L'ORNITONIGMA

divendres, 26 de desembre de 2008

Bitó al Besòs i altres observacions

El passat 19 de desembre en Xavi Larruy va fer una interessant observació, de les més interessants dels darrers temps al riu Besòs al seu pas per St. Adrià: un Bitó Botaurus stellaris. És la primera citació d'aquesta espècie tant esquiva, que tard o d'hora havia d'aparèixer.

Altres observacions d¡interés d'aquests darrers dies han estat 1 Ànec xiulador Anas penelope, un mínim de 9 rasclons Rallus aquaticus entre Montcada i la desembocadura, al menys 40 roquerols Ptyonoprogne rupestris i el 03/12/08 una oreneta cuablanca Delichom urbicum.

dijous, 18 de desembre de 2008

Algunes observacions del Besòs

Darrerament la cosa està molt tranquil·la pel Besòs (pel que fa a observacions), potser més del que ens agradaria. No obstant això, es van veient cosetes. Dies enrere ha estat interessant pel que fa a les anàtides, s’han vist dues espècies que no són gaire comunes al riu. Ambdues observacions les vaig fer el 16/12/08. D’una banda, una femella de Xarxet Anas crecca associada a un grup de collverds, que era a prop de la desembocadura i ben bé pot ser la mateixa que vaig observar a l’estany del parc Diagonal Mar cinc dies abans. L’altra novetat va ser una femella d’Ànec cullarot Anas clypeata observada riu amunt dins el terme municipal de Sant Adrià de Besòs. Es tracta de la segona observació de l’espècie aquesta tardor. I en quant a collverds Anas platyrhynchos, entre la desembocadura i Montaca i Reixac, el seu nombre potser estigui per sobra dels 130 exemplars, una xifra important per aquest espai.





De limícols són presents les tres espècies habituals a l’hivern. Els sempre benvinguts becadells Gallinago gallinago aquesta tardor volen fer-se pregar. La primera que vaig veure al tram de Sant Adrià (aigües amunt) va ser el dia 2; i el dia 4 n’hi havia 4 ex. a prop de la desembocadura. Riu amunt s’han vist alguns exemplars al llarga d’octubre i novembre. La espècie és de difícil detecció i passa molt desapercebuda, cal prospectar molt bé les ribes i tenir una mica de sort, ja que la seva estratègia d’ajeure’s i “aguantar” al màxim normalment li dóna bons resultats. A la fotografia podeu veure un exemplar en aquesta característica posició, amb la popa aixecada i el bec apuntant al terra, les potes flexionades i preparades per a disparar-se com un resort en cas de fugida.




Les altres dues espècies són la Xivita Tringa ochropus i la Xivitona Actitis hypoleuca. De la primera se’n poden veure entre 3 i 4 exemplars al tram corresponent al terme municipal de Montcada i Reixac. La Xivitona és més comuna, encara que no abundant, a tot el riu. Hi ha un quart limícol que és present anualment, el Becadell sord Lymnocriptes minimus, enguany però encara no s’ha detectat.

Interessant també la presència continuada des del 12/11/08 d’un adult de Gavià fosc Larus fuscus al tram de Santa Coloma. Aquesta espècies és sens dubte la més rara de les espècies de làrids habituals al riu. Veure’l a la desembocadura és tota una alegria, imagineu-vos riu amunt i a més setmana rere setmana.

Un altre que és fidel al seu lloc és un Bernat pescaire Ardea cinerea anellat amb PVC (codi TN7). És un subadult que ja hi roman des del novembre.






Finalment vull destacar que sembla consolidar-se la presència de roquerols als trams baixos del riu (Sant Adrià i Santa Coloma), amb més d’una vintena de exemplars que es veuen fins i tot a la mateixa desembocadura. Per contra, riu amunt, on altres temporades era habitual veure’ls, enguany escassegen sorprenentment. És com si s’hagués invertit la dinàmica en relació a altres temporades.

I aquestes han estat les meves últimes visites d'enguany al riu Besòs. Els propers dies aprofitaré a visitar la meva família. Propablement la primera crònica del nou any tingui un sabor cantabro-atlàntic.

dilluns, 15 de desembre de 2008

Algunes observacions a la ciutat de Barcelona

Ahir, en un missatge enviat a Auscat, en Josep Garcia, feia un breu però interessant comentari sobre els ocells a la ciutat de Barcelona, en presentar una radiografia de la fauna alada de la ciutat mitjançant les observacions fetes a diversos parcs de la Ciutat Comtal.

