Limícolas en el Delta del Ebro

Después de un largo e intenso verano en Galicia, rematado con un deseado “bimbo” (un Correlimos semipalmeado en la laguna de A Frouixeira, en Valdoviño), ya vuelvo a estar por tierras catalanas. Llegaba con ganas de emociones fuertes, y las viví el pasado domingo en compañía de Jordi Sala. Recién llegado y pese al cansancio de un largo viaje en coche, hicimos una escapada al Delta del Ebro, donde disfrutamos de fantásticas observaciones de límicolas raros: 1 Pluvialis fulva, 2 Charadrius morinellus, 1 juvenil de Calidris melanotos y 1 Tryngites subruficollis. Cerramos la jornada con un 1er invierno de Motacilla citreola.

Aquí os dejo unos vídeos de varios de ellos.

No quiero cerrar esta entrada sin dar mi más sincero agradecimiento a Josep Tantull y a Roser Solé, que nos ayudaron a localizar al Chorlito dorado siberiano.

Una mirada breu al Delta de l'Ebre

A finals de juny, després d’un final de trimestre un tant atrafagat, vaig escampar l’estrés pels camps del Delta de l’Ebre. Tot un goig veure als martinets rossos i als agrons roigs escorcollant els arrossars a la cerca de preses. Mentre per sobre dels seus caps, perdius de mar, currocs i fumarells carablancs trencaven el blau cel, uns amb el seu vol àgil, els altres poderosos i pesats.

Curroc

Perdiu de mar

86

Vuitanta-sis. Aquesta és la xifra d’espècies d’aus que el divendres 12 d’octubre vaig veure al Delta de l’Ebre en companyia d’en Jordi Sala i en Dani González.  Fa uns dies, l’hi explicava a un amic, i li va semblar que era una quantitat que no feia justícia a l’espai. Un lloc com el Delta, declarava, pot dónar molt més de si. En cap moment li vaig treure raó, doncs de ben segur que anant per feina hauríem sobrepassat el centenar d’espècies. Així , sobre la marxa, amb van venir al cap unes trenta espècies, que potser podríem haver-hi afegit al llistat final d’observacions.

No obstant això, li vaig preguntar: “Però vols dir què no vam anar per feina?”.  La seva resposta va ser el tret de sortida d’una interessant conversa al voltant de com viu (i com veu) cadascú l’ornitologia. Filant prim, podem parlar de com la viu cadascú en segons quins moments i segons amb qui. I és que cada sortida és diferent.

Aquell dia ens vam ajuntar tres apassionats de les aus, que a més a més, ho som també del debat i la conversa. En un delta plenament anegat, on hectàrees i hectàrees d’arrossars atreuen milers d’ocells aquàtics, en cap moment vam deixar d’anar per feina amb passió, però amb la passió d’aquell que viu acostumat a l’austeritat imposada per la ornitologia urbana, no exempta d’emocions puntuals, i que contempla amb una brillantor especial l’horitzó finit de la plana deltàica plena de possibilitats.

Un recorregut així, és un recorregut lent, detallat, assaborint cada observació, escodrinyant cada racó, mentre es perd la noció que s’està en un espai finit i en un temps que sempre corre en contra. Aquesta carrera contra el temps, però, no impedeix aturar-se en un camp ple de esplugabous, tot i sabent que estan omnipresents, o engrescar-se, amb cada bàndol de capons reials que trobaven, o amb els agrons blancs escampats per tot arreu. En una ocasió ens van detenir una bona estona amb una Daurada grossa que ens va cridar l’atenció... no fos que! Una altra la varem dedicar a repasar els grups de limícols. Cada visión té la seva palatabilitat, el seu punt de goig, i això permet disfrutar de totes i cadascuna d’elles.

N’hi ha però, d’aquelles que deixen impronta. L’observació de les àguiles pescadores (fins a 4 exs.) va ser una d’elles. Varen tenir dues observacions fetens de dos exemplars aturats a pocs metres de nosaltres. Un d’ells, metre s’alimentava d’una presa recent capturada. La fortuna va estar amb nosaltres, quan un gavià argentat la va empeitar intentant treure-li la presa. No ho va aconseguir, però nosaltres vàrem disfrutar d’una visió de luxe d’aquesta magnífica au.

