L'ORNITONIGMA

diumenge, 30 de setembre del 2012

Migrants a l'Espinal


Avui he participat en una nova jornada d’observació de rapinyaires. Aquesta vegada, però, des l’Espinal, un indret de la serralada Litoral amb un ampla perspectiva del corredor nord de la serralada, que permet veure les rapinyaires des de ben lluny i seguir la seva aproximació. A més a més, la companyia ha estat de categoria, en Dani González, en Jordi Sala i el seu nebot Jordi. Bona conversa i xerrada entre rapi i rapi en un esplèndid matí, en el que ens hem deixat els ulls escombrant el cel a la recerca dels migradors.

La jornada no ha pogut començar millor: dues àguiles pescadores han vingut directes cap a nosaltres en un ràpid descens des de la tèrmica que les havia apujat. Sens dubte la millor observació del matí per la proximitat i la perspectiva. Poc després altres dos exemplars passaven bastant més lluny i a gran altura per la vessant de mar.


Pel que fa a rapinyaires, hem registrat uns 43 ex. de 9 espècies diferents en unes 5 hores d’observació: Aligot vesper (Pernis aviporus), Arpella (Circus aeroginosus), Esparver cendrós (Circus pygargus), Astor (Accipiter gentilis), Esparver vulgar (Accipiter nisus), Aligot comú (Buteo buteo), Àguila calçada (Aquila pennatus) i les ja esmentades àguiles pescadores (Pandion haliaetus).

A més de les rapis hem pogut disfrutar de moments esplèndids, com la riuada de ballesters (Apus melba) que van veure a mig matí. Primer van començar a concentrar-se uns 150 exs. al voltant d’un núvol d’insectes. Després va començar el fluix d’aux cap al sud, que en pocs minuts superaven els 400 exs. Així com van aparèixer van desaparèixer. En direcció nord, ens ha sobrevolat un solitari Trencapinyes (Loxia curvirostra). I molt a prop del nostre punt d’observació, un Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) va deixar anar el seu cant breument un parell de vegades.

Al migdia l’amenaça de pluja es va fer realitat i vam haver de tancar el xiringuito fins una propera vegada, que espero sigui aviat.

dilluns, 24 de setembre del 2012

Xoriguer anellat

El 22 de setembre vaig observar a Can Dimoni (Delta del Llobregat) una femella adulta de Xoriguer comú (Falco tinnunculus) amb una anella de PVC verda i codi blanc HN al tars dret. Al tars esquerre portava una anella metàl·lica.



Durant l'observació no em va quedar clar si el codi de lectura era de 2 ó 3 dígits. A mi em va semblar de dos i cercant a la xarxa només vaig trobar un projecte que s'hi ajustés.  Es tracta del projecte suís del Dr. Martin Spiess, que el 2006 va anellar amb aquest color i dos dígits a un dels tarsos. Com s'indica en el web de cr-birding, l'objectiu era: "Birds are ringed in Switzerland as adults to study emigration, immigration and philopatry".

Algú sap si hi ha algun projecte semblant o bé la lectura sigui incomplerta? 

Moltes gràcies.



El 22 de setiembre observé en Can Dimoni (Delta del Llobregat) una hembra adulta de Cernícalo común (Falco tinnunculus) anillado con PVC verde y código blanco HN en el tarso derecho. En el tarso izquierdo tenía una anella metálica.

Durante la observación no estuve seguro de si el código de lectura era de 2 ó 3 dígitos. A mí  me pareció de dos y buscando en la Red sólo encontré un proyecto que se ajustase a mi lectura. Se trata del proyecto suizo del Dr. Martin Spiess, que el 2006 anilló con este color y dos dígitos en uno de los tarsos. Como se indica en la web de cr-birding, objetivo era: "Birds are ringed in Switzerland as adults to study emigration, immigration and philopatry".

¿Alguien sabe si hay algún proyecto parecido o bien la lectura es incompleta? 

Muchas gracias.


Migració de rapinyaires


Des de finals d’agost fins a l’octubre, milers d’aus rapinyaires i altres planejadores comencen la seva migració cap al sud. Unes travessaran la Mediterrània cap a Àfrica aprofitant llocs estratègics com pot ser l’estret de Gibraltar, per les poblacions que segueixen la ruta occidental. Parlo d’espècies com ara l’Àguila pescadora, l’Àguila marcenca o la calçada, el Milà negre, l’Esparver cendrós o l’Aligot vesper. En tant que d’altres romandran més al nord, passant els mesos més freds per les nostres latituds, cas de l’Aligot comú o l’Esparver vulgar. Durant el transcurs de la seva migració, segueixen serralades i conques fluvials com si de autopistes aèrees es tractés. Per exemple, a Catalunya hi ha una ruta molt bé delimitada per les serrales litorals que s’estén de nord a sud.

Circaetus gallicus
Les rapinyaires són en general aus de tamany mitjà i gran. Quan migren, i en general sempre que es desplacen, miren d’utilitzar estratègies que els permetin rendabilitzar al màxim l’enèrgia. És per això que poques vegades les observen fent servir el típic vol batut, que en termes energètics resulta el més costós. Algunes espècies com ara el Falcó pelegrí o el Xoriguer comú alternen el batut de les ales amb planejos. Altres espècies, però,  són estrictament planejadores. Aquesta estratègia segueix una seqüència que els permet recòrrer grans distàncies amb un cost mínim d’energia. Con que les aus que només planejen tendeixen a prendre altura, per tal de contrarestar aquest problema, busquen les corrents tèrmiques que forma l’aire calent, menys dens que l’aire fred, i que puja generant remolins ascendents. És el típic planeig en cercle ascendent que observem en moltes àguiles. En arribar a certa altitud fant un descens en linea recta sense necessitat de moure les ales. Tant sols es deixen caure a mesura que van perden altura. Així fins la següent tèrmica que els ajudarà a guanyar un altre cop altura.

Falco tinnuculus

Com que són migrants diurns, tot això és possible veure-ho des de determinats punts al llarg de les serralades costaneres. Un d’aquests indrets està situat al massís del Garraf, a cavall entre el mar i la muntanya. En dies favorables, hi és possible contemplar aquest tràfec de rapinyaires més o menys intés.

En aquest mes de setembre, vaig fer un seguiment des de Canòpolis, al Garraf. Tan sols varen ser tres jornades, i tot i que les xifres resulten molt pobres, i poc representatives del que es pot arribar a veure, disfrutar d'aquestes magnífiques aus és tot un goig. El fet migratori està condicionat per molts factor, i de vegades et pots morir de l’avorriment com no parar de comptar.



11/9
14/9
22/9
Pernis apivorus


2
Circaetus gallicus
1
2

Circus aeroginosus
4
1
2
Accipiter nisus
2
1
17
Buteo buteo


1
Aquila pennatus
1

1
Falco tinnunculus
6

3
Falco subbuteo


1


Falco peregrinus
Pernis apivorus

A veure que depara el proper cap de setmana. 

dimecres, 19 de setembre del 2012

Notícia de premsa


http://www.lavanguardia.com/local/20120915/54349521425/delta-llobregat-parada-aves-africa.html

El Delta del Llobregat, parada de las aves que viajan a África a pasar el invierno
El consorcio que gestiona el espacio ha inundado prados cercanos al mar y al río para favorecer la estancia | Puede acoger unas 300 aves en un solo día
Baix Llobregat y L'H | 15/09/2012 - 00:10h

El Delta del Llobregat ha ganado la zona inundable
Baix Llobregat

El Delta del Llobregat es estos días una parada técnica obligatoria para las aves que viajan desde Europa hasta África, donde pasarán los meses de invierno. Con la finalidad de facilitar el paso y la estancia de estas aves por el Delta, el consorcio que se encarga de su conservación ha inundado 10 hectáreas de terreno, cercanas al río y al mar, que se mantendrán así hasta el mes de octubre.
Los animales pueden parar, descansar y comer en esta zona. Una docena de caballos contribuye a mantener el Delta en perfecto estado y libre de vegetación indeseada para facilitar la estancia de las aves.
El acondicionamiento de esta zona inundable, que hasta ahora eran unos cañizares, es una de las acciones previstas por los gestores del Delta para recuperar hábitats naturales y facilitar el retorno de las aves después de las grandes obras que se han llevado a cabo en la zona, como la ampliación del puerto o del aeropuerto o el desvío del río.
El ornitólogo del Consorcio Ferran López recuerda que antiguamente había prados inundables en la zona “pero se ha ido perdiendo con el tiempo” y subraya que en las 900 hectáreas protegidas del delta hay diversos hábitats, desde zonas de marismas hasta pinedas litorales “pero faltan prados inundables”.
Los humedales del Empordà o los del Ebro son otras paradas obligadas para estas aves que acostumbran a volar de noche y detenerse durante el día para comer y descansar.
Los prados del Delta del Llobregat se mantendrán inundados hasta finales del mes de octubre, que es cuando finaliza la migración. Los expertos confían recibir la visita de unos 300 pájaros cada día de diversas especies.

dilluns, 17 de setembre del 2012

Anellament al Besòs: Montcada i Reixac


Dissabte passat, 15 de setembre, vaig participar en una nova jornada d’anellament d’aus al riu Besòs. En aquesta ocasió es va fer a Montcada i Reixac (Vallès occidental), una zona de riu al costat de la ciutat amb parcel·les de canyís i vegetació roderal. Com era d’esperar, per l’època i el tipus d’hàbitat, l’espècie més capturada fou la Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus).

Es tracta d’un migrador de llarga distància que hiverna al sud del Sahara. Els exemplars adults abandonen les zones de reproducció abans que els joves, principalment a partir de finals de juliol amb un pic a finals d’agost. Al setembre però s’inverteix la proporció d’edats i són els individus juvenils els que resulten més abundants. Això va quedar reflectit en el nombre de captures, on els juvenils representaven sobradament més del 90% del total.

A l’hora de datar-los, hi ha un conjunt de trets que s’han de considerar. Els adults fan una muda complerta a les àrees d’hivernada, per tant quan passen per les nostres contrades el seu plomatge està molt desgastat i aclarit, d'un to gairabé terrós, cosa que es pot observar molt bé en les primàries i rectrius. L’iris, que és de color bru, contrata de manera notable amb la pupil·la. Les aus joves, pel contrari, presenten plomes noves gens o molt poc gastades i d’una coloració molt més rogenca, especialment a la zona del carpó. A més a més, l’ull es veu força fosc, la qual cosa li dóna una expressió facial més suau i amable. A continuació podeu veure diversos exemples.

Juvenil
Adult
Detall de les plomes primàries.

Un altre migrador de llarga distància que vàrem capturar va ésser el Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus). Aquesta espècie mostra un tret molt característic de les espècies que duen a terme llargues migracions. Es tracta de la longitud de la primàries, les plomes de vol que els serveixen per impulsar-se. Aquestes són molt més llargues que en les espècies sedentàries o migradors de curta o mitja distància, i això es pot veure molt bé en la projecció primària amb l’ala plegada.



En contraposició a les dues espècies anteriors, està el Trist (Cisticola juncidis), un petit ocell, la vida del qual gira al voltant de les aranyes, les seves preses favorites.  És un resident que pot fer desplaçaments curts dintre del territori, lligats a les dispersions postreproductores i les condicions meteorològiques. Fixeu-vos en la seva projecció de primàries molt més curta, que li dóna a les ales un perfil molt més arrodonit. 



A les xarxes van caure altres paseriformes transaharians como ara la Cotxa cua-roja o l'Oreneta vulgar, i d'altres de costums més sedentaris, cas del Rossinyol bor. El fet però d'estar al costar del riu ens va permetre estudiar d'aprop dues espècies d'ocells aquàtics molt representatives del tram baix del Besòs.

D’una banda el Blauet (Alcedo athis), dels que varen estudiar dos exemplars que datàrem com a juvenils i sexàrem com a mascle i femella en funció de l’extensió del color ataronjat a la base de la mandíbula inferior.



L’altra espècie és la Xivitona (Actitis hypoleucos), el limícol més comú del Besòs. En la foto podeu veure un adult/no reproductor, fàcil de reconèixer entre d'altres coses per l'absència de puntejat a la vora de les terciàries, que es veuen bàsicament llises.


I fins aquí pel que fa a anellaments. La propera entrada potser sigui de rapinyaires, que també ens van donar un bon dia mentre ens estaven dedicats a l'anellament.

divendres, 14 de setembre del 2012

L'Ornitonigma de setembre

Ja entra dient: "Ocells veniu, a festejar l'aurora."

Migradors al Besòs


Aquest matí després de molts mesos d’absència he tornar a trepijar la desembocadura del Besòs. Ha estat una visita més breu del previst, però molt sucosa. En el 700 m que vaig recòrrer des de la desembocadura he contactat 9 espècies de migradores transaharians que en total sumaven 61 exemplars. L’espècie més nombrosa ha estat la Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), seguit del Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca). En el ranking els seguien el Tallarol de garriga (Sylvia cantillans), el Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos), el Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), la cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), la Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) i, per últim, la Tallareta vulgar (Sylvia communis).

