L'ORNITONIGMA

dissabte, 31 de gener del 2009

Sobre l'aparició de Rissa tridactyla al Besòs

La irrupció de gavinetes de tres Rissa tridactyla dits a Catalunya ha estat patent també al riu Besòs. El primer exemplar, un adult, el va detectar el Xescu Macià al Vallès oriental el dia 25/01/09. El 27/01/07, l’Oriol Baena va veure també un adult a Mollet i el mateix dia el Xesco va tornar a veure un exemplar a un altre punt de riu. El 28/01/09 jo vaig veure un adult sedimentat amb Larus ridibundus a Montcada i Reixac. És evident, que aquests ocells tenen un origen atlàntic. La excepcionalitat d’aquestes observacions estan fortament lligades a les que s’estan donant a altres parts de la Catalunya interior. Em pregunto però, quants ocells hi ha al Besòs? Existeix la possibilitat que sigui el mateix exemplar que es mou associat als estols de gavines rialleres, que s’alimenten al riu i dormen al mar? És factible que aquests exemplars desplaçats, un cop arribin al mar, malgrat el seu caràcter plenament pelàgic, tornin al riu? O estem veient diferents exemplars que han anat arribant a aquestes contrades encara desplaçats pels vents de Ponent? Sense l’ànim de ser rigorós, a cop d’ull s’observa un gradient d’abundància que disminueix d’oest a est, tant pel que fa al nombre de citacions com al d’exemplars implicats. No seria estrany que els exemplars de zones interiors es continuïn desplaçant cap a zones més orientals. Així doncs, no és descabellat pensar que les observacions fetes al riu Besòs impliquin a més d’un exemplar. A veure què ens deparen els pròxims dies, entretant a continuar gaudint d'aquestes gavinetes, encara que en el fons veure-les tant desubicades del seu lloc natural, el mar, en fa molta pena. Qualsevol opinió sobre el tema serà benvinguda.

Abans d’acomiadar-me, comentar també la interessant observació d’un 1er hivern de Gavina cendrosa Larus canus al parc fluvial de Besos a Santa Coloma de Gramanet feta el 25/01/09 feta pel Joan Estrada Bonell.
NOTA: La fotografia correspon a l'exemplar observat el 28/01/09 a Montcada i Reixac.

divendres, 30 de gener del 2009

Una altra de gavines a Vilanova i la Geltrú

El passat dia 27/01/09 vaig tornar a Vilanova i la Geltrú per tal de veure si podia fer noves fotos i de millor qualitat del gavià misteriós anellat a Rússia. Vaig mirar arreu i no el vaig trobar. La que continuava era la Gavina cendrosa Larus canus de 1er hivern. Era amb els gavians foscos Larus fuscus a la platja de Sant Cristòfol. D’aquesta última espècie vaig poder fer unes poques lectures d’aus anellades amb PCV. Tot seguit exposo les lectures fetes el dia 27 i alguna del 26 feta amb el Marc Olivé.
1) Subadult amb anella de PVC groc i codi negre H35E al tars esquerra i anella metàl·lica al tars dret. Observat el 27/01/09 a la platja de Sant Cristòfol, a Vilanova i la Geltrú, El Garraf (Barcelona). Penso que es tracta d’un ocell anellat a Alemanya.




2) Adult amb anella de PVC verd pàl·lid i codi 31 a la tíbia esquerra i anella metàl·lica al tars esquerre. Observat el 26/01/09 a la platja de Sant Cristòfol, a Vilanova i la Geltrú, amb el Marc Olivé, i el 27/01/09 al mateix lloc. Pertany al projecte holandès de Roland-Jan Buijs.




3) Adult amb anella de PVC groc i codi negre E740 al tars esquerra; sense anella metàl·lica. Observat el 26/01/09 a la platja de Ribes Roges a Vilanova i la Geltrú amb el Marc Olivé.



4) Un exemplar “adult-type” amb anella de PVC groc i codi negre V5PA al tars dret i anella metàl·lica al tars esquerre. Observat el 26/01/09 a la platja de Ribes Roges amb el Marc Olivé i el 27/01/09 a la platja de Sant Cristòfol (Vilanova i la Geltrú, El Garraf, Barcelona). Aquest exemplar és del projecte danès de Eddie Fritze and Kjeld Pedersen.





D’altra banda, el nombre de gavines capnegres Larus melanocephalus havia augmentant en relació al dia anterior. Només a la platja de Sant Cristòfol, descasaven 654 ex., als que s’hn d’afegir les que hi havia a l’interior del port i les que estaven al mar i entre elles hi havia un adult de Gavineta de tres dits Rissa tridactyla, que estava aturat a l’aparcament!



