Observacions al Besòs

Fa molt de temps que no parlo de les observacions del Besòs, i no perquè no n’hi hagi, que n’hi ha i ben bones (sempre a escala Besòs), sinó perquè ho vaig endarrerint i finalment acabo fent altres coses. Així de simple. Doncs bé, fins aquí hem arribat. Avui toca parlar del Besòs. I sense més dilació us explico algunes de les cites més interessants.

A més del ja famós mosquiter de doble ratlla que es va instal·lar durant una setmana al Parc del Litoral a Sant Adrià de Besòs, i d’un altre que dies després es va veure a La Catalana, hi ha hagut moltes altres observacions interessants a escala local. Entre les anàtides cal destacar dues femelles d’ànecs cuallargs, que van romandre uns dies associades a grups d’ànecs collverds. Qualsevol cita d’anàtida que no sigui collverd, resulta interessant, si a més es tracta d’una estada de dies, l’interés creix exponencialment, i si a més es tracta d’ànec cuallarg, la cita és de gran valor.

Foto d'arxiu

Però d’anàtides, tret aquesta observació, ha estat més aviat fluix. Una mica millor, ha estat el pas de limícoles. Al llarg de la tardor, es van veure diferents espècies, entre elles el remenarocs, que es va localitzar a la desembocadura. Però d’entre tots cal destacar la presència al novembre d’un pòlit cantaire (Numenius phaeopus) que va caure en una xarxa japonesa durant una jornada d’anellament. I una llarga estada de dues gambes verdes als trams finals del riu. En un lloc com el Besòs, amb tantes molèsties, aquest fet adquireix un valor molt significatiu. De mica en mica s’aprecien avenços en la millora de les condicions del riu. Encara resta molt a fer, però pels que hi anem sovint aquestes millores són apreciables.

Les darreres observacions de limícoles corresponen a una fredaluga i un territ variant a la desembocadura fa pocs dies. La fredeluga no va estar-se gaire estona. Una persona va accedir amb un gos a la llera i ho va foragitar tot. Aquest és una dels temes pendents sobre el que les autoritats competents han d’actuar.

Per finalitzar em trasllado riu amunt fins a Montcada i Reixac. Avui, 28 de novembre vaig participar en una jornada d’anellament adreçada al públic i dirigida pel biòleg i ornitòleg, Xavi Larruy. Una jornada destacada no només per la quantitat d’ocells que van anellar (vora 80), sinò i sobretot per la seva varietat d’espècies, un total de 16, que si afegim les observades però no capturades ens dóna un total de 36 espècies. Trenta-sis espècies d’aus que desapareixerien si desapareix la vegetació que els proporciona aliment i refugi. Recordem que entre els plans de l’anterior govern municipal de Montcada i Reixac, estava convertir les vores del riu en un camp de gespa, al estil del que actualment hi ha a Santa Coloma de Gramanet i Sant Adrià de Besòs. Formes i diversitat, front homogeneitat i linealitat, trieu.

Homogeneitat i linealitat

Forma i diversitat

Mallarenga blava

Repicatalons femella

Xivitona adulta

Titella 

Pardal de bardissa

Teixidor

Jornades d'anellament al riu Besòs: tardor

Més d’un cop he manifestat la necessitat de fer una gestió valenta sobre els petits humedals del litoral català. A tothom li ve al cap espais com ara els Aiguamolls de l’Empordà, el Delta del Llobregat o el Delta de l’Ebre, o d’altres de menor entitat com ara els Muntanyans de Torredembarra o el delta de la Tordera per citar alguns. Tanmateix hi ha un grapat de rius, rieres i rierols que desemboquen al mar i que malgrat el seu reduït tamany o els seus condicionants socioambientals, són vitals en un litoral mancat d’aquests tipus d’hàbitats com és el català.  Són cèl·lules petites però esencials en un teixit d’humedals litorals, malauraament malbaratats per una gestió miope i molt egoista.

