L'ORNITONIGMA

dimecres, 30 de novembre del 2011

Aprovada una norma il·legal per a la caça d'ocells fringíl·lids

El Parlament de Catalunya aprova una norma il·legal que causarà la mort de 60.000 aus

. El Parlament de Catalunya ratifica un Decret Llei per a la captura d'ocells fringíl·lids encara que va ser informat en repetides ocasions de la il·legalitat de la norma aprovada.


· SEO/BirdLife va enviar a tots els membres de la cambra un contundent informe en què es demostra que el DECRET LLEI 2/2011 aprovat, contravé la Directiva d'Aus (92/43/CEE) i la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat.

 Madrid 2011.11.30 - Tots els parlamentaris estaven informats de la il·legalitat de la pràctica que autoritza aquest Decret Llei, fins i tot alguns d'ells van presentar els informes enviats per SEO/BirdLife posant de manifest les sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees contra aquesta pràctica i els informes dels propis tècnics de caça de la Generalitat i de la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), però el Parlament de Catalunya ha ratificat, amb els vots a favor de CiU, PP i el PSC, aquest Decret i s'autoritzarà la captura de 60.000 ocells al territori autonòmic.
Davant aquesta situació SEO/BirdLife, juntament amb altres organitzacions ambientals, enviarà una queixa formal a la Comissió Europea perquè iniciï un expedient d'infracció contra Catalunya i una sol·licitud al Govern d'Espanya i a la Defensora del Poble perquè recorrin aquesta norma davant el Tribunal constitucional.

La ratificació d'aquest Decret llei, planteja ara diverses qüestions polítiques i econòmiques: De què valen els informes tècnics realitzats pels experts de les comunitats autònomes o del MARM si no s'utilitzen o no es tenen en compte?, qui pagarà les multes imposades pels tribunals europeus per aquest tipus d'infraccions?, els ciutadans o els parlamentaris que amb el seu vot van aprovar lleis que són il·legals?, és legítim que els governs autonòmics eliminin la opció a la participació pública i el control dels tribunals en aprovar amb rang de llei aquells aspectes que vulneren les lleis nacionals o europees com ha fet el govern de la Generalitat en aquesta ocasió?

Per aquesta acció SEO/BirdLife ha treballat amb les següents entitats ambientals: ADENC-EdC, Ateneu de Girona-EdC, CEPA-EdC, DEPANA, Ecologistes en Acció de Catalunya (EEAC), Ecologistes de Catalunya (EdC), Grup de defensa del Ter-EdC, Grup Naturalistes d'Osona, IAEDEN-EdC, IPCENA-EdC, WWF.

Actualment, SEO/BirdLife realitza una campanya contra la caça il·legal d'ocells a Espanya, que intenta acabar amb aquest tipus de pràctiques mitjançant la sensibilització dels ciutadans i el compliment de la legislació vigent.
La documentació remesa a tots els parlamentaris pot descarregar del següent enllaç: http://www.seo.org/programa_seccion_ficha.cfm?idPrograma=24&idArticulo=6054

Per a més informació:

Cristina Sánchez. Delegada de SEO/BirdLife en Cataluña; catalunya@seo.org; Tel.: 932 89 22 84

NOTA: El decret ha quedat convalidat per 106 vots a favor (CiU, PSC i PPC) i 22 en contra (ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i Solidaritat).

dilluns, 14 de novembre del 2011

Un so de tardor

La tardor és per mi una estació meravellosa. Tot està en trànsit, en permanent canvi. Es pot percebre tan bé el fluix de la natura! Els atractius visuals es multipliquen arreu. I també els sonors! Amb sort, de vegades arriba a les nostres orelles un cor de trompetes molt especial que anticipa la presència d'una sil·lueta. Axecant el cap, la nostra mirada s’atoparà probablement amb línies i puntes de fletxa dibuixades sobre el cel: són grues viatgeres que avancen cap al sud.


Aquestes magnífiques aus travessen el Pirineu cada tardor buscant les deveses mediterrànies que les ajudaran a passar l’hivern abans de tornar a les tundres i boscos boreals del nord d’Europa.

Barcelona està en la perifèria de la seva ruta migratòria, però de tant en tant algun estol ens pot sobrevolar. Des del meu observatori virtual d’aquests dies, m’adono que estem en un moment àlgid de la seva migració cap al sud. El dia 13 de novembre diversos grups varen passar en direcció sud-sudoest. A les 10 h. 34 ex va se vist sobrevolant el zoo de Barcelona (Isabel Miquel Rodes; comunicat per en Josep Garcia); a les 10:15 un estol de més de 30 ex. era detectat a Arenys de Munt (Jordi Cerdeira); a les 11:50 h. 53 ex. travessaven el Delta del Llobregat (Raúl Bastida); 85 ex. volaven per sobre de Sant Andreu de Llavaneres a les 13 h. (Andreu Requejo de las Heras); i a les 15 h. un grup era escoltat al Garraf (Alfred).

Les grues estan baixant. Pareu les orelles i aguditzeu la vista.

Gràcies als observadors que ho van comunicar al forum Auscat.

divendres, 11 de novembre del 2011

Els últims ballesters

Un so característic marca el final de l’hivern al cel de les nostres ciutats. En arribar el mes de març les vesprades es guarneixen amb les evolucions i acrobàcies dels ballesters (Apus melva), campions aeris d’arquejada silueta, que recorden amb gran xivarri que ha arribat el bon temps. D’aquest espectacle podem gaudir fins a l’octubre, quan aquests viatgers tornen cap a les seves àrees d’hivern a l’Àfrica.

