L'ORNITONIGMA

dimarts, 24 de novembre del 2009

Anelles de gavines a Vilanova i la Geltrú, octubre

Aquest any està resultant inusual, ornitològicament parlant. Circumstàncies de la vida, avui farà quasi un mes que no faig cap tipus de sortida ornitològica. L’últim cop va ser a les platges i el port de Vilanova i la Geltrú, que és, a hores d’ara, on passo la major part del temps.
  • 22 d’octubre de 2009
El 22 d’octubre el cel estava molt ennuvolat i a mig matí va descarregar una intensa pluja. Les condicions d’observació eren força adverses, i fora del cotxe es feia gairebé una empresa impossible. Amb aquest panorama, vaig optar per anar a la platja de Sant Cristòfol, on es possible observar les gavines sense sortir del cotxe. La pluja havia format uns grans bassals que varen atreure nombroses gavines i gavians, i la platja, lliure de gent, estava també plena d’ocells.

Tot i la gran quantitat de làrids sedimentats, tan sols vaig localitzar 8 exemplars anellats, set gavines capnegres i un gavià fosc. Tot seguit podeu veure les lectures:

Larus melanocephalus

1) Adult amb anella blava i codi blanc IBNJ al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia esquerra. Un exemplar del projecte italià de Nicola Baccetti.


2) Adult amb anella vermella i codi blanc HNJ8 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Un exemplar del projecte hungarès de Karcza Zsolt.



3) Adult amb anella verda i codi blanc 6X5 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Un exemplar del projecte francès de Camille Duponcheel.

4) 2n hivern amb anella vermella i codi blanc HNT0 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Un exemplar del projecte hungarès de Karcza Zsolt.



5) Adult amb anella vermella i codi blanc HRK5 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Un exemplar del projecte hungarès de Karcza Zsolt.



6) Adult amb anella verda i codi blanc 2H1 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Un exemplar del projecte francès de Camille Duponcheel.




7) Adult amb anella blava i codi blanc ILVT al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Un exemplar del projecte italià de Nicola Baccetti.




Larus fuscus

1) Adult amb anella blava i codi blanc V.533 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerres. Un exemplar danès del projecte de Kjeld Tommy Pedersen.



Entre les gavines capnegres, hi havia una Gavina corsa (Larus audouinii), que suportava el xàfec estoicament.





  • 29 d’octubre de 2009

La següent visita la vaig fer al port de la ciutat el 29 d’octubre. En aquesta ocasió el temps era força diferent, les platges eren plenes de gent i només hi havia bitxos al mar i dins el port. Només vaig veure tres aus anellades, dues gavines capnegres i un gavià argentat.

Larus melanocephalus

1) Adult amb anella verda i codi blanc 5N6 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Un exemplar del projecte francès de Camille Duponcheel.

2) Adult amb anella blava i codi blanc ISSL al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia esquerra. Un exemplar del projecte italià de Nicola Baccetti.


Larus michahellis michahellis

1) Exemplar de 3r any-calendari amb taronja i codi negre B4VM al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Un exemplar anellat a les Illes Balears.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Gavines i anelles a Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú està molt animada amb les gavines capnegres i els gavians foscs ja comencen a ser cada cop més nombrosos. Les observacions les vaig fer sempre a la tarda. Dels dos dies que hi vaig anar, cap vaig fer censos complerts. El dia 15 vaig censar el port i la platja de Sant Cristòfol i a l’endemà la platja de Ribes Roges. Destacar les més de 1100 gavines capnegres que vaig comptar el 15/10/09 entre el port i la platja de Sant Cristòfol. Cal esmentar l’observació, aquell dia, d’un adult encara en plomatge nupcial.



Pel que fa a la lectura d’anelles, el 15 va ser el dia més profitós, la ventada mantenia les platges pràcticament buides de gent i els animals estaven força tranquils, la qual cosa va permetre que es formés un gran estol de gavines i gavians. Al contrari que el divendres, quan la millora del temps va omplir les platges de gent amb ganes d’esbarjo i restava poc joc per les aus. Tot i així, a la platja de Ribes Roges s’hi varen aplegar gairabé 350 capnegres, més de 60 gavians foscos i un centenar llarg de gavians de potes grogues.

Comentar també l’observació de dues gavines corses el 15/10/09 al port i la presència sempre escassa de xatracs becllargs amb les capnegres.




Tot seguit, podeu veure el recull de lectures d’anelles de gavines i gavians:


Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

15/10/09

PORT DE VILANOVA I LA GELTRÚ

1) Adult amb anella verda (trencada) i codi blanc 1A3? al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.Platja de Sant Cristòfol

1) Adult amb anella blava i codi blanc ISZL al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Un exemplar del projecte italià de Nicola Baccetti.