La seva importància resta palesa durant les temporades migratòries, quan actuen com a petites estacions de repostatge que poden determinar el destí d’un ocell o grup d’ocells migrants. És el cas dels trams finals, per exemple, del riu Besòs. Des  de la seva desembocadura fins l’aiguabarreig amb el Ripoll se succeixen una sèrie d’espais que esdeveneixen capdalts per un munt d’espècies de paseriformes.

Els darrers anys es desenvolupen, al llarg de la tardor, diverses jornades d’anellament d’ocells a diferents trams del ríu. Es tracta de conscienciar a la població (i també a les Administracions, que al cap i a la fi són les que prenen decicions ) de la necessitat de conservar, millorar i mantenir els hàbitats riberencs per la sostenibilitat d’aquestes poblacions d’ocells migratoris. El manteniment d’aquests hàbitats no només beneficia als ocells migratoris, també als residents, als hivernants i a tota mena de bestioles (vertebrats o invertebrats) que viuen al riu o al seu voltant. Inclosos evidentment els humans.

Aquí us deixo unes imatges de les darreres jornades d’anellament a Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramanet que reflecteixen totat aquesta diversitat.

Boscarla de canyar. Espècie reproductora i migrador abundant i comú.

Cuereta torrentera. Espècie en pas i hivernt comú. 

Mascle de cotxa blava. Espècie en pas i hivernant molt escàs. 

Mosquiter comú. Especie en pas i hivernant comú.

Femella de tallarol caonegre. Espècie comuna i reproductora molt escasa. 

Rossinyol. Espècie en pas i hivernant molt ocasional. 

Femella de tallarol de garriga. ESpecie molt comuna en pas i hivernant excepcional.

Femella de repicatalons. Espècie escasa en pas. 

Mascle de 1r any calendari de tallarol capnegre.

Jornada de divulgació sobre les aus del Besòs

Amb motiu de la celebració del Día de les Aus, el passat 2 d’octubre la Diputació de Barcelona va organitzar un jornada d’anellament al ríu Besòs a Montcada i Reixac. En Xavi Larruy, bióleg volcat en la conservació d’aquest ríu, va ser l’encarregat de mostrar al públic en què consisteix l’anellament científic d’ocells, quins són els objectius perseguits, i molts altres aspectes d’aquesta activitat.

Una jornada d’aquesta mena, oberta i de caire divulgatiu, acosta a molts ciutadans a una realitat natural molt propera alhora que desconeguda. A través dels ocells van descobrir el valor afegit de les clapes de canyís, la necessitat de conservar una vegetació de ribera que afavoreixi la biodiversitat, i que lluny de l'estètica uniforme i lineal de la demanda actual, enriqueix el nostre entorn.

Jo personalment vaig disfrutar molt de les mirades dels més petits envers uns habitants per ells molt desconeguts. Se sorprenien de les contundents queixes de les boscarles de canyar, dels colors metàl·lics i llampats del Blauet, i de com en Xavi, com si d’un encantador de serps es tractés, el deixava a sobre de la báscula sense que l’animalot fes per marxar.

Boscarla de canyar

Varen descobrir que els mosquiters tenen el bec prim i finet perquè s’alimenten d’insectes. Al contrari dels gafarrons, que el tenen més fort i gruixut per poder trencar les llavors que habitualment mengen. Que ocellets que malgrat els seus escassos 8 grams, poden recòrrer fins a 3000 kms. en el seu periple migratori, i que aquells que fan distàncies més llargues, tenen unes ales més llargues que els que fan distàncies més curtes. Van poder comprobar-ho en directe, veien les diferències entre dues espècies molt similars com ara el Mosquiter de passa i el Mosquiter comú. Varen descobrir moltes altres coses, fins i tot els més petits es van sorprendre en saber que les aus no necessiten piles per poder volar, però sí greix per poder fer la seva migració, i que per aconseguir aquest greix requereixen d’espais ben conservats on poder alimentar-se i descansar.