A destacar les observacions d’aligots Buteo buteo al parc de la Ciutadella (1 ex. l’11/12/08) i al parc de can Setmenat (1 ex. el 12/12/08). Una Becada Scolopax rusticola i un Colltort Jynx torquilla ahir 14/12/08 al parc de la Ciutadella. D’altra banda, és interessant la referència a la davallada de les poblacions de pardals Passer domesticus “a la majoria dels parcs barcelonins”, tot i que sembla que al parc de la Ciutadella/zoològic (...) torna a recuperar les seves poblacions”.

El Remena-rocs continua a Arenys

El passat dia 13 l’Enric Badosa va tornar a veure al port d’Arenys de Mar (Maresme) el Remena-rocs que vaig localitzar el 03/12/08. L’exemplar continua aprofitant les restes que troba enganxades a les xarxes que hi ha al moll. A veure si hi ha sort i continua amb nosoltres la resta de l’hivern. Gràcies, Enric, per la fotografia.


dijous, 11 de desembre de 2008

Parc de Diagonal Mar (Barcelona)

Aquest migdia he fet una breu visita al Parc de Diagonal Mar (districte de Sant Martí, Barcelona). El més destacable ha estat una femella de Xarxet Anas crecca, associada a un nombrós grup d’ànecs collverds A. platyrhynchos. L’exemplar no estava alitallat i mostrava un comportament força desconfiat.

En conjunt vaig veure:

1) Xarxet Anas crecca: 1 femella



2) Ànec collverd Anas platyrhynchos: 41
3) Martinet blanc Egretta garzetta: 2




4) Polles d’aigua Gallinula chloropus: 4
5) Gavina capnegra Larus melanocephalus: 7 adults




6) Gavina vulgar Larus ridibundus: 80




7) Gavià argentat Larus michahellis: 4
8) Cotorreta de pit gris Myiopsitta monachus: 2
9) Blauet Alcedo atthis: 1
10) Cuereta torrenterea Motacilla cinerea: 1
11) Pit-roig Erithacus rubacula: 3
12) Tallarol capnegre Sylvia melanocephala: 2
13) Mosquiter comú Phylloscopus collybita: 4





14) Mallarenga cuallarga Aegithalos caudatus: 2
15) Mallarenga blava Parus caeruleus: 1

Pel que fa a les anàtides introduïdes continuava l’adult de Cigne mut Cygnus olor; el nombre d’oques vulgars Anser anser, després de la temporada de reproducció ha passat a 10 ex. (els joves tenen capacitat de vol; ho he pogut comprovar “gràcies” a un noi que es va ficar a l’estany per tal d'espantar-los, i van volar uns 15 metres fins al centre de l’estany); ha desaparegut el mascle d’Ànec carolí Aix sponsa, així com un dels morells de plomall Aythya fuligula; també hi havia 6 ànecs domèstics blancs.

dimarts, 9 de desembre de 2008

GRUP D'ORNITOLOGIA del Centre Excursionista de Terrassa



Avui dedico una entrada al GRUP D'ORNITOLOGIA de la Secció de Ciències Naturals del Centre Excursionista de Terrassa. La seva activitat ornitològica comença al 2003, quan arran d’un curs d’ornitologia dut a terme “per alguns dels membres destacats de l'antic PIGOT (grup ornitològic de Terrassa de referència vallesana destacada en els anys vuitanta i primers dels noranta)”, un grup de persones s’apropen a la natura a través de l’observació d’ocells. Així m’ho explicava un dels seus membres, en Toni Sanllehí. I no puc hi estar més d’acord. La meva experiència personal és molt semblant: els ocells van ser la porta d’entrada cap a l’observació (i admiració) del món que ens envolta, mantenint sempre un pes específic molt considerable respecte d’altres branques de les ciències naturals.

