L'ORNITONIGMA

dijous, 22 de desembre de 2011

La meva gratitud per tots aqueslls i aquelles que seguiu aquest bloc. Us desitjo un 2012 ple de satisfaccions i força.

Quique Carballal

dissabte, 10 de desembre de 2011

Solució a l'Ornitonigma de novembre

De quines dades disposem per poder fer una determinació ben precisa? En primer lloc, veiem que està en un medi aquàtic, que disposa de potes llargues i fines que l'ajudaran a desenvolupar-se bé en un entorn d'aquestes característiques. La seva grandària és mitjà. Com veieu, tot això apunta a una petita camallargs del grup de les limícoles. Una altra dada important és que està en un plomatge de transició: plomes nupcials desgastades es barrejen amb plomes noves hivernals. Això ens dóna una segona pista molt important: es tracta d'una au adulta o subadulta.

Una de les espècies propostes era el Territ gros (Calidris canutus). Encara que aquesta espècie mostra tons castanys i vermellosos en el seu plomatge nupcial, el seu aspecte és completament diferent. Estructuralment és més compacte, de potes més curtes i pàl · lides, no negres com l'exemplar de la fotografia, i en conjunt més robust. L'au enigmàtica és, per contra, alta i estilitzada. Queda descartat doncs que sigui un canutus.

Una altra de les espècies propostes va ser el Tètol cua-barrat (Limosa lapponica). Igual que amb les altres dues comparteix els tons castany rogencs de les parts inferiors, però el disseny de les plomes del dors i escapulars és significativament diferent. Així mateix, estructuralment és bastant diferent, tot i compartir certs trets com la longitud dels tarsos, que encara que llargs, són notòriament més robustos.

De Limnodromus scolopaceus no puc dir massa sobre la base de la meva experiència perquè és una espècie que encara no he tingut la sort de veure. Però per citar alguna cosa diré que hi ha un tret diagnòstic que la descarta directament: el color de les potes, que haurien de ser d'un to verdós.

Per tant, només queda una possibilitat, el Territ bec llarg (Calidris ferruginea). En efecte es tracta d'un exemplar d'aquesta espècie, que va ser fotografiat a finals de la primavera a la Maresma del Remolar, Delta del Llobregat (Barcelona).


Un altre exemplar del mateix estol.

Moltes gràcies a tots per la vostra participació.

diumenge, 4 de desembre de 2011

Solució a l'ornitonigma d'octubre

Atenem a la morfologia i estructura de l’exemplar tenim clar que es tracta d’un paseriforme compacte de mida petita tipus pardal, cua relativament llarga i amb una notabe escotadura. El seu to verde olivaci amb rallat fosc és força uniforme sense contrastos destacables. Tant sols destaca un tret que resulta fonamental en la identificació: les terciàries fosques i vorejades per una banda castanya.

Si observem aquest tret, ens podem fixar que aquesta vora castanya no és uniforme en tota la seva longitud, sino que cap a la meitat forma una cunya més ampla que trenca la continuitat del centre fosc. Aquesta característica és pròpia d’un genere de l’ordre del Passeriformes, els Emberizidae.

A partir d’aquesta una primera pista, es tracta de pensar en una espècie del gènere que conjugui amb tots els trets que tenim a la vista: plomatge uniforme olivaci amb matissos grisos i marronosos, carpó uniforme i un fi ratllat fosc que abasta tot el cos; fixeu-vos que el pili és verdós amb un estriat fosc.

De totes les especies possibles, l’única amb aquest plomatge uniforme verd-grisós i amb presècia de castany limitat a les terciàries (des d’aquesta perspectiva), és el Gratapalles (Emberiza cirlus). I en efecte es tracta d’una femella de Gratapalles fotografiada a prop de la desembocadura del Besòs, Parc de la Pau (Sant Adrià de Besòs), al febrer del 2008.




Moltes gràcies a tots i totes que heu participat.

Aviat la solució a l’ornitonigma de novembre.

divendres, 2 de desembre de 2011

Emberiza rustica al Besòs.

La constància té les seves recompenses i això és el que li va passar al Xavi Larruy, quan el 30/11/11 a la tarda va descobrir una Emberiza rustica al riu Besòs al seu pas pel terme municipal de Santa Coloma de Gramanet. Es tracta d'una espècie eurosiberiana amb comptadas citacións a la Península ibérica. Les seves poblacions més properes es troben als boscos boreals de Finlàndia i Russia occidental, migrant cada tardor cap al sudest d'Àsia. 

Aquesta interessant observació demostra un cop més el potencial que el riu Besòs té per la fauna migratòria (i evidenment local) com a área de repòs, on aquests migrants de llarga distància, puguin recuperar-se amb tranquilitat d'aquestes llargues travessies. 