Blauet

Jornades com aquestes són les que realment li donen sentit a molts projectes de conservació, segons el meu parer. Al cap i a la fi, són les persones les que amb la seva actitud han de conservar el seu entorn, el seu patrimoni natura, i per a conservar cal estimar, i per poder estimar cal saber i coneixer. 

Al final del matí un mínim de 60 persones varen compartir el seu temps amb un grup d'anelladors i ornitòlegs, i no van quedar indiferents. Segur que d’aquesta seixentena algú va tornar a casa mirant al ríu Besòs amb altres ulls.

Boscarla de canyar

Trist

Bec de coral senegales.
Amb aquesta espècies es va parlar del risc que suposa l'alliberament d'animals exòtics i de la responsabilitat que assumim en comprar-ne un.

Cotxa blava

Mosquiter comú

Anellant un Mosquiter comú

Tallarol de casquet

El Besòs entre Santa Coloma i Montcada

El passat dissabte, 9/V/09, al matí vaig fer el recorregut que periòdicament faig pel riu Besòs entre Santa Coloma de Gramanet i Montcada i Reixac. A aquestes alçades el pas migratori encara hauria de ser notori, tanmateix semblava un anodí dia d’estiu, quan la calor imposa el seu silenci i només les cigales gosen trencar-lo amb la seva metàl·lica melodia. No cantaven les cigales però si que ho feien els rossinyols bords i els trist, que hi van ser les espècies omnipresents. A les bateries de canyissar cantaven les dues espècies d’Acrocephalus que s’hi reprodueixen. De balquers (A. arundinaceus) als canyissars de Santa Coloma hi vaig escoltar-ne fins a set mascles cantant, en tant que als de Montcada n’hi vaig detectar cinc. Pel que fa a la Buscarla de canyar (A. scirpaceus), que va començar a criar al riu arran de la creació dels canyissars de depuració (D. Perpiñan & X. Larruy. 2003. La fauna vertebrada del Besòs a Montcada i Reixac. Ajuntament de Montcada i Reixac), la vaig detectar només a la part de Montcada: cinc mascles cantant.

A. arundinaceus

A. scirpaceus


Els únics estivals migrants que vaig detectar, van ser un Rossinyol (Luscinia megarhynchos) a la bassa del Rec Comtal i una Cuereta groga de la ssp. tunbergi a la llera del riu.

Pel que fa a limícoles, aquest tram de riu no és especialment bo, i si afegim que aquesta temporada està resultant especialment pobra, el resultat és... en fin, una Xivitona (Actitis hypoleucos) i els corriols petits residents.

Corriol petit (Charadrius dubius)

Per últim, comentar que he vist el primer jove de Cadernera (Carduelis carduelis) de la temporada i tres famílies d’Ànec collverd: una femella con 10 polls petits, una altra amb 2 que feien la meitat de la talla d’un adult i una tercera femella amb 10 petitons més.

Riu Besòs a Montcada i Reixac, 14/03/09

Març és un mes de transició, es nota la davallada de moltes espècies hivernants i encara estant per arribar la majoria de les estivals. Aquesta “incertesa” ens acompanya cada vegada que sortim al camp i ens preguntem quin dia tocarà avui, si serà la pujada d’adrenalina lligada a l’observació d’una nova arribada, serà una jornada normal, o quedarem inmersos en l’austeritat més crua. Doncs bé, dissabte a primera hora del matí em platejava aquestes qüestions mentre viatjava en metro fins a l’estació de Baró de Viver. Pensava recòrrer el tram del riu Besòs entre Santa Coloma de Gramanet i Montcada i Reixac. A un ritme més aviat lleuger vaig recórrer el camí fins la resclosa que hi ha a l’altura de la subestació elèctrica situada en els límits dels dos municipis. Bufava un vent lleuger i durant el recorregut no vaig veure cap cosa que resultés prou interessant com per aturar-me.

En arribar a la resclosa vaig veure la primera de les cinc xivitones Actitis hypoleuca que vaig veure en tot el matí. La petita platja era aprofitada també per una Xivita Tringa ochropus i un Corriol petit Charadrius dubius. De xivites, en vaig veure un total de 7 ex., front les dues que havia vist uns quinze dies abans. És nota que estan migrant perquè apareixen a llocs diferents dels de la hivernada i en major nombre. Els corriols també van ocupant les lleres i reclamant el seu terreny (vaig sentir i veure un mascle cantant i fent vols territorials sobre una illa del riu).

Charadrius dubius

Abans reflexionava sobre la naturalesa del març (ornitològicament parlant) i el matí del dissabte 14 va ser molt auster. Els efectius hivernants havien fet una davallada molt important. Per exemple, vaig comptar un 63 % menys de titelles Anthus pratensis, un 42% menys de cueretes blanques Motacilla alba, un 50% menys de pit-roigs Erithacus rubecula, i un 37% menys de mosquiters Phylloscopus collybita, per citar alguns dels casos més representatius. La disminució en el nombre de gavines vulgars Larus ridibundus també va ser notable, un 51% menys. D’altra banda, va destacar l’absència de Repicatalons Emberiza schoeniclus i Gratapalles E. cirlus.

Motacilla alba

Larus ridibundus

Així doncs, el matí va ser monocromàtit i monocord. Els rossinyols bords Cettia cetti i especialment els Trits Cisticola juncidis cantaven arreu, invaïnt l’aire amb les seves veus. Molt destacable va ser la quantitat de Trist, respecte de la visita anterior fa quinze dies, vaig comptar el triple d’exemplars, especialment a la zona dels canyissars de depuració. Però no eren els únics que cantaven, altres residents també ho feien, com ara una Cogullada Galerida cristata (les últimes parelles que crien al tram final del Besòs, ho fan a Montcada), i els Gafarrons Serinus serinus, que posaven tot el seu esforç a fer-se sentir ben lluny. Altres residents, com els collverds Anas platyrhynchos ja estaven amb els seus polls: sendes femelles amb 6 i 16 polls respectivament.

Cisticola juncidis

A la bassa del Rec Comtal continuava el mascle de Cotxa blava Luscinia svecica, l'únic exemplar que vaig veure. També hi havia una Cuereta groga Motacilla flava (les altres dues les vaig veure a les ribes del nucli urbà de Montcada). També continuava el Martinet blanc Egretta garzetta que ens ha acompanyat gran part de l’hivern. I el que no vaig localitzar, va ser al Blauet Alcedo atthis , malgrat que un veí em va dir que el va veure un parell de dies abans.

Luscinia svecica

I el recorregut al vaig acabar amb l’observació d’un Grasset de muntanya Anthus spinoletta, mudant a plomatge estival, i un parell d’orenetes Hirundo rustica fent el seu vol acrobàtic sobre la superfície del ríu.

Darreres observacions al Besòs

Vaig acabar el mes de febrer observant ocells al riu Besòs, entre el final de Santa Coloma i Montcada. No va ser una jornada entretinguda, amb alguna observación interessant. Per exemple, a la bassa del Rec Comtal continuava el mascle de Cotxa blava Luscinia svecica, que podria ser el mateix que vaig observar el dia 15, malgrat que aquest semblava tenir el Blau més estès. Desconec el tema de la muda en aquesta espècie, tant sols sé (si no estic equivocat) que abans de (i durant) la migració cap a les àrees de reproducció fan una muda parcial que afecten aquelles parts del cos que juguen un rol important en la comunicació interindividual, es a dir, una de la zones afectades per aquesta muda seria precisament el pit. Aleshores, depenent com es realitzi aquesta muda, em pregunto si en un termini de 14 dies un mateix exemplar pot canviar molt o poc el seu aspecte? També s’ha de considerar que és una espècie que es mou d’hora cap al nord i des de finals de febrer s’aprecia un increment en el nombre d’observacions. Podeu comparar aquest exemplar amb l’altre, prement ací.

Una altra espècie que també comença a migrar d’hora és el Repicatalons Emberiza schoeniclus. Això és clarament perceptible a altres indrets del riu, on no hiverna. En Xavi Larruy, per exemple, va detectar diversos exemplars a prop de la desembocadura. Tot i que Montcada és un àrea d’hivernada, amb un contingent estimat al voltant de la vintena d’exemplars, no és fàcil de detectar i sovint s’hi veuen molts pocs exemplars. Tanmateix, aquests dies resulten més detectables i sovint s’observen en petits grups, encara que sempre de manera molt escassa.

També vaig notar un increment del nombre de tords Turdus philimelos, de manera que a tot el recorregut vaig comptar fins a 11 ex. No resulta una xifra excepcional, però si indicativa de què la “cosa” ja comença a moure's. De fet, ahir en Xavi va veure un Tallarol de garriga Sylvia cantillans a Sant Adrià, i algunes orenetes (Hirundo rustica i Delichon urbicum). A banda d’això, a Montcada hi vaig veure dos de les quatre xivites Tringa ochropus que teníem controlades al llarg de l’hivern, i un Teixidor Remiz pendulinus a un dels canyissars de depuració.

I mentre uns ja estan pensant en tornar cap al nord, als “nadius” els comença a bullir la sang. I si no acosteu-vos al riu: ja estan els trits Cisticola juncidis (encara no en massa intensitat), els rossinyols bords Cettia cetti i sobretot els gafarrons Serinus serinus (aquests sí que ho feien amb tota la intensitat de què ren capasos) proclamant la proximitat de la primavera.

Però sens dubta, l’observació que més vaig gaudir va ser la d’un Rascló Rallus aquaticus alimentan-se a una estreta franja de canyis de la llera del riu. Després d’un hivern de màxima austeritat, perfi es deixen veure (el primer que veig –per mi mateix-, l’altre el vaig escoltar a la bassa vella de la desembocadura).

El proper dia espero que es vagin afegint noves “primeres arribades”. Arriba la primavera i a partir de ja l’excitació de veure el primer..., la primera...

Bones observacions i bona nit.

Noves observacions al Besòs: Montcada i Reixac, 15/02/09

Com vaig comentar al post d’ahir referent a l’observació de Gavià caspi, el diumenge va ser un dia esplèndid al Besòs. Vaig recórrer el tram que hi ha entre el límit municipal de Santa Coloma de Gramanet i el nucli urbà de Montcada i Reixac. A part de les espècies habituals, varen destacar quatre observacions, que tot i no tenir gaire interés a nivell català, sí que ho tenen a nivell local.

D’una banda, va aparèixer, després d’un hivern d’extremada “sequera” ornitològica, el primer Becadell sord Lymnocryptes minimus de la temporada. Molt a prop, a un petit canyissar i associada a un grup de polles d’aigua, una Polla pintada Porzana porzana. Aquesta observació entra en la franja fenològica de l’espècie i la podem considerar com el tret de sortida de la migració prenupcial. Així doncs, hem d’estar a l’aguait perquè els bitxos ja comencen a pujar. I aquest fet sembla confirmar-ho la cada vegada més visible Cotxa blava Luscinia svecica, que de tenir un exemplar localitzat a un punt molt concret del riu, darrerament ha començat a observar-se més sovint a diferents llocs i variant la proporció de sexes. Ahir vaig veure una femella i un mascle, del qual podeu veure una fotografia.

L’altra espècie és la Griva Turdus viscivorus, que si bé és habitual a les zones properes muntanyenques i a d’altres indrets de la conca del Besòs, resulta molt rara en aquesta part. De fet, es tracta de la segona citació per a l’especie en aquest tram final del Besòs (l’altre va ser aquesta darrera tardor a la desembocadura, i n’hi ha una altra a un parc proper al riu).

Per últim, vaig veure dues fredalugues Vanellus vanellus, sedimentades a una illa a Montcada i Reixac. Aquesta és una espècie molt escassa i de presència molt irregular, que compta amb un petit contingent d’hivernants aigües a munt. La manca d’espais adients a la riba possiblement sigui un dels motius que expliquin la seva escassesa.

Quant a ocells comuns, destacar la presència d’un petit grup de Repicatalons Emberiza schoeniclus a Montcada i l’observació de diversos exemplars solitaris a altres trams del riu. Això també és un indici de què algunes espècies ja comencen a moure’s, doncs es tracta d’una espècie molt escassa a la zona, de difícil detecció, i molt localitzada.

Ja sabeu, doncs, mantingueu els ulls ben oberts perquè la festa ja ha començat. Bona nit i bones obsaervacions.

Darreres observacions al Besòs: Montcada i Reixac

Després de passar uns dies a Galícia i Astúries visitant la família, ja torno a ser aquí, i com no podia ser d’una altra manera, la visita al riu Besòs no la vaig endarrerir. Havia abandonat Astúries justament quan començaven a entrar nombrosos estols de daurades grosses Pluvialis apricaria i fredalugues Vanellus vanellus a conseqüència de les baixes temperatures que a principis de la setmana s’estaven registrant a tot l’occident d’Europa. Volia veure si aquesta onada de fred siberià havia deixat per aquí la seva emprenta. Així doncs, el dia 8 vaig fer un recorregut pel Besòs al seu pas pel terme municipal de Montcada i Reixac (Vallès occidental).

Era un matí gèlid. A trencar d’alba la glaçada era imponent: ribes emblanquinades, el fang dur i els bassals congelats. El més interessant ho vaig veure a primera hora: una femella o jove d’Esmerla Falco columbarius va passar volant riu avall seguint el canal. L’únic indici de l’onada de fred, si de cas, van ser tres fredalugues aturades a una platja. El mateix matí, en Xavi Larruy va veure un altre exemplar al tram de Sant Adrià. Tot i que es tracta d’una espècie regular, és molt escassa degut a la manca de llocs adients, per això l’observació a la llera del riu resulta especialment interessant i podria estar relacionada amb desplaçaments forçats pel fred. De pinsans Fringilla coelebs sí que es va notar un augment considerable, multiplicant gairabé per deu el nombre de exemplars en relació a la segona quinzena de desembre, amb un estol destacat de 60 ex. Aquest augment respon clarament a les condicions meteorològiques adverses que van cobrir de neu moltes zones de Catalunya (la serralada de la Marina, per exemple) i que probablement ha obligat a aquests ocells a fer desplaçaments altitudinals. Una altra espècie que també va augmentar considerablement els seus efectius va ser el Gafarró Serinus serinus, del que vaig detectar més de 100 exemplars. Cal destacar també el nombre de polles d’aigua Gallinula chloropus: 61 ex. en uns 3 km. de recorregut.

Pewrò de la mateixa manera que unes poques espècies varen augmentar, d’altres van disminuir. Aquesta mena de fuita va ser especialment constatable en espècies com ara les cueretes Motacilla alba i M.cinerea (aquesta especialment), i el Mosquiter Phylloscopus collybita, del qual vaig censar gairabé un 50% menys d’exemplars en relació a finals de desembre. Per la zona encara continuaven les 4 xivites Tringa ochropus i un Becadell Gallinago gallinago, que enguany està sent realment escàs. Destacar finalment la presència dels teixidors Remiz pendulinus (al menys 2 ex. continuen hivernant als canyars) i la reaparició dels gratapalles Emberiza cirlus (6 ex.), que no es veien des de finals de novembre.

Algunes observacions del Besòs

Darrerament la cosa està molt tranquil·la pel Besòs (pel que fa a observacions), potser més del que ens agradaria. No obstant això, es van veient cosetes. Dies enrere ha estat interessant pel que fa a les anàtides, s’han vist dues espècies que no són gaire comunes al riu. Ambdues observacions les vaig fer el 16/12/08. D’una banda, una femella de Xarxet Anas crecca associada a un grup de collverds, que era a prop de la desembocadura i ben bé pot ser la mateixa que vaig observar a l’estany del parc Diagonal Mar cinc dies abans. L’altra novetat va ser una femella d’Ànec cullarot Anas clypeata observada riu amunt dins el terme municipal de Sant Adrià de Besòs. Es tracta de la segona observació de l’espècie aquesta tardor. I en quant a collverds Anas platyrhynchos, entre la desembocadura i Montaca i Reixac, el seu nombre potser estigui per sobra dels 130 exemplars, una xifra important per aquest espai.

De limícols són presents les tres espècies habituals a l’hivern. Els sempre benvinguts becadells Gallinago gallinago aquesta tardor volen fer-se pregar. La primera que vaig veure al tram de Sant Adrià (aigües amunt) va ser el dia 2; i el dia 4 n’hi havia 4 ex. a prop de la desembocadura. Riu amunt s’han vist alguns exemplars al llarga d’octubre i novembre. La espècie és de difícil detecció i passa molt desapercebuda, cal prospectar molt bé les ribes i tenir una mica de sort, ja que la seva estratègia d’ajeure’s i “aguantar” al màxim normalment li dóna bons resultats. A la fotografia podeu veure un exemplar en aquesta característica posició, amb la popa aixecada i el bec apuntant al terra, les potes flexionades i preparades per a disparar-se com un resort en cas de fugida.

Les altres dues espècies són la Xivita Tringa ochropus i la Xivitona Actitis hypoleuca. De la primera se’n poden veure entre 3 i 4 exemplars al tram corresponent al terme municipal de Montcada i Reixac. La Xivitona és més comuna, encara que no abundant, a tot el riu. Hi ha un quart limícol que és present anualment, el Becadell sord Lymnocriptes minimus, enguany però encara no s’ha detectat.

Interessant també la presència continuada des del 12/11/08 d’un adult de Gavià fosc Larus fuscus al tram de Santa Coloma. Aquesta espècies és sens dubte la més rara de les espècies de làrids habituals al riu. Veure’l a la desembocadura és tota una alegria, imagineu-vos riu amunt i a més setmana rere setmana.

Un altre que és fidel al seu lloc és un Bernat pescaire Ardea cinerea anellat amb PVC (codi TN7). És un subadult que ja hi roman des del novembre.

Finalment vull destacar que sembla consolidar-se la presència de roquerols als trams baixos del riu (Sant Adrià i Santa Coloma), amb més d’una vintena de exemplars que es veuen fins i tot a la mateixa desembocadura. Per contra, riu amunt, on altres temporades era habitual veure’ls, enguany escassegen sorprenentment. És com si s’hagués invertit la dinàmica en relació a altres temporades.

I aquestes han estat les meves últimes visites d'enguany al riu Besòs. Els propers dies aprofitaré a visitar la meva família. Propablement la primera crònica del nou any tingui un sabor cantabro-atlàntic.

Algunes dades del Besòs: entre Sta. Coloma i Montcada i Reixac

El passat 28 de novembre, abans de marxar a Lleida, vaig recórrer el riu Besòs entre Santa Coloma de Gramanet i Montcada i Reixat. Tot seguit teniu les dades més interessants:

1) Bernat pescaire (Ardea cinerea): un exemplar subadult que vaig observar a Santa Coloma, portava anella groga de PVC a la tíbia esquerra i anella metàl·lica a la dreta. Només vaig poder fer una lectura parcial: TN? (el 3r dígit semblava un nombre). En Xavi Larruy em va informar que romania a la zona desde feia un temps i li va poder llegir l’anella. Encara no conec l’origen, però pel tipus d’anella podria ser un ocell del Delta del Llobregat.

2) Xivita (Tringa ochropus): 3-4 ex. al terme municipal de Montcada, zona habitual d’hivernada de l’espècie.

3) Gavina capnegra (Larus melanocephalus): Un exemplar de 1er hivern a Sta. Coloma: aquesta espècie, más comuna a la desembocadura, és molt més rara aigües amunt.

4) Gavià fosc (L. fuscus): un adult a Sta. Coloma.

5) Roquerols (Ptyonoprogne rupestris): 3 ex. abans d’arribar al nucli urbà de Montcada. Els primers de la temporada.