Birding a Lleida

El passat 7 de gener, en Xescu Macià, el Miquel Vall-llosera i un present várem fer una jornada maratoniana pel sud de la comarca del Segrià. Ens va acompanyar un cel seré, l’absència de vent i les ganes de treure un bon grapat d’espècies d’aquesta àrea de la plana de Ponent.

En un recorregut que va començar al pantà d’Utxesa, per continuar pels pantans de Cemelis i Gran, prospectant els secans fins arribar a Alfès i acabar a prop de la ciutat de Lleida vam observàrem 90 espècies d’ocells. Ens va faltar el Sisó o el Torlit entre les espècies de secà, tot i visitar indrets molt adients, però varen surtir d’altres molt destacades com veureu tot seguit.

Cigne mut (Cygnus olor): 7 exs. al pantà d’Utxesa.

Ànec blanc (Tadorna tadorna): 1 ex. al pantà Gran d'Alcarràs.

Morrell de collar (Aythya collaris) : 1 mascle adult al pantà Gran, que roman a la zona des de la tardor.

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis): 1 ex. al pantà de Cemelis.

Agró blanc (Casmerodius albus): 2 exs. al pantà d’Utxesa; i al menys 5 exs. al riu Segre al seu pas per Torres de Segre.

Gamba roja pintada (Tringa erythropus): 1 ex. al pantà d’Utxesa.

Ganga (Pterocles alchata): 13 ex. a Alfès menjant a un camp de blat.

Duc (Bubo bubo): Una pareja observats al vespre.

Mussol banyut (Asio otus): 1-2 exs. a prop d’Albatàrrec en vol de caça.

Colltort (Jyns torquilla): 1 ex. al pantà d’Utxesa.

Mallarenga de bigotis (Panurus biarmicus): un mínim de 20 ex. al pantà d’Utxesa.

La jornada va ser destacable pel que fa a determinades espècies, però també per l’absència d’altres comunes o pel baix nombre de paseriformes hivernants en aquest hivern tan inusual, especialment pel que fa a les espècies de tords, de les quals vàrem veure només Turdus philomelos i T. viscivorus.

Charadrius morinellus a Lleida

El passat 2 de desembre es van localitzar a la Timoneda d'Alfès (Pla d'Urgell, Lleida) un grup de 13 Charadrius morinellus, dels quals vuit van ser relocalitzats el dia 15 (veure aquí). Ahir vaig deixar de banda l'ornitologia urbana i vaig apropar-me fins Alfès per tal de gaudir d'aquesta espècie i d'altres pròpies d'aquests hàbitats esteparis. Amb un fred que pelava, vaig arribar a la timoneda i a cop de telescopi vaig escombrar tots el camps que l'envolten. A última hora de la tarda, quan pensava que ja no els hi trobaria, vaig topar amb el grup. Tanmateix, només restaven quatre dels primers 13 exemplars que conformaven l'estol inicial.

Aquest corriol, propi de les tundres del nord d'Europa i Àsia i que també es resprodueix a algunes serralades (al Pirineu català ho va fer a la dècada del 1990), és de presència regular a la Plana de Lleida durant els passos migratoris, especialment durant la migració post-nupcial. Aquesta citació podria tractar-se, doncs, d'un cas de migració tardana o bé, si romanen a la zona la resta de l'hivern, d'una estada hivernal -ens trobaríem, llavors, davant la primera (crec) dada d'hivernada de l'espècie a Catalunya-.

Tot seguit podeu veure un conjunt de fotografies dels diferents exemplars mentre s'alimentaven a un camp conrreat (crida l'atenció la docilitat de l'espècie, ja que els exemplars van acostar-se a distàncies molt curtes; sense moure'm d'un punt vaig poder observar-los i fotografiar-los amb força tranquil·litat:

A més dels corriols pit-rojos, a un camp molt proper, hi havia quatre daurades Pluvialis apricaria descansant.

A destacar, d'altra banda, una important volada de gangues, 38 exemplars que descansaven molt a prop d'on a l'agost del 2004 vaig veure una femella amb la seva llocada i d'altres adults (veure última fotografia).

Mascle de Pterocles alchata

Femella de Pterocles alchata amb el seu poll.