Adult de Rissa tridactyla

Algunes fotografies de gavines capnegres:


Exemplar de 1er hivern amb Larus ridibundus.

Exemplar adult.

Exemplar adult amb la muda més avançada.
Una gavina riallera amb la muda molt avançada. El percentage d'aquests exemplars era inferior a l'1%.



I per acabar, unexemplar de 1er hivern de gavià fosc Larus fuscus fotografiat des del cotxe. Així de confiats es mostraven.

dimarts, 27 de gener del 2009

Larus canus, Rissa tridactyla i "Mistery Gull" a Vilanova i la Geltru

Ahir va ser un interessant dia d’observació de làrids a Vilanova i la Geltrú. Amb aquests temporals de ponent esperava trobar una bona sedimentació a les platges i al port, però realment no n’hi havia gaires exemplars, sembla que aquests no són els vents més favorables per a que s’aturin a les platges.
En arribar vaig fer una ullada a la platja de Sant Cristòfol. Hi havia unes 200 gavines rialleres Larus ridibundus, poc més de 80 gavines capnegres L. melanocephalus i un centenar de gavians (la majoria foscos L. fuscus graellsii/intermedius). El mestral bufava tan fort i aixecava tanta sorra que vaig haver de buscar refugi al cotxe per tal de poder mirar millor. Vaig perdre perspectiva però al menys estava més protegit. Molt a prop hi havia uns bassals, i des del cotxe vaig tenir una posició privilegiada per observar les gavines i gavians que hi arribaven a banyar-se i a beure. I de sobta, amb un grup de rialleres es va disparar l’alarma: un 1er hivern de Gavina cendrosa Larus canus va arribar volant, es va parar davant meu, va anar al bassal a beure i arreglar-se el plomatge per després tornar a marxar. Va ser cosa d’un parell de minuts escassos. Poc després la vaig tornar a veure a la riera i volant a dins el port (suposo que el mateix exemplar).








A la platja de Ribes Roges, a altra banda del port, hi havia un bon grapat de gavians, amb una majoria de fuscus, però molt poques gavines. Em vaig trobar amb el Marc Olivé, que tenia localitzada una Gavineta de tres dits Rissa trydactila aturada a la platja. El bitxo semblava afeblida. Després, en arribar a casa, en Xavi Larruy en va informar que hi havia una “invasió” d’ ocells marins d’origen atlàntic a l’interior peninsular. Per exemple, al fòrum Auscat, en Martí Rodríguez explicava que s’havien vist fins a 102 gavinetes de tres dits a Sabiñanigo (Hosca). A l’interior de Catalunya, també se’n van detectar a diversos indrets (19 ex. a la Guingueta d'Àneu, 1 ex a Esterri d’Aneu, al pantà de Ponç, al partidor de Gerb, riu Besòs...).






A última hora de la tarda vaig tornar a la platja de Sant Cristòfol i juntament amb el Marc Olivé, vaig veure un gavià, suposadament anellat a Polònia amb anella verde i codi 96P3‏, que havia vist en Carles Carboneras uns dies abans. El cas és que en Marc s’ha posat en contacte amb l’anellador i no és polonès, sinó rus!!! Va ser anellat a una colònia mixta de Larus argentatus, L. cachinnans, L. fuscus i L. heuglini, i l’anellador diu que intentem fotografiar-lo, perquè no té certesa de quina espècie es tracta. Ho vam aconseguir, però era una mica tard, i la llum i el vent no van ajudar gaire, ni el bitxo, que estava a la part més allunyada de l’estol. Penjo les fotos i a veure que n’opineu.

Adjunto la resposta que ha rebur el Marc:


"This bird was not ringed in Poland, so the recovery will not be processed by the ringing centre.Apart from that I have very good news! This record perhaps is a record distance ever proved by ringing recovery from a Herring Gull and apparently the longest way traveled by a HG from European Russia.

