Cita de gamarús a un parc de Badalona

El passat 22 de maig estava llegint al llit, potser una mica desvetllat, eren dos quarts de dues de la matinada (01:30 a.m.) i a aquesta hora acostumo a estar com una soca. Des del meu dormitori, que dóna directament al parc de Can Solei i Ca l'Arnús de Badalona, escoltava com cada nit el concert que ofereixen incasàblement els tòtils que hi vivuen, i que en aquesta època estan especialment actius. Escara que no estava gaire atent als sons nocturs, vaig adonar-me en un parell de vegades, que entre les veus dels tòtils s'intercalava una altra de ben diferent, més greu i força coneguda. Ràpidament vaig deixar la lectura de Tu rostro mañana de Javier Marías, per a sortir al balcó i confirmar que es tractava d'un gamarús Strix aluco.

El gamarús és el rapinyaire nocturn més estès i abundant de Catalunya. No resulta rar trobar-lo a àrees urbanes i suburbanes. El parc de Can Solei i Ca l'Arnús té una estructuta arbòria prou complexa com per acollir a aquesta espècie, però fins ara mai l'havia detectada. En escoltar-lo, vaig adonar-me que el cant diferia una mica del convencional, típic o com voleu dir-li. Parlant amb un amic asturià sobre aquest aspecte, em va explicar que els gamarusos joves, com la majoria de les espècies d'ocells, assagen les diferents vocalitzacions. De mica en mica van pèrfeccionant el seu cant. D'altra banda, sembla que els adults estan vocalment més actius a primera hora de la nit i abans del trecar d'alba. Mentre els exemplars inmadurs canten més entrada la nit. Atès la seva fenologia reproductora (desembre-juny) a Catalunya i no havent estat detectat en dies posteriors, és molt probable que es tractés d'un exemplar inmadur en dispersió. Aquesta representa la meva primera cita para l'espècie a Badalona i al cas urbà de la ciutat. Crida l'atenció la seva proximitat al mar.

El xot

La més petita de les rapinyaires nocturnes presents a Catalunya està ben representada a la Serra de Marina, on la poden trobar des de finals de març fins ben entrada la tardor. És fàcil de localitzar pel seu cant característic, un “tioo” que emet en seqüències cada dos o tres segons des que arriba dels seus quartes africans d’hivernada, fins que comença la reproducció. Malgrat que a finals de juliol es pot sentir cantar un altre cop, tot i que amb molta menys intensitat que a la primavera. Li agraden els ambient de mosaic, evitant les mases forestals denses i las zones muntanyoses per sobre dels 1000 m.s.n.m.

Hàbitat del Xot a l'entorn de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona)

Des d’un punt de vista tròfic, s’assembla més a un paseriforme insectívor que no pas a la típica rapinyaire nocturna. Amb un ventall de preses que van des de coleòpters, ortòpters i lepidòptes de mida mitjana fins a micromamífers i ocells petits durant l’època reproductora. Aquesta dieta tan específica determina el seu caràcter migratori.

La població catalana, amb una població estimada en unes 5.430 – 7.599 parelles ha patit una devallada aproximada d’un 13%. Això té molt a veure amb el níxol tròfic de l’espècie (ús de pesticides i caràcter migratori de les poblacions). Altres amenaces citades a la bibliografia son la transformació de l’hàbitat, els usus agrícoles, la caça, l’expoli de niu i l’atropellament. També representa un factor important de declivi, la manca de cavitats per niar, degut a les polítiques forestals actuals.

La instal·lació de caixes niu, la conservació d’arbres vells, el control de l’ús de pesticides i el retorn a pràctiques agroganaderes que afavoreixen l’hàbitat del xot, són mesures adreçades a la conservació de l’espècie i l’augment de les seves poblacions.

La vessant badalonina de la Serra de Marina és un bon lloc per gaudir d’aquest “petit duc”. Aquest any les parelles han tornat a ocupar els seus territoris i el seu “tiooo” acompanya les meves passejades nocturnes, em reconforta i em relaxa. Compateixo amb vosaltres uns moments que vaig viure fa uns dies.

BIBLIOGRAFIA:

• Baucells Colomer, J. (ed.) (2010). Els rapinyaires nocturs de Catalunya. Biologia, gestió i conservació de les vuit espècies de rapinyaires nocturns catalans i els seus hàbitats. Jordi Baucells Colomer.

• Abella, J. C. 2004. Xot Otus scops. In Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Pp. Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Educions, Barcelona.

Breu aproximació a l'avifauna nocturna de la muntanya de Badalona

Durant la passada primavera vaig fer diverses prospeccions nocturnes a la franja sudest de la Serralada de Marina, entre els termes municipals de Badalona i Santa Coloma de Gramanet. Una imatge de la zona prospectada es pot veure al següent enllaç.

VEGETACIÓ

A tota la vessant domina principalment la garriga, amb clapes arbòries de pi pinyer i petites clapes d’alzines a les obagues més humides. A la vessant oriental del monestir de Sant Jeroni de la Murtra hi ha una petita extensió de horts vorejada per un rierol amb una formació en galeria de roures i altres espècies ombríboles. Ja al terme municipal de Santa Coloma de Gramanet, a tocar a Torre Pallsaresa, apareixen formacions arbòries més extenses i frondoses i la massa arbòria guanya terreny a la garriga.

DATES, HORARIS I ESPÈCIES

Es varen fer un total de cinc sortides, una a finals d’abril i la resta al llarg del mes de juny, per tal de confirmar la reproducció de les espècies registrades. Cada registre va ser cartografiat marcant el punt exacte de la localització i una àrea estimada que representa de manera subjectiva el territori de l’exemplar/parella.

Els transectes els vaig començar sempre a partir de la mitja nit i fins trecar d’alba. Durant la realitzación dels itineraris vaig establir uns punts d’escolta cada 200 m. En el cas quo no escoltès cap espècie procedia a utilitzar diferents reclams per a comprobar la presència/absència.

RESULTATS PER ESPÈCIES

Òliba (Tyto alba)

Un únic registre d’un exemplar el 20 d’abril en vol de caça per sobre dels horts que envolten el monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Xot (Otus scops)

El més comú de totes les rapinyaires nocturnes. He estimat un mínim de 6 parellas reproductores. Els primers exemplars els vaig detectar a la primera quinzena d’abril. No obstant això, per evitar el solapament entre els migrants sedimentats i els reproductors, el gruix de les prospeccions les vaig centrar al mes de juny.

La majoria dels territoris estaven ubicats a clapes arbòries envoltades de garriga. Una parella estava establida a un territori més boscós. I una altra a una zona urbanitzada. Dos dels territoris se solapaven parcialment amb territoris de Mussol comú (Athene noctua). Un d’ells al final de la riera de Canyet i un altre a la banda sudest del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

La totalitat hi eren al terme municipal de Badalona, amb absència a la petita part de l’itinerari de Santa Coloma de Gramanet, precisament l’únic punt on vaig confirmar la reproducció del Gamarús (Strix aluco).

Exemplar de la Vallensana.

Exemplar de la plana pròxima al monestir.

 Mussol comú (Athene noctua)

S’han detectat tres parellas segures i dos exemplars solitaris. Dues de les parelles estan en edificacions humanes: una al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i una altra en una masia de Canyet. La tercera parella es troba en zona de garriga amb petites clapes arbòries de pi pinyer i alzina. Pel que fa als exemplars solitaris, un va ser observat en vol a l’urbanització de la Vallensana i un altre reclamant a una masia aïllada a l’est de Canyet, molt a prop del territori que ocupava la parella de la zona de garriga.

Gamarús (Strix aluco)

Vaig tenir únicament dos registres. El primer a l’abril a una zona boscosa molt esclarisada; i el segon el 30 de juni quan vaig escoltar el reclam de un poll a Torre Pallaresa al terme municipal de Santa Coloma de Gramanet.

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

Durant les sortides nocturnes, vaig enregistrar un total 8 punts de contacte regulars, tots a zones de garriga amb pins pinyers dispersos. La resta de contactes (altres 4) es van donar només en una ocasió a finals d’abril, que poden correspondre a migrants.

