L'ORNITONIGMA

dijous, 6 d’abril de 2017

Martinet blanc al parc de Ca l'Arnús

Pels que no el coneixeu, el parc de Can Solei i Ca l’Arnús, és la zona verda més important de la ciutat de Badalona. Es tracta d’11 Ha d’ambients forestals frondosos, jardins amb arbres ornamentals, fonts i estanyols, horts, i un petit espai dedicat a la flora mediterrània. La finca va pertànyer a la família Arnús, d’aquí el seu nom, que al 1859 construí una gran casa d’estiueig a una part de l’antiga finca de Can Solei. Al voltant de la casa, Evarist Arnús va encarregar la construcció d’un gran jardí romàntic amb els elements propis que s’estilaven en aquella època. Un espai d’aquestes característiques actua com a focus d’atracció per a multitud d’ocells en una àrea tan col·lapsada pel formigó com és el barcelonès nord.


Fins ara s’0han registrat al voltant d’un centenar d’ocells que en diferents èpoques de l’any utilitzen els diferents ambients del parc. Els estanys no són una excepció. De petita mida, són freqüentats per blauets durant la tardor-hivern, algun ànec collverd i bernats pescaires. Aquests últims són de presència regular al llarg de l’any, atrets per les carpes (Cyprinus carpio) ornamentals introduïdes. Fins ara eren aquestes tres les úniques espècies d’ocells aquàtics registrats al parc de Ca l’Arnús, però des del mes de gener s’ha d’afegir una quarta espècie, el martinet blanc (Egretta garzetta).

A continuació teniu un vídeo de l’exemplar vorejant el llac romàntic del parc.


dimecres, 5 d’abril de 2017

Joca de corbs marins al Besòs

No és rar veure corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) al riu Besòs entre Montcada i Reixac i la desembocadura. Tampoc és rar trobar-los riu amunt. De fet és una espècie que en els darrers anys ha incrementat els seus contingents hivernants a tota la conca del Besòs, des de la seva desembocadura fins la plana del Vallès. La millora de la qualitat de les aigües i el consegüent creixement de les poblacions de peixos, derivades de les actuacions de recuperació ambiental del Besòs, han estat clau en l’assentament d’aquesta espècie a gran part de la conca fluvial. Fins ara el tram final del riu Besòs representava només un àrea d’alimentació pels corbs marins grossos, que cada matí arribaven de les diferents joques que hi ha al litoral barcelonès. Ho feien en solitari o petits grups.


Amb els seus 130 cm d’envergadura i gairebé 2 kg. de pes, aquest ocell no passa fàcilment desapercebut. Quan no està pescant a l’aigua, està descansant sobre les roques emergents, illes de còdols o rescloses del riu. Moltes vegades ho fa amb les ales esteses, per tal que el seu plomatge s’assequi al sol i al vent després de les sessions d’immersió. Aquesta és una característica pròpia de tots els corbs marins: el seu plomatge no és completament impermeable; això els facilita la immersió, però té el seu inconvenient, al cap d’un temps han de sortir de l’aigua per assecar-se les plomes i restaurar-les per a un vol plenament efectiu.


La vesprada del passat 3 de desembre, en Javier Valladares, tornava d‘una de les seves passejades habituals pel riu. Havia pujat fins a Montcada. En arribar a l’alçada de Ferrolan, va veure un grup de set corbs marins grossos ajocats a les branques d’un arbre a la vora del riu. Li va semblar estrany, i amb raó: és una hora en la que els corbs marins acostumen a ser als seus dormidors. Va marxar i allí els va deixar. Via Whatsapp ens ho va comunicar. Ens van quedar amb la mosca darrera l’orella. Uns dies després van confirmar la nostra sospita: un grup de corbs marins grossos passava la nit al riu. Si el dia 3 de desembre eren 7 exemplars, els dia 13 hi havia 15 ex. Però atenció, que una mica més avall del pont de Guipúscoa es va trobar un altre dormidor amb 4 ex. I la cosa no termina aquí. El gener es van detectar 10 ex. Dormint a Montcada i Reixac. D’ençà que es va descobrir, al tram baix del riu Besòs han estan dormint entre 15 i 4 corbs marins grossos.




Aquest és un fet absolutament inèdit al riu. Però per què els corbs marins grossos es van instal·lar al tram final del riu Besòs? Durant molt de temps, els corbs marins grossos es concentraven cada vespre a uns eucaliptus de la riba del riu Llobregat al seu pas pel delta que forma el riu abans d’abocar-se al mar. L’any passat, alguna autoritat molt competent va decidir que aquells arbrers s’havien de tallar... I els van tallar. Com que els corbs marins van haver de buscar-se la vida, i davant la mancança d’una arbrada prou important, es van dispersar per zones pròximes. Una d’elles ha estat el riu Besòs. Nosaltres, veïns d’aquest riu, i que ens ho estimem, estem més que contents de tenir aquests nous veïns, que si ja enriquien el riu durant el dia, ara ho fan també a la nit. Però millor hauria estat que haguessin respectat el seu dormidor del Llobregat. Que els corbs marins grossos estiguin dormint al Besòs, és suposadament una conseqüència d’una mala decisió.