Aquesta tardor tan inusual, pel que fa a la meteorologia, ha fet que aquests visitants estivals hagin ajornat la seva partida unes setmanes. Així, a la zona de Badalona on visc, molt a prop d’una colònia d’aquestes aus, encara hi havia 16 ex. el 27 d’octubre (data normalk); el dia 2 de novembre encara voltaven per la zona 12 ex; la sorpresa però va ser quan ahir al vespre, en sortir al balcó, sento una prolongada i acelerada estrofa molt familiar, tres ballesters travessaven el cel com si d’un vespre d’estiu es tractès, era 10 de novembre. Els últims que veuré fins al mes de març.

dilluns, 7 de novembre del 2011

Off topic: Salmó

En efecte aquesta entrada res té a veure amb les aus ni amb Catalunya, però sí molt amb l'objectiu fonamental i últim d'aquest blog, la conservació de la natura. Seré breu. Es tracta de demanar la colaboració urgent per a la protecció del Salmó atlàntic a Astúries.

Si voleu colaborar podeu signar al següent enllaç. Informació sobre el tema la podeu trobar al blog del David Álvarez Naturaleza cantábrica.


Moltes gràcies pel vostre interés.

dijous, 3 de novembre del 2011

Dos nous reptes

Ja està actualitzada la secció de l'ORNITONIGMA. Aquesta vegada el repte es doble. S'ha incrementat una mica el grau de dificultat, però no gaire. Us animo a què deixeu els vostres comentaris i opinions.

Espero que disfruteu amb aquest nou repte.

Solució a l'ornitonigma de setembre

Amb més retard del desitjable, arriba la solució de l'ornitonigma del mes de setembre. Es tracta d'un exemplar de juvenil de Gavià fosc (Larus fuscus), que vaig fotografiar a l'agost al regato Muiños, Nigrán (Pontevedra). 

Us deixo amb la foto inicial i dues més de l'abans i el després.




Més sobre la campanya contra la falconeria a Gallecs

A finals d'agost aquest blog es feia resó d'un acte vandàlic contra un estimat company. Avui he pogut llegir amb satisfacció que un grup polític, el primer!, mostra públicament el seu recolzament a la feina feta per en Xesco. Aquí teniu l'enllaç.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Males notícies per al Besòs

Hi ha records que per la seva naturalesa desperten malestar, indignació i tot un grapat de sentiments d’aquesta mena. La seva menció o un tractament incorrecte fa bullir les susceptibilitats i genera respostes, de vegades molt beligerants, que fan córrer rius de tinta. Les hemeroteques en donen fe. Tanmateix n’hi ha d’altres que tan sols ocupen un tebi titular a les pàgines interiors dels diaris i aviat són foragitades per la boràgine informativa d’aquests temps.

Són menys importants potser? Estic convençut de què no (si més no per mi, i em consta que per moltes altres persones també). I llavors, què passa que no tenen gaire repercusió? Al meu parer, la clau rau en que afecten a àmbits d’indole molt diferent. Uns estan molt valorats i presents i  els altres tradicionalment continuen arraconats. I vaig per feina.

Fa uns díes, una notícia relativa al ríu Besòs va passar molt desapercebuda entre els comentaristes, tertulians i opinadors, fins i tot entre gent interessada per aquests temes. “Las depuradoras del Besòs dejarán de funcionar en diciembre si la ACA no salda la deuda” (La Vanguardia, 25 d’octubre); Amenacen d'aturar les depuradores del Besòs” (El PuntAvui, 26 d’octubre); o El Consorcio del Besòs paralizará las depuradoras si la ACA no le paga” (El País, 27 d’octubre) són alguns dels titulars. Només però un petit diari comarcal, El 9 nou, se’n va fer resó i va anar més enllà mitjançant un article d’opinió. En aquest mateix diari, l’alcalde de Parets, en Sergi Mingote, que d’aquí a uns dies presidirà el Consorci per a la defensa de la conca del riu Besòs, deixava anar: “Si no llegan recursos para que las depuradoras continúen funcionando, en un plazo no muy largo de tiempo los ríos de la comarca y de la cuenca volverán a ser cloacas a cielo abierto como hace años”
La crisi arriba arreu, i la política mediambiental pateix les conseqüències (més encara). L’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) acumula un deute de 10 milions d’euros amb el Consorci, i aquest llança un ultimàtum: o pagueu o tornem a la cloaca.Em sona a amenaça, doncs dubto molt que això arribi a fer-se realitat, més aviat és una estratègia política per a, potser aprofitant l’avinantessa, privatitzar l’ACA, tal i com l’alcalde de Parets va insinuar en unes declaracions. Tot i que el marc econòmic no és gaire favorable per aquest tipus d’operacions,  és una possibilitat molt a tenir en compte. De fet, ho veig més plausible que no pas l’avocament dels residus al riu vulnerant la legislació vigent i la Directiva Marc de l’Aigua, que obliga els governs a mantenir una qualitat important de l’aigua. Però en el cas que fos així, qui garanteix la continuitat en la inversió mediambiental i social? L’objectiu és només la rentabilitat econòmica o també la millota ambiental i social?
Tot i que resta molt per fer, les millores ambientals i socials de les darreres dècades són evidents (encara que qüestionables), i només resta avançar, mai retrocedir. Cal centrar els esforços en allò important i l’entorn on desenvolupem les postres vides ho és, malgrat que només un petit diari s’hagi fet resó d’una notícia que ha passat interesadament desapercebuda. Sens dubte s’obre un periode d’incerteça i no podem abaixar el cap.