RESUM

En total es varen registrar 4 espècies de rapinyaires nocturnes i una espècie del gènere Caprimulgus. De les rapinyaires nocturnes es va comprobar la reproducció de 3 espècies: Otus scops, Athene noctua i Strix aluco. Quant al Caprimulgus europaeus es van controlar 8 ex. territorials.

En la taula següent es poden veure les dates en què es van registrar les diferents espècies d’aus nocturnes trobades a l’itinerari.

	20.IV	1.VI	16.VI	23.VI	30.IV
Tyto alba	*
Otus scops	*	*	*	*	*
Athene noctua	*	*	*	*	*
Strix aluco	*				*
Caprimulgus europaeus	*	*	*	*	*

Rapinyaires nocturs al Barcelonès nord

La passada nit vaig fer una prospecció d'ocells nocturs a l'entorn de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona / Santa Coloma de Gramanet). Em vaig centrar en els rapinyaires nocturns, dels quals tinc cinc espècies registrades a la zona: l'Òliva (Tyto alba), el Xot (Otus scops), el Mussol comú (Athene noctua), el Gamarús (Strix aluco) i el Mussol banyut (Asio otus). De totes hi ha constància reproductora tret de la última, que tot i no tenir-ne, l'hàbitat és adient i molt probablement ho faci.

Ahir vaig detectar però només tres espècies:  l'Òliva, un exemplar caçant a la zona d'horts que hi ha a tocar del monestir; el Mussol comú, una parella al mateix monestir (no va aparèixer la parella que hi ha a un mas a prop de la riera de Canyet ni la que volta pel camí de Can Mas); i finalment el Xot.

Zona prospectada i localització dels contactes.

És aquesta última la més petita de totes les estrigiformes ibèriques i l'única migradora transahariana (encara que també hiverna al nord de l'Àfrica i el litoral mediterrani. Els primers exemplars comencen a arribar al març, però és durant la segona quinzena d'abril quan el pas migratori resulta més notori. Con que tant els exemplars en pas com els ja establerts als seus territoris deixen anar el seu característic cant, és difícil en aquestes dates discriminar les parelles residentes dels encara migradors actius.

En total vaig tenir cinc contactes. Una parella en una orla de platans a la riera de Canyet, una altra en la cruïlla entre el camí del Monestir i el camí de Can Mas; dos exemplars a les vessants que cauen a prop del monestir de Sant Jeroni, separats entre si per uns 150 m. i a uns 250 m. en linea recta de la segona parella citada, i  per últim un exemplar a prop de la urbanització de la Vallensana. 

Més avançada la primavera continuaré amb aquestes prospeccions per tal de intentar determinar el nombre de parelles de Xot i amb sort localitzar al Mussol banyut. 

Birding a Lleida

El passat 7 de gener, en Xescu Macià, el Miquel Vall-llosera i un present várem fer una jornada maratoniana pel sud de la comarca del Segrià. Ens va acompanyar un cel seré, l’absència de vent i les ganes de treure un bon grapat d’espècies d’aquesta àrea de la plana de Ponent.

En un recorregut que va començar al pantà d’Utxesa, per continuar pels pantans de Cemelis i Gran, prospectant els secans fins arribar a Alfès i acabar a prop de la ciutat de Lleida vam observàrem 90 espècies d’ocells. Ens va faltar el Sisó o el Torlit entre les espècies de secà, tot i visitar indrets molt adients, però varen surtir d’altres molt destacades com veureu tot seguit.

Cigne mut (Cygnus olor): 7 exs. al pantà d’Utxesa.

Ànec blanc (Tadorna tadorna): 1 ex. al pantà Gran d'Alcarràs.

Morrell de collar (Aythya collaris) : 1 mascle adult al pantà Gran, que roman a la zona des de la tardor.

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis): 1 ex. al pantà de Cemelis.

Agró blanc (Casmerodius albus): 2 exs. al pantà d’Utxesa; i al menys 5 exs. al riu Segre al seu pas per Torres de Segre.

Gamba roja pintada (Tringa erythropus): 1 ex. al pantà d’Utxesa.

Ganga (Pterocles alchata): 13 ex. a Alfès menjant a un camp de blat.

Duc (Bubo bubo): Una pareja observats al vespre.

Mussol banyut (Asio otus): 1-2 exs. a prop d’Albatàrrec en vol de caça.

Colltort (Jyns torquilla): 1 ex. al pantà d’Utxesa.

Mallarenga de bigotis (Panurus biarmicus): un mínim de 20 ex. al pantà d’Utxesa.

La jornada va ser destacable pel que fa a determinades espècies, però també per l’absència d’altres comunes o pel baix nombre de paseriformes hivernants en aquest hivern tan inusual, especialment pel que fa a les espècies de tords, de les quals vàrem veure només Turdus philomelos i T. viscivorus.

Les millors darreres observacions del 2011

Els que seguiu aquest bloc heu vist que els darrers mesos ha estat pràcticament agonitzat. Afers personals han fet que gairebé no hagi pogut sortir al camp. Les últimes setmanes, però, la meva situació personal ha començat a canviar i he pogut fer petites sortides.

El motiu d’aquesta entrada és deixar constància de les observacions més interessants de les darreres setmanes del 2011. Per ordre taxonòmic són les següents:

Oca riallera grossa (Anser albifrons)

1 adult i 1 ex. de 1er hivern al Cortalet, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11, 29 i 30/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera)

1er hivern 

Adult

Ànec xiulador (Anas penelope)

1 mascle a la desembocadura del Foix, Cubelles (Garraf) el 16/12/11.

Ànec cua-llarg (Anas acuta)

Dues femelles a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.

Xibec (Netta rufina)

• Una femella a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.
• Un mascle a la Massona, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 30/12/11.

Morrell d’ull grocs (Bucephala clangula)

Una femella/1r hivern a la Massona, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 30/12/11.

Calàbria petita (Gavia stellata)

1 ex. davant la platja de Sant Pere Pescador, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera).

Calàbria agulla (Gavia arctica)

• 3 ex. davant la platja les Llaunes, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera)
• 2 ex. davant la platja les Llaunes, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 30/12/11.

Bitó (Botaurus stellaris)

1 ex. sobrevolant e canyissar de la Massona, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera).

Agró blanc (Casmerodius albus)

1 ex. al apartidor de Gerb (Os de Balaguer, Lleida) el 6/12/11.

Falcó peregrí (Falco peregrinus)

Un juvenil tipus peregrinus/calidus,  obserbat a Castellnou de Seana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.

Polla blava (Porphyrio porphyrio)

1 ex. a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.

Fotja (Fulica atra)

1 ex. al riu Besòs, Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), el 27/12/11. Es tracta de la 1a observació de l’hivern. (Altres observadors: Xavier Larruy).

Becadell sord (Lymnocriptes minimus)

• 1 ex. a la desembocadura del riu Besòs, Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), el 27/12/11. (Altres observadors: Xavier Larruy).
• 1 ex. a El Matà, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona), el 29/12/11.

Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

Un mínim de 2432 exs. al dormidor que hi ha davant la platja de Ribes-roges a Vilanova i la Geltrú (Garraf), el 17/11/11.

Gavina corsa (Larus audouinii)

1 adult a la platja de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú (Garraf) el 22/11/11.

Mussol emigrant (Asio flammeus)

Un ex. als camps que hi ha al costat de l’aparcament de l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) per la banda de Vila-sana el 7/12/11.

Picot grasset petit (Dendrocopus minor)

1 ex. escoltat a prop del Cortalet, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona), l’11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera).

Piula grossa (Anthus richardi)

1 ex. de 1r hivern al camps de Mas Bellasguard, Castelló d’Empuries (Girona), el 29 i 30/12/11.

Cotxa blava (Luscinia svecica)

1 mascle a la desembocadura del riu Besòs, Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), el 27/12/11. (Altres observadors: Xavier Larruy).

Secà de Bellpuig, vespre.