La necessitat de pendre mesures per tal que les vores del riu Besòs resultin acollidores per tota aquesta mena de fauna no ha de resultar incompatible com a zona d'esbarjo per la població local. Més aviat és un valor afegit que ebriqueix l'entorn, però hi ha un requisit sine qua non, la gent ha de saber el tresor que té a la vora de casa. 

dimecres, 30 de novembre de 2011

Aprovada una norma il·legal per a la caça d'ocells fringíl·lids

El Parlament de Catalunya aprova una norma il·legal que causarà la mort de 60.000 aus

. El Parlament de Catalunya ratifica un Decret Llei per a la captura d'ocells fringíl·lids encara que va ser informat en repetides ocasions de la il·legalitat de la norma aprovada.


· SEO/BirdLife va enviar a tots els membres de la cambra un contundent informe en què es demostra que el DECRET LLEI 2/2011 aprovat, contravé la Directiva d'Aus (92/43/CEE) i la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat.

 Madrid 2011.11.30 - Tots els parlamentaris estaven informats de la il·legalitat de la pràctica que autoritza aquest Decret Llei, fins i tot alguns d'ells van presentar els informes enviats per SEO/BirdLife posant de manifest les sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees contra aquesta pràctica i els informes dels propis tècnics de caça de la Generalitat i de la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), però el Parlament de Catalunya ha ratificat, amb els vots a favor de CiU, PP i el PSC, aquest Decret i s'autoritzarà la captura de 60.000 ocells al territori autonòmic.
Davant aquesta situació SEO/BirdLife, juntament amb altres organitzacions ambientals, enviarà una queixa formal a la Comissió Europea perquè iniciï un expedient d'infracció contra Catalunya i una sol·licitud al Govern d'Espanya i a la Defensora del Poble perquè recorrin aquesta norma davant el Tribunal constitucional.

La ratificació d'aquest Decret llei, planteja ara diverses qüestions polítiques i econòmiques: De què valen els informes tècnics realitzats pels experts de les comunitats autònomes o del MARM si no s'utilitzen o no es tenen en compte?, qui pagarà les multes imposades pels tribunals europeus per aquest tipus d'infraccions?, els ciutadans o els parlamentaris que amb el seu vot van aprovar lleis que són il·legals?, és legítim que els governs autonòmics eliminin la opció a la participació pública i el control dels tribunals en aprovar amb rang de llei aquells aspectes que vulneren les lleis nacionals o europees com ha fet el govern de la Generalitat en aquesta ocasió?

Per aquesta acció SEO/BirdLife ha treballat amb les següents entitats ambientals: ADENC-EdC, Ateneu de Girona-EdC, CEPA-EdC, DEPANA, Ecologistes en Acció de Catalunya (EEAC), Ecologistes de Catalunya (EdC), Grup de defensa del Ter-EdC, Grup Naturalistes d'Osona, IAEDEN-EdC, IPCENA-EdC, WWF.

Actualment, SEO/BirdLife realitza una campanya contra la caça il·legal d'ocells a Espanya, que intenta acabar amb aquest tipus de pràctiques mitjançant la sensibilització dels ciutadans i el compliment de la legislació vigent.
La documentació remesa a tots els parlamentaris pot descarregar del següent enllaç: http://www.seo.org/programa_seccion_ficha.cfm?idPrograma=24&idArticulo=6054

Per a més informació:

Cristina Sánchez. Delegada de SEO/BirdLife en Cataluña; catalunya@seo.org; Tel.: 932 89 22 84

NOTA: El decret ha quedat convalidat per 106 vots a favor (CiU, PSC i PPC) i 22 en contra (ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i Solidaritat).

dilluns, 14 de novembre de 2011

Un so de tardor

La tardor és per mi una estació meravellosa. Tot està en trànsit, en permanent canvi. Es pot percebre tan bé el fluix de la natura! Els atractius visuals es multipliquen arreu. I també els sonors! Amb sort, de vegades arriba a les nostres orelles un cor de trompetes molt especial que anticipa la presència d'una sil·lueta. Axecant el cap, la nostra mirada s’atoparà probablement amb línies i puntes de fletxa dibuixades sobre el cel: són grues viatgeres que avancen cap al sud.


Aquestes magnífiques aus travessen el Pirineu cada tardor buscant les deveses mediterrànies que les ajudaran a passar l’hivern abans de tornar a les tundres i boscos boreals del nord d’Europa.

Barcelona està en la perifèria de la seva ruta migratòria, però de tant en tant algun estol ens pot sobrevolar. Des del meu observatori virtual d’aquests dies, m’adono que estem en un moment àlgid de la seva migració cap al sud. El dia 13 de novembre diversos grups varen passar en direcció sud-sudoest. A les 10 h. 34 ex va se vist sobrevolant el zoo de Barcelona (Isabel Miquel Rodes; comunicat per en Josep Garcia); a les 10:15 un estol de més de 30 ex. era detectat a Arenys de Munt (Jordi Cerdeira); a les 11:50 h. 53 ex. travessaven el Delta del Llobregat (Raúl Bastida); 85 ex. volaven per sobre de Sant Andreu de Llavaneres a les 13 h. (Andreu Requejo de las Heras); i a les 15 h. un grup era escoltat al Garraf (Alfred).

Les grues estan baixant. Pareu les orelles i aguditzeu la vista.

Gràcies als observadors que ho van comunicar al forum Auscat.

divendres, 11 de novembre de 2011

Els últims ballesters

Un so característic marca el final de l’hivern al cel de les nostres ciutats. En arribar el mes de març les vesprades es guarneixen amb les evolucions i acrobàcies dels ballesters (Apus melva), campions aeris d’arquejada silueta, que recorden amb gran xivarri que ha arribat el bon temps. D’aquest espectacle podem gaudir fins a l’octubre, quan aquests viatgers tornen cap a les seves àrees d’hivern a l’Àfrica.

Aquesta tardor tan inusual, pel que fa a la meteorologia, ha fet que aquests visitants estivals hagin ajornat la seva partida unes setmanes. Així, a la zona de Badalona on visc, molt a prop d’una colònia d’aquestes aus, encara hi havia 16 ex. el 27 d’octubre (data normalk); el dia 2 de novembre encara voltaven per la zona 12 ex; la sorpresa però va ser quan ahir al vespre, en sortir al balcó, sento una prolongada i acelerada estrofa molt familiar, tres ballesters travessaven el cel com si d’un vespre d’estiu es tractès, era 10 de novembre. Els últims que veuré fins al mes de març.

dilluns, 7 de novembre de 2011

Off topic: Salmó

En efecte aquesta entrada res té a veure amb les aus ni amb Catalunya, però sí molt amb l'objectiu fonamental i últim d'aquest blog, la conservació de la natura. Seré breu. Es tracta de demanar la colaboració urgent per a la protecció del Salmó atlàntic a Astúries.

Si voleu colaborar podeu signar al següent enllaç. Informació sobre el tema la podeu trobar al blog del David Álvarez Naturaleza cantábrica.


Moltes gràcies pel vostre interés.

dijous, 3 de novembre de 2011

Dos nous reptes

Ja està actualitzada la secció de l'ORNITONIGMA. Aquesta vegada el repte es doble. S'ha incrementat una mica el grau de dificultat, però no gaire. Us animo a què deixeu els vostres comentaris i opinions.

Espero que disfruteu amb aquest nou repte.

Solució a l'ornitonigma de setembre

Amb més retard del desitjable, arriba la solució de l'ornitonigma del mes de setembre. Es tracta d'un exemplar de juvenil de Gavià fosc (Larus fuscus), que vaig fotografiar a l'agost al regato Muiños, Nigrán (Pontevedra). 

Us deixo amb la foto inicial i dues més de l'abans i el després.




Més sobre la campanya contra la falconeria a Gallecs

A finals d'agost aquest blog es feia resó d'un acte vandàlic contra un estimat company. Avui he pogut llegir amb satisfacció que un grup polític, el primer!, mostra públicament el seu recolzament a la feina feta per en Xesco. Aquí teniu l'enllaç.

dimecres, 2 de novembre de 2011

Males notícies per al Besòs

Hi ha records que per la seva naturalesa desperten malestar, indignació i tot un grapat de sentiments d’aquesta mena. La seva menció o un tractament incorrecte fa bullir les susceptibilitats i genera respostes, de vegades molt beligerants, que fan córrer rius de tinta. Les hemeroteques en donen fe. Tanmateix n’hi ha d’altres que tan sols ocupen un tebi titular a les pàgines interiors dels diaris i aviat són foragitades per la boràgine informativa d’aquests temps.

Són menys importants potser? Estic convençut de què no (si més no per mi, i em consta que per moltes altres persones també). I llavors, què passa que no tenen gaire repercusió? Al meu parer, la clau rau en que afecten a àmbits d’indole molt diferent. Uns estan molt valorats i presents i  els altres tradicionalment continuen arraconats. I vaig per feina.

Fa uns díes, una notícia relativa al ríu Besòs va passar molt desapercebuda entre els comentaristes, tertulians i opinadors, fins i tot entre gent interessada per aquests temes. “Las depuradoras del Besòs dejarán de funcionar en diciembre si la ACA no salda la deuda” (La Vanguardia, 25 d’octubre); Amenacen d'aturar les depuradores del Besòs” (El PuntAvui, 26 d’octubre); o El Consorcio del Besòs paralizará las depuradoras si la ACA no le paga” (El País, 27 d’octubre) són alguns dels titulars. Només però un petit diari comarcal, El 9 nou, se’n va fer resó i va anar més enllà mitjançant un article d’opinió. En aquest mateix diari, l’alcalde de Parets, en Sergi Mingote, que d’aquí a uns dies presidirà el Consorci per a la defensa de la conca del riu Besòs, deixava anar: “Si no llegan recursos para que las depuradoras continúen funcionando, en un plazo no muy largo de tiempo los ríos de la comarca y de la cuenca volverán a ser cloacas a cielo abierto como hace años”
La crisi arriba arreu, i la política mediambiental pateix les conseqüències (més encara). L’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) acumula un deute de 10 milions d’euros amb el Consorci, i aquest llança un ultimàtum: o pagueu o tornem a la cloaca.Em sona a amenaça, doncs dubto molt que això arribi a fer-se realitat, més aviat és una estratègia política per a, potser aprofitant l’avinantessa, privatitzar l’ACA, tal i com l’alcalde de Parets va insinuar en unes declaracions. Tot i que el marc econòmic no és gaire favorable per aquest tipus d’operacions,  és una possibilitat molt a tenir en compte. De fet, ho veig més plausible que no pas l’avocament dels residus al riu vulnerant la legislació vigent i la Directiva Marc de l’Aigua, que obliga els governs a mantenir una qualitat important de l’aigua. Però en el cas que fos així, qui garanteix la continuitat en la inversió mediambiental i social? L’objectiu és només la rentabilitat econòmica o també la millota ambiental i social?
Tot i que resta molt per fer, les millores ambientals i socials de les darreres dècades són evidents (encara que qüestionables), i només resta avançar, mai retrocedir. Cal centrar els esforços en allò important i l’entorn on desenvolupem les postres vides ho és, malgrat que només un petit diari s’hagi fet resó d’una notícia que ha passat interesadament desapercebuda. Sens dubte s’obre un periode d’incerteça i no podem abaixar el cap. 

dissabte, 1 d’octubre de 2011

Dia mundial de les aus: contra la caça il·legal i cruel.

Aquest cap de setmana se celebra el "Dia mundial de les aus". Arreu del territori i de l'Estat ONGs i d'altres institucions organitzen diverses activitats per tal d'apropar al ciutadà al conexement de les aus del seu entorn més inmediat. A prop de Barcelona trobareu tota una agenda d'activitats al Delta del Llobregat, aquí teniu la informació. A Manlleu (Osona) hi podreu anar el proper cap de setmana i gaudir de xerrades, exposicions, concursos, anellament científic, sortida ornitològica guiada i tot un seguit d'activitats força atractiu. Aquí teniu tot el programa. Mitjançant aquestes activitats es podrà conèixer de ben a prop l'avifauna del nostre entorn, descobrir els seus secrets, els seus costums i molts altres aspectes.

Hi ha una cosa, però, que cal destacar: el gru problema que determinats mètodes de caça suposen per la conservació de moltes espècies migratòries. Anualment a Espanya es cacen 4 milions d'ocells mijantçant mètodes no setectius. Es tracta del parany o barraca, molt arrelat al País Valencià, Catalunya i Aragó. Es tracta d'una modalitat de caça cruel que consisteix en colocar branques i branquillons amb pega on els ocells resten enganxats.



SEO/Birdlife ha encetat una campaña de recollida de signatures per posar fi a aquesta pràctica prohibida per la legislació estatal i europea. La vostra signatura és molt IMPORTANT! Signeu aquí.

Moltes gràcies i feliç dia de les aus.

Tord. una espècie molt afectada per aquest tipus de caça.

divendres, 16 de setembre de 2011

Plan estratégico del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad


http://www.agenciasinc.es/Noticias/Se-aprueba-el-Plan-estrategico-del-Patrimonio-Natural-y-de-la-Biodiversidad

El texto tendrá vigencia durante 5 años
Se aprueba el Plan estratégico del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad

El documento, aprobado hoy, servirá para planificar la política nacional de conservación y uso sostenible del patrimonio natural y de la biodiversidad y será esencial para el desarrollo de la ley al respecto.

SINC | 16.09.2011 15:02
El Consejo de Ministros ha aprobado el Plan Estratégico del Patrimonio Natural y la Biodiversidad 2011-2017, que será el instrumento de planificación de la política nacional de conservación y uso sostenible del patrimonio natural y de la biodiversidad en España.
Este instrumento, novedoso en la legislación española, establece metas, objetivos y acciones para promover la conservación, el uso sostenible y la restauración del patrimonio natural y la biodiversidad hasta el 2017.
El Plan describe la situación actual de la biodiversidad en España, sus problemas y los compromisos, tanto nacionales como de la Unión Europea e internacionales, en conservación de la biodiversidad
A partir del diagnóstico se han definido ocho metas a medio plazo y 39 objetivos concretos y verificables para los seis años de vigencia del Plan. El logro de estos objetivos se evaluará de un modo continuo por medio de un programa de seguimiento basado en indicadores.
En el Plan recoge los compromisos de España, tanto globales como de la Unión Europea, en coherencia con el Plan Estratégico de la Convención de Diversidad Biológica adoptado en octubre de 2010 en Nagoya, así como la Estrategia Europea en materia de biodiversidad, publicada en mayo de 2011.
Caraterísticas
Este Plan Estratégico recoge, entre otras cosas, la necesidad de disponer de los mejores conocimientos; la protección, conservación y restauración del capital natural y la reducción de las amenazas; el progreso en la integración de las consideraciones sobre biodiversidad en otras políticas sectoriales; el desarrollo de la movilización de recursos y el reconocimiento de los vínculos entre la conservación de la biodiversidad, el crecimiento verde y el sector privado.
En la elaboración del Plan ha intervenido, además de los Ministerios interesados, Comunidades Autónomas, organizaciones científicas, agentes económicos y sociales, y organizaciones sin fines lucrativos.