2) Adult amb anella verda i codi blanc ISZL al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Un exemplar del projecte francès de Camille Duponcheel.

3) Adult amb anella blava i codi blanc A24 al tars dret i anella metàl·lica a la tíbia dreta. Crec que és un exemplar anellat a Itàlia dins el projecte d’en Nicola Bacetti.





4) Adult amb anella blava i codi blanc INPB al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Un exemplar del projecte italià de Nicola Baccetti.

5) Adult amb anella verda i codi blanc 2J0 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Un altre exemplar francès del projecte de Camille Duponcheel.

6) Adult amb anella vermella i codi blanc HRF7 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Un exemplar del projecte hungarès de Karcza Zsolt.

7) Adult amb anella vermella i codi blanc YJY3 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Exemplar anellat a Iugoslàvia.

16/10/09

PLATJA DE RIBES RIGES

1) Adult amb anella verda i codi blanc 5K2 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Un exemplar del projecte francès de Camille Duponcheel.

Gavià fosc (Larus fuscus)

15/10/09

PLATJA DE SANT CRISTÒFOL

1) Exemplar de 1er hivern amb anella groga i codi negre 4OT al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Exemplar del projecte anglès de Peter Stewart.

Gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis)

15/10/09

PLATJA DE SANT CRISTÒFOL

1) Adult amb anella taronja i codi negre B1VD al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Anellat a les Illes Balears.

2) Adult amb anella verda i codi blanc PCAP al tars esquerra i anella metàl·lica al dret. Anellat al delta de l’Ebre.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Gavines i anelles a Vilanova i la Geltrú

Per motius laborals aquesta tardor no estic sortint gaire a observar ocells, i les poques vegades que ho he fet, ha estat al port de Vilanova i la Geltrú i les platges que l’envolten, per la seva proximitat al meu lloc de treball.

No hi tornava des de juny, quan les gavines corses estaven per tot arreu. El 4 de setembre tant sols hi havia un adult i el gruix estava el constituïen les gavines capnegres, de les que vaig arribar a comptar 801 ex., amb una aclaparadora majoria d’adults i només un 0.75% d’aus juvenils. A dins el port romanien uns pocs exemplars de gavià fosc (Larus fuscus), una quinzena. A final de setembre, encara vaig veure un parell de corses, una d’elles anellades, un nombre semblant de fuscus i una xifra sorprenentment baixa de gavines capnegres (6 ex.). Era el 28 de setembre.

La primera visita d’octubre, el dia 8, vaig fer una ullada a les platges. A la de Ribes Roges hi havia 121 gavines capnegres, una vintena de gavians foscs, un bon grapat de gavians argentats i 6 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis). A més d’un martinet blanc (Egretta garzetta), que més tard vaig veure dins el port en companyia d’un altre exemplar. Ja al port, el nombre de gavines capnegres era prou interessant per posar-se a trobar anelles. Entre els 306 ex. en vaig veure, de 3 anellats. La proporció d’edats era la habitual, majoritàriament adults (94.8%). També hi havia una Gavina corsa adulta.

A l’endamà, en sortir de la feina, vaig aturar-me a la platja de Ribes Roges per tal de fer una ullada a l’estol de gavines i gavians que descansaven a la platja. Vaig tenir el plaer de conèixer i de compartir el temps d’observació amb el Carles Carboneres, qui em va explicar alguns detalls molt interessants sobre determinats exemplars anellats de gavina capnegra que hi vàrem observar.

Tot seguit podeu veure un report de les gavines i gavians anellats que hi vaig controlar.



Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

8/10/09 - port de Vilanova i la Geltrú

1) Adult amb anella blanca i codi negre 4AH al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia dreta. Un ocell d’origen belga.

2) Adult amb anella blava i codi blanc ILJV al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia esquerra. Un exemplar del projecte italià de Nicola Baccetti.




3) Adult amb anella negra i codi blanc F80 al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia dreta.





9/10/09 – platja de Ribes Roges, Vilanova i la Geltrú


1) Adult amb anella verda i codi blanc 2N9 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Exemplar anellat a França.

2) Adult amb anella blava i codi blanc S09 al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia esquerra. Un altre exemplar del projecte italià de Nicola Baccetti.

3) 2n hivern amb anella vermella i codi blanc HFF3 al tars dret i anella metàl·lica al esquerre. Es tracta d’un exemplar del projecte hugarès de Karcza Zsolt.


4) Adult amb anella verda i codi blanc 3A5 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Exemplar anellat a França.

5) Adult amb anella verda i codi blanc 1J6 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Exemplar anellat a França.


Gavina corsa (Larus audouinii)

1) Adult amb anella blanca i codi negre ATMA al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre, observat el 28/09/09 al port de Vilanova i la Geltrú (El Garraf).





Gavià argentat (Larus michahellis michahellis)

1) Exemplar de 1r hivern amb anella verda i codi blanc PFZJ al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre, observat el 08/10/09 al port de Vilanova i la Geltrú (El Garraf). Quan el vaig veure el codi semblava taronja. Parlant-ne amb el Carles Carboneres vaig adonar-me que el color taronja era conseqüència de la bruticia, ja que el codi correspon al Delta de l’Ebre on s’anella amb verd i codi blanc.


diumenge, 6 de setembre del 2009

Riu Besòs, 06/IX/09

Després de moltes setmanes d’absència, he tornat al meu estimat Besòs. Si enguany la migració de limícoles està sent molt fluixa, al Besòs, que ha perdut una bona part dels indrets més adients, la seva aparició es pot qualificar de testimonial, segons m’ha explicat en Xavi Larruy. Tant sols els corriols petits i les xivitones són presents de manera regular. Avui no ha estat una excepció, un han estat les úniques espècies que n’he trobat: 10 corriols petits i 4 xivitones.

Per contra, els ardeids han incrementat la seva presència darrerament. El desenvolupament de la vegetació de la vora del riu funciona com a pantalla, aïllant parcialment les seves zones de repòs i alimentació del tràfec de passejants. Això ha permès que en alguns trams s’instal·lin grups conformats per diverses espècies. Aquest matí, per exemple, en un petit tram de riu hi havia 1 Espulgabous (Bubulcus ibis), 11 martinets blancs (Egretta garzetta), 2 bernats pescaire (Ardea cinerea), i un preciós i confiat jove d’Agró roig (A. purpurea). A més a més, volta per la zona un jove de Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) que no he aconseguit veure. I fa dies es van veure Agrons blancs.


Les xifres són interessants, però no són les millors. De bernats pescaires, per exemple, n’hi havia pocs, probablement perquè han estat espantats per un pescador que estava dins el riu caminant amunt i avall. De fet quan jo he arribat no hi havia cap ardeid. Ha estat més tard, quan han arribat volant riu avall. Tant sols l’Agró roig s’ha mantingut amagat entre la densa vegetació de la illa que utilitzen.

El riu te un potencial que no pot ser aprofitat per moltes aus aquàtiques, precisament per aquest tipus de molèsties que les diferents administracions implicades en la seva gestió no semblen gaire interessades a solucionar. Tot i així acaben entrant coses, evidentment sempre els més confiats o els que per alguna raó imperiosa es veuen obligats a fer escala. Un cas de confiat és el del jove de Gavina capnegra (Larus melanocephalus) que descansava avui a la barra de sorra a escassos metros dels pescadors.



Pel que fa a passeriformes, destacar la vintena de tallarols de garriga (Sylvia cantillans) que vaig comptar en uns 700 m. de recorregut, un mínim de 13 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus), una Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) i els dos primers tallarols de casquet (Sylvia atricapilla) observats en aquesta migració de tardor.



Panoràmica de la desembocadura del riu Besòs:

dissabte, 5 de setembre del 2009

Una signatura per la conservació de Gallecs

El meu amic Xesco va fer arribar al fòrum Auscat un e-mail explicant que “des d'un col·lectiu es pretén salvar el que resta de Gallecs”, on “encara hi ha una bona extensió de terrenys agroforestals, amb uns valors naturals inqüestionables. Es pretén evitar que es construeixin més carreteres o que s’ampliï o es desdobli la que resta al nord de l'espai, l'única zona que encara manté un nexe amb altres espais naturals sense barreres importants pel mig. L'ampliació d'aquesta carretera (ara mateix lenta), la conversió en via ràpida i el desdoblament suposa posar la creu final, ja que convertirà Gallecs en una illa. Així mateix, es demana la protecció de l'espai.”