El Delta está fora de l’abast per una única jornada, i si a sobre tu prens així, resten moltes zones per veure. Una d’elles va ser l’Encanyissada. Però, tot i que no varen poder gaudir-la, sí que varen gaudir dels centenars de Xibecs escampats per la llacuna. Entre ells, un Xarxet marbrenc ens va pujar l’adrenal·lina, però aquesta es va disparar quan el birder holandès que ens va avisar de la presència del xarxet, ens diu que a Riet Vell hi ha un Tringa solitaria. Ostres tu! Cames ajudeu-me! Era massa fosc quan van arribar-hi. No el van veure, però la quantitat i diversitat de limícols que prospectaven les aigues someres, va mereixer la visita. Tres sisetes varen ser la contrapartida.

 Llistat d'espècies observades:

1. Tachybaptus ruficollis
2.  Podiceps cristatus
3. Morus bassanus
4. Phalacrocorax carbo
5. Nycticorax nycticorax
6. Bubulcus ibis
7. Egretta garzetta
8. Casmerodius albus
9. Ardea cinerea
10. Plegadis falcinellus
11. Phoenicopterus roseus
12. Anas strepera
13.  Anas crecca
14. Anas platyrhynchos
15. Anas acuta
16.  Marmaronetta angustirostris
17. Anas clypeata
18. Netta rufina
19. Aythya ferina
20. Pandion haliaetus
21.  Circus aeroginosus
22. Falco tinnunculus
23. Falco subbuteo
24. Rallus aquaticus
25.  Porphyrio porphyrio
26. Gallinula chloropus
27.  Fulica atra
28. Himantopus himantopus
29. Charadrius dubius
30. Charadrius hiaticula
31. Pluvialis apricaria
32. Pluvialis squatarola
33. Vanellus vanellus
34.  Calidris minuta
35. Calidris ferruginea
36.  Calidris alpina
37. Philomachus pugnax
38. Gallinago gallinago
39. Limosa limosa
40.  Limosa lapponica
41. Numenius arquata
42.  Tringa totanus
43. Tringa nebularia
44. Tringa erythropus
45. Tringa stagnatilis
46.  Tringa ochropus
47.  Actitis hypoleucos
48. Arenaria interpres
49. Larus melanocephalus
50. Chroicocephalus ridibundus
51. Chroicocephalus genei
52. Larus audouinii
53. Larus fuscus
54. Larus michahellis
55. Sterna caspia
56.  Sterna sandvicensis
57. Sterna hirundo
58. Chlidonias hybridus
59. Columba palumbus
60. Columba livia
61. Streptopelia turtur
62. Streptopelia decaocto
63. Upupa epops
64. Alcedo athis
65. Galerida cristata
66.  Hirundo rustica
67. Anthus pratensis
68. Anthus spinoletta
69. Motacilla flava
70. Motacilla cinerea
71. Motacilla alba
72.  Erithacus rubecula
73. Oenanthe oenanthe
74. Cettia cetti
75.  Cisticola juncidis
76. Acrocephalus scirpaceus
77. Phylloscopus collybita
78.  Pica pica
79. Sturnus vulgaris
80. Sturnis unicolor
81.  Passer domesticus
82.  Passer montanus
83. Serinus serinus
84. Carduelis cannabina
85.  Carduelis chloris
86. Carduelis carduelis

Excursió al Delta de l'Ebre, 18 i 19 de març

Després de molts dies sense poder sortir a veure ocells, a la primera oportunitat que vaig tenir-ne vaig optar per deixar de banda per uns dies la ornitologia de caire més urbà i local i anar a buscar emocions “fortes”. I quin millor lloc que el Delta de l’Ebre per trobar-les. Al llarg de dos dies vaig recòrrer l’hemidelta sud, concentrar-me principalment a l’àrea compresa entre l’Encanyissada i La Tancada.

Abans d’arribar al Delta, vaig fer una aturada a una de les platges de Cambrils, justament on desemboca la riera. I el dia començava bé: entre el canyís s’alimentava una Boscarla mostatxuda Acrocephalus menalopogon. A la platja, tan sols hi havia un solitari Gavià fosc Larus fuscus. La resta de làrids, bàsicament L. audouinii i L. melanocephalus, descansaven en petits grups, aturats al mar.

Larus fuscus

Un cop al Delta, vaig anar directament a l’Encanyissada. Dispersos per la llacuna, hi havia centenars de flamencs Phoenicopterus roseus i fotges Fulica atra, a més d’una gran quantitat d’anàtides de diverses espècies, entre les quals ja es detectaven molts exemplars emparejats, principalment de collverds Anas platyrhynchos i grissets A. strepera, però també alguna parella de Netta rufina.