dimecres, 31 d’agost de 2011

Corriols pit-rojos

Després de tot un estiu fora de Catalunya, no vaig poder tenir millor benvinguda que la que vaig rebre ahir, 30 d’agost, a Lleida. Mentre m’apropava a les rodalies del Barcelonès (que pels que llegiu aquest blog, ja sabeu que son certament flexibles), vaig fer una aturada a Alfès. L’objectiu era provar sort amb el Corriol pit-roig (Charadrius morinellus). Aquest limícol de tamany mitjà i plomatge acolorit, busca planes estèpiques on descansar al llarg del seu viatge migratori des de les muntanyes i tundres del nord d’Europa i Russia, fins les estepes nord-africanes on passarà l’hivern.

Alfès, una timoneda d’alt valor ecològic,  està envoltada de secans i estepes, el tipus d’habitat on s’atura aquesta espècie, i és un indret on tradicionalment s’observa l’espècie. En arribar a la pista que duu a la timoneda, en Jose (que no conec de res, però em va informar amablement), em va advertir d’un gran estol de corriols pit-rojos. Allí estaven: 39 exemplars de totes les edats i en diferents estadis de muda, s’alimentanven a un camp llaurat, a la manera típica dels corriols, carrera-picada-aturada i torna a començar. En avançar el matí es varen desplaçar caminant fins un camp proper, on van agafar posicions per fer una migdiada, suportant estoicament els 34ºC que en aquell moment marcava el termòmetre del cotxe.

Allí els vaig deixar dormitant, en tant que jo vaig continuar mirant els camps que envolten la timoneda sota un sol de justícia. Definitivament la sort estava del meu costat aquell dia: en un camp vaig trobar 4 ex. juvenils i a uns 200 metres més enllà, un altre grup de 4 ex. adults. La distància amb el grup principal era de 1,8 km. Durant una bona estona vaig gaudir d’una observació de luxe d’aquestes magnífiques aus, utilitzant el cotxe com a hide. Aquí us deixo una sèrie de fotografies i un vídeo.

Adult
Juvenil
Juvenil

Juvenil en primer pla, adult al fons.
Adults
Adult
Juvenil

dissabte, 27 d’agost de 2011

Rapinyaires sí, però lliures

Fa gairabé un any que la UNESCO va declarar la falconeria Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat a partir d’una candidatura promoguda per diversos països àrabs, a la qual es varen afegir altres com ara Bèlgica o Espanya. Considerant que no sóc cap expert ni mai he tingut especial interès en l’ensinistrament d’aus per tal que volin per a mi, he estat llegint aquí i allà una mica sobre el tema abans de començar a escriure aquest petit article. Entre altres coses, he trobat textos que parlen de la falconeria com a art; d’altres que en parlen com una manera d’apropar la natura al públic; també n’hi ha qui parla de la majestuositat del vol dels rapinyaires, fins i tot he trobat un que diu que és un esport molt sa, ideal per a practicar en família, infants inclosos; o aquell que sentencia que per a ser falconer s’ha de ser naturalista al cent per cent. Doncs bé, respecto totes aquestes opinions, però  en absolut les comparteixo.

En la meva recerca, he trobat a faltar (per part dels falconers) informació referent a l’impacte negatiu que la pràctica que la falconeria té sobre les poblacions d’avifauna autòcnona (recordem, per si algú no ho sap, que la falconeria es practica amb rapinyaires, és a dir, amb depredadors). Tampoc he trobat referències a una gestió racional d’aquesta pràctica a l’espai públic. I sobretot no he trobat cap comentari referint-se a les pràctiques mafioses contra aquells que defensen una regulación del vol controlat de rapinyaires i la seva prohibició en espais d’alt valor natural.

