Breu aproximació a l'avifauna nocturna de la muntanya de Badalona

Durant la passada primavera vaig fer diverses prospeccions nocturnes a la franja sudest de la Serralada de Marina, entre els termes municipals de Badalona i Santa Coloma de Gramanet. Una imatge de la zona prospectada es pot veure al següent enllaç.

VEGETACIÓ

A tota la vessant domina principalment la garriga, amb clapes arbòries de pi pinyer i petites clapes d’alzines a les obagues més humides. A la vessant oriental del monestir de Sant Jeroni de la Murtra hi ha una petita extensió de horts vorejada per un rierol amb una formació en galeria de roures i altres espècies ombríboles. Ja al terme municipal de Santa Coloma de Gramanet, a tocar a Torre Pallsaresa, apareixen formacions arbòries més extenses i frondoses i la massa arbòria guanya terreny a la garriga.

DATES, HORARIS I ESPÈCIES

Es varen fer un total de cinc sortides, una a finals d’abril i la resta al llarg del mes de juny, per tal de confirmar la reproducció de les espècies registrades. Cada registre va ser cartografiat marcant el punt exacte de la localització i una àrea estimada que representa de manera subjectiva el territori de l’exemplar/parella.

Els transectes els vaig començar sempre a partir de la mitja nit i fins trecar d’alba. Durant la realitzación dels itineraris vaig establir uns punts d’escolta cada 200 m. En el cas quo no escoltès cap espècie procedia a utilitzar diferents reclams per a comprobar la presència/absència.

RESULTATS PER ESPÈCIES

Òliba (Tyto alba)

Un únic registre d’un exemplar el 20 d’abril en vol de caça per sobre dels horts que envolten el monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Xot (Otus scops)

El més comú de totes les rapinyaires nocturnes. He estimat un mínim de 6 parellas reproductores. Els primers exemplars els vaig detectar a la primera quinzena d’abril. No obstant això, per evitar el solapament entre els migrants sedimentats i els reproductors, el gruix de les prospeccions les vaig centrar al mes de juny.

La majoria dels territoris estaven ubicats a clapes arbòries envoltades de garriga. Una parella estava establida a un territori més boscós. I una altra a una zona urbanitzada. Dos dels territoris se solapaven parcialment amb territoris de Mussol comú (Athene noctua). Un d’ells al final de la riera de Canyet i un altre a la banda sudest del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

La totalitat hi eren al terme municipal de Badalona, amb absència a la petita part de l’itinerari de Santa Coloma de Gramanet, precisament l’únic punt on vaig confirmar la reproducció del Gamarús (Strix aluco).

Exemplar de la Vallensana.

Exemplar de la plana pròxima al monestir.

 Mussol comú (Athene noctua)

S’han detectat tres parellas segures i dos exemplars solitaris. Dues de les parelles estan en edificacions humanes: una al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i una altra en una masia de Canyet. La tercera parella es troba en zona de garriga amb petites clapes arbòries de pi pinyer i alzina. Pel que fa als exemplars solitaris, un va ser observat en vol a l’urbanització de la Vallensana i un altre reclamant a una masia aïllada a l’est de Canyet, molt a prop del territori que ocupava la parella de la zona de garriga.

Gamarús (Strix aluco)

Vaig tenir únicament dos registres. El primer a l’abril a una zona boscosa molt esclarisada; i el segon el 30 de juni quan vaig escoltar el reclam de un poll a Torre Pallaresa al terme municipal de Santa Coloma de Gramanet.

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

Durant les sortides nocturnes, vaig enregistrar un total 8 punts de contacte regulars, tots a zones de garriga amb pins pinyers dispersos. La resta de contactes (altres 4) es van donar només en una ocasió a finals d’abril, que poden correspondre a migrants.

RESUM

En total es varen registrar 4 espècies de rapinyaires nocturnes i una espècie del gènere Caprimulgus. De les rapinyaires nocturnes es va comprobar la reproducció de 3 espècies: Otus scops, Athene noctua i Strix aluco. Quant al Caprimulgus europaeus es van controlar 8 ex. territorials.

En la taula següent es poden veure les dates en què es van registrar les diferents espècies d’aus nocturnes trobades a l’itinerari.

