de la zona prospectada es pot veure al següent enllaç.

VEGETACIÓ

A tota la vessant domina principalment la garriga, amb clapes arbòries de pi pinyer i petites clapes d’alzines a les obagues més humides. A la vessant oriental del monestir de Sant Jeroni de la Murtra hi ha una petita extensió de horts vorejada per un rierol amb una formació en galeria de roures i altres espècies ombríboles. Ja al terme municipal de Santa Coloma de Gramanet, a tocar a Torre Pallsaresa, apareixen formacions arbòries més extenses i frondoses i la massa arbòria guanya terreny a la garriga.

DATES, HORARIS I ESPÈCIES

Es varen fer un total de cinc sortides, una a finals d’abril i la resta al llarg del mes de juny, per tal de confirmar la reproducció de les espècies registrades. Cada registre va ser cartografiat marcant el punt exacte de la localització i una àrea estimada que representa de manera subjectiva el territori de l’exemplar/parella.

Els transectes els vaig començar sempre a partir de la mitja nit i fins trecar d’alba. Durant la realitzación dels itineraris vaig establir uns punts d’escolta cada 200 m. En el cas quo no escoltès cap espècie procedia a utilitzar diferents reclams per a comprobar la presència/absència.

RESULTATS PER ESPÈCIES

Òliba (Tyto alba)

Un únic registre d’un exemplar el 20 d’abril en vol de caça per sobre dels horts que envolten el monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Xot (Otus scops)

El més comú de totes les rapinyaires nocturnes. He estimat un mínim de 6 parellas reproductores. Els primers exemplars els vaig detectar a la primera quinzena d’abril. No obstant això, per evitar el solapament entre els migrants sedimentats i els reproductors, el gruix de les prospeccions les vaig centrar al mes de juny.

La majoria dels territoris estaven ubicats a clapes arbòries envoltades de garriga. Una parella estava establida a un territori més boscós. I una altra a una zona urbanitzada. Dos dels territoris se solapaven parcialment amb territoris de Mussol comú (Athene noctua). Un d’ells al final de la riera de Canyet i un altre a la banda sudest del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

La totalitat hi eren al terme municipal de Badalona, amb absència a la petita part de l’itinerari de Santa Coloma de Gramanet, precisament l’únic punt on vaig confirmar la reproducció del Gamarús (Strix aluco).

Exemplar de la Vallensana.

Exemplar de la plana pròxima al monestir.

 Mussol comú (Athene noctua)

S’han detectat tres parellas segures i dos exemplars solitaris. Dues de les parelles estan en edificacions humanes: una al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i una altra en una masia de Canyet. La tercera parella es troba en zona de garriga amb petites clapes arbòries de pi pinyer i alzina. Pel que fa als exemplars solitaris, un va ser observat en vol a l’urbanització de la Vallensana i un altre reclamant a una masia aïllada a l’est de Canyet, molt a prop del territori que ocupava la parella de la zona de garriga.

Gamarús (Strix aluco)

Vaig tenir únicament dos registres. El primer a l’abril a una zona boscosa molt esclarisada; i el segon el 30 de juni quan vaig escoltar el reclam de un poll a Torre Pallaresa al terme municipal de Santa Coloma de Gramanet.

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

Durant les sortides nocturnes, vaig enregistrar un total 8 punts de contacte regulars, tots a zones de garriga amb pins pinyers dispersos. La resta de contactes (altres 4) es van donar només en una ocasió a finals d’abril, que poden correspondre a migrants.

RESUM

En total es varen registrar 4 espècies de rapinyaires nocturnes i una espècie del gènere Caprimulgus. De les rapinyaires nocturnes es va comprobar la reproducció de 3 espècies: Otus scops, Athene noctua i Strix aluco. Quant al Caprimulgus europaeus es van controlar 8 ex. territorials.

En la taula següent es poden veure les dates en què es van registrar les diferents espècies d’aus nocturnes trobades a l’itinerari.

	20.IV	1.VI	16.VI	23.VI	30.IV
Tyto alba	*
Otus scops	*	*	*	*	*
Athene noctua	*	*	*	*	*
Strix aluco	*				*
Caprimulgus europaeus	*	*	*	*	*

Revetlla de Sant Joan

És tradició a la meva terra cantar el “Señor San Xuan” a la vora de la foguera la nit del 23 al 24 de juny. Al final d’aquest cantar es diu: “Señor San Xuan,
/yá les estrelles a metese van”. Aquesta festa, lligada al cicle de la natura, coincideix amb la nit més curta de l’any, que és precisament el que fa referència el final del cantar. A partir d’aquest moment les nits seran cada cop més llargues i la llum anirá perdent força en favor de la foscor. I mentre els humans fem (feien) fogueres per donar més força al Sol, altres criatures, tributàries fidels de la foscor, comencen la seva activitat nocturna perfectament quadrada amb els ritmes de la natura.

Siboc

Discrets, silenciosos en uns casos, més cridaners en d’altres, però sempre alertes, aquests animals sempre resulten misteriosos. Els veiem com a ombres, com a instants que trenquen la uniformitat nocturna, com a punts lluents que descobreixen la llum dels nostres lots o els fars dels nostres coches. Uns punts vermells delaten el Siboc, que enlluernat per les llums del cotxe roman petrificat al camí confiant en el seu perfecte camuflatge. Amb matissos blaus, si són els ulls del Torlit, que ens assenyala la seva presència amb crits planyiders; és, jo crec, l’habitant nocturn més cridaner de les planes  lleidetanes. (Ho sento, encara no havia dit que tot això transcorria a Bellpuig, Lleida). Des dels murs d’algun mas, els mussols ens deleiten amb un variat ventall de crits, clams i laments. Les seves cries ja estan força crescudes i els adults s’afanyen a caçar per poder sadollar la immensa gana d’aquests petits que a punt estan d’independitzar-se. Com un fatasma, pàl·lida i ultrasilenciosa em va sorprendre l’òliva en travessar el camí. Doncs torlits, òlives, mussols i sibocs han estat els meus companys de revetlla aquesta nit de Sant Joan. La coca la vaig compartir, però, amb els meus coespecífics bípeds a partir de les tres de la matinada. Espero que heu tingut una bona revetlla.

Família de mussols

Desembocadura de El Foix (11/05/10)

La tarda de l'11/05/10 va resultar més interessant del previst. Hi havia molts passejants i degut a la crescuda del riu les zones adients per a limícoles estaven pràcticament desaparegudes. A la llera només hi havia dos corriols grossos (Charadrius hiaticula) i una Gamba roja (Tringa totanus); al dic però hi havia un estol de 52 gambes roges!!. Al riu la parella de fotges continuaven al seu lloc (és sorprenent la tolerància envers el tràfec permanent de gent). D'ànecs collverds, n'hi havia 10 mascles i 4 femelles, però ni rastre de les dues famílies que vaig localitzar dies enrrere, és possible que la forta riuada les hagi malmès. Per la zona, hi voltava un Martinet blanc (Egretta garzetta), i mes tard varen aparèixer altres 4 ex. acompanyats per un Espolgabous (Bubulcus ibis). La sorpresa va aparèixer entre els joncs: un Martinet ros (Ardeola ralloides) que va estar-se una bona estona a una vora ben recollida. Aquí podeu veure un video de l'exemplar.

Pel que fa a estivals, tant sols una Bosquesta vulgar (Hippolais polyglotta), però justament quan marxava em va sortir gairebé dels peus un Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) que va a tornar a posar-se entre un grupet de tamarius.

Breu resum d'observacions al Barcelonès

Aquest blog ja té poc de Barcelonès, són escasses o nul·les les sortides que faig per aquesta comarca, però les circuntàncies són les que marquen la qüotidianitat i aquesta temporada el protagonisme se l'ha emportat El Garraf. No obstant això, intento estar informat del que es va veient al Barcelonès través de diverses fonts. Amics com el Xavi, m'ha informat de diverses observacions molt interessants al riu Besòs, com ara un grup d'Hortolans (Emberiza hortulana) que en Martí Rodríguez va veure fa un temps i suposa la primera citació de l'espècie per aquest indret. Una altre observació molt interessant va tenir lloc ja fa moltes setmanes quan en Xavi va veure un Bec de serra mitjà (Mergus serrator) alimentant-se al riu; és, si la memòria no em falla, el segon cop que es dóna aquesta circunstància, abans s'havia vist a la tardor del 2007. Una observació molt recent i de gran interés és la que el mateix Xavi va fer a la llera del riu el 26/04/10 d'una Cuereta groga balcànica (Motacilla flava feldegg).

Darrerament hi ha hagut observacions molt interessants a la mateixa ciutat de Barcelona, com ara Enganyapastors a uns jardins de la Ronda Litoral! o Oreneta cua-rogenca al Parc de la Ciutadella. Per consultar totes aquestes i altres observacions podeu adreçar-vos al blog del Ricardo Ramos o al web Ornitho.cat.