Crònica del març al riu Besòs

Fa uns dies parlava del març al delta del Llobregat. Ara us faig cinc cèntincs del que es va vaure al tram baix del Besòs el mes passat.

El dia 6 van aparèixer els primers corriols petits Charadrius dubius. D’ençà aleshores ha estat un goteig permanent de primeres observacions d’estivals. Oreneta de ribera, ballesters i 2 orenetes cua-rogenques Cecropis daurica, que va descobrir en Javier Valladares el dia 7 a Santa Coloma de Gramanet el dia 7, i que van romandre si més no fins al dia 18.

El dia 8, en Xavier Larruy va trobar un martinet menut Ixobrychus minutus i una boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon al tram de Sant Adrià. També es va observar una gamba roja vulgar Tringa totanus, que s’hi va estar fins el 15 de març. El dia 10, en Xavier registrava un corriol gros Charadrius hiaticula a la desembocadura, i el dia 12 un paràsit aturat a uns centenars de metres de la desembocadura del riu, amb moltes probabilitats que hi fos pomarinus.

Al tram de Montcada i Reixac, en Xavier Larruy va veure una polla pintada Porzana porzana i una altra oreneta cuarogenca el dia 13. Riu avall, molt a prop de la desembocadura, va veure com un torlit Burhinus oedicnemus intenta aturar-se. Finalment sembla que ho va fer a l’esplanada que hi ha a tocar del Parc del Litoral. Aquell mateix dia apareixia la primera valona Tringa glareola de la temporada.

Dos passeriformes interessants es van detectar a meitat de mes. D’una banda un cruixidell Emberiza calandra a ala desembocadura, espècie regular, però molt escasa. L’altra representa una primera cita per a la zona, una griva cerdana Turdus pilaris al tram de Santa Coloma.

L’última desena de mes la cosa es va anar diversificant, cames-llargues Himantopus himantopus, corriols petits i gamba roja van aparèixer a la llera del riu; puputs Upupa epops, cueretes grogues Motacilla flava,  tallaretes vulgars Sylvia communis i tallarols de garriga S. cantillans, a més de mosquiters de passa Phylloscopus trochilus i algun capsigrany Lanius senator, van ocupar les marges del riu. És només el començament. El pròleg del que està venint cap a nosaltres, allò que desperta passions, que posa els grups de whatsapp en ebullició, és la primavera que ens canvia el ritme, sobretot als que ens dediquem a mirar ocells.

Ca l'Arnús, el pulmó verd

Badalona és una ciutat compacta amb poques zones verdes. Si a més a més afegim la moda dels parcs urbars durs, és a dir, zones obertes enrajolades amb quatre arbrets, el panorama resulta terriblement desolador. El nostre organisme, diuen psicòlegs i altres profesionals de la salut, respon malament a tanta verticalitat, línia recta i formigó, necessita de l’asimetria, les variacions de colors, de textures, i d’olors. La ciutat, segons sigui la seva planificació, pot ser el nostre aliat o bé el nostre enemic. Una ciutat funciona com un gran organisme, cada element té la seva tasca i la mancança d’algun dels seus elements representa simplement una disfunció, que inexorablement ens afecta.

Badalona, per la seva idiosincràsia, té una mancança històrica de zones verdes, com moltes altres ciutats catalanes de l’àrea metropilitana de Barcelona. Les poques que n’hi ha, estan simplement congestionades. Algun dia faré una entrada sobre aquest tema, però ara anem a tractar la qüestió que ens ocupa. Al nord de la ciutat de Badalona, trobem dos parcs, en realitat dues finques limítrofes que conformen la gran zona verda dels casc urbà badaloní. Es tracta del parc de Ca l’Arnús i Can Solei. El seu origen es remonta a finals del segle XIX (1870-1880), justament a les pstrimeries del Romanticisme, una etapa revolucionaria quant a la concepció de la natura, l’home i la vida. De fet, una passejada pel parc, és una passejada per la llibertat, la llibertat de formes, d’espais i de disseny.