Al seu web, hi podeu trobar tot un seguit d’activitats que duen a terme. Hi ha un aspecte, però, que vull destacar: les tasques de difusió mitjançant l’organització de cursos, xerrades i exposicions. Fer arribar al gran públic el món dels ocells és tant apassionant com la pròpia observació i una de les maneres més efectives de contribuir a la seva conservació. Es per això que trobo tant interessant el cicle de Sortides pels entorns, que té com a objectiu donar a conèixer l’avifauna de la seva ciutat. És així, a nivell local, com s’aconsegueixen les grans fites. No deixeu de visitar el seu web clicant aquí.

divendres, 5 de desembre de 2008

Darreres observacions al Besòs

Aquests darrers dies he fet diverses sortides al riu Besòs entre la desembocadura i Montcada i Reixac. No hi ha hagut gaires coses noves, però han sortit algunes dades interessants. Per exemple , el 3/12/08 al dic del port del Fòrum hi havia un 1r hivern de Corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis desmarestii. Aquesta espècies tot i que cada cop s’observa amb més freqüència continua sent bastant escassa a la zona. El mateix dia, associat a un grup de roquerols, vaig veure, juntament amb el Xavi Larruy, una Oreneta cuablanca Delichon urbicum a l’alçada de Sant Adrià. Pel que fa als roquerols, hi havia, si més no, una vintena. És sorprenent aquesta dada, ja que fins ara a la zona de la desembocadura tan sols s’havia registrat una sola vegada. I seguint amb primeres observacions, destacar un grup de 8 becs de coral senegalesos Estrilda astrild al parc de la Pau (1a citació de l’espècie a aquest indret).





Avui dia 5, a Santa Coloma continuava l’adult de Gavià fosc Larus fuscus, que ja havia estat observat el 28/11/08.




I les que encara continuen pel municipi de Montcada i Reixac, són les xivites Tringa ochropus. El 28/11/08 hi havia 3-4 exemplars, avui he vist 6 ex. i m’esforçat a comprovar que no fossin els mateixos exemplars utilitzant diferents trams del riu: una parella s’alimentava justament en el límit entre Montcada i Santa Coloma de Gramanet, un tercer exemplar ho feia en solitari gairabé un kilòmetre més amunt, al pas pel nucli urbà de Montcada hi havia una altra parella, i sota el pont que hi ha un kilòmetre abans de l’aiguabarreig Besòs-Ripoll, hi havia un altre exemplar (aquí he pogut comprovar que els altre dos continuaven al mateix lloc).




Actitis hypoleuca

Molt interessant també el gran nombre de mosquiters Phylloscopus collybita comptabilitzats avui al tram entre Santa Coloma i Montcada: un mínim de 159 ex., 40 del quals al menys s’alimentaven a les llacunes del rec Comtal, a Montcada.





Per últim, comentar l’observació de 2 Cabussets Tachybaptus ruficollis poc després de traspassar el límit entre els dos municipis.

dimecres, 3 de desembre de 2008

Remena-rocs a Arenys de Mar

El 30 de novembre en una visita a Arenys de Mar (Maresme), em vaig trobar una bona sorpresa al port. Caminava per sobre del dic, des d’on hi ha una bona panoràmica de tot el port. Al moll de sota un parell de pescadors s’afanyaven a revisar les seves xarxes que tenien esteses en tota la seva longitud, i de sobte, d’entre les xarxes va sortir... un Remena-rocs Arenaria interpres. L’ocell, aliè, als pescadors, als cotxes que varen passar pel seu costat o als passejants que se’l quedaven mirant sorpresos, buscava menjar entre les xarxers. L’interès d’aquesta observació rau no només en les circunstàncies tant curioses d’aquest comportament, sinó també en la data, una mica tardana per a un migrador, la qual cosa fa pensar en hivernada o en un hipotètic desplaçament de curta distància. En aquest sentit, l’únic indret a Catalunya amb una població hivernal estable hi és al Delta de l’Ebre. Revisant anuaris, des del 2001 la hivernada d’aquesta espècie tant sols s’ha documentat al P.N. dels Aiguamolls de l’Empordà al 2002 i més recentment al Delta del Llobregat (2007). Hem d’estar al aguait d’espigons i dics, perquè aquesta espècia és molt ubiqua i pot passar molt desapercebuda.







D’altra banda, a dins del port hi havia 2 Cabussots emplomallats Podiceds cristatus, un parell de blauets Alcedo athis, com a més destacable. I a les platges del voltant diversos estols de gavines i gavians, entre les que destacaven un parell de Gavià fosc Larus fuscus i un total de 10 gavines capnegres L. melanocephalus.