Aquest article no apareix així com així. És resultat de la indignació, de la impotència de veure com una persona que aprecio, va ser agredida per defensar un espai, Gallecs, de la pràctica de la falconeria. Una persona, en Xesco, que porta molts anys treballant per tal que els falconers abandonin Gallecs, una zona d’alt valor ecològic, declarada ZEPA, i de vital importància per a espècies migratòries com el Corriol pit-roig (Charadrius morinellus) o l’Hortolà (Emberiza hortolana)

La problemàtica amb la pràctica de la falconeria en aquest espai és força grossa.  Des de fa anys un grup de falconers es dedica a volar les seves aus dia rere dia. De dilluns a diumenge, durant sis a vuit hores, volen uns sis o set rapinyaires (falcons i astors principalment). Ja us podeu imaginar l’impacte que això suposa per l’avifauna local. Tot queda foragitat.  En Xesco porta anys lluitant per posar fi a aquest atemptat. Malgrat oferir-los alternatives, els falconers, amb una mentalitat caciquil, han optat per actuar com a criminals. Ahir es va trobar les rodes del cotxe punxades i els llums reventats, però com que els hi semblava una acció poc contundente, també li van deixar una nota amenaçant.

Després de comprvar que aquesta gent han estat impermeables a la pedagogia i el diàleg , opino que és hora d’actuar amb contundència. Les  autoritats implicades en la gestió de l’espai i resta d’autoritats públiques no poden continuar mirant cap a una altra banda i esquivar el problema. Si continuen amb aquesta actitud seran còmplices d'aquest agravi. D'altra banda, la comunitat d’ornitòlegs i naturalistes hem de ser encara més presents a la zona, traslladar els valors de l'espai al públic i foragitar definitivamente a aquesta colla de brètols que només semblen entendre un tipus de llenguatge.

Tot el meu suport per tu, company.

dijous, 25 d’agost de 2011

Citreola al Besòs

Ahir, 24 d'agost, el Xavi Larruy, em va avisar de la presència d’una Cuereta citrina (Motacilla citreola) al Parc Fluvial del Besòs (Santa Coloma de Gramanet). Es tracta del segon registre de l’especie al riu Besòs. El primer va ser un juvenil/primer hivern a l’alçada de Montcada i Reixac, observat per Xesco Macià, Enric Fontcuberta i Javi Mendoza el 20/08/2008. Curiosament ambdues observacions coincideixen en la proximitat de les dates.

El picat del xatrac

Qualsevol de nosaltres que per aquestes dates s'estiri a la platja o faci un passeig a la vora de l'aigua sentirà el crit (...) dels xatracs becllargs. Els veurà sobrevolant el mar amb el seu vol elàstic i elegant. Quedarà meravellat per les seves sobtades cabussades, allà enlairats, fent picats de vertigen. 

Una versió en petit, el Xatrac menut, fa el mateix però a més revolucions per minut. Si a sobre fa l'angelet, una mena de vol sostingut, i tot seguit cau en picat a les aigües més someres de la vora, allà on moren les onades, a escassos dos metres d'on remullem els nostres peus, no podem per més que quedar fascinats per les coses de la natura. O bé podem continuar caminant, esquivant els passejants en una vora embussada de turistes, que aliens a les coses de la natura parlen del mal temps que ha fet aquest estiu (escric des de Galícia). 


Els xatracs gaudeixen de la nostra indiferència. Més sort tenen els gavians de la desembocadura del rierol. La seva neteja diària es veu contínuament interrompuda, cal espantar-los. Tenen més sort, gaudeixen de la nostra atenció.

Diu el filòsof Fernando Sabater que "la natura no valora les seves obres, això és cosa de la cultura". Ja sabeu, valorar és cosa de la cultura. ¿On està aquesta cultura? Jo aquesta tarda no he vist més que indiferència i menyspreu. 

dimecres, 24 d’agost de 2011

Verano ártico: Laponia finlandesa (2ª parte)

Eran las ocho de la tarde cuando dejé atrás la península de Varanger. La localidad de Varangerbotn, puerta de entrada al fiordo (en este caso de salida), me brindó una magnífica observación de Buho campestre (Asio flammeus). Durante unos instantes, un ejemplar voló paralelo a la carretera sobre un bosque de abedules enanos, que es el tipo de vegetación dominante en esa zona. El trayecto hasta la frontera finlandesa transcurre paralelo al caudaloso río Tana, que se abre camino entre sierras que dan cobijo a un buen número de parejas de Ratonero calzado (Buteo lagopus). Ya en territorio finlandés, me concentré en la conducción.  El paisaje cambió radicalmente. El bosque de coníferas volvía a dominar. Únicamente en una altiplanicie salpicada de lagos aparecieron de nuevo los sauces y abedules. Esta área, situada a unos 40 km. al norte de Kaamanen, es una de las mejores zonas de Mosquitero boreal (Phylloscopus borealis) que encontré.

Zona visitada

Ivalo y su entorno
Mi primera mañana en Ivalo no suposo ninguna novedad en lo meteorológico: cielo gris y lluvia intermitente. Mis planes, sin embargo, habían cambiado radicalmente. Aunque la inflamación del tobillo derecho había bajado mucho, la articulación me dolía y la notaba débil. Los recorridos a pie que tenía previsto hacer, tuve que descartarlos, y me dediqué ha realizar trayectos en coche por pistas forestales con algunas incursiones a pie donde el terreno me lo permitiera.

Unos 10 km al norte de Ivalo está Veskoniemi, a orillas del lago Inari. En su encuentro con el lago, las aguas del río Ivalo forman un gran delta, donde marjales y pantanos rodean islas boscosas, algunas de las cuales son accesibles a través de pasarelas de madera. El paisaje de esta zona está dominado por los interminables bosques de coníferas, la taiga, que cuando alcanza las orillas de lagos y ríos, se entremezcla con árboles de hoja ancha. Así sauces y abedules y otras frondosas forman densas orlas ribereñas. En estos terrenos forestales la densidad de aves es baja. Sin embargo, en las zonas de cofluencia la biodiversidad aumenta. Junto a especies típicamente forestales como el Carbonero sibilino (Parus montanus), se pueden ver limícolas y anátidas, además de otras aves de espacios abiertos. Aquí encontré las primeras tarabillas norteñas (Saxicola rubetra); en las cabeceras arbóreas vi varios grupos de lúganos (Carduelis spinus), algunos ya numerosos; y en una cantera de áridos, abierta en medio del bosque, una pareja de chorlitejos grandes (Charadrius hiaticula) me recordaron con su aflautada llamada que no era bien recibido. Media vuelta sin salir del coche y de nuevo en la pista de tierra.



En esta amplia extensión de zonas húmedas, se puede disfrutar de un buen plantel de anátidas: Ánade silbón (Anas penelope), Cerceta común (A. crecca), Azulón (A. platyrhynchos), Anáde rabudo (A. acuta), Porrón moñudo (Aythya fuligula), Porrón osculado (Bucephala clangula) o Serreta chica (Mergellus albellus) son los más fáciles de detectar.
Una parte del delta del Ivalo en su encuentro con el lago Inari.

Los extensos cenagales son idóneos para las grullas (Grus grus). En esta época, los ejemplares no reproductores o los que han terminado o fracasado con la nidificación, comienzan a congregarse en pequeños bandos, algunos de los cuales prospectan los prados y cultivos que jalonan ambos lados de la carretera. Es bueno ir haciendo paradas en estos espacios abiertos.


Grullas
Escribano palustre
Como ya comenté más arriba, algunas zonas pantanosas son accesibles a través de senderos que recorren el bosque. En sus límites se extienden las ciénagas, y más allà las láminas de agua. Algunas de estas ciénagas son transitables a través de rústicas pasarelas de madera. Es éste un territorio que merece la pena ser prospectado. Aquí se encuentra uno de los limícolas más buscados, el Correlimos falcinelo (Limicola falcinellus). Varias parejas tienen su territorio en esta zona deltáica. La época, sin embargo, era poco idónea para localizarlo. A pesar de que prospecté zonas muy buenas y del tiempo y paciencia que le dediqué, no hubo suerte. Durante el paseo, obstante, pude disfrutar de bastantes andarríos grandes (Tringa ochropus), algún Andarríos bastardo (T. glareola), unos pocos archibebes claros (T. nebularia), varias agachadizas comunes (Gallingo gallinago) y zarapitos trinadores (Numenius phaeopus). En un lugar como éste, tampoco fallaron los  escribanos palustres (Emberiza schoeniclus). Pero la sorpresa, sin duda, fue la alta densidad de Buho campestre que encontré. Se veían numerosas egagrópilas y en un tramo de 150 m. se levantaron cuatro ejemplares. Yo no tuve esa suerte, pero en esta zona es posible ver Lagópodo escandinavo (Lapopus lagopus), Pico tridáctilo y Escribano pigmeo (Emberiza pusilla).

Nellimintie
Carbonero lapón
Saliendo de Ivalo en dirección este por la carretera 91, se llega a una bifurcación. Hacia el sureste continua la 91, hacia el noreste, una carretera de tierra conduce a la localidad de Nellim, cerca de la frontera con Rusia. Ésta es una zona muy interesante. Colinas cubiertas de coníferas modelan el paisaje, y numerosas pistas se internan en los bosques. Vale la pena transitarlas. Resultó ser una zona excelente para ver Carbonero lapón (Poecile cinctus).  Pero no nos hagamos ilusiones. Los bosques lapones defraudan, se tienen que hacer muchos kilómetros para ver cosas, ya que la densidad de aves es muy baja (y disculpad que insista tanto con este dato). Papamoscas, pinzones reales, colirrojos reales, zorzales alirrojos, pardillos sizerines y mosquiteros musicales, son las especies más fáciles de ver. La zona es, sin embargo, óptima para especies boreales más escasas como el Piquituerto lorito, el franjeado o el Ampelis. Solamente tuve suerte con esta última especie de la que vi cuatro ejemplares en vuelo. Una observación fugaz, pero interesante, ya que la efectué en un lugar muy próximo a donde lo había visto unos años antes. Sobre las copas de los árboles resulta fácil ver Ratonero calzado; el Arrendajo funesto es un visitante usual, especialmente cuando sacas el bocadillo; y durante unos instantes se dejó ver un Alcaudon real (Lanius excubitor).

Pollo volandero de Mosquitero musical

El entorno de Kaamanen
Kaamanen es para mí la joya de la corona. Al norte se extiende una amplia meseta donde se puede disfrutar de límícolas y anátidas propias de estas latitudes, del Mosquitero boreal y del Ampelis europeo. Pero me centraré en dos sitios muy concretos. El primero es el Neljän Tuulen Tupa, un hotel-restaurante situado a unos diez kilómetros al norte de Kaamanen. Os recomiendo el estofado de reno regado con una Lapin Kulta, la cerveza del país. Pero esto es sólo el entrante, el plato fuerte está en la parte trasera del edificio, donde dispone de un gran comedero para granívoros y la observación del Camachuelo picogrueso (Pinicola enucleator) está asegurada en un 100%. El primer día llegué un poco tarde y prácticamente no había actividad. A pesar de todo, sentí reclamar a dos ejemplares. A la mañana siguiente, me faltó tiempo para verlos. Fue llegar y besar el santo. Pude ver tres ejemplares diferentes: una hembra, una macho joven y un precioso macho adulto con su llamativo rojo burdeos. Además de los picogruesos, pude disfrutar a placer de decenas de pardillos sizerines, pinzones reales, verderones...



Pinzón real
Carbonero común
El otro lugar es un bosque de pinos, uno de los mejor conservados de toda la Laponia. Se trata de Luontopolcu, un ejemplo de bosque maduro de pinos. Lo más interesante que vi fue una Arcea (Scolopax rusticola), y una pareja de Ratoneros calzados que no dejaron de reclamar durante todo el tiempo que duró el trayecto por esta floresta boreal. Se puede acceder desde la misma carretera E-75, poco antes de llegar al “restaurante” de los Picogruesos.

Ratonero calzado
Anochecer en el pinar

La carretera 92
Desde Kaamanen se puede coger la carretera 92, que en dirección oeste llega hasta Karigasniemi, en la frontera con Noruega. Aquí el pinar, como en toda la Laponia crece muy lentamente y a medida que se va ascendiendo, casi imperceptiblemente, desaparece y el sauce y abedul se hacen omnipresentes. Lagos y lagunas salpican el paisaje y la sensación de estar en el ártico se hace si cabe más intensa. Estas masas arbóreas de poca entidad dan refugio a una fauna ornítica muy reducida, cuyo representante más colorista es el Pechiazul (Luscinia svecica). Gusta este paseriforme de ocupar las lindes de caminos y bordes de zonas húmedas, dejando las áreas más cerradas para mosquiteros musicales y algún boreal, pardillos sizerines, páridos y arrendajo funesto. Con suerte, puede aparecer un Lagópodo escandinavo, pero con mucha suerte. Las charcas y lagunas eran ocupadas por familias de Porrón moñudo, Negrón especulado y Serreta chica. Pero si alguna cosa destacó de esta zona, fue la gran abundancia de Archibebe oscuro (Tringa erythropus), notablemente más numeroso que en el resto de las áreas recorridas. Era 21 de julio. En esta carretera vi mi último Ampelis. Faltaban pocas horas para coger el avión de vuelta a Barcelona y sobraban ganas de volver a visitar este lejano norte.
Pechiazul 
Archibebe oscuro

Algunos bichos de pelo:

Ardilla roja
Lemming
Liebre ártica
Reno



Algunos datos del viaje

Fechas: 11 al 22 de julio de 2011.

Vuelo: Barcelona-Helsinki-Ivalo con Finnair.

Alquiler de coche: Ford Fiesta. Recogida en el aeropuerto de Ivalo en la compañía Europcar.

Alojamientos:
Vadso (Noruega): http://www.varanger.info/

Monedas:
Finlandia: euros.
Noruega: coronas (1€ = 7,4 NKO)

Meteorología: Tiempo muy inestable. En Noruega llovió cada día. Sólo uno con bastante intensidad. La temperatura osciló entre los 4ºC y los 16ºC. En Finlandia, Tiempo muy variable (llovió todos los días menos dos). La lluvia era intermitente. La temperatura osciló entre los 9ºC y los 23ºC.

Seguridad: Ambos países son muy tranquilos y en ningún momento hay sensación de inseguridad.

Precauciones sanitarias: Es necesario llevar la Tarjeta Verde Europea y un buen repelente antimosquitos, aunque este año no fueron demasiado numerosos.

Otras precauciones: En Finlandia descubres el límite del Goretex, recomiendo usar botas de goma.