Ca l’Arnús i Can Solei són aproximadament 11 hectàrees de naturalesa domesticada, que la natura salvatge acomoda i utilitza. Res queda buit, ni els seus estanyols, on els tòtils fan les seves postes. Ara que tinc la sort de viure a tocar del parc, m’ho miro amb més deteniment. Una passejada matinera pels seus ambients ben diferents, des de les seves arbredes més tancades a les zones de gespa ben obertes, ens obre les portes a una gran diversitat. Aquest matí, per exemple, he pogut contactar 28 espècies d’ocells, una xifra gens despreciable per un lloc tan humanitzat. Només cal deixar-se portar, obrir ben els ulls, parar l’orella i deixar de banda els estrils físics i mentals que formen part de la nostra vida quotidiana. I ara gaudiu de les fotos d’alguns ocells que he pogut fotografiar.

Cuereta blanca, una especie habitual a les zones obertes del parc.

La mallarenga carbonera és fàcil de veure a qualsevol punt del parc.

El pardal xarrec és el pardal propi del parc. Li agraden els margens de bosc.

La puput és un ocell que es veu durant els passos migratoris. Com a molts ocells, li agraden els banys de sorra per alliberar-se dels seus paràsits.

La cotxa fumada arriba a la tardor i se'n va a la primavera.

Un dels ocells més bonics del parc.

la mallarenga cuallarga és un ocell de grup. Si et trobes una sola et dono un premi.

Dos foranis, la cotorreta de pit gris, molt comuna; i la cotorra de Kramer, no tan abundant però fàcil de veure

Algunes dades de la costa del Garraf

Per raons de feina no he tingut gaires oportunitats per a surtir, però el poc que he fet ha estat interessant. El 17/11/12, vaig fer una part de la costa del Garraf, en concret el tram litoral entre Vilanova i la Geltrú i Cubelles. A les platjes de Vilanova, els habituals estols mixtos de làrids i xatracs becllargs, amb una clara predominància de gavines capnegres (Larus melanocephalus).  Una tret característic de les platges vilanovenges és la seva gran amplada. Això dóna una relativa traquil·litat als grup de gavines i xatracs que trien aquest indret per a descansar. Entre el port i les platges vaig comptar un total de 144 gavines capnegres, 108 gavians foscos (Larus fuscus) i 23 gavians argentats (Larus michahellis).

Més enllà de la platja, la vegetación de front dunar, molt deteriorada, ofereix espai per ocell d’ambients oberts. En aquesta ocasió cal destacar la presència d’un puput (Upupa epops) que s’hi alimentava.

En el límit sud de la comarca del Garraf desemboca el riu Foix. Antigament formava un delta, avui desaparegut per la expansió urbanística. A dia d’avui la presió antròpica és molt gran i son poques les aus que s’hi aturen. Malgrat que de vegades s’hi veuen coses molt interessants. Aquestes condicions són favorables per les espècies més tolerants, de manera que em vaig trobar el que preveia: ánecs collverds, Corb marí gros, Martinet blanc, Bernat pescaire, polles d’aigua, i una fotja de 1er hivern com a dada més interessant.

En el límit amb Cunit, s’extén una de les poques franjes dunars que resten al Garraf. Zona de cria del Corriol camanegre, és durant aquests mesos de finals de la tardor, un dels millors llocs per observar estols de Cruixidell (Emberiza calandra). Ena trentena d’exemplars, compartien l’espai amb un estol mixt de fringíl·lids (verdums, caderneres i passarells).

La jornada la vaig tancar al pont de Mercabarna (El Prat, Baix Llobregat), on continuava l’estol de morrells de cap roig (Aythya ferina), entre els qual hi havia una femella amb placa nasal verd fluix i codi negre IDI (pel color de la placa sembla marcat a França).

Migrants al Besòs

Igual que a d’altres zones del país, la proximitat de la primavera també comença a notar-se al Besòs. El tret de sortida el va donar el Tallarol de garriga que en Xavi va veure el dia 2. Des d’aleshores han anat arribant nous migrants estivals. Fa més o menys una setmana que els corriols petits Charadrius hiaticula ja volten per la llera del riu i zones properes, com ara la platja de la Pau. Orenetes vulgars i cuablanques continuen apareixent i ja s’hi veuen en totes les visites. El dia 8 van aparèixer les primeres piules dels arbres Anthus trivialis, associades a grups de titelles Anthus pratensis; i el dia 9, el Xavi ja va veure la primera Cuereta groga Motacilla flava. Data molt primerenca per a la primera, però dins el patró fenològic per a la segona.

De Cotxa blava Luscinia svecica també es nota moviment, n’hi ha, si més no, dos mascles al tram final del riu, un (que ja fa un temps que hi és) que es mou entre la bassa vella i el riu, i una altre, que varen veure el dia 9 a la tarda, una mica més amunt. Fins ara tant sols es detectaven uns pocs exemplars hivernants, i a zones més interiors, ara però ja s’hi veuen amb més facilitat i més repartits. Els que també estan migrant són els repicatalons Emberiza schoeniclus, tot i que de manera molt, molt escassa: exemplars aïllats s'han vist a la desembocadura els darrers dies. Una altra novetat ha estat la primera Puput Upupa epops, que la vàrem veure el dia 9 al vespre.

mascle de Luscinia svecica

Anthus pratensis

I seguint amb dades fenològiques, fa cinc dies va arribar la primera Gamba roja Tringa totanus del pas primaveral. Aquesta observació, no tindria més importància que la merament fenològica, sinó fos perquè l’exemplar està marcat amb anelles de color a les tíbies, una de les quals és de tipus bandera. La combinació és la següent: anella blanca sobre anella taronja (bandera) a la pota dreta; i vermell sobre taronja a la esquerra. En Xavi ha indagat i sembla que podria tractar-se d’un ocells francès, encara que el seu origen resta per confirmar. Continuant amb limícols, destacar la Xivita Tringa ochropus que fa dies que, tot i les molèsties permanents, roman a la desembocadura. Aquest és un exemplar recentment arribat. La població hivernant es mou riu amut, per la zona de Montcada principalment.

Però sens dubte, el migrant més interessant i el més esperat, era la Polla pintada Porzana porzana. Aquests dies anaven a l’aguait a les zones més adients, ja que són dates perfectes per les arribades d’aquests ocells tan mítics, i vés per on, que el vespre del dia 9, ens vam trobar amb un exemplar a prop de la desembocadura. Un exemplar que vam poder gaudir a molt bona distància i fins i tot filmar. Tot seguit podeu veure la grabació i amb una mica més de qualitat al següent enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=NSFCcq231co

Grues a Badalona

La primera vegada que vaig aquesta tardor a la zona de Sant Jeroni de la Murtra i bingo: un estol de 13 grues Grus grus sobrevolen l’indret en direcció sud-oest a les 9:13 h. És la primera citació que en tinc, tot i ser una espècie citada anualment en migració postnupcial a diversos punts de la serralada litoral, mai l’havia vista per aquestes contrades.

D’altra banda, res gaire destacable. Els hivernants habituals, com ara el Pardal de bardissa Prunella modularis o el Sit negre Emberiza cia, ja hi eren presents en nombres petits. El més interessant, a banda de les grues, ha estat l’observació de dos puputs Upupa epops i dos reietons Regulus regulus, espècie molt poc freqüent aquí.

Sant Jeroni de la Murtra, 13/05/08

El passat dia 13 de maig vaig detectar els primers polls de Puput Upupa epops a la zona de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona). Es tractava d’un adult amb dos juvenils. A banda, però, un parell de mascles cantant a dos punts diferent, un escoltat i l’altre vist. Fins ara només tenia constància de la reproducció a la zona d’una parella, però enguany sembla que hi ha un altre mascle territorial establert, que no vaig detectar fins ara. En aquesta espècie s’han constatat casos de poliàndria, per tant existeix la possibilitat de que sigui un femella unida a dos mascles. A veure si puc confirmar alguna cosa al respecte.

També volta per les rodalies del monestir un jove de Cucut reial Clamator glandarius, que encara continua sent alimentat pels seus pares adoptius, una parella de garses Pica pica.

Clamator glandarius jove sent alimentant per una garsa.

Altres espècies s’afanyen buscant aliments per a les seves llocades. Així els polls dels bitxacs comuns Saxicola torquatus (dels quals tinc localitzades dues parelles) o els dels tallarols capnegres Sylvia melanocephala deuen estar a punt d’abandonar el niu.

Saxicola torquatus, mascle.

Tanmateix altres espècies d’arribada més tardana, com ara el Rossinol Luscinia megarhynchos o la Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta estan en els moments més intensos de la seva activitat canora. Dels primers en tinc controlats uns 10 mascles territorials, en tant que de la segona tant sols dos.

Luscinia megarhynchos, mascle cantant.

Hippolais polyglotta

A més de l’esmentat, també vaig observar/escoltar una parella de xoriguers Falco tinnunculus, 3 faisans Phasianus colchicus, tudons Columba palumbus, un Mussol Athene noctua, un solitari Ballester Apus melba, i diversos grups de falciots A. apus i orenetes Hirundo rustica; dos petits grups d’abellarols Merops apiaster, un Picot verd Picus viridis, un Merlot Turdus merula, més d’una decena de Trist Cisticola juncidis, 7 rossinols bords Cettia cetti, un parell de mascles cantant de Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli, una Mallarenga petita Parus ater, a més de mallarengues blava, carbonera i cuallarga (P. caeruleus, P. major i Aegithalos caudatus respectivament), també un parell de mascles cantant de Raspinell Certhia brachydactyla, una parella de Gaig blau Garrulus glandarius i diverses garses Pica pica, un bon nombre de gafarrons Serinus serinus (mascles cantant i parelles), algun mascle cantor de Verdum Carduelis chloris, una Cadernera C. Carduelis...

Merops apiaster (foto d'arxiu).

Cettia cetti

De migrants sedimentats tan sols en vaig detectar una Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus i diversos papamosques grisos Muscicapa striata (en aquest cas resulta difícil diferenciar entre els efectius nidificants –rarament més d’una parella- i els efectius migrants).



Muscicapa striata

27/04/08: algunes dades fenològiques a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona)

Ahir vaig veure la primera Tòrtora Streptopelia turtur de la temporada a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona). Curiosament va coincidir amb el primer registre a la zona de La Tordera (podeu veure el bloc d’en Xavi Romera).

Aquesta espècie recent arribada s’afegeix, doncs, al grup d’espècies reproductores a la zona. Els més primerecs com ara el Bitxat comú Saxicola torquatus o el Tallarol capnegre Sylvia melanocephala, ja estan ben enfainats alimentant les seves llocades. Així doncs, al recorregut que hi faig habitualment hi havia dues parelles del primer, una mostrant signes d’alarma davant la meva presència, i l’altra portant becada (els dos membres de la parella). De Tallarol capnegre, en vaig descubrir un niu gràcies a a un serp verda Malpolon monspessulanus. La parella de tallarols va muntar un enrenou tant gran davant la presència del potencial depredador, que no hi havia cap mena de dubte de què el niu era molt a prop. Una dosi de paciència i una prudent distància, em van permetre veure, un cop passat el perill, com feien entrades i sortides a uns matolls duent becada i treient sacs fecals.

Sylvia melanocephala, mascle.

I mentre uns ja van tant avançats, d’altres encara estan començant. Així hi havia una intensa activitat canora dels estivals que no fan gaire dies que han arribat: un mascle de Puput Upupa epops, cinc mascles de Rossinyol Luscinia megarhynchos i un mascle de Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli. Als estivals s’han d’afegir els residents: un Tudó Columba palumbus cantant des d’un pi, un Merlot Turdus merula cantant des d’una alzina, diversos mascles de Trist Cisticola juncidis i Rossinyol bord Cettia cetti, un mascle de Tallarol de Casquet S. atricapilla i un bon nombre de gafarrons Serinus serinus entre d’altres...

Upupa epops

Columba palumbus

Turdus merula, mascle.