L’evolució mai és capritxoca. De generació en
generació, els diferents organismes es van traspassant trets, que els humans
considerem com a bonics unes vegades, estrambòtics altres, originals de tant en
tant, singulars, i molts cops increiblement espectaculars. Per què un organisme
adopta determinades formes, colors o comportaments (exemples, aquests,
conseqüència de l’evolució)?. Ho fa per selecció natural, que és la pedra
angular de la Teoria de l’Evolució.
Aquest primer paràgraf em serveix
d’introducció per presentar-vos una ioja de l’ornitofauna barcelonina, el
trencapinyes. Es tracta d’un ocell realment curiós. No tan sols pel color
vermell que presenta el plumatge del mascle, verd el de les femelles i ataronjat el dels joves mascles. Però allò que
més crida l’atenció, i de ben segur, el tret menys visible a cop d’ull, és el seu
bec, no el color.
Hi ha milers d’espècies de vertebrats al
nostre planeta, però no em ve al cap ninguna altra espècie que mostri aquesta
característica, mandíbules creudes. Bé, tampoc és així exactament. En realitat
només estan creuades al seu tram final. Per si no m’he explica bé, aquí us
deixo una foto.
|
© http://wikifaunia.com/aves/piquituerto/ |
Piquituerto en castellà o crossbill en
anglès, fan referència a aquesta característica que defineix l’espècie. Són
noms molt encertats realment, però a mi m’agrada especialment el nom català,
trencapinyes, ja que són les pinyes el seu aliment quasi exclusiu, i en
conseqüència els pins, l’espècie vegetal a la que va lligada evolutivament.
Els pins pertanyen a l’ordre de les coníferes,
el grup més important de ginospermes, que va ser dominant allà pel Paleozòic. En
agrupar-se, formen els anomenats boscos de coníferes, que és precisament on
viuen els trencapinyes.
Tothom coneix les pinyes, i tothom sap de la
dificultat d’extreure els seus fruits, el pinyons. Nosoltres podem fer-ho amb
l’ajud de la nostra tecnologia, però el trencapinyes (Loxia recurvirostra) va desenvolupar una eina fantàstica. El seu
bec únic, li permet extreure els
pinyos del con i amilentar-se d’un recurs molt abundant i poc utilitzat per altres espècies. Potser
l’esquirol sigui el seu principal competidor. Però hi ha moltes espècies de coníferes. I la
resposta evolutiva, ha estat la diversificació dels trencapinyes. Com que les
coníferes es distribueixen a les zones boreals i templades de l’hemisferi nord,
només aquí trobarem els trencapinyes, que s’han diferenciat bàsicament en
quatre espècies: el trecapinyes, que a més de a Catalunya al trobem per tota
Euràsia; el trencapinyes becgros, que viu als boscos boreals del nord-oest de
Rússia i Escandinàvia; el trencapinyes escocès, que com el seu nom indica, viu
a Escòcia; i finalment el trencapinyes d’ala blanca, que habita la taiga d’Euràsia
i Amèrica del nord.
|
http://pajaros-pololo.es/piquituerto-franjeadoloxia-leucoptera-bifasciataestandar/ |
|
http://biologoybecario.blogspot.com.es/2011/03/piquituertos-i.html |
|
http://escociatours.com/naturaleza-de-escocia-viaje-fotografico-aves-parte-ii/ |
Veure trencapinyes a Catalunya és molt fàcil
al Pirineu i serres prepirinenques, tret el sector nord-oriental de la serralada, dominat per boscos caducifolis i esclerofils. Nuclis reproductors menys importants habiten les pinedes de la Catalunya central, la Serralada Litoral i els ports de Tortosa. Al Barcelonès apareix principalment a la
tardor, tot i que pot criar a zones litorals molt properes, i els millors llocs per veure’l són els turons de la Serra de Marina i
Collserola, que sobrevolen a la cerca del seu recurs principal, les pinyes. És molt important memoritzar el seu reclam, ja que es tracta d’un ocell
petit no sempre fàcil de veure.
|
Hàbitat de trencapinyes a Tuixén-Lavansa (Solsonès) |
|
Femella |
|
Mascles |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada