La Tordera, el morell xocolater i la desconservació

No és la primera vegada ni serà l’última que em manifesto en favor dels petits humedals que més mal que bé resisteixen malmesos arreu del litoral català. Entre els Aiguamolls de l’Empordà a Girona i el Delta del Llobregat a Barcelona, estan el delta de la Tordera i la desembocadura del Besòs. És del primer del que vull parlar en aquesta entrada.

Dels 8 km2 que ocupa el delta, la major part està ocupada per usos agrícoles extensius. Tot així en aquelles parcel·les sense conrear és possible veure migradors aturats durant les temporades de pas. Aquesta pressió no només es limita a la plana deltàica, la zona de la desembocadura, capaç d’acollir moltes espècies de limícols, ardeids, làrids, anàtides i altres ocells aquàtics, pateix tota mena de perturbacions. Campings d’amanyada legalitat disparen la freqüentació humana, propietaris de gossos irresponsables trenquen la tranquilitat de l’espai, fins i tot és possible veure quads o motos de trial circulant pel bell mig de la llera. Tot això passa a un espai declarat com a EIN (Espai d’Interés Natural), integrat en una zona ZEPA (Zona d’especial Interés per a les Aus), que compta amb un PEIN (afegiu Plan a EIN). Un despropòsit majúscul sobre un indret, que viu l’ostracisme de l’Administració i del cos d’agents Rural de la comarca (no hi ha gaire diferència entre trucar-los o no trucar-los, que jo sàpiga, mai venen). Malgrat tot, aquest espai tan agredit, encara pot acollir ioies de la nostra fauna, com ara el morell xocolater (Aythya nyroca), o una de les millors poblacions reproductores de corriol petit (Charadrius dubius) de tot Catalunya.

Corriol petiot

A finals d’abril, vaig trobar un mascle de morell xocolater alimentant-se a la desembocadura. Estava una mica lluny, i ho comprenc, l'acompanyava un ànec blanc (Tadorna tadorna), altre espècie singular al país.

   

Dia Mundial de les zones humides: el Besòs i la Tordera

Avui se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides, ecosistemes cada cop més escasos, de gran complexitat i molt fràgils. Es dóna la paradoxa que davant la destrucció d’una zona humida per la construcció d’algun tipus d’infraestructura, es compensa amb una altra de zona humida d’origen antròpic. Per exemple, jo em carrego un tram de riu amb un excel·lent bosc de ribera, i a canvi planto aquí una bassa i tots contents. I en efecte quedem molt contents. Comencen a arribar ànecs, alguna limícola, i depenent de l’entitat de la zona humida, potser fins i tot hi arribin  flamencs, becplaners i altres espècies més exigents. L’extrem de la paradoxa és que aquella zona pot arribar a assolir algun nivell de protecció, el mateix o un altre de diferent del que tenia la zona destruida. Vaja, el món a l’inrevés. Exemples n’hi ha, però no en citaré per ser de tots, o si més no de la majoria de la gent que ens movem en aquest món, de sobres coneguts.

Estava amb això del Dia Mundial de les Zones Humides. Suposo que em pertoca parlar dels seus problemes de conservació; de la dificultat per sensibilitzar, no només a la població, sinó també a les administracions, que algunes no s’assebenten que també són població; dels seus valors etc., etc. I a més a més fer-ho des de la mesura i la correcció política. Doncs avui tinc un altre tarannà. I tot i els avenços i les millores que s’han aconseguit al Besòs, la zona que més visito, encara resta molt per fer-hi. Al Besòs i a la desembocadura de la Tordera. I és que estic fart de:

•  Anar a la desembocadura de la Tordera i veure com circulen quads per la llera.
• Anar a la desembocadura de la Tordera i veure com determinada gent deixa anar als seus gossos lliurement en un espai protegit, amb les conseqüències que això té per a la fauna.
• Veure tot això, trucar als agents rurals i que no es presentin.
• Anar al rio Besòs i comprovar que les seves vores s’han convertit en un pipi-can.
• Anar al riu Besòs i veure que els gossos campen lliures com a la desembocadura de la Tordera, entren a la llera del riu i ho espanten tot.
• Trucar a la Guàrdia Urbana de Sant Adrià de Besòs per a denunciar pràctiques prohibides al riu i que no es presentin.
• Veure com les senyalitzacions resulten més que invisibles per un percentatge altíssim de persones...

Aquesta darrera bàsicament incloeix la resta de les meves queixes. Queixes, sí, perquè aprofito aquest Dia de les Zones Humides per demanar respecte pels espais de menor entitat, però no menys importants, que dia rere dia soporten una pressió que els fa difícilment sostenibles. De solucions n’hi ha, però sembla ser que no són políticament populars.

Gavina menuda a la Tordera

Fa uns dies vaig poder gaudir d’una de les meves gavines preferides. Es tracta del més petit d’entre tots el làrids que freqüenten el nostre litoral, la Gavina menuda. A Catalunya és un hivernant molt escàs. Els seus hàbits pelàgics fan que sigui dificil de veure, però de tant en tant apareixen a les desembocadures de rius i rieras. És el cas de La Tordera, on vaig trobar dos exemplars adults alimentant-se a la gola del riu. Aquesta zona és un dels millors indrets de tot Catalunya per veure aquesta petita gavina. Al març no és gens rar trobar concentracions que fàcilment poden superar els 300 ex.

Gavines menudes i Territ pectoral

Març és un mes de trànsit, la primavera arriba de mica en mica i l’hivern es resisteix a abandonar-nos. Molts hivernants ja tornen cap al nord, mentre comencen a arribar els migrants subsaharians més primerencs. Al principi són com les primeres gotes d’un xàfec, no mullen, en uns dies, però, ens anegaran.

En un mes tan estrany, pot passar qualsevol cosa. L’última vegada que havia visitat la gola de la Tordera, entre les comerques del Maresme i La Selva, vaig acabar una mica desabut. El mar estava pràcticament buit, tret les omnipresents gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) no es veia una altre cosa. Sort d’una femella de Xibec (Netta rufina), que va salvar una jornada força avorrida. Tres setmanes més tard, el 9 de març, el mar davant la desembocadura bullia de vida. Desenes de baldrigues balears (Puffinus mauretanicus), entre les que hi havia al menys una desena de baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan), volaven per una estreta franja entre centenars de gavines vulgars. Les gavines capnegres (Larus melanocephalus) no faltaven. Un mínim de 40 exs. que en vaig comptar. Al riu descansava un petit estol de 7 gavines corses (Larus audouinii). Evidentment no faltaven els gavians argentats (Larus michahellis). I davant d'un enrenou de tal magnitud, no van trigar a aparèixer un parell de paràsits grossos (Stercorarius skua), que van provocar nombroses escampadisses entre els estols de gavines un i altre cop.

El més impressionant de tot, però, va ser la gran quantitat de gavines menudes (Hydrocoloeus minutus) que s’havien apropat a la costa. Vaig estimar uns 400 exs. El vent bufava molt fort i els dies previs havien estat de temporal. Moltes volaven cap al sud, però la gran majoria s’alimentaven en estols compactes i gairabé monoespecífics. No estaven en migració activa, aparentment. Tanmateix  a l’endamà, en Jordi només va trobar-hi una.

L’altra gran observació ha estat d’avui mateix. El 12/03/13 en Stephen Christopher va trobar un Territ pectoral (Calidris melanotos) a les maresmes de Cal Nani, Delta del Llobregat. Quatre dies després he pogut disfrutar d’aquest limícol divagant, que és relativamente freqüent a la tardor, però molt rar durant la migració primaveral. Aquí us deixo amb un video de l’exemplar.

.

Entre Pineda i la Tordera

Ahir a la tarda vaig estar fent un recorregut entre la platja de Pineda de Mar i la gola de la Tordera. Les condicions del mar eren relativament bones per veure cabussadores, però les úniques que en vaig trobar, van estar els cabussons emplomallats, un total de 20 exs. a la zona de Santa Susanna. 