Please find ringing data below:
Ring: 96P3, green (no metal ring)
Species: Larus argentatus (Herring Gull)
Date: 07.06.2008Place: Bolshoye Boloto, Ivanovskaya oblast, Russia, 56.30'N, 42.15'
EAge: pullus (chick)
Ringers: Esergepov AA, Chudnenko DE, Neubauer G, Zagalska-Neubauer MM, Kiselev RJ, Kiseleva SV
Distance: 3390 km (!!!)
Direction: 240,0 degrees

Still, in the colony where 96P3 was ringed, L. argentatus (Herring Gull) predominates (ca 90%), but some L. cachinnans (Caspian Gulls), some L. heuglini and L. fuscus (both forms of Lesser Black-backed Gulls) do breed as well, in mixed pairs sometimes (we recorded two such pairs between argentatus and heuglini). So, without knowing parents exactly we will never be sure about the species. And here a big ask to you: if you have any (even very bad) photos, please send them to me - I'm extremely interested how this bird looks like. If you don't have any pics, please take some if you will be so lucky to relocate the bird once again.I must add that normally HG travels much less distances - even L. cachinnans from Poland which is far better traveler, only exceptionally reaches Spain. So its really a unique recovery and pehaps one of a very few you can have in Spain about such a distant gull.Please let me know about the photos :-)

With best wishes,Greg"



dissabte, 24 de gener del 2009

Port d'Arenys de Mar: 23/01/09

Ahir 23 de gener vaig prospectar diversos punts de la costa sud del Maresme per tal de trobar alguna capbussadora. La sort no va estar de la meva banda, tampoc les condicions de la mar varen ser les millors. Així doncs a mitja tarda vaig decidir apropar-me fins el port d’Arenys de Mar a veure si l’entrada dels vaixells de pesca deparaven alguna cosa interessant.
Sense a arribar a veure res espectacular, la zona portuària estava força entretinguda. Al dic interior de la bocana, s’alimentava el Remena-rocs Arenaria interpres que hi vaig trobar el 30/11/08. S’afanyava a buscar invertebrats entre el tapís d’algues que cobreix alguns blocs. Realment entenc l’èxit d’aquesta espècie: és realment ubiqua i gens exigent. Després d’una bona estona, mentre observava gavines, el vaig veure volar cap a l’interior del port, on probablement passa la nit.







A partir de les 16 hores van començar a arribar els vaixells, seguits de tota una cohort de gavines i gavians, amb alguns mascarells barrejats que s’acostaven a la mateixa boca del port. Vaig estimar uns 500 gavians argentats Larus michahellis, unes 600 gavines vulgars L. ridibundus i al voltant d’unes 200 capnegres L. melanocephalus. A més a més de dues espècies que són molt rares per aquestes contrades a l’hivern: un adult de Gavina corsa Larus audouinii, que ben bé pot ser el que l’Enric Badosa ha estat veient al mes de desembre passat; i dos exemplars de Gavià fosc Larus fuscus que van entrar amb els vaixells. Dels descartes dels pescadors també es varen aprofitar un petit grup de cobs marins grossos Phalacrocorax carbo que romanien a l’interior del port.



Vaixell entrant al port amb la seva cohort de gavines que s'aprofiten de la selecció del peix que fan els pescadors.

Larus melanocephalus, L. ridibundus i L. michahellis

Larus michahellis i L. ridibundus aprofitant-se de les peces descartades pels pescadors.


Larus melanocephalus adulta
Larus audouinii adulta



Al final de la tarda, es van ajocar a l’interior del port un total de 241 gavines vulgars, 29 (22 adults, 1 ex. de 2n hibern i 6 ex. de 1r hivern) gavines capnegres, la gavina corsa, 5 xatracs becllargs Sterna sandvicensis i a una teulada el Gavià fosc en companyia d’alguns gavians argentats (la majoria se’n van anar cap al mar).


Larus fuscus i inmadurs de L. michahellis

divendres, 23 de gener del 2009

Dies de cens d'hivernants

Aquests darrers dies he estat de cens a diferents llocs de la costa catalana, i naturalment al riu Besòs, una de les zones humides que més freqüento. En el tram de riu comprés entre la desembocadura i el nucli urbà de Montcada i Reixac han sortit coses interessants. De cabussets Tachybaptus ruficollis, per exemple, n’hi ha un mínim de 4 exemplars entre Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramanet, i s’han detectat entre 2 i 3 ex. a Montcada i Reixac. A aquesta darrera localitat continuen les xivites Tringa ochropus, que ben bé podrien ser 4 ex. Una de les espècies que més ha costat de detectar, ha estat sens dubte el Rascló Rallus aquaticus. Jo personalment no hi vaig trobar cap, la descoberta dels diferents individus ha estat possible gràcies a la tasca persistent d’en Xavi Larruy. S’han detectat un exemplar a Sant Adrià, tres més a Santa Coloma i un a Montcada. De ben segur que n’hi ha més, però els costums esquius de la espècie i les dificultat inherents per a una prospecció correcta d’aquest ambient riberenc, dificulta la localització de més exemplars. A més a més, per alguna raó pràcticament no hi ha contactes sonors, són gairebé tots registres visuals. El perquè d'aquest comportament tant sorprenentment silenciós és encara un misteri (podria estar relacionat amb l'estructura i qualitat de l’hàbitat?). En aquests darrers dies , els becadells Gallinago gallinago també s’han deixar veure una mica més. Igual que el Rascló, són de difícil detectabilitat. Així doncs s’han registrat menys de cinc exemplars repartits entre Santa Coloma i Montcada. També cal destacar l'hibernada enguany d’Esparver Accipiter nisus i Aligot Buteo buteo. Del primer s’ha detectat a tots els trams del riu, en tant que del segon només a Sant Adrià i a Santa Coloma. Finalment comentar que per fi ha sortit la Cotxa blava Luscinia svecica: un exemplar a Santa Coloma i un altre als canyissars de Montcada.

Pel que fa a la costa, vaig censar juntament amb el Xavi Larruy un tram del Maresme nord, entre Calella i Malgrat de Mar. Les condicions meteorològiques no van ser precisament les més favorables, no obstant això varen aconseguir veure unes 3-4 calabries grosses Gavia inmer (més informació aquí i aquí) i diversos cabussons emplomallats Podiceps cristatus. En canvi de gavots Alca torda, cap ni un, sequera total. És potser aquesta absència el més destacable i probablement té relació amb el fracàs reproductor a les seves colònies al Mar del Nord. Per últim, destacar l’observació d’un Paràsit cuapunxagut Stercoraius parasiticus volant cap al nord.

dilluns, 12 de gener del 2009

Darreres observacions al Besòs: Montcada i Reixac

Després de passar uns dies a Galícia i Astúries visitant la família, ja torno a ser aquí, i com no podia ser d’una altra manera, la visita al riu Besòs no la vaig endarrerir. Havia abandonat Astúries justament quan començaven a entrar nombrosos estols de daurades grosses Pluvialis apricaria i fredalugues Vanellus vanellus a conseqüència de les baixes temperatures que a principis de la setmana s’estaven registrant a tot l’occident d’Europa. Volia veure si aquesta onada de fred siberià havia deixat per aquí la seva emprenta. Així doncs, el dia 8 vaig fer un recorregut pel Besòs al seu pas pel terme municipal de Montcada i Reixac (Vallès occidental).

Era un matí gèlid. A trencar d’alba la glaçada era imponent: ribes emblanquinades, el fang dur i els bassals congelats. El més interessant ho vaig veure a primera hora: una femella o jove d’Esmerla Falco columbarius va passar volant riu avall seguint el canal. L’únic indici de l’onada de fred, si de cas, van ser tres fredalugues aturades a una platja. El mateix matí, en Xavi Larruy va veure un altre exemplar al tram de Sant Adrià. Tot i que es tracta d’una espècie regular, és molt escassa degut a la manca de llocs adients, per això l’observació a la llera del riu resulta especialment interessant i podria estar relacionada amb desplaçaments forçats pel fred. De pinsans Fringilla coelebs sí que es va notar un augment considerable, multiplicant gairabé per deu el nombre de exemplars en relació a la segona quinzena de desembre, amb un estol destacat de 60 ex. Aquest augment respon clarament a les condicions meteorològiques adverses que van cobrir de neu moltes zones de Catalunya (la serralada de la Marina, per exemple) i que probablement ha obligat a aquests ocells a fer desplaçaments altitudinals. Una altra espècie que també va augmentar considerablement els seus efectius va ser el Gafarró Serinus serinus, del que vaig detectar més de 100 exemplars. Cal destacar també el nombre de polles d’aigua Gallinula chloropus: 61 ex. en uns 3 km. de recorregut.
Pewrò de la mateixa manera que unes poques espècies varen augmentar, d’altres van disminuir. Aquesta mena de fuita va ser especialment constatable en espècies com ara les cueretes Motacilla alba i M.cinerea (aquesta especialment), i el Mosquiter Phylloscopus collybita, del qual vaig censar gairabé un 50% menys d’exemplars en relació a finals de desembre. Per la zona encara continuaven les 4 xivites Tringa ochropus i un Becadell Gallinago gallinago, que enguany està sent realment escàs. Destacar finalment la presència dels teixidors Remiz pendulinus (al menys 2 ex. continuen hivernant als canyars) i la reaparició dels gratapalles Emberiza cirlus (6 ex.), que no es veien des de finals de novembre.