Aquesta zona del Vallès oriental és un dels pocs indrets que es va salvar del desarrollisme que va patir tot l’àrea metropolitana de Barcelona als anys 60 i 70 del s.XX

Hi ha un enllaç on podeu deixar la vostra signatura per tal de col·laborar en la protecció i millora d’aquest espai natural:

Diagonal Mar: Fumarell carablanc, riallera txeca... i una reflexió

Ja fa uns dies que torno a voltar per Barcelona i rodalies, però no ha estat fins abans d’ahir que vaig poder penjar-me el binocles al coll per fer-hi una ullada. Com que va ser en plegant de la feina, no em va quedar gaire temps per aprofitar i vaig decidir apropar-me al Parc Diagonal Mar. Vés per on, que va ser una bona tria, doncs, en arribar-hi vaig veure aturat amb les gavines rialleres un jove de Fumarell carablanc Chlidonias hybridus. Desconec si existeixen observacions d’aus sedimentades al litoral de Barcelona (si que em consten d’exemplars en pas), però resulta molt interessant l’observació d’aquesta espècie en un parc urbà ple de gom a gom.


Entre les gavines rialleres, hi havia un exemplar de 1er hiver amb anella metàl·lica que portava una inscripció de la República Txeca. El codi era el següent: N. MUSEUM / PRAHA / EX 7713


Aquest és el segon registre (personal) que hi ha al parc de gavines rialleres de l’Europa oriental. El primer va ser d’un exemplar polonès observat l’1/02/09.

L’observació del fumarell em va fer pensar sobre el potencial d’alguns parcs per atraure alguns migrants. Aquest en particular disposa d’una orla de vegetació lacustre molt maca, tot i que el fet que tingui una disposició perimetral li resta valor, ja que està permanentment exposada al tràfec de persones, cosa natural en un parc urbà. Per a determinades espècies, això no hauria de suposar un greu problema. El problema és que de tant en tant (i de vegades massa sovint), alguns individus (humans) es comporten com a brètols sense cap consideració envers els seus conciutadans, el propi espai i els essers vius que hi viuen temporalment o ocasionalment. Ahir vaig veure que l’estiu va reduir considerablement la superfície de la làmina d’aigua, la qual cosa va crear una zona de fangs que ben bé podria ser aprofitada per algunes espècies (en ve al cap algun limícol). Això, però, és somniar. Qui seria l’ingenu que s’hi ficaria quan una colla de bàrbars envaeixen l’estany espantant “todo bicho viviente”? Una imatge ho diu tot. Tindran raó els diaris quan parlen del deteriorament de la convivència. En aquest sentit sóc pessimista, però em nego a dir: Què hi farem!

divendres, 28 d’agost del 2009

Más anillas gallegas

Aquí van algunos ejemplares marcados de Gaviota patiamarilla del tipo "lusitanius". Esta forma que cría en las costas cantábricas , Galicia y la mitad norte de Portugal, es algo diferente de la subespecie michahellis. A grandes rasgos y sin ánimo de ser exhaustivo, decir que generalmente es más pequeña, más estilizada y más paticorta (aunque en los machos se da cierto grado de solapamiento). El patrón alar difiere ligeramente de la forma nominal y tiene una muda más tardía.

1) Ejemplar mudando a 2º invierno con anilla de PCV negra y código blanco 013M sobre tarso izquierdo y metal en tarso derecho, observado el 20/VIII/09 en el Regato Muiños, Arealoura, Nigrán (Pontevedra). Pertenece al proyecto gallego de Francisco Docampo.



2) Adulto con anilla de PCV verde y código blanco ZC35 sobre tarso izquierdo y metal en tarso derecho, observado el 26/VIII/09 en la playa de Canido, Vigo (Pontevedra). Pertenece al programa de marcage llevado a cabo en las islas Cies y coordinado por Jorge Mouriño.




3) Adulto con anilla de PCV verde y código blanco ZBAN sobre tarso izquierdo y metal en tarso derecho, observado el 26/VIII/09 en la playa de O Vao, Coruxo, Vigo (Pontevedra). Pertenece al programa de marcage llevado a cabo en las islas Cies y coordinado por Jorge Mouriño.

Sobre el Corb marí emplomallat a Catalunya

http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/sala_de_premsa/notes/CORBMAR_.jsp?ComponentID=175835&SourcePageID=3075#1

El litoral català esdevé un refugi mundial del corb marí emplomallat mediterrani durant l'estiu

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha constatat la importància del litoral català com a refugi de diverses espècies d’aus marines durant determinats períodes de l’any. Aquest és el cas del corb marí emplomallat mediterrani (Phalacrocorax aristotelis desmarestii), del qual s’estima que fins un 10% de la població mundial podria dependre de les costes catalanes durant l’estiu. Des de la Direcció General del Medi Natural cada any es realitza un recompte i mapatge de la població nidificant d’aquesta espècie de corb marí a les àrees protegides on nia. Des de fa uns anys s’ha observat que a l’estiu es dóna un augment important en el nombre de corbs marins emplomallats a les costes catalanes. En alguns indrets s’hi observen concentracions de desenes i fins i tot centenars d’exemplars. Hi ha evidències mitjançant l’observació d’ocells marcats que aquests ocells es desplacen des de les Illes Balears i s’afegeixen a la població local catalana.
La població mundial de corb marí emplomallat de la Mediterrània (Phalacrocorax aristotelis desmarestii)es concentra majoritàriament en illes del litoral Mediterrani, amb només uns pocs centenars de parelles que nien al continent. El litoral mediterrani de la Península acull en conjunt la segona població mundial més important d’aquest tàxon amenaçat, per darrera de Croàcia. A les costes mediterrànies continentals, hi nien unes 60-70 parelles, 40 de les quals a Catalunya (2/3 del total de les de l’estat continental). Aquesta població ha sofert un important procés de recuperació en els darrers anys gràcies als esforços de conservació que s’hi ha esmerçat a Catalunya i ha passat de 14 parelles a les prop de 40 actuals.
Aquesta espècie està classificada com en perill al Libro rojo de las aves de España i d’interès especial per a la Unió Europea i amb un pla d’acció vigent. També és qualificada de vulnerable a l’extinció a Catalunya i la presència de les poblacions nidificants a la costa catalana, sobretot a la Costa Brava, ha servit per designar com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) diversos trams del litoral gironí per preservar-los. Aquest és el cas del litoral del Baix Empordà.
El corb marí emplomallat és una espècie sensible a abocaments d’hidrocarburs i a la captura accidental en arts de palangre. No obstant això, a Catalunya els casos d’incidències d’aquest tipus és insignificant. La presència del corb marí emplomallat a la costa constata un bon estat ambiental del litoral i amb presència suficient de peix, que captura en persecucions submarines mentre neda sota l’aigua. El corb marí és doncs, un ocell bioindicador que requereix d’aigües transparents i en bon equilibri ecològic.
No cal confondre’l amb un parent de la mateixa família, el corb marí gros, que arriba a l’hivern a l’interior de Catalunya i que no és amenaçat. El corb marí emplomallat és estrictament marí. Els adults són negres i verdosos i tenen cresta, els joves són més blancs.
La població més important de l’Estat espanyol és la de les Balears, on el 2006 niava un 20% de la població mundial. Cada vegada queda més clar que les espècies amenaçades no són d’un territori en particular, ni d’on nien ni d’on hivernen, sinó del conjunt d’àrees en què se’ls permet viure. Per això, Catalunya juga un paper vital dins la Mediterrània occidental per a moltes espècies marines.
El cicle vital del corb marí emplomallat es divideix en dos etapes: la nidificació (entre gener i maig) i la dispersió postnupcial (entre juny i desembre). Ambdós períodes requereixen de mètodes d’estudi i gestió diferents. Atesa la fragilitat d’aquesta espècie, del seu caràcter bioindicador de la bona qualitat de les aigües marines i de l’elevada freqüentació turística de les nostres costes a l’estiu, cal conèixer tant els llocs de descans i muda, emparats per la legislació com a zones on les espècies protegides no han de ser pertorbades, com el volum total de la població.
Les dades preliminars de 2008 ens van donar resultats positius a nou de les onze comarques costaneres catalanes, amb màxims a l’Alt Empordà i la Selva. Les costes centrals del Garraf i les del Tarragonès també van registrar resultats positius. En canvi, les primeres dades de 2009 ja donen dos indrets de concentració amb 114 i 115 exemplars a les Illes Medes i Cap de Creus respectivament.
Actualment tècnics i ornitòlegs voluntaris, en col·laboració amb els espais naturals protegits, estan recollint dades per elaborar un mapa i un cens que permetrà conèixer amb precisió el paper postreproductor, ja a hores d’ara important, que té Catalunya respecte d’aquesta espècie amenaçada d’extinció pròpia de la Mediterrània, i eventualment avançar en el que en un futur serà el pla de conservació d’aquesta espècie amenaçada d’extinció.

Otra de blancas

Estoy en la recta final de mis vacaciones. En pocos días, en lugar de los trinos de los zarapitos, serán las llamadas vespertinas de los vencejos reales las que se cuelen por mi ventana. Si este año tuviera que ponerle un color al verano, éste sería el blanco. Sin duda. El blanco de la niebla densa que cada mañana se engullía las rías y playas y desdibujaba las siluetas; el blanco deslucido que exhibía y exhibe la Gaviota Polar que está veraneando en Calzoa, y el blanco de otra gaviota que sin ser Polar, la naturaleza decidió, en uno de esos azares, concederle a su plumaje esa inmaculada tonalidad. Pues bien, este post, como ya indica su título, va de blancos.