	20.IV	1.VI	16.VI	23.VI	30.IV
Tyto alba	*
Otus scops	*	*	*	*	*
Athene noctua	*	*	*	*	*
Strix aluco	*				*
Caprimulgus europaeus	*	*	*	*	*

Secà de Bellpuig, vespre.

L’endamà de la nit de Sant Joan, un cel seré amagava un sol tòrrid que em va obligar a ajornar la sortida fins ben entrada la tarda. Com si estiguessim en plena canícula, els camps de Bellpuig estaven gairebé deserts de vida. No obstant això, el paisatge era esplèndid: camps ocres i grogencs s’estenien planers i finits fins un horitzó llunyà, trencat suaument pel blau del cel. Però els camps estaven deserts  només en apariència. Tant sols calia parar l’orella per adonar-se’n  de que tot estava allà, esperant que el sol ragés en sua inclinació i minvés la calor. Calia fixar la mirada per adonar-se que qui movia el blat no era pas el vent, que estava absent. Calia tenir paciència per veure sortir del camp una mare perdiu (Alectoris rufa) alerta als seus tretze perdigons, travessant el camí a corre-cuita per ficar-se entre els matolls de l’altre vora. Mare perdiu sap bé el que es fa, ja que ella i la seva llocada són el pa de cada dia de molts depredadors.

Perdiu

Més discrets que a la nit, els torlits (Burhinus oedicnemus) continuaven fidels als seus camps. El seu plomatge críptic i la seva actitud discreta, els ajudava a passar desapersebuts. Això és fonamental quan es té el niu a terra a l’abast de qualsevol boca afamada. Només un discret cap que sobresortia del cereal tallat delatava la seva presència. L’altre membre de la parella, mentrestant, romania a l’ampar d’uns matolls pendent de qualsevol potencial perill. El meu cotxe no l’hi semblava pas. I és que no gaire lluny d’allí voltaven un mascle jove d’Esparvé cendrós (Circus pygargus) i dues femelles d’Arpella (Circus aeroginosus), amb el seu típic vol rasant.

Torlit

La calor era un signe molt clar de que feia uns dies havia arribat l’estiu, però havia un detall no passava desapercebut: els camps estaven gairebé buits de calàndries. Vaig veure només tres exemplars solitaris cantant molt discretament. Què se’n havien marxat? En certa manera sí. Aquest era el símptoma més clar del canvi d’estació. Les calàndries (Melanocorypha calandra) havien abandonat els seus territoris de nidificació per a concentrar-se en grans grups a la recerca d’aliments. Endinsant-me al secar vaig topar amb un gan estol de 170 ex. que anava de camp en camp amb gran xivarri. En grups més petits fent el propi, estaven els puputs (Upupa epops). Buscant insectes a la vora dels camins amb el bec llargarut, obrint i tancat la cresta.

Puput

A mesura que avançava el vespre, l’activitat anava in crescendo. Els mascles de sisó (Tetrax tetrax) que feia unes setmana proclamaven els seus territoris, es mantenien ara més apaivagats i estaven canviant la librea nupcial a un plomatge més discret. La seva territorialitat havia minvat i es podien veure petits grups.

Sisó mascle.

Sisó femella

Enfilats a les seves atalaies, normalment les branques superiors d’un atmeller, el gaig blaus (Coracias graculus) deixava anar el seu cant ronc i estrident.  Exótic i esquiu, sempre pendent del seu voltant, juntament amb el Puput i els abellarols posaven la nota de color a un indret on els ocres i els marrons són la nota dominant. Fins a vuit exemplars vaig veure.

Tant identificatiu són els sisons a aquestes planes, como ho són els masos. Edificacions que s’aixequen aquí i allà i que fan servir la pagesia. Alguns, com el Mas del Coix, daten del segle XVI. Són elements propis d’aquest paisatge i la seva integració és tal, que algunes espècies no hi serien sense els masos. El cas més significatiu és sens dubte el del Xoriger petit (Falco naumanni). Aquest petit falcó els fan servir per ubicar els seus nius. Però no són els únics. Tota una comunitat d’aus coexisteix en aquestes construccions: Xoriguers vulgar (Falco tinnunculos), siselles (Columba oenes), mussols (Athene noctua), òlibes (Tyto alba) o el mateix Gaig blau, que sovint hi instal·len els seus nius. Probablement ja no tornaré a la plana de Lleida fins després de l’estiu. Però quan ho faci, ho faré amb ganes i il·lusió. Lleida mai decep.