Anas strepera

Netta rufina

El canal que segueix paral·lel a la carretera i que duu fins les salines de La Tancada, estava ple de titelles Anthus pratensis, grassets de montanya A. spinoletta i cueretes blanques Motacilla alba, a més hi vaig veure un parell de xivites Tringa ochropus, unes poques gambes verdes T. nebularia i una Cuereta groga Motacilla flava flava, la primera que veig aquesta temporada. Un altre estival que vaig veure a prop de La Tancada, va ser una femella de Cotxa cua-roja Phoenicurus phoenicurus.

Anthus pratensis

Anthus spinoletta

Però va ser al final de canal, on vaig trobar el més interessant, un grup de set capons reials Plegadis falcinellus, alguns del qual estaven anellats; malauradament el vent tan fort que bufava no em va permetre llegir cap anella.

En arribar a la llacuna de La Tancada vaig fer un … increible! És un lloc on val la pena aturar-se una bona estona. A la gran quantitat de flamencs, s’havia d’afegir una gran varietat de laro-limícoles i centenars d'ànecs. A destacar fins a vuit xatracs grossos Sterna caspia i un Curroc Sterna nilotica. Les basses que envolten la llacuna estaven plenes de limícoles: Himantopus himantopus, Recurvirostra avosetta, Charadrius hiaticula, C. alexandrinus, Pluvialis squatarola, Calidris alba, C. minuta, C. alpina, Limosa limosa, Tringa totanus, T. nebularia i Arenaria interpres. I evidentment, una de les joies de l’indret, la Gavina capblanca Larus genei. La llista d'espècies observades va ser força llarga, per això tan sols destacaré l'observació d'un Xatrac comú Sterna hirundo .


Phoenicurus roseus

Sterna caspia

Himantopus himantopus

Charadrius dubius, mascle

Charadrius dubius, femella.

Charadrius hiaticula

Charadrius alexandrinus, mascle.

Calidris minuta

Tringa totanus

Tringa nebularia

Tringa glareola

Larus genei, adults.

Els erms i salobrars que hi ha al nord estaven plens de terreroles rogenques Calandrella rufescens, amb molts mascles cantant mentre s’enlairanven fins assolir altures sorprenents per després caure en un plàcid descens, deixant anar el seu ràpid i séc cant. Amb uma mica de paciència vaig poder fer un parell de fotografies testimonials d’aquest alaul·lids.

Calandrella rufescens

La sorpresa la vaig tenir a Riet Vell, justament a la vora de l’aguait s’alimentava un mascle de Rascletó Porzana parva, que havia aparegut uns dies abans, el 7 de març, associat a um altre mascle. També cantava entre el canyís un mascle de Boscarler comú Locustella luscinoides.




Porzana parva, mascle.

El dia el vaig tancar des de l’observatori de la Gola de Migjorn, a una banda l’Alfacada i a l’altra l’Illa de Buda. Des de la torre-observatori hi vaig poder gaudir de tot un espectacle: 44 capons reials, un Becplaner Platalea leucorodia, gairabé 200 tetols cuanegra L. limosa, 87 Recurvirostra avosetta, 50 batallaires Philomachus pugnax, dues gambes roges pintades Tringa erythropus, tres boscarlers comuns cantant, i um llarg etc. de milers d’ànecs de divereses espècies i fotges, centenars de corbs marins grossos, decenes de calamons i multitud de becadells.


Limosa limosa

A l’endamà vaig fer una visita rápida (havia de tornar a Barcelona) a la Punta del Fangar i a El Goleró. No vaig tenir sort amb l’Oca de collar, però la compensació va ser més que sobrada: més d’un miler de limícoles, principalment Calidris alpina, però també Haemantopus ostralegus, C. hiaticula, C. alexandrinus, Pluvialis squatarola, Calidis canutus, C. alba, C. minuta, C. ferruginea, Limosa lapponica, Numenius phaeopus, N. arquata, Tringa totanus, T. nebularia, T. glareola, Actitis hypoleucos. A més a més, almenys 41 Larus genei, 7 Sterna caspia, un Chlidonias hybrida i una Àguila pescadora Pandion haliaetus. De rapinyaires precisament no en vaig veure gaires, les omnipresents arpelles Circus aeroginosus, diversos xoriguers Falco tinnunculus, um Esparver Accipiter nisus, i camí de El Goleró um Milà negre Milvus migrans.

Vaig acomiadar-me del Delta amb la observació d'un grup d'espulgabous i martinets blancs, dues de les espècies més comunes i característiques d'aquest interessant espai.



Bubulcus ibis

Egretta garzetta