Podiceds cristatus

Cinc Sterna sandvicensis, tres Larus ribundus i una L. melanocephalus

dilluns, 1 de desembre de 2008

Algunes dades del Besòs: entre Sta. Coloma i Montcada i Reixac

El passat 28 de novembre, abans de marxar a Lleida, vaig recórrer el riu Besòs entre Santa Coloma de Gramanet i Montcada i Reixat. Tot seguit teniu les dades més interessants:

1) Bernat pescaire (Ardea cinerea): un exemplar subadult que vaig observar a Santa Coloma, portava anella groga de PVC a la tíbia esquerra i anella metàl·lica a la dreta. Només vaig poder fer una lectura parcial: TN? (el 3r dígit semblava un nombre). En Xavi Larruy em va informar que romania a la zona desde feia un temps i li va poder llegir l’anella. Encara no conec l’origen, però pel tipus d’anella podria ser un ocell del Delta del Llobregat.





2) Xivita (Tringa ochropus): 3-4 ex. al terme municipal de Montcada, zona habitual d’hivernada de l’espècie.





3) Gavina capnegra (Larus melanocephalus): Un exemplar de 1er hivern a Sta. Coloma: aquesta espècie, más comuna a la desembocadura, és molt més rara aigües amunt.





4) Gavià fosc (L. fuscus): un adult a Sta. Coloma.

5) Roquerols (Ptyonoprogne rupestris): 3 ex. abans d’arribar al nucli urbà de Montcada. Els primers de la temporada.

diumenge, 30 de novembre de 2008

De Lleida a Gallocanta

Quan, com a ornitòleg, inicio un viatge, per petit o gran que sigui, sempre penso que se’m planteja un repte, i no només em refereixo a la identificació, que de vegades ens posa davant importants desafiaments, sinó a situacions difícils, dures o arriscades que apareixen anant a observar ocells. Qui no les ha viscut? Jo personalment no recordo haver passat tant de fred en un mes de novembre, com el que vaig patir aquesta setmana a les Terres de Ponent, un fred intens, que juntament amb un vent implacable, tallava la pell amb la mateixa facilitat que ho fa el fil d’una fulla d’afaitar. Hi ha impulsos, però, que ni el temps més inclement poden apaivagar, i d’això sabem molt els que ens dediquem amb passió a aquesta activitat. Doncs bé, malgrat les alertes meteorològiques que informaven d’un fort temporal, vaig aventurar-me més enllà de Ponent, cap a l’altiplà del Sistema Central on està situada la gran llacuna endorreica de Gallocanta, a cavall entre les províncies de Saragossa i Terol.

Era dilluns 24 de novembre, conduïa per l’autopista en direcció a Saragossa, i deixava enrere un cel blau tímidament ennuvolat, mentre veia com m’apropava a la foscor d’un cel amenaçador. Realment no vaig poder triar un dia pitjor. Els pronòstics deien que la borrasca fregaria la meitat nord de l’Aragó, i jo, que sóc optimista per naturalesa, esperava –i desitjava- que aquella foscor cada vegada més profunda, fos només la cua d’un front escombrant aquelles terres estepàries. En la meva il·lusió, em resignava a suportar algun que altre ruixat i –quin remei- el vent embravit del nord-oest. Mentrestant la imatge de les grues “pasturant” a la plana cerealista m’animava a continuar. La foscor cada cop més intensa va esdevenir, de sobta, una veritable tromba d’aigua. Allò no era un simple ruixat, semblava que el cel caigués a sobre. Per un moment vaig plantejar-me girar cua, però un rajolí de sol –força tímid- em va animar a continuar. Passada la capital aragonesa, el sol va ser un modest protagonista. M’aproximava a Daroca cap a una jornada “gruesca”.

L’arribada a Gallocanta va ser premonitòria del que havia d’arribar. El vent era tant fort que amb prou feines podia utilitzar el telescopi. Tot així vaig poder veure nombrosos estols de grues Grus grus, alguns de centenars d’exemplars, al voltant dels camps que voregen la part nord-oest de la llacuna, espectacular cridòria la que organitzaven.






Vaig seguir el camí que voreja el Lagunazo de Gallocanta fins l’ermita del Buen Acuerdo, des d’on n’hi ha una fantàstica panoràmica, però al fort vent se li va afegir una pluja intensa que a penes deixava veure res. Vaig continuar camí fent parades intermitens, escombrant els camps amb escassos resultats, tret el nombrosos estols d’aloses Alauda arvensis i titelles Anthus pratensis. El més interessant ho vaig veure en uns camps salins després d’abandonar l’observatorio de La Reguera. Un minuts abans m’havia trobat amb un guia d’Audouin Birding Tours, que des de la torre-observatori ens va alertar (a la gent que li acompanyava i a mi) de la presència d’una Xurra Pterocles orientalis volant cap a l’oest. No la vaig veure en aquell moment, però més tard, aturat a un camp, en vaig veure un exemplar (el mateix?). Per la zona voltava un Elanus caeruleus que no vaig arribar a trobar i veient com el temps empitjorava per moments no vaig intentar-lo gaire. Mentre tornava cap al poble de Gallocanta, va començar a caure aiguaneu, “la cosa pintava bastos” i com que havia de travessar un port ... i no portava cadenes!, em vaig apressar a tornar cap a Lleida. Decisió encertada perquè camí de Daroca la neu queia amb força i enfarinava la carretera.


Arribar a la Plana de Lleida va ser deixar de veure pluja per gaudir d’una tarda ben assolellada, però també freda i ventosa. El dia anterior havia estat a Alfès i al pantà d’Utxesa. El més interessant d’Alfés va estar l’observació de dos grups de sisons Tetrax tetrax, un de 19 ex. i un altre de 99, a més d’un mascle d’Esmerla Falco columbarius que vaig tornar a veure el 26/11/08; el dia 24/11/08 hi havia una femella. El 22/11/08 s’hi van veure quatre corriols pit-rojos Charadrius morinellus, que no vaig relocalitzar, en canvi sí vaig veure una Daurada Pluvialis apricaria el 25/11/08 i dues més a prop de Térmens.




Galerida cristata forografiada a un camp d'Alfés (Segrià).

Estol de sisons sobrevolant la timoneda d'Alfés


Pel que fa al pantà d’Utxesa, que vaig visitar la vesprada del 23/11/08, el més interessant varen ser: un Agró blanc Casmerodius albus, 64 fotges Fulica atra, i 3 pinsans mecs Fringilla montifringilla; a més de les diverses rapinyaires que es van concentrar al canyissar bé per a utilitzar-lo com a dormidor: 22 arpelles Circus aeroginosus i 3 mascles d’Arpella pàl·lida C. cyaneus; o bé atrets per la gran quantitat de passeriformes que s’hi concentren per a dormir: vaig veure dos atacs: un de esparver Accipiter nisus i un altre d’Astor A. gentilis.

Casmerodius albus

Estol de milers d'estornells


El dia 26 vaig apropar-me a l’abocador de Montoliu. Del pelicà ni rastre, però hi havia un bon grapat de cigonyes (95 ex.), moltes de les quals estaven anellades. Tot seguit podeu veure una taula amb les lectures que vaig aconseguir fer (bàsicament aus franceses i crec que alguna suïssa:




La tarda i aquesta estada a Lleida la vaig tancar amb una visita a l’estany d’Ivars i Vila-sana, de la que destaco una parella d’oques Anser anser, uns 25 xiulaires Anas penelope, 6 grisets A. strepera, 18 morrels de cap roig Aythya ferina,1 Grua volant cap al sud-oest, un jove d’Àguila cua-barrada Hieraaetus fasciatus, 3 polles blaves Porphyrio porphyrio, 2 adults i 2 ex. de 1r hivern de Gavina menuda Larus minutus, y 3 gavians foscs L. fuscus.



Anser anser

Anas clypeata

Aythya ferina

Grus grus

Porphyrio porphyrio

Larus minutus, adult

Larus minutus, 1r hivern

Però sens dubte, uns dels grans atractius d’aquest estany són els dormidors de corbs marins grossos Phalacrocorax carbo, espulgabous Bubulcus ibis i gralles Corvus monedula, de les que hi havia unes 2140.


Dormidor de Phalacrocorax carbo

Estol de gralles sobrevolant l'estany d'Ivars i Vila-sana abans de ficar-se al dormidor.

dijous, 27 de novembre de 2008

Un misteri resolt



A la foto superior, d'octubre de 2008, l'exexplar portava l'anella al tars. A la foto inferior, de novembre de 2007, l'ocell encara portava l'anella a la tíbia.


El 26 d’octubre, en una visita al Remolar-Filipines (Delta del Llobregat), vaig veure des de l’aguait de la Maresma un Becplaner adult amb una anella vermella de PCV amb el codi RC a la pota dreta i anella metàl·lica a l’esquerra. La anella era al tars, cosa rara en aquesta espècie que normalment la duen a la tíbia. Després d’haver repassat el meu arxiu d’anelles, vaig trobar que el 10/09/05 i el 27/11/07 havia registrat al mateix indret un exemplar adult amb la mateixa anella, però aleshores ubicada a la tíbia. Com és que l’anella va travessar l’estructura òssia? Com va explicar en Lluís Bustamante mitjançant un missatge al fòrum Auscat el 23 de novembre passat, les anelles estan dissenyades perquè no puguin passar la juntura tibiotarsal; no obstant això, la anella és la mateixa i per alguna raó va passar d’un òs a un altre.


L’origen d’aquest exemplar havia estat tot un misteri. El coordinador de l’anellament d’aquesta espècia a Holanda, Otto Overdijk, en un e-mail que li vaig enviar l’any passat, en va respondre que "This bird is bringing me in a problem all the time. It dos not belong to our scheme and I really do not know who ringed this bird. I know all Spoonbill ringers in Europe and outside. The ring is of an other type then we use”. És a dir, ningú sabia d’on havia sortit, tot i que gràcies a la lectura de l’anella metàl·lica se sospitava que pogués ser un ocell anellat a Doñana. Finalment aquesta setmana, l’enigma s’ha resolt.

En Raül Aymí, de l’ICO, ha informat per Auscat que “correspon a un ex. procedent del Zoo de Barcelona, que va passar una temporada al Centre de Recuperació de Vallcalent i que finalment es va alliberar al delta del Llobregat el maig de 2005. L'anella de PVC correspon al model d'anelles emprades al Zoo per al control dels seus ocells i aquest marcatge no es va notificar amb les dades d'anellament, per la qual cosa hem estat molt de temps investigant el seu origen sense que ningú ens pogués dir res.”

Doncs bé, pel delta del Llobregat volta aquest Becplaner, unes vegades sol i d’altres acompanyats de congèneres, així el vaig fotografiar el 26 d’octubre que estava amb altres tres becplaners.





dijous, 20 de novembre de 2008

Una de rapinyaires i altres aus

Tot i les dates una mica tardanes, ahir de bon matí vaig pujar al Turó de la Coscollada per tal de veure – i gaudir-ne- els moviments migratoris dels passeriformes, rapinyaires i altres aus diürnes. Després de més de dues hores amb uns resultats nuls –i “cutres”- vaig decidir baixar i canviar el mar per la serralada. Però ves per on, que la llei de Murphy va funcionar: així que vaig arribar al cotxe, rebo una trucada del Xavi, dient-me que hi havia pas de Buteo per Barcelona i fins i tot havia vist una Cigonya negra. Però com diu Murhpy: si les coses van mal encara poden anar pitjor: i mentre parlaven em diu que està veient una altra Cigonya negra sobrevolant la ciutat de Barcelona. Així doncs decideixo girar cua (anava cap a El Maresme) i enfilo direcció El Garraf. Des de Canòpolis vaig controlar el pas d’unes poques, era al voltant de les 13:30. Quina raó tenia Langsam en aplicacar la llei de Murphy: res és etern. El pic principal d’aquest petit flux va tenir lloc mentre em traslladava al punt d’observació, per tant vaig arribar quan ja dequeia, tot i així com que no sóc gaire exigent, vaig gaudir de cada Aligot que passava, de l’única Àguila calçada que vaig veure, de les àguiles cua-barrades residents, que vaig poder veure a plaer encara que una mica lluny.

Doncs bé els resultats del Xavi des de Barcelona van ser:

1 Phalacrocorax carbo
1 Ciconia nigra
56 Buteo buteo
2 Hieraaetus pennatus
1 Falco tinnuculus

Per la meva banda, des de El Garraf vaig observar:

1 Accipiter nisus
16 Buteo buteo
1 Hieraaetus pennatus
1 Falco tinnuculus
A més de dos adults i un jove de Hieraaetus fasciatus, voltant per les rodaies.


dimarts, 18 de novembre de 2008

Agró roig al Besòs i altres observacions

Aquest matí, a prop de la desembocadura del riu Besòs, s’ha aixecat un 1er hivern d’Agró roig Ardea purpurea. L’observació és molt interessant, ja que es tracta d’una espècie força rara a la zona, on és raríssim trobar-la sedimentada, i a més a més fenològicament és una cita força tardana per aquesta espècie migradora. Normalment les darreres citacions són de finals d’octubre i, menys sovint, de la primera quinzena de novembre. L’exemplar, un cop va aixecar el vol, va volar una mica riu amunt, però ràpidament va girar cua i va enfilar cap a la desembocadura, on es va perdre en direcció sud.




D’altra banda, continua la la fotja Fulica atra “hivernant”. I entre les gavines rialleres Larus ridibundus n’hi havia una que presentava muda parcial.



Al centre de la imatge exemplar adult de Gavina riallera amb muda parcial

Finalment comentar que en Xavi Larruy ha vist un grup de 7 grues Grus grus sobrevolant Barcelona ciutat en direcció sud. En aquest sentit, aquest matí un veí del barri de Sant Andreu que sovinteja el Besòs, m'ha explicat que ahi va veure un grup de 6 "aus com cigonyes grises que els hi sobresortien les potes" sobrevolant la ciutat en direcció sud; ben be podien haver estat grues.

dilluns, 17 de novembre de 2008

Aus marines al port de Barcelona

Ahir tocava observació de marines i vaig canviar la costa del Maresme per la barcelonina. Varen ser 2 h. 15' d'observació continuada des del trencaones del port de Barcelona. Entre les 14:45 i les 17:00 h. vaig registrar els moviments de 283 ex. de 9-10 espècies diferents.

Puffinus mauretanicus: 4 ex. en direcció nord.

P. yelkouan/mauretanicus: 2 ex. en direcció nord.

Morus bassanus: 57 ex. ( 82, 46% en direcció sud; totes aus adultes, tret 3 ex. de 3r cy i 1 ex. de 2n cy; en el primer quart d'hora va passar un grup de 32 ex. cap al sud; al port pescaven 3 ex. adults que no estan comptabilitzats al total).



Phalacrocorax carbo: 13 ex. cap al sud; un grup de 10 ex.




Egretta garzetta: 2 ex. cap al sud.

Stercorarius parasiticus: 1 ex. inmadur de fase clara cap al nord.

Larus melanocephalus: 8 ex. adults cap al sud.

Larus ridibundus: 141 ex. majoritàriament cap al sud; el flux principal comença a partir de les 16:30 i podria estar relacionat amb la sortida de les aus que s'alimenten al riu Besòs i altres indrets cap als seus dormidors; a banda de les aus que es desplaçaven, a les 17:07 h. vaig comptar al voltant de 300 ex. sedimentats al est del trencaones, posiblement un dormidor.
Larus fuscus: 1 ex. de 1r hivern cap al nord.
Sterna sandvicensis: 17 ex., els moviments dels quals eren més aviat de caire local (a la recerca de preses).

diumenge, 16 de novembre de 2008

Ànecs a Torredembarra (Tarragona)

Ahir al matí vaig fer una visita als aiguamolls de Torredembarra, Els Muntanyans. Els hi havia vist des del tren algun cop, i sempre em va fascinar com a una costa tant urbanitzada i sempre sota els risc de l’expansió urbanística es va conservar aquest troç de natura verge. Doncs bé, com deia vaig passar el matí recorrent aquest petit indret i escombrant la mar. Tot i que no hi havia gaire cosa, vaig veure un parell de coses curioses i al mar vaig fer una observació molt interessant. L’interessant la vaig trobar al mar: un grup de 10 ànecs negres Melanitta nigra volant cap al sud.

Les dues coses curioses eren a l’estany del Sol. D’una banda, una femella d’Ànec carolí Aix sponsa, espècie inclosa a la categoria E de la Llista Patró dels ocells de Catalunya (Clavell, J. et al. 2006). Estava associada a un grup d’ànecs collverds, i encara que no s’espantava de la nostra presència, es mostrava més reservada i cautelosa, buscant sempre el refugi de la vegetació.






L’altra obsaervació va ser d'un Ànec collverd Anas platyrhynchos molt fosc amb iridiscències verdes amb un fort matís metàl·lic. El 26/11/06 vaig observar un exemplar molt semblant al Partidor de Gerb (La Noguera, Lleida). Tot seguit podeu veure fotografies dels dos exemplars:







Foto de l'exemplar de Lleida: