Sortida en barca per la badia de Roses

S’apropa una nova sortida en barca, i aprofito a recordar l’última que vaig fer. Va ser el 10 d’abril. Organitzada per SEO/Catalunya, van sortir des del port de Roses unes poques milles mar en dins. Dir unes poques milles mar endins, potser molt o poc ser poc. Per exemple, unes poques milles mar endins representa al Maresme allunyar-se prou de la costa com per poder gaudir prou bé dels ocells estrictament marins. La cosa canvia, però, quan necessites més de dues milles per apropar-te a unes condicions minimament favorables pels ocells pelàgics. És el que passa amb la badia de Roses. Arrecerada contra el massís granític del Cap de Creus, acull no obstant una interessant població d’ocells marins.

Cap Norfeu i massís del Cap de Creus.

Una mica tard per a les calàbries (Gavia sp.), vam poder gaudir, però, d’altres cabussadors molt especials. Els gavots Alca torda, en altres temps molt abundants al litoral català, són ara hivernants molt escassos, que tenen a la badia de Roses un dels seus indrets principals. La majoria dels que arriben a aquestes contrades son aus juvenils, que mudaran només ua part del seu plumatge, sense adquirir aquest aspecte de pingüí tan característic del adults. Són els nostres pingüins del nord.

Durant la travessia van observar espècies tan interessants com l’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus melitensis (subespecie mediterránea del paiño europeo), o la gavina menuda Hydrocoleus minutus, aleshores en plena migració cap a les seves àrees de cria. També cap a les seves àrees de reproducció estaven els mascarells Morus bassanus. Ara és difícil veure adults, potser encara volta algun, però la majoria dels que resten son inmadurs i subdults que estiuejaran a aigues meridionals de les seves colònies de cria.

Els grans protagonistes de la jornada varen ser les gavines. Ens va costar, però van aconseguir, gràcies al peix que es llançava, un bon estol de gavians argentats Larus michahellis michahellis. Al gran estol de argentats es van afegir primer alguna gavina capnegra Larus melanocephalus, una poques gavines rialleres Croicocephalus ridibundus, i finalment un parell de gavines corses Larus audouinii, espècie molt escasa al nor de la Mediterrània. I així van tornar a port, escoltats per gavines i gavians. I aquests, vigilats de ben aprop per un parell de paràsits grossos Stercorarius skua, més interessats en els descarts de pesca que en piratejars als gavians. Va ser una sortida pobre en espècies, amb molt poques baldrigues, dominada per un vent del sud, que va bufar ben fort des de mig matí, però era l’Empordà, on el vent mana.

Gavià argentat de 2n any calendari.

Gavina capnegra de 2n estiu

Gavina capnegra de 1r estiu.

Gavina corsa adulta.

Paràsit gros.

Sortida en barca a Roses

S’apropa una nova sortida en barca, i aprofito a recordar l’última que vaig fer. Va ser el 10 d’abril. Organitzada per SEO/Catalunya, van sortir des del port de Roses unes poques milles mar en dins. Dir unes poques milles mar endins, potser molt o poc ser poc. Per exemple, unes poques milles mar endins representa al Maresme allunyar-se prou de la costa com per poder gaudir prou bé dels ocells estrictament marins. La cosa canvia, però, quan necessites més de dues milles per apropar-te a unes condicions minimament favorables pels ocells pelàgics. És el que passa amb la badia de Roses. Arrecerada contra el massís granític del Cap de Creus, acull no obstant una interessant població d’ocells marins.

Una mica tard per a les calàbries (Gavia sp.), vam poder gaudir, però, d’altres cabussadors molt especials. Els gavots Alca torda, en altres temps molt abundants al litoral català, són ara hivernants molt escassos, que tenen a la badia de Roses un dels seus indrets principals. La majoria dels que arriben a aquestes contrades son aus juvenils, que mudaran només ua part del seu plumatge, sense adquirir aquest aspecte de pingüí tan característic del adults. Són els nostres pingüins del nord.

Durant la travessia van observar espècies tan interessants com l’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus melitensis (subespecie mediterránea del paiño europeo), o la gavina menuda Hydrocoleus minutus, aleshores en plena migració cap a les seves àrees de cria. També cap a les seves àrees de reproducció estaven els mascarells. Ara és difícil veure adults, potser encara volta algun, però la majoria dels que resten son inmadurs i subdults que estiuejaran a aigues meridionals de les seves colònies de cria.

Els grans protagonistes de la jornada varen ser les gavines. Ens va costar, però van aconseguir, gràcies al peix que es llançava, un bon estol de gavians argentats Larus michahellis michahellis. Al gran estol de argentats es van afegir primer alguna gavina capnegra Larus melanocephalus, una poques gavines rialleres Croicocephalus ridibundus, i finalment un parell de gavines corses Larus audouinii, espècie molt escasa al nor de la Mediterrània. I així van tornar a port, escoltats per gavines i gavians. I aquests, vigilats de ben aprop per un parell de paràsits grossos Stercorarius parasiticus, més interessats en els descarts de pesca que en piratejars als gavians. Va ser una sortida pobre en espècies, amb molt poques baldrigues, dominada per un vent del sud, que va bufar ben fort des de mig matí, però era l’Empordà, on el vent mana.

Larus melanocehalus (a baix), Larus m. michahellis (a dalt).

Larus melancephalus (2n esti

Larus melanocephalus (1r estiu).

Larus michahellis michahellis (1r estiu).

Stercorarius skua

Larus audounii

Arenys de mar. Entre marines i rorqual

Sempre he estat un apassionat dels ocells marins. Normalment acostumo a observar-los des de terra, menys sovint embarcant en algun vaixell per gaudir-los de ben aprop al seu hàbitat natural. Això vaig fer aquesta primavera un parell de cops. La primera sortida la vaig fer en companyia d’un bon grapat d’apassionats dels ocells des d’Arenys de Mar. La segona, recorreguí la bàdia de Roses en la sortida que anualment ortganitza SEO/Catalunya.

El 2 d’abril deixaven darrere el port d’Arenys de Mar al voltant de les 8:30 h. del matí. El cel estava ennuvolat, la visibilitat era bona i el mar estava força tranquil. Aviat vam aconseguir fer-nos amb una cohort de gavians escoltant l’estela del vaixell, o més aviat de la barca. Un bon estol de gavians seguint l’estela de la barca és garantia quasi bé de bones observacions d’altres ocells marins. No havien sortit gaire —estariem a l’alçada de Canet de Mar—, quan va saltar la primera “alerta”.  Es tractava d’un exemplar de 1r hivern de gavineta de tres dits Rissa tridactyla. El dia abans, l’Enric Badosa havia observat un exemplar al port d’Arenys de Mar, probablement el mateix que ara estavem veient. No va estar-se gaire a la nostre estela, però suficient com per gaudir de ben aprop d’aquesta gavina tan escasa a les aigües mediterrànies.

A l’estol de gavians argentats Larus michahellis, també s’afegí algunes gavines capnegres L. malanocephalus i vulgars Croicocephalus ridibundus, un parell de corses L. audouinii i dos gavians foscos L. fuscus.

Larus michahellis de 2n any calendari 

Larus audouinii adulta

Croicocephalus ridibundus de 2n any calendari

Larus fuscus adulta (dreta) competint per descarte amb inmadurs de Larus michahellis.

Quan sobtadament l’estol de gavines i gavians deixa l’estela de la barca, s’ajunten en un grup compacte i guanyen altura, vol dir que s’acosta un potencial perill inminent. I a mar obert el perill es presenta en forma de situela oscura, d’ales amples i vol aparentment lent i pesat.  El paràsit gros Stercorarius skua però es torna increiblement veloç i àgil quan inicia l’atac i l’estratègia de les gavines és el mateix que el de moltes espècies pressa sociables, siguin mamífers, ocells o peixos, formar un agrupament dens per tal de dificultar l’atac del depredador. Durant la travessia, dos paràsits grossos es van apropar a la nostra barca, i tot i que acostumen a seguir els vaixells per aprofitar els descartes de pesca, aquesa vegada estaven només interessats en empaitar gavians.

De mida més petite i estructura molt més lleugera, és el paràsit cuapunxagut Stercorarius parasiticus. Dos exemplars van passar en direcció nord, però sense interessar-se gens ni mica per l’aviam que portaven a popa.

Una excepció pel que fa al comportament de les gavines, és el de la gavina menuda Hydrocoleus minutus. Aquesta espècie que hiverna a la Mediterrània i que ara es concentra en grans grups migratoris que enfilen cap a les seves àrees de reproducció septentrionals, rarament acostumen a apropar-se a la barca. S’alimentent de criatures plactòniques que captura a la suferfície de l’aigua amb el seu característic vol com de papallona. De menudes, en váurem veure un bon grapat. Algunes al voltant d’un gran roqual que va trobar en Enric Badosa a unes 4 milles del litoral.

Continuavem avançant i acostant-nos al canó de la Tordera. Tothom parlava acaloradament de l’observació de la balena, sens dubte la gran sorpresa de la jornada. Però no li treien l’ull a l’horitzó. Unes poques baldrigues balears i mediterrànies (Puffinus mauretanicus i yelkouan respectivament) passaven a banda i banda de l’embarcació. Durant tota l’estona havien vist un tràfec intermitent d’estols d’aquest dos únics representants del gènere Puffinus a la Mediterrànea. Molt semblants quant a estructura i coloració, una sèrie de detalls permeten la seva identificació si les condiciones i la distància ho permeten.

Els que sí se senten atrets són xatracs i mascarells Morus bassanus. A la Mediterrània tenim bàsicament el xatrac becllarg Thalasseus sandvichensis i el comú Sterna hirundo. El més abuntant és el becllarg, i per dates i ubicació, el de més probable aparició. Individus aïllats intenten aprofitar-se dels descartes de la barca, però sense gaire èxit per la competència dels gavians i el tamany del peix, massa gran per ells.

Els que no tenen problemes amb el tamany, són els mascarells. Per aquestes dates encara resten alguns hivernants, majoritariament inmadurs, que s’acosten per tafanejar i si veuen l’oportunitat no dubtaran a fer un dels seus espectaculars picats

Morus bassanus de 2n any calendari

Ja de tornada, vam veure un gavot Alca torda volant sota l’horitzó en direcció sud. Fa uns anys era una espècie comuna a tota la Mediterrània occidental. Ara s’ha rarificat de tal manera, que la seva observació és tot un esdeveniment. En arribar a port vam fer comptes, aquelles poques hores del matí resultaren força profitoses. Van fallar algunes espècies, però això i la sortida a la badia de Roses ho deixem per un altre capítol.

Gavots a Catalunya: una bona temporada

Hi ha dues espècies d’ocells marins que li donen al Mediterrani cert punt d’exotisme durant l’hivern. Exotisme en el sentit de quelcom diferent, sobretot en aquests temps de certa sequera ornitològica al mar. La seva observació ens trasllada a les fredes aigues del Mar del Nord o fins i tot de l’oceà Glacial Àrtic. Perquè el gavot Alca torda i el fraret Fratercula arctica són ocells del nord, que un cop acavada la reproducció, i després de mudar el seu plumatge, migren cap al sud. Afortunadament un bon grapat, voregen l’estret de Gibraltar i entren a la Mediterrània occidental, on passaran bona part de l’hivern.

 

Gavots a l'illa d'Hornoya (Noruega)

El fraret és un ocell pelàgic, de mar endins, la qual cosa fa que resulti molt difícil veure’l des de terra. Tanmateix al gavot li agrada el litoral, i això fa que sigui fàcil de veure des de platges o penya-segats. Els gavots comencen a entrar al Mediterrani a finals de la tardor, però el flux més important ho fa al desembre-gener. És aleshores quan els trobem, bé solitari o bé formant petits grups, alimentant-se davant les costes sorrenques. I és que a casa nostra, els gavots trien principalment aquest tipus de litoral.

La majoria dels gavots que veiem a Catalunya provenen de les colònies de cria de les Illes Britàniques, que compta amb una població estimada en 187.100 exemplars, la qual cosa representa el 20,2% de la població mundial de l’espècie. Una dada gens despreciable. El que passa a les Illes Britàniques és el reflex del que passarà a les nostres nostres costes. A les temporades 1969-70 i 1985-88, els gavots van augmentar al voltant d’un 13% a les seves colònies de cria. Després d’un periode d’estabilitat entre finals dels anys 1980 i principis dels 1990, es va registrar un dramàtic augment. Però a partir del 2005 la tendència es va invertir. Les hipòtesis són diverses. Des d’una càrrega poblacional no compatible amb la disponibilitat de recursos (àrees de nidificació i disponibilitat d’aliment), fins la merma de la població d’exemplars adults per causes diveres, fonamentalment d'origen antròpic. Malgrat un lleuger aument registrat als volts del 2010, la tendència poblacional continua sent negativa, amb una baixa productivitat, que afecta als gavots que entren a la Mediterrànea.

La productividad era força estable al periode 1986-1993, però d’encà aquí ha davallat de forma significativa. Aquesta baixa productivitat està relacionada amb l’escassetat d’aliment. Tot i que també està la hipòtesi de l’augment global de les temperatures a la superficie del mar. Sigui como sigui, sembla que totes dues estan relacionades. L'espècie, encara que és molt fluctuant s'ha tornat escasa al Mediterrani, conseqüència probablement de la succesió de les males temporades de cria al nord d'Europa (Illes Britàniques).

Fa un dies vaig poder gaudir de l’observació d’aquesta espècie en companyia dels meus amics Xescu Macià i Xavier Larruy. A les costes del nord del Maresme vam veure més de 20 exemplars. Comentaven precisament l’escassetat de gavots els darres anys i l'aparent abundància d’aquest hivern. Especulaven sobre aquests agrupaments que van gaudir en una assolejada jornada. Aquest és un any bo pel gavot. Però una espècie tan fluctuant és difícil d’interpretar. Tot i que som optimistes, també som realistes. I és que al gavot no només l’afecten les condicions climàtolòqgiques. La sobrepesca, els vertits contaminants i certes arts de pesca són causa cabdal en la seva rarificació a la costa mediterrània els darrers anys.

M’acomiado amb un video d’un grup de gavots pescant davant les platges de Pineda de Mar al Maresme.

Salut i bones obsevacions!

BIBLIOGRAFIA:

Join Nature Conservation Committee:http://jncc.defra.gov.uk/page-2899

Con mis prismáticos a cuestas: hacia el sur de Galicia

El 28 de diciembre, Día de los Santos Inocentes, la humedad de la habitación de aquel hostal calaba hasta los huesos, era aún noche cerrada y no se sentían ni los raitanes, que son bien madrugadores. Y como no hay dos sin tres, comenzaba a llover y el viento no parecía que fuera a dar tregua. Como se suele decir, sarna con gusto no pica, pero como decía mi abuela... mortifica. Un desayuno de los de antes ayuda a sobrellevarlo mejor y aquella tortilla que me comí, llena de tropezones del compango (término más apropiado para referirse al acompañamiento de la fabada) del caldo gallego, disparó mi colesterol y disipó toda sensación de frío.

Lires es la Galicia más auténtica. Encaramado en una suave pendiente, se refugia del oceano, pocas veces sereno, las más embravecido, tras una pequeña ría que sorprende por la cantidad de cormoranes grandes, garzas reales y gaviotas que la utilizan. Como dijo Ángel González: “¿Cómo/solar tan diminuto/puede ser compartido/por una población tan numerosa?” Para el poeta era todo un misterio y se preguntaba qué “regulará tal prodigio”. En el caso de Lires noo hay tales incertezas: una piscifactoría aboca a la ría gran cantidad de alimento que atrae a cientos de aves piscívoras.

Con la marea baja, cientos de gaviotas descansaban sobre los bajíos. En los tejados había otros tantos cientos, y en la desembocadura de la ría descansaba el resto. La búsqueda de la smithsonianus, aparentemente fácil, no lo iba a ser tanto. Así fue que me pasé la mañana mirando gaviota por gaviota, descubrí varias argénteas adultas, unas cuantas inmaduras, hice alguna lectura con escaso éxito debido al fuerte viento. Me trasladé al otro lado de la playa de Nemines, donde encontré 6 gaviotas canas de primer invierno y un primer invierno de gaviota tridáctila (Rissa tridactyla). Óscar Llama me dio algunas indicaciones, pero no había manera, Barrilete no estaba allí. Al medio día me puse a revisar otra vez todos los bandos. Comenzé por la bocana de la ría. El movimiento de gaviotas era continuo. Un grupo llegó del mar y se posó junto al gran bando que dormía sobre la arena mojada. ¡Y allí estaba! ¡Enorme! ¡Monstruosa, destacando como una pálido gavión y empequeñeciendo a las patiamarillas y sombrías de su alrededor! Se acicaló un poco el pecho y se sentó como el resto de gaviotas. La cabeza guardada entre las plumas del dorso, alineada frente al fuerte viento del suroeste. Así se quedó tiempo y más tiempo, hasta que un paseante levantó todo el bando, y de la misma manera que llegó, desapareció.

Antes de bajar para A Ramallosa (sur de la ría de Vigo), me detuve en el puerto de Corcubión. Allí me sorprendió un charrán común (Sterna hirundo) luciendo su librea estival en pleno invierno.

Desde mi “base de operaciones” en Ramallosa (Nigrán), prospecté toda la costa sur entre el río Lagares en Vigo y el esteiro do Miño, en la frontera con Portugal. Buenas cantidades de limícolas en playas, rías y ensenadas, pero lo más destacado fue la presencia abundante de negrones comunes (Melanitta nigra), que quizás esté relacionada con el excepcional paso de migrantes que se registró en la Estaca de Bares el pasado otoño. Un ejemplar en el peqeño puerto de Santa María de Oia el día 29 fue el primero que localicé. El mismo día vi otros 4 exs. en el puerto de A Garda. Entre el Areal de Calzoa y la playa de Samil en Vigo, contabilizé 14 exs. el día 30, y entré 14 y 19 vi entre Paxón i Arealoura. El día 1 de enero eran 15 los que había en esa zona, 4 frente al Monte Lourido y 11 en la playa Ladeira (Baiona). Ese mismo día continuaba el de Santa María de Oia y los 4 exs. de A Guarda. Todos eran hembras y machos jóvenes.

La zona estaba animada, con colimbos chicos (Gavia stellata) en las playas de Patos y Arealoura (Nigrán) y dos ejemplares más en la desembocadura del Miño, frente a Caminha. Alcas y zampullines cuellinegros también estaban presentes, siendo para las primeras uno de los mejores años que recuerdo en los últimos inviernos.

Entre limícolas, gaviotas, alcatraces y aves buceadoras concluyó mi estancia en Galicia. La vuelta estaba al caer y nos esperaban miles de ánsares. Nos esperaban porque el trayecto de vuelta lo hice en compañía de Miquel, a quien tengo que agradecer su inmensa paciencia. 

Marines al Maresme

Els darrers dies he estat molt pendent del temps. El temporal que s’ha instal·lat  a la península, i que està resultant especialment virulent a les costes atlàntica i  cantàbrica, s’està notant també a Catalunya, encara que de manera molt més suau, si més no a la costa central.

Punt d'observació des del port de Premià.

Aquesta tarda, aprofitant un parell d’hores lliures, m’he apropat a Premià de Mar per tal de veure si la ventada havia tingut algun efecte sobre els moviments de les aus marines de la zona. El vent bufava flux de component variable, predominant el nord i el  nordoest. I a la mar hi havia una mica de maror amb una mar de fons de component sudoest. Realment estava tranquil, res a veure amb les condicions del nord de la Península. 

En una hora i mitja d'observació, vaig registrar 163 exemplars de 12 espècies diferents. La majoria volaven direcció sud, tret de les baldrigues balear i metiterrània, el gavot (el primer que veig aquesta temporada) i algunes gavines rialleres, que a darrere hora, com cada vespre, pujaven de la conca del Besòs cap als seus dormidors. Destacar també l’observació de dues aloses (Alauda arvensis) que han entrat des del mar. 

Tot seguit podeu veure les xifres del cens:

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea): 6

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus): 1

Baldriga mediterrània (P. yelkouan): 2

Mascarell (Morus bassanus): 27

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): 5

Gavina capnegre (Larus melanocephalus): 46

Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus): 15

Gavina corsa (Larus audouinii): 2

Gavià fosc (Larus fuscus): 3

Gavià argentat (Larus michahellis): 47

Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis): 8

Gavot (Alca torda): 1

Primer hivern de Gavina capnegre (arxiu)

Gavina corsa (arxiu)