Davant la platja de Pineda, pescava un petit estol de balgrigues balears i mediterrànies (Puffinus mauretanicus i P. yelkouan). Cap al nord va passar un Paràsit gros (Stercorarius skua). Des de la gola de la Tordera vaig veure un Paràsit cuapunxagut (S. parasiticus), també en direcció nord, però aquest no va deixar passar l'oportunitat d'empeitar el grup de gavines rialleres que descansaven a prop de la desembocadura. 

Molt destacat va ser també l'observació d'una femella de Xibec (Netta ruffina) al riu. Era l'únic interessant entre el centenar d'ànecs collverds que hi romanien. 

Per finalitzar us deixo amb unes fotos de la jornada.

Mosquiter comú

Pinsà

Gafarró

Maresme: entre mar i muntanyes

Entre la serralada Litoral i la mar Mediterrània, s’extén de nord a sud la comarca del Maresme. Al llarg d’aquesta estreta franja de terra, hi ha zones de gran interés ornitològic que ens poden dónar grans moments de goig. L’1 de novembre vaig estar des de ben aviat a l’Espinal per a controlar la migració. El flux de rapinyaires, que ja no té la força de les primeres setmanes de la tardor, no ens va decebre: fins les 13.30 h. el Jordi Sala, el Joan Grajera i en petit Jordi "superulls” comptabilitzàrem un mínim de 38 rapinyaires. Les dues espècies dominants fórem l’Aligot comú (Buteo buteo) i L’Esparver vulgar (Accipiter nisus), però també van passar un parell d’aligots vespers (Pernis aviporus), arpelles (Circus aeroginosus), astors (A. gentilis), xoriguers (Falco tinnunculus) i fins i tot una possible Àguila pescadora (Pandion haliaetus).

Les rapinyaires no varen ser els únics migrants. Res a veure amb el flux de dies enrrere provocat pel fort temporal de vent, el matí, però, fou força bo per la migració de corbs marins grans (Phalacrocorax carbo), potser més de cent exemplars; a més a més van assistir a un goteig continu de passeriformes, principalment pinsans (Fringilla coelebs), però també 7 pinsans mecs (Fringilla montifringilla), dues femelles de pinsà boroner (Pyrrhula pyrrhula), aloses (Alauda arvensis), cotolius (Lullula arborea), titelles (Anthus pratensis), cueretes blanca i torrentera (Motacilla alba i M. cinerea), Pardal de bardissa (Prunella modularis), passarells (Carduelis cannabina), lluers (C. spinus) o trencapinyes (Loxia curvirostra). Si el matí va ser interssant, la tarda fou tot un festival d’aligots. Malauradament m’ho vaig predre, però va quedar ben enregistrat pel Jordi Sala.

Des de la serralada vaig anar al litoral. Primer a la platja del Cabaió en Arenys de Mar, on continuava la Gavina vulgar polonesa amb anella blanca i codi negre amb l’inscripció TANA. Aquest cop acompanyada d’un bon nombre de gavines capnegres (Larus melanocephalus), on estaven representats tots el grups d’edat i una desena llarga de xatracs becllargs.

Primer hivern (esquerre) i adult (dreta) de Gavina capnegra. 

Segon hivern de Gavina capnegra.

Xatracs bec-llargs i gavines vulgars.

La jornada la vaig acomiadar a la gola de la Tordera. Baixava aigua com feia temps que no ho veia, i amb tanta força que havia trencat la barra de sorra, connectant el riu amb el mar, anegant les vores i fent desaparèixer illots i d’altres punts de repós dels ocells. Tot plegat, i afegit a la gran afluència de gent pròpia d’un dia festiu, va fer que la visita fos una mica estèril. El més destacat va ser una femella d’Ànec cuallarg (Anas acuta) sobrevolant la desembocadura. Li va costar decidir-se a entrar-hi, però finalment ho va fer en companyia d’un grup de collverds. També sedimentats, hi havia un petit grup d’ànecs grisets (Anas strepera). Per sobre unes endarrerides orenetes vulgars (Hirundo rustica), que feien colla amb uns pocs roquerols (Ptyonoprogne rupestris), animaven amb el seu vol acrobàtic la vesprada festiva.

Femella d'Ànec cuallarg.

A la plana deltaica vaig veure el primer Repicatalons (Emberiza schoeniclus) de la temporada. Des d’una bona atalaia, un Aligot romandava hieràtic a l’aguait d’alguna possible presa, sobrevolant a curta distància també guaitava un Esparver vulgar. I bones raons tenia, doncs els camps estaven farcits d’ocellets, especialment cueretes blanques i titelles, però també gafarrons (Serinus serinus), alguna cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) i les mimètiques cogullades (Galerida cristata).

Cotxa fumada

Gafarró

Titella 

Aligot 

Estornells vulgars

Vaig esperar la posta de Sol entre el camps de conreu, no fos el cas que tinguès alguna sorpresa en forma de Torlit, però amb vaig conformar amb una càlida i silenciosa posta de Sol.

Becplaner a la Tordera

El 13 d'octubre en una visita a la desembocadura de la Tordera (Blanes, La Selva) vaig tenir la sort de veeure un jove de Becplaner (Platalea leucorodia). L'exemplar, que va ser posteriorment observat per l'Enric Badosa (Ornithocat) va romandre a la zona fins al dia 17. 

Es tracta d'una espècie escasa a Catalunya, que s'observa fonamentalment al grans humedals, d'aquí la importància d'aquest registre en un indret, que tot i els esforços per millorar la seva qualitat per a les aus, continua patint moltes molèsties, fonamentalment derivades del tràfec de persones.

Aquí us deixo un video de l'exemplar.

Entre Arenys i La Tordera

Fa gairabé una setmana vaig recórrer la costa nord del Maresme amb l’esperança de veure alguna cosa interessant arrossegada pel temporal de fred que està afectant al nord i centre d’Europa. Els resultats són ben visibles a diversos llocs de la Península, i Catalunya ha estat receptora dels típics visitants lligats a aquestes condicions admosfèriques excepcionals, com ara un Sit blanc (Plectrophenax nivalis) observat al Delta de l’Ebre el 14/12/10 (Ricard Gutiérrez) o un Bec de serra gros (Mergus merganser) observat a l’Estartit quatre dies abans (Dani L. Velasco i altres).

Vaig començar per explorar les dunes residuals de la platja del Cavaió, entre Arenys de Mar i Canet de Mar. Res d'excepcional. Destacar si de cas un estol de 40 passarells (Carduelis cannabina) i un altre de 26 gratapalles (Emberiza cirlus).

Femella de Gratapalles

Vaig continuar cap al nord mirant diversos trams de costa sense veure res interessant, fins arribar a Pineda de Mar, on hi havia un estol de més de 300 baldrigues balears i mediterrànies. Les condicions de llum, no em van permetre determinar-les en nombres absoluts, però semblava dominar mauretanicus per sobre de yelkouan, tot i que insisteixo, les condicions de llum eren força dolentes.

El mar estava com una bassa d’oli, perfecte per localitzar capbussadors. Però res de res, tret de algun Corb marí emplomallat.

Tres del quatre ànecs blancs

Després d’escombar bé la zona, vaig enfilar cap a la gola de la Tordera. Allò estava molt més animat. Vaig compartir observació a l’Òscar (salutacions si llegeixes això). Hi havia un grapat d’ànecs: 4 ànecs blancs (Tadorna tadorna) que varen sobrevolar la desembocadura però que finalment es van estimar més aturar-se al mar; 2 ànecs xiuladors (A. penelope), un mascle de Grisset (A. strepera), 22 xarxets (A. crecca), 45 collverds (A. platyrhynchos); a més un Agró blanc (Casmerodius albus), un Bernat pescaire (Ardea cinerea), 12 polles d’aigua (Gallinula chloropus); i un gran estol de gavines: 173 capnegres (Larus melanocephalus) i 703 rialleres (Chroicocephalus ridibundus), i al mig del gran estol de gavines dos gavians foscos (Larus fuscus) i una setantena de gavians argentats.

El fred acosa amb molta força aquests dies el nord i centre d’Europa. A veure si demà es nota. Ja us explicaré.

Una recomanació pels propers caps de setmana

Si voleu gaudir descobrint els valors naturals de la Tordera, visiteu aquest enllaç:

http://natura-tordera.blogspot.com/2010/10/activitats-doctubre-la-desembocadura-de.html

Port de Blanes i La Tordera

Aquest migdia, al port de Blanes (Girona), hi havia una Larus michahellis amb anella de PVC negra amb codi alfa-numèric blanc (N45M). Possiblement un ex. subadult, doncs encara mostrava trets inmadurs, com ara la taca negra del bec, tot i que el disseny de l'ala era plenament d'adult. Com deia abans, l'anella semblava negra, però consultant cr-birding he llegit que les aus anellades a les Illes Medes ho han estat amb anelles marrons que a distància semblen negres. He enviat un correu a l'ICO perquè em confirmin si aquest exemplar, en efecte, ha sortit d'aquest indret. De confirmar-ho, seria el segon ex. anellat que veig d'aquesta important colònia. El primer va ser un ex. de 1r hivern (veure foto) que vaig veure al port de El Musel (Xixón, Asturies) el 19 de febrer de 2001.

Larus michahellis michahellis (possible subadult a l'esquerra i ex. de 1r hiver a la dreta).

A la platja, al principi de la tarda, hi començaven a aplegar-se un bon nombre de Larus michahellis i L. ridibundus. D'aquestes últimes, al migdia hi havia un flux continu cap al sud, fàcilment visible des del dique del port (232 ex. en una hora).


Larus michahellis michahellis

Larus ridibundus

Més tard, m'he apropat a la desembocadura de la Tordera (Maresme/La Selva) i allí he estat observant el pas d'aus marines, juntament amb en Marcel Gil, entre les 16:20 i les 18:05. Hi havia un flux intermitent de mascarells (10 ex. la majoria juvenils cap al nord), un Phalacrocorax carbo, baldrigues (23 Calonectris diomedea, 11 Puffinus yelkouan i 1o P. mauretanicus), Larus ridibundus (82 ex. cap al sud), tant sols una L. melanocephalus volant cap al sud, fins a 25 Sterna sandvicencis i un S. hirundo. Però sens dubte, el més interessant i que ens ha sorprès a tots dos, ha estat el pas mar endins de Falco tinnunculus, fins a 5 ex. volant cap al sud. Com deia el Marcel: "Potser la serralada estigui plena de Stercorarius."

A la llacuna un bon grapat d'ànecs collverds: 74 ex; i un xarxet que ha sortit volant cap al mar i l'hem perdut de vista volant cap al sud. A més un Tringa nebularia. I a última hora hem vist entrar a un canyissar un mínim de 7o Motacilla flava.

Blanes i La Tordera, 03/09/07

Aquest migdia he estat fent una ullada pel port de Blanes (Girona). Entre les moltes Larus michahellis michahellis (veure foto), la majoria juvenils en diferents estadis de muda, i un petit grup de gavines rialleres L. ridibundus, hi havia un exemplar juvenil de Gavina corsa L. audouinii (veure foto). També un petit grup de Xatracs becllargs Sterna sandvicensis (veure foto).



A mitja tarda, m'he acostat a la desembocadura de la Tordera. He estat mirant el pas de marines durant tres quarts d'hora. No hi havia gaire moviment: Calonectris diomedea (1 ex. volant cap al sud), Sterna sanvicencis i S. hirundo, a més d'algunes Larus ribundus. A destacar un Larus marinus de 2n a.c. en direcció sud i a la llacuna de la riera un Chlidonias leucopterus juvenil (la qualitat de la fotografia és pèssima, però la escasa llum i les vibracions provocades pel vent, m'ho van posar una mica difícil; en fi, amb una mica d'esforç, s'aprecia).

També un Territ Variant jove Calidris alpina, 3 Charadris dubius i 1 C. hiaticula, un maquíssim Pluvialis squatarola adult encara en plomatge nupcial i un bon grapat de Larus ridibundus (393 ex.) i de Larus michahellis (110 ex., tots inmadurs). A més a més, un ex. adult i un altre juv. de Nycticorax nycticorax, que hi van aparèixer a última hora. Com sempre, els omnipresents collverds i les agossarades gallinetes.