Acrocephalus scirpaceus 
Ficedula hypoleuca

Una altre observació molt interessant ha estat un jove de Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) que es va ficar al recinte de la piscina del Parc del Litoral.

Solució a l'ornitonigma d'abril: Ànec xiulador


En la determinació d’una espècie té un paper clau la datació i el sexe (sempre que es pugui comprovar). A partir d’aquests dos factors, podrem avançar amb seguretat envers una identificació més fiable. L’ànec de la foto mostra un conjunt de caràcters que resulten valiosos en aquest sentit. D’una banda el contrast de colors ens indica que es tracta d’un mascle, ja que les femelles de les espècies propusades presenten plomatges críptics de tons marronosós. On més es nota aquest contrast és a la “popa”, que és bàsicament negra, la qual en la part inferior contrasta molt amb el ventre blanc. Aquest caràcter ens ajuda, a més a més, a descartar dues de les espècies propusades, l’Ànec collverd (Anas plathyrhynchos), que té les parts ventrals més grises i l’Ànec griset (A. strepera), en el qual el negre de les infracoberteres caudals s’estén cap al ventre de forma molt més pronunciada, on contrasta amb la resta del cos molt més gris. Els costats són grisos, com gran part de les parts superiors. Les terciàries, llargues i punxagudes, són negres amb una vora pàl·lida i  la cua és llarga i punxaguda, però no prou llarga como per tractar-se d’un Ànec cuallarg (Anas acuta). La part del cap que se li veu és fosca, d’un to marronós.

Si ens hi fixem, veiem que sembla tenir-ne trets d’inmaduresa, que ens pot portar a pensar que no es tracta d’un mascle adult. S’aprecia molt bé a les infra i supracoverteres caudals i als costats on es veuen tons castanys i plomes marrons negroses amb vores pàl·lides. Hi ha però un tret prou diagnòstic que ens indica que és un adult. Es tracta de la linea horitzontal blanca que formen les cobertores alars. En el cas que fos un 1r hivern, haurien de ser-ne grises.

Doncs bé, després d’aquesta breu anàlisi podem dir que l’ocell de la foto és un Ànec xiulador (Anas penelope), que va ser observat i fotografiat a la maresma del Remolar, Delta del Llobregat (Barcelona).

dimecres, 12 de setembre del 2012

Flamenc anellat

El dimarts 11 de setembre vaig observar a La Vidala (Delta del Llobregat) tres juvenils de Flamenc (Phoenicopterus roseus). Un dels exemplars portava ala tíbia dreta una anella blanca amb el codi negre X(barra)PBT. A la tíbia esquerra duia una anella metàl·lica. L'exemplar va ser anellat aquesta temporada al Delta de l'Ebre.


Limícols al Remolar: Territ pectoral


Ahir dimarts, 11 de septembre, al matí em vaig apropar a la maresma del Remolar-Filipines (Delta del Llobregat). La llàmina d’aigua estava pràcticament desapareguda per l’efecte del llarg estiuatge, unes condicions òptimes per l’observació de limícols. Hi havia un total de 10 espècies que sumaven un mínim de 80 exs. Els més nombrosos eren els corriols petits (Charadrius dubius), amb un mínim de 40 exs. A més a més hi vaig comptar 7 corriols grossos (Charadrius hiaticula), 6 territs menuts (Calidris minuta), 3 territs becllargs (C. ferruginea), 4 territs variats (C. alpina), 4 becadells (Gallinago gallinago), 2 valones (Tringa glareola), 8 xivites (T. ochropus) i 2 xivitones (Actitis hypoleucos).

Corriols petits (jove a l'esquerra i adult a la dreta).
Juvenil de Corriol gros, probablement de la subespècie tundrae.
Juvenil de Territ menut
Adult/no reproductor de Xivita

El més destacat però va ser un juvenil de Territ pectoral (Calidris melanotos). És la 24a citació d’aquest limícol americà al Delta del Llobregat i la 4a observació personal d’aquesta espècie en aquest espai.

L’exemplar va aparèixer el 8 de setembre a la platja de ca l’Arana, des del dia 9 es va començar a veure a la maresma del Remolar, fins ahir. Aquí podeu veure unes fotos i un video.




dilluns, 10 de setembre del 2012

Comunicat de la Plataforma Aturem Eurovegas

Fa uns dies es va conèixer la resolució definitiva del grup Las Vegas Sand sobre la instal·lació del compleix urbanístic Eurovegas. Finalment s’ubicarà a Madrid. Una bona notícia per al Delta del Llobregat, però una de molt dolenta per la societat civil madrilenya en particular i l’Estat espanyol en general: el poder polític s’ha venut al poder econòmic i especulatiu, trencant totes les regles del joc democràtic, i aquí tots surtim perdent.

Aquesta victòria, però, és només un fet puntual, un de més. El Delta continuarà sota la mirada depredadora dels poders especulatius. És un territorio massa sucós. S’ha de continuar lluitant per la seva protecció integral fins dotar-lo d’un blindatge legal que el protegeixi de futures agressions. Aquí la societat civil juga un paper fonamental.

I fins aquí la meva opinió. Tot seguit us deixo el comunicat que la plataforma Aturem Erovegas va emetre després de conèixer la resolució definitiva.


Aturem Eurovegas seguirà oposant-se a l’especulació amb el Delta del Llobregat i treballant per la seva protecció, passi el que passi amb Eurovegas i Barcelona World

Nota de premsa
Catalunya, 7 de setembre de 2012

La Plataforma Aturem Eurovegas - Salvem el Delta del Llobregat considerarà una victòria si finalment es confirma que Eurovegas no es farà al Delta del Llobregat. Però hi ha molts interessos especulatius sobre aquest territori i per tant té tot el sentit continuar lluitant per defensar-lo i protegir-lo. Si el senyor Sheldon Adelson insisteix en fer el seu macrocomplex de casinos a Madrid, la Plataforma Aturem Eurovegas, en solidaritat amb la societat civil madrilenya col·laborarà amb la Plataforma Eurovegas NO per a fer front a la seva instal·lació. Per tots aquests motius no es cancel·larà el concert del 15S.

El moviment ciutadà d’oposició a Eurovegas a Catalunya, integrat ja per més de 4.500 col·lectius de tot tipus, es felicitarà si arriba la confirmació definitiva que s’ha descartat Eurovegas a Catalunya. Tanmateix, davant el perill que Las Vegas Sands vulgui aixecar el macrocomplex a Madrid, reitera que es tracta d’una immensa operació especulativa, i en la qual els poders polítics (govern de la Generalitat, Comunitat de Madrid i govern central) s’han rendit davant els interessos econòmics del magnat del joc, Sheldon Adelson, a canvi d’uns beneficis més que dubtosos. Aturem Eurovegas - Salvem el Delta del Llobregat reitera la seva consigna “Eurovegas ni aquí ni enlloc” i per això manifesta la seva solidaritat amb la societat civil madrilenya que s’oposa a Eurovegas i anuncia que durà a terme accions de suport en cas que s’anunciés la intenció de construir-lo allà.

L’anunci d’avui del Govern en relació al nou projecte “Barcelona World,” serà valorat més endavant pel conjunt de membres de la Plataforma a mesura que es disposin de dades més concretes i tinguem temps per decidir el nostre posicionament. Sembla evident, no obstant això, que es tracta d’un altre projecte basat en el model dels macrocomplexes relacionats amb els casinos.

L’objectiu de la Plataforma en el moment de la seva creació era doble: evitar la construcció d’Eurovegas i conservar el Delta del Llobregat. S’ha aconseguit parcialment el primer objectiu. Però el Delta no està salvat, atès que múltiples interessos especulatius continuen amenaçant una de les terres més fèrtils i de més valor natural de Catalunya.

La Plataforma considera que el concert del dia 15 de setembre a Cornellà manté totalment la seva vigència, i anuncia que es durà a terme amb normalitat i servirà per a rellançar la campanya per la preservació dels espais naturals i agrícoles del Delta del Llobregat i, en cas que s’anunciï Eurovegas a Madrid, de mostra de suport per a la lluita contra el projecte allà.
Aturem Eurovegas seguirà treballant per la conservació dels espais naturals, la revitalització de l'agricultura, l'impuls a la qualitat de vida a través del gaudi dels espais lliures i l'educació ambiental, i l'aposta per la sobirania alimentària com a opció estratègica de futur. Aturem Eurovegas-Salvem el Delta del Llobregat remarca que no és una plataforma del “NO a tot” sinó que és la gent que aposta pel SI a unmodel econòmic, social i ambiental totalment diferent. La gran legitimitat i suport social rebut durant els darrers mesos legitima la Plataforma a seguir sent un actor actiu en aquest treball.