L’endamà de la nit de Sant Joan, un cel seré amagava un sol tòrrid que em va obligar a ajornar la sortida fins ben entrada la tarda. Com si estiguessim en plena canícula, els camps de Bellpuig estaven gairebé deserts de vida. No obstant això, el paisatge era esplèndid: camps ocres i grogencs s’estenien planers i finits fins un horitzó llunyà, trencat suaument pel blau del cel. Però els camps estaven deserts  només en apariència. Tant sols calia parar l’orella per adonar-se’n  de que tot estava allà, esperant que el sol ragés en sua inclinació i minvés la calor. Calia fixar la mirada per adonar-se que qui movia el blat no era pas el vent, que estava absent. Calia tenir paciència per veure sortir del camp una mare perdiu (Alectoris rufa) alerta als seus tretze perdigons, travessant el camí a corre-cuita per ficar-se entre els matolls de l’altre vora. Mare perdiu sap bé el que es fa, ja que ella i la seva llocada són el pa de cada dia de molts depredadors.

Perdiu

Més discrets que a la nit, els torlits (Burhinus oedicnemus) continuaven fidels als seus camps. El seu plomatge críptic i la seva actitud discreta, els ajudava a passar desapersebuts. Això és fonamental quan es té el niu a terra a l’abast de qualsevol boca afamada. Només un discret cap que sobresortia del cereal tallat delatava la seva presència. L’altre membre de la parella, mentrestant, romania a l’ampar d’uns matolls pendent de qualsevol potencial perill. El meu cotxe no l’hi semblava pas. I és que no gaire lluny d’allí voltaven un mascle jove d’Esparvé cendrós (Circus pygargus) i dues femelles d’Arpella (Circus aeroginosus), amb el seu típic vol rasant.

Torlit

La calor era un signe molt clar de que feia uns dies havia arribat l’estiu, però havia un detall no passava desapercebut: els camps estaven gairebé buits de calàndries. Vaig veure només tres exemplars solitaris cantant molt discretament. Què se’n havien marxat? En certa manera sí. Aquest era el símptoma més clar del canvi d’estació. Les calàndries (Melanocorypha calandra) havien abandonat els seus territoris de nidificació per a concentrar-se en grans grups a la recerca d’aliments. Endinsant-me al secar vaig topar amb un gan estol de 170 ex. que anava de camp en camp amb gran xivarri. En grups més petits fent el propi, estaven els puputs (Upupa epops). Buscant insectes a la vora dels camins amb el bec llargarut, obrint i tancat la cresta.

Puput

A mesura que avançava el vespre, l’activitat anava in crescendo. Els mascles de sisó (Tetrax tetrax) que feia unes setmana proclamaven els seus territoris, es mantenien ara més apaivagats i estaven canviant la librea nupcial a un plomatge més discret. La seva territorialitat havia minvat i es podien veure petits grups.

Sisó mascle.

Sisó femella

Enfilats a les seves atalaies, normalment les branques superiors d’un atmeller, el gaig blaus (Coracias graculus) deixava anar el seu cant ronc i estrident.  Exótic i esquiu, sempre pendent del seu voltant, juntament amb el Puput i els abellarols posaven la nota de color a un indret on els ocres i els marrons són la nota dominant. Fins a vuit exemplars vaig veure.

Tant identificatiu són els sisons a aquestes planes, como ho són els masos. Edificacions que s’aixequen aquí i allà i que fan servir la pagesia. Alguns, com el Mas del Coix, daten del segle XVI. Són elements propis d’aquest paisatge i la seva integració és tal, que algunes espècies no hi serien sense els masos. El cas més significatiu és sens dubte el del Xoriger petit (Falco naumanni). Aquest petit falcó els fan servir per ubicar els seus nius. Però no són els únics. Tota una comunitat d’aus coexisteix en aquestes construccions: Xoriguers vulgar (Falco tinnunculos), siselles (Columba oenes), mussols (Athene noctua), òlibes (Tyto alba) o el mateix Gaig blau, que sovint hi instal·len els seus nius. Probablement ja no tornaré a la plana de Lleida fins després de l’estiu. Però quan ho faci, ho faré amb ganes i il·lusió. Lleida mai decep.