Fiel hasta el extremo (porque es el extremo sur de la playa donde siempre me la encuentro) continua la Larus glaucoides al Arenal de Calzoa. Allí estaba los días 20, 26 y 27 de agosto. Me explicaba una paseante que hacía tiempo que se fijaba en esa gaviota. Decía que le veía algo diferente de las demás, tan blanquita, y que le sorprendía su docilidad (u osadía según se mire) cuando la veía pasearse entre la multitud de “playistas” sin dar el más mínimo asomo de miedo o recelo. En alguna ocasión, optaba incluso por acomodarse en toallas desocupadas, hasta que llegaban los propietarios para expulsarla. ¡Y qué decir cuando llegaba la hora de la merienda!, pesada hasta el aburrimiento hasta conseguir su trozo de pan, comentaba la mujer. Estoy seguro de que todavía continuará un tiempo por aquí. Sería estupendo volver por diciembre y verla lucir una espléndida librea de tercer invierno. Aquí os dejo con una foto donde se aprecia como va avanzando la muda y un video donde se acicala el plumaje.


La segunda blancalo es tanto como la primera, pero sin duda tiene un aire mucho más gallego. Se trata de un ejemplar con leucismo o esquizocroismo (el primero hace referencia a la ausencia de pigmentación oscura, lo que le da al plumaje un tono marrón claro; en tanto que el segundo término se refiere a la carencia de pigmentación oscura, que da como resultado una reducción en la intensidad de todos los pigmentos), que encontré en el regato Muiños (Nigrán) el día 20 de agosto. No sé con seguridad si se trata de una fuscus o una michahellis, pero atendiendo a los rasgos estructurales y a las proporciones, me inclino por una michahellis. A ver qué opináis al respecto.





dimarts, 18 d’agost del 2009

Continua la Gaviota Polar en Vigo

Desde el pasado día 7, la Gaviota Polar que frecuenta el Arenal de Calzoa, en Coruxo, Vigo, ha vuelto a ser localizada los días 10, 14 y 17 de agosto. En realidad cada vez que voy por allí la veo, con lo cual supongo que está tan aquerenciada al lugar, que a penas debe de desplazarse. A diferencia de las Patiamarillas, con las que no socializa demasiado, no se mueve con los cambios de marea, pues durante la bajamar utiliza la zona intermareal y con la pleamar se desplaza a descansar a unas rocas que hay a unas pocas decenas de metros frente a la playa. El desplazamiento más largo, que pude constatar fue a la cercana playa de Samil, donde utilizó una farola como posadero durante la marea alta. Como podéis ver en las fotos, el plumaje presenta un desgaste extremo.



dilluns, 17 d’agost del 2009

Martinet anellat al Besòs

Una de les darreres observacions més interessants que s'han fet a la desembocadura del Besòs ha estat la d'un Martinet blanc (Egretta garzetta) que en Xavi Larruy va veure a principis de més. Es tractava d'un jove que portava anella de PVCblau-verdós amb el codi N737. Segons li van informar es tracta d'un exemplar anellat aquesta temporada com a poll a la colònia d'ardeides de les Illes Medes (Girona). Segons l'encarregat del projecte d'anellament és la dada més llunyana registrada d'encà que vàrem començar.

El Martinet blanc és una espècie que freqüenta la desembocadura del Besòs durant tot l'any, encara que sempre de manera molt poc nombrosa. Normalment aprofita els dics o les vores de la barra de sorra per a pescar. Riu amunt també es possible veure'l, tot i que de manera molt més escassa.

dijous, 13 d’agost del 2009

Un article per a llegir: desembocadura del Besòs

El passat 24 de juliol el diari L'Independent publicava un article d'en Xavi Larruy sobre la problemàtica que afecta a la desembocadura del riu Besòs. Problemes de gestió i manca de determinació de les administracions implicades, han derivat en uns usos inadequats que comporten una pèrdua manifesta de la diversitat ornítica, tot i les obres de millora que s'hi van dur a terme els darres anys.
El Flamenc del riu Besòs

Xavi Larruy

El passat 11 de març un exemplar de flamenc va intentar aturar-se a la desembocadura del Besòs, però només hi va estar uns segons, ja que la presència de vàries persones el va espantar, segons informa Josep Antolí. L’any passat sí que es va poder observar un flamenc durant 2 dies, també al març, curiosament al tram d’ús públic del Parc Fluvial. Tot indica, doncs, que si la desembocadura tingués tranquil•litat es podria observar anualment el flamenc a Sant Adrià.

Les molèsties humanes continúen en aquest espai natural, de manera que la gran inversió que es realitzà en aquest indret no s’ha traduït, de moment, en un augment de les espècies d’aus reproductores ni de les migratòries. De fet, alguns grups d’ocells ara són força més escassos, com els limícoles i els xatracs.

Cal recordar que l’accés està restringit segons el projecte de restauració i, a més, l’Ajuntament ha col•locat plafons informatius aquesta primavera, però aquestes iniciatives malauradament són insuficients. Mentrestant, la parella de corriol petit (una espècie d’ocell limícol protegit que cada any tracta de criar a la barra de sorra de la desembocadura) no ha aconseguit que hagi sortit cap poll de les diverses postes que ha intentat. Aquest ocell posa els ous a la sorra, de manera que són trepitjats per les persones quan caminen per la zona, ja que són molt difícils de veure. La solució no és fàcil, però si es vol aconseguir que la desembocadura sigui un autèntic espai natural, on es pugui gaudir de l’espectacle de la migració dels ocells o de la reproducció dels corriols, és imprescindible que les persones no entrin dins de la desembocadura.

Per començar, l’Ajuntament hauria de prohibir la pesca dins de la zona, ja que és l’activitat que més impacte ocasiona en la zona, i s’hauria de procurar que aquesta restricció fos efectiva. Aquesta petició es justifica per les redundes dimensions d’aquest espai (els ocells tenen por de l’home i no troben un lloc segur on aturarse, ja que els pescadors s’ubiquen a qualsevol lloc, fins i tot dins de l’aigua); la gran quantitat de deixalles que aboquen una part dels pescadors (brossa que després anirà al mar i després a les platges); i també les trencadisses de la vegetació que fan per poder transitar per la zona (inclosos els tamarius que es van plantar). No obstant això, mentre la Central Tèrmica continuï abocant tanta aigua al riu, la desembocadura continuarà sense poder acollir bona part de les espècies d’ocells aquàtics, ja que impedeix la formació d’illetes i platges on s’alimenten els ocells. A més, la manca d’illetes de còdols impedeix la reproducció d’aus com els cames llargues i els corriols. D’altra banda, al tractar-se d’aigua salada gairebé no pot créixer la vegetació a les escletxes de l’escullera, i com que surt tanta aigua la seva velocitat és excessiva perquè els ocells aquàtics es puguin alimentar adequadament.

La prova de l’efecte de tots aquests impactes és que actualment es veuen més aus aquàtiques al tram de riu que hi ha entre el pont del tren i el pont de Cristòfol Moura (on es permet l’accés) que a la mateixa desembocadura. Això s’explica perquè a l’escullera està creixent força vegetació que fa de pantalla visual, hi ha una illa força gran i no es pesca, de manera que la majoria de les persones caminen per la gespa sense espantar gaire als ocells.

Afortunadament no tot és negatiu: la vegetació plantada comença a guanyar alçària i, si ningú els arrenca, en pocs anys tindrem un bon nombre de tamarius i diversos arbustos, on podran refugiar-se molts ocells de mida petita. A més, la bassa construïda ja presenta força vegetació d’aiguamoll (combogues i canyís), de manera que les aus es poden refugiar millor del trànsit de persones.

dimecres, 12 d’agost del 2009

Anillas de Gaviota Patiamarilla en Cataluña y Galicia

Aquí van las últimas lecturas que he hecho de Gaviota Patiamarilla (Larus michahellis). Las dos primeras pertenecen a la subespecie nominal michahellis, en tanto que la segunda es un ejemplar del tipo lusitanius.


Larus michahellis michahellis:

1) Adult amb anella de PVC verda i codi blanc PBFN al tars dret i anella metàl·lica a la tíbia dreta; observat el 15/VI/09 al port de Vilanova i La Geltrú, El Garraf, Barcelona. Forma part del projecte que es duu a terme al Delta de l’Ebre (Tarragona).







2) Juvenil con anilla de PVC naranja y código verde 2M8 en tarso derecho y anilla metálica en tarso izquierdo; observado el 02/VIII/09 en Viladesuso, Oia (Pontevedra). Creo que pertenece al programa de marcage que Gustavo Ballesteros y Gonzalo González llevan a cabo en Murcia.







Larus michahellis lusitanius:

1) Adulto con anilla de PVC verde y código blanco ZB74 en tarso derecho y anilla metálica en tarso izquierdo; observado el 06/VIII/09 en el Arenal de Calzoa, Coruxo, Vigo (Pontevedra). Pertenece al programa de marcage llevado a cabo en las islas Cies y coordinado por Jorge Mouriño.



dissabte, 8 d’agost del 2009

Videos de La Gaviota Polar de Vigo



Ayer día 7, aún continuaba el 2º verano de Gaviota Groenlandesa en el Areal de Calzoa, Coruxo, Vigo (Pontevedra). A parte de algunas fotos, pude hacerle un par de vídeos con una cámara digital compacta. Podéis verlos en los siguientes enlaces:



dijous, 6 d’agost del 2009

Más gaviotas... pero polares... y en Galicia

Como cada año, aprovecho a pasar unos días en la tierra de mi padre, que también es un poco mía. Hablo del Valle Miñor, al sur de la Ría de Vigo. Todo un lujo para los sentidos, y es que aparte de lo que ofrece esta magnífica tierra a cualquiera que se acerque por aquí, si además te gustan las aves, como es mi caso, la estancia se convierte en… bien, ya sabéis a qué me refiero. Es un gustazo estar cenando con la ventana abierta mientras se sienten las llamadas de los zarapitos trinadores o los raspantes reclamos de los correlimos comunes que sobrevuelan el Esteiro da Foz, con la subida de la marea, mientras deciden un sitio donde reposar a la espera de que las aguas retrocedan nuevamente. Eso es lo que tengo a escasos cien metros de mi ventana mientras escribo estas líneas.
En el verano intento desconectar, y aquí no sólo lo digo en sentido figurado. Guste o no, mi acceso a al correo electrónico, a la webs y a todo lo que eso implica está limitado al “capricho” del wi-fi de alguna señal perdida, que algún usuario amablemente me presta. Y realmente lo agradezco, porque los días son de de descanso real. En alguna que otra ocasión, no obstante, mi pc capta la debil señal de alguna red inalámbrica y entonces aprovecho para navegar un rato (si se tercia). Así fue como me enteré, através de Rare Birds in Spain que por la zona del Vao y Alcabre habían visto una Gaviota Groenlandesa (Larus glaucoides).

Aunque mis padres residen en A Ramallosa, yo estoy instalado en Canido, donde vive mi hermana, y eso está a muy muy cerca de la playa del Vao. Casi cada día paseo por la zona, y cada día veo cosas más o menos interesantes. La playa de Alcabre está a poco mas de 3 km. pero es un sitio por el que rara vez paso. Ayer por la tarde fui a la Xunqueira do río Lagares. La marea estaba alta y a parte de un joven de Correlimos común (Calidris alpina), un Andarríos Grande (Tringa ochropus) y una docena de andarrios chicos (Actitis hypoleuca), poca cosa más había. De vuelta a Canido hice una parada para echar un vistazo al mar. Al frente se extendía la amplia boca de la Ría de Vigo, y a mis pies un roquedo, donde un grupo de 11 Vuelvepiedras (Arenaria interpres) descansaban algo nerviosos ante la ya activa bajada de la marea. En el Arenal de Calzoa, al sur de la desembocadura del río Lagares, destacaba un compacto bando de gaviotas patiamarillas. Acabé de rastrear la playa y en el extremo más próximo a mí, caminando entre los últimos bañista de la tarde avanzaba a paso lento una gaviota de color lechoso con un aspecto muy desaliñado. Allí estaba el 2º verano de Gaviota Groenlandesa descubierto el 1 de agosto por Marcos Prada Arias. Bajé raudo a la playa y durante un buen rato pude disfrutar de esta magnífica gaviota ártica, ¡en pleno verano! De una apabullante docilidad, obserbé a placer como rastreaba la playa en busca de las migajas de alguna merienda, y a medida que la marea iba bajando, se adentraba en la zona intermareal donde dio buena cuenta de algunos Arenicola (Xorra que los llaman por aquí). Al final de la tarde era la única gaviota que quedaba en esa zona de la playa, y su plumaje blanco resaltaba con un matiz dorado con los rayos intensos y anaranjados de una fantàstica puesta de sol.
Este medio día continuaba en el mismo sitio, y parece muy aquerenciada a la zona, porque el único vuelo que hizo fue para posarse en el tejado de una de las casas que dan a la ría. Espero en los próximos días seguir disfrutando de este bonito bicho (aunque no sea ésta precisamente la Polar más bonita que haya visto). Os dejo con algunas de las fotos que le hice entre ayer y hoy.
Fotos realizadas ayer 5 de agosto de 2009:


El bicho sabía buscarse bien la vida. Aquí podéis ver como extraía un Arenicola (Xorra) de su agujero y daba buena cuenta de él:







Fotos realizadas hoy 